dijous, 22 de novembre de 2012

Casa Inhòspita, Charles Dickens [VI-b i VII-a]

  • Capítols LIII a LV

Pauline Collins en el paper de Mrs. Flite
a la sèrie de la BBC de l'any 2005.

Poc a poc i bona lletra... Anem a comentar uns quants capítols més d'aquesta magnífica obra de Charles Dickens en la que podem trobar moltíssims elements diferents: des de crítica al sistema judicial a denúncia social, romanticisme, amistat, costums... i ara entrem en una part d'investigació força interessant.


Capítol LIII.- Comencem amb l'enterrament d'en Tulkinghorn. Sir Leicester està molt afectat i l'inspector Bucket s'ho va mirant tot amb esguard detectivesc, va parlant amb diferents persones per anar recollint informació.


Capítol LIV.- El Sr. Bucket ja ha arribat a les seves conclusions. Va a veure a Sir Leicester i li explica que, l'esclariment del cas l'afectarà en determinats aspectes. Li diu que ha descobert que en Tulkinghorn feia temps que tenia sospites sobre Lady Dedlock... Per la reacció de Sir Leicester ja podem començar a intuir que "alguna en passarà"...
A tot això arriba l'Smallweed, amb Chadband el predicador "greixós", la dona d'aquest i la dona de l'honest paperaire, en Mr. Snagsby i allí, davant el pobre Sir Leicester, li expliquen una sèrie de fets sorprenents... Ell gairebé no diu res.
Finalment, entra l'Hortense, la criada francesa i és llavors, quan al més pur Agatha Christie, el policia va explicant com, a partir de les seves sospites -i amb el valuós ajut de la seva dona-, va anar vigilant la criada, fins arribar al moment en que totes les peces lliguen i descobreix que és ella l'assassina.
Tots marxen... Un cop sol, Sir Leicester cau a terra...


Capítol LV.- Recordem que, fa alguns capítols, la Sra. Bagnet s'havia compromés a anar a buscar la mare del Sergent George (que és la vella majordoma de Chesney Wold) per si ella pogués convèncer al bon soldat de demanar assistència legal que el defensi de l'acusació d'assassinat a Tulkinghorn. Així ho fa i torna amb èxit.
El Sr. Guppy va a avisar a Lady Dedlock que el seu secret és en mans no desitjables. Finalment, sospitant que sir Leicester ja ho sabrà tot, lady Dedlock fuig de casa seva...

3 comentaris:

  1. És cert que gairebé sempre és positiu això de "poc a poc i bona lletra" però he de dir que en aquest cas (i parlo només per mi) es fa difícil comentar una lectura que cada vegada em queda més enrere en el temps. Sort en tinc dels teus resums. :-))

    Tots aquests capítols del post d'avui ens van preparant pel desenllaç. Solucionant certs temes (em va agradar força aquesta part estil Agatha Christie, com tu mateixa dius) i començant-ne d'altres (com la fugida de Lady Dedlock deixant, sense saber-ho, el seu marit malalt) que ens portaran al final de la novel·la.

    ResponElimina
  2. Ai, Mac :-) Tens tota la raó... Després d'acabar aquest llibre en deus haver llegit ja uns quants més i jo aquí encara parlant de Dickens a tres capítols per setmana :-)

    Però és que em sabria molt de greu deixar-lo inacabat. Darrerament la meva dispersió habitual està arribant a límits que no sabia ni que existien. Passo dies sense llegir ni una sola pàgina i em desconec a mi mateixa.

    En fi... a veure si demà puc fer uns quants capitolets més... en Dickens (que era un home amb una capacitat de treball envejable), s'ho mereix... i en Marcel i tu encara més per la paciència ;-)))

    ResponElimina
  3. MARCEL.- Sou bona gent en MAC i tu... crec que aquesta llegida de llibre passarà a la història... I que consti que em segueix agradant moltíssim... però no cada dia tinc ànim per llegir ni una pàgina.
    Això sí... m'agradarà molt veure la teva ressenya! :-))

    Tens tota, tota la raó... és un ERROR GARRAFAL que, per cert, també surt al meu llibre (Edició de tapes dures, de l'any 2008).
    Jo també ho vaig veure però ara no m'ho havia tornat a mirar... Evidentment hauria de dir Bucket :-)

    ResponElimina