dimecres, 14 de novembre de 2012

Casa Inhòspita, Charles Dickens [VI-a]

  • Capítols XLV a LII

John Lynch en el paper de Nemo (Capt. Hawdon),
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Som-hi doncs ;-)

Al capítol XLV la situació d'en Richard, ara en mans de l'advocat Vholes, es va agreujant tant anímicament com econòmica. Ara deixa l'exèrcit per aconseguir diners venent-se el càrrec... un nou projecte abandonat.
L'Esther el va a veure per mirar de convèncer-lo a posar seny i, a l'hostal on s'allotja, es troba amb el Dr. Woodcourt, que ha tornat del seu servei a les Índies Orientals. Ella li demana que es faci amic d'en Richard perquè creu que pot ser de gran ajut pel noi.


Capítol XLVI, ens tornem a trobar en aquesta mena de barri dels horrors que, desgraciadament, reflecteix el que era realitat de l'època, anomenat Tom-all-alone's.
El Dr. Woodcourt s'hi passeja i allí es troba amb en Jo i poden aclarir el misteri de la seva desaparició quan estava recollit a casa el Sr. Jarndyce.


Capítol XLVII.- Què malament està el pobre Jo... quantes malalties mal curades han anat deixant seqüeles en ell!. Li donen menjar i no pot ni fer-lo passar avall. Dur comentari el d'en Dickens quan diu que és més fàcil trobar aixopluc per un gos abandonat que no pas per un ésser humà amb problemes. Finalment és el bo del sergent George qui, de nou, acull a la seva Galeria al malalt... el pobre xiquet mor als pocs dies però, al menys ho fa en un lloc digne i acompanyat de gent que li dóna el seu afecte.


Capítol XLVIII.- Lady Dedlock decideix prescindir dels serveis de la seva jove donzella, la Rosa, per protegir-la de qualsevol escàndol que pogués esclatar si algun dia es fes públic el seu passat. Això fa enfadar en Tulkinghorn que volia tenir el control sobre qualsevol cosa que fes referència a l'assumpte.
En Tulkinghorn torna cap a casa seva... potser fóra millor que no hi hagués anat?... És una nit de gran quietud i, de cop, es pot sentir una potent detonació...


Capítol XLIX.- És festa a casa els Bagnet, celebren l'aniversari de la mestressa. En George hi és convidat però arriba una mica apagat i abatut... Poc a poc, amb els amics es va animant. I, de cop, s'uneix a la festa en Bucket, que passava per allí i vol comprar un violoncel de segona mà (Ep! Marcel... tu no tenies un cello per vendre?). Tot és alegria i bon humor... però, quan ja marxen, en Bucket detén a en George per la mort d'en Tulkinghorn!!


Capítol L.- Ens retrobem amb la Caddy Jellyby, no està gairebé després d'haver tingut la seva filleta... L'Esther, que és la padrina de la nena, hi passa moltes estones i l'ajuda. Quan canvia de metge i és el Dr. Woodcourt qui la comença a atendre, millora molt. A tot això, l'Ada està com trista i distant. Què li deu passar?


Capítol LI.- El Dr. Woodcourt vol complir la promesa que li va fer a l'Esther de fer-se amic d'en Richard per ajudar-lo. En Richard viu a la mateixa escala que en Vholes, ple de deutes i en un estat de nerviosisme constant. Quan l'Esther ho sap, va a veure'l acompanyada de l'Ada i és llavors quan s'assabenta que els dos joves s'han casat en secret!. L'Ada es queda ja a viure amb en Richard i l'Esther torna a casa on explica la situació al Sr. Jarndyce.


Capítol LII.- El sergent George està detingut. Home de principis com és, pensa que assegurant repetides vegades la seva innocència, això ha de ser suficient perquè quedi demostrada. Els amics el van a veure i miren de convèncer-lo d'agafar un advocat, però ell no vol. Finalment, la Sra. Bagnet es proposa anar a buscar la mare d'en George, la Sra. Rouncewell perquè parli amb el seu fill (fa moltíssims anys que no es veuen) i l'animi a buscar ajut legal i defensar-se en judici.


3 comentaris:

  1. A mi em va saber molt de greu la mort d'en Jo. Està tan ben explicada que et queda una gran sensació de tristor, bé almenys a mi em va passar així.
    Pel que fa als altres temes, van avançant a més força en aquests capítols. La mort d'en Tulkinghorn precipita les coses.

    ResponElimina
  2. Ai, MAC, a mi també em va fer molta llàstima tot el capítol dels darrers dies d'en Jo... Quan el Doctor el troba i li diu que vagi amb ell... i ell el segueix dòcilment, tremolant, espetegant de dents, enfebrat... sense cap intenció de fugir perquè, de fet, tampoc té on anar...

    I l'escena en que s'aturen perquè prengui alguna cosa d'esmorzar, fa una mossegada i no pot menjar... aquella reacció tan ben descrita:

    "Què li sembla; em pensava que em moria de gana -diu en Jo al cap d'un moment, deixant de menjar-, però no en tinc gota. No em passa avall ni la vianda ni el beure. -I en Jo es queda allà, plantat, tremolant, mirant l'esmorzar sense entendre-ho"

    En quant a la mort d'en Tulkinghorn... què dir? Reconèixer que no em va pas saber tant de greu, no :-)

    ResponElimina
  3. Ja has venut el cello? ;-) Enhorabona, doncs!!

    Sí, la mort d'en Jo és especialment trista... no sé, veus algú tan indefens, algú que no ha volgut fer mai ningú, algú que sap que no és res i que recorda amb agraïment aquell home (en Nemo) que, de tant en tant, l'ajudava...

    Certament, en aquesta part, el llibre fa un gir cap el que serien uns orígens de novel·la policíaca. De fet, el llibre que estava escrivint en Dickens quan va morir, i que va quedar inacabat, era clarament una novel·la de misteri, intriga, investigació...

    El misterio de Edwin Drood es la última novela de Charles Dickens, quedó inacabada en el momento su muerte y, por lo tanto, se desconoce la forma en que podría haber terminado. La novela lleva el nombre de Edwin Drood, pero sobre todo cuenta la historia de su tío, un profesor de música llamado John Jasper, que está enamorado de su alumna, Rosa Bud, pero ésta es la prometida de Drood. Para enredar aún más el entuerto, entran en escena un par de hermanos llegados de Ceilán, Helena y Neville Landless, que se sienten atraídos por los futuros esposos, hecho que rápidamente pasa a ser del dominio de la gente del pueblo. Entonces sucede lo que nadie espera. Edwin y Rosa rompen su compromiso, y el joven desaparece, sin dejar otro rastro que un reloj y prendedor de corbata abandonado en el lecho del río que cruza el pueblo.


    Com l'hauria acabat? :-)

    ResponElimina