- Capítols VI a IX (pàg. 106 a 207)
En Joan Deltell estava entusiasmat amb la nova proposta de negoci editorial... (jo desconfio tant com l'Assumpta d'aquest negoci). I el gerent de l'empresa on treballava fins ara, Bau-Gomar li diu:
"En aquest país hi ha molta fantasia i vostè també té la seva. No és pas que això sigui un defecte, però s'ha de vigilar. Aquí moltes coses no passen de l'abrandament de la conversa. Però sempre hi ha algú que busca que els altres li facin la feina, i això, de vegades, ens sembla una gran oportunitat.
(a la foto la màquina Multilith que el va animar a fer-se càrrec d'aquest taller)
Aquest taller era al C/ Bardenas (a la foto)Cap VII:
Malgrat la bona notícia que per a ell representava aquest negoci, això no li va servir de gaire a casa seva.
"A l'hora de dinar, l'Adela encara estava ofesa. Més que no pas parar taula, havia rebatut els plats i els coberts, tenia un emmurriament agressiu a punt de saltar a la més lleu provocació"
Cap VIII:
I un terratrèmol que hagués pogut ser devastador, havia respectat tant la seva família com el seu "futur negoci". I la seva sogra havia fet una promesa, si se salvaven, però el que l'havia de complir era ell. Ell intentava escapar-se'n sense enfrontament directe.
"Tinc compromisos anteriors, altres prometences d'abans del terratrèmol. Amb aquestes coses sóc inflexible: s'ha de seguir el torn rigorós. Quan li toqui a vosté ja l'avisaré."
Cap IX:
El taller engega, i van sorgint petits problemes que en Deltell, va resolent amb optimisme, però que fa patir un munt. Aquest negoci pinta fatal...
"Com vol que ho arreglem? és una infracció greu, no hi ha escapatòria! Jo m'hauria de comprometre molt... Per a vostè suposa una multa important, sense comptar el temps que perdrà . A més, li demanaran la documentació i sempre hi ha algun detall imprevist que complica les coses. Vostè és estranger, oi?"
Bon post, Carme. M'ha agradat veure com és la famosa Multilith. :-))
ResponEliminaDesprés dels primers capítols on se'ns presentaven els personatges i la situació que els envolta, amb aquest segon bloc entrem de ple en el tema i el "gran negoci" que ha de permetre prosperar a en Deltell es posa en marxa. Ja veurem com anirà, de moment en Deltell s'ho agafa amb força optimisme.
M'agrada molt com Calders descriu "l'entorn" que va superant al nostre protagonista una vegada i una altra. Els primers problemes amb els treballadors, els que continua tenint a casa i els que ara comencem amb les autoritats. Aquest últim fragment que has copiat al post és una mostra d'aquests últims, si pagues t'estalvies els problemes sinó tu mateix. Fa patir molt el panorama que ha de suportar el pobre Deltell.
Per cert, jo ja he acabat el llibre. Us sembla si preparo el post del tercer bloc per a primers de la setmana que ve?
CARME!! Tu no ets humana! Ets, com a mínim "super-woman" o tens tres o quatre clons! ;-))
ResponEliminaAmb el dia súper ocupadíssim que vas tenir ahir amb el Blog-via... que tu soleta vas fer la feina d'enllaçar i apuntar TOTHOM i encara vas poder fer aquest magnífic post!!
Quina gràcia poder veure la màquina aquesta... és més gran i complexa que com l'havia imaginat!
Has triat uns fragments boníssims de cada capítol... Saps que m'has fet pensar? Que si algun estudiant de batxillerat (al menys al meu nebot els hi posaven de "forts") hagués de fer un treball de Literatura sobre aquest llibre, amb els teus fragments feia un fantàstic treball!
Pobre Joan... pressionat per tot arreu. A mida que anava llegint el sentia com un amic ;-))
MAC.- Em sembla perfecte el tercer bloc per a primers de la setmana que ve.
Estic molt contenta d'aquesta lectura amb vosaltres dos!! ;-))
Ah!! Deixeu-me dir que el tema aquest d'anar "deixant diners" per aconseguir que les coses rutllin em posava moooooooolt nerviosa... Quina sensació d'impotència has de tenir!
ResponEliminaDe fet, el llibre ja comença així, quan al tanatori ja els fan pagar un "extra" per poder enterrar el seu amic... Jo m'hi posaria histèrica :-DD
:DDD Assumpta, diumenge vaig llegir tota la tarda i vaig deixar el post gairebé preparat... em faltava només buscar el fragment de l'últim capítol i el vaig buscar ahir a la nit a última hora.
ResponEliminaVolia esperar diumenge que ve per publicar-lo i se'm va escapar... :D els meus dits ja clicaven fora de lloc...
Em va fer il·lusió buscar uns fragments representatius dels capítols. I trobar-los que em semblessin adequats.
I sí, a mi també em posa nerviosa això dels diners... Jo crec que no sobreviuria en aquest país!
Mc, a mi també em sembla perfecte que facis el post a principis de la setmana que ve. Jo l'acabaré aquest cap de setmana!
Ah! I vaig trobar diferents models de Multilith, però algunes es veien molt noves i modernes i vaig estar segura que era aquesta. :DDDD
ResponEliminaSegur que sí que era aquesta, que al taller del sr. Trejo no s'hi escau una Multilith massa "nova i moderna". :-DD
ResponEliminaEstic d'acord amb vosaltres dues, jo tampoc podria aguantar gaire vivint entre tants suborns i corrupció, clar que ara que hi penso de corrupció també en tenim força per aquí i bé que anem vivint (amb ganes de fer via per marxar, això sí). :-P
A veure doncs si aquest cap de setmana em poso amb el post i el publico dilluns o dimarts!! :-))
Aquesta Multilith és preciosa! Jo la imaginava més antiga!! :-))
ResponEliminaAhir, llegint Dickens a Itàlia, hi ha un passatge de suborn a funcionari que em va fer pensar en Calders immediatamenr ;-))