Moisès Broggi va començar a escriure les seves memòries passats els noranta. Em fa somriure pensar-ho. S'ha de ser optimista i positiu per fer-ho. Jo, que en tinc cinquanta-dos (i onze mesos exactes, fets avui) penso que "hi ha tantes coses que ja no podré fer!"... Potser em convenia una bona dosi de Dr. Broggi :-)
Dotat d'una memòria meravellosa (i suposo que d'unes bones agendes i blocs de notes) ens explica la seva vida des de la més tendra infantesa. Molts dels carrers i llocs que descriu de Barcelona són coneguts per mi i, des d'un punt de vista subjectiu, em fa il·lusió pensar que mon pare (al Cel ja des de fa nou anys) era tan sols nou anys més jove que el Dr. Broggi i que, per tant, moltes de les coses que ell explica de jovenet, el meu pare les va viure de petit... i això me'l fa molt proper.
Coneixedor de les persones més diverses i interessants, persones que triomfen i d'altres que fracassen, persones de gran fortuna i persones sense recursos, ell no valora mai les circumstàncies sinó la persona per donar la seva amistat.
És impossible fer un "resum" d'unes memòries, doncs tot és important. Però si una altre cosa volia remarcar és que, com diem tantes vegades, "la història es repeteix" i que, en alguns paràgrafs, llegint la història del Dr. Broggi -la nostra història!- em semblava de la més rabiosa actualitat. Mirem sinó què va passar amb la magnífica reforma de la Universitat a Catalunya. Resulta que va durar molt poc, molt poc...
La brillant documentació del llibre, fins i tot busca arrels d'alguns fets abans del naixement de l'autor:
En fi, no segueixo posant "retalls" o posaré tot el llibre... Més val avançar, seguir endavant en aquestes memòries per seguir admirant el personatge i, també, aprenent molt d'ell.
Coincideixo en que estem llegint la biografia d'un home admirable. Amb les idees clares però que, malgrat això, sap respectar també les idees dels altres per molt diferents que siguin de les seves. Molts n'haurien d'aprendre, en aquest sentit.
ResponEliminaM'està agradant molt aquest llibre, fins i tot quan explica detalls molt quotidians que podria semblar que no han de tenir gaire interès general, això no és així perquè ens parlen d'aquells temps i ens ajuden a entendre'l.
Tens raó que se'n podrien treure més de retalls del llibre que té moltes coses a destacar. Dels que has triat, a mi també em va colpir aquest que parla de que es va desmantellar la reforma de la Universitat catalana tot i admetre que els canvis fets eren positius només perquè s'havia tornat "massa catalana". Al llegir-ho, vaig tenir el mateix sentiment que tu expliques, el de veure que malgrat els anys que han passat "l'estimació" dels espanyols per Catalunya continua ben "ferma" al mateix lloc. :-P
A mi ja em va començar a fer gràcia quan recorda aquella anècdota de quan encara no tenia dos anys... que una senyora que l'havia de treure a passejar, el que feia era anar de visita a casa uns coneguts i a ell no li feia ni cas :-)
ResponEliminaEll, quan veia la senyora, ja començava a plorar, pobret! ;-))
Cada detall que explica demostra com es va formant la seva personalitat. Com aprèn a gaudir tant de la soledat, amb un bon llibre i buscant llocs macos passejant pel bosc en els anys en que passava temporades a una casa de pagès a la Catalunya central... com de la companyia de bons amics que mai li falten...
Molt fort això de la Universitat, eh? Sembla el PP actual, que porta al Constitucional qualsevol cosa que faci el parlament... ja sigui un 9N, una llei de pobresa energètica o la llei d'horaris comercials (ostres, si ja no tenim llibertat ni per això... malament)
Segueixo gaudint de la lectura... a un ritme molt més lent que el teu, que ja sé que vas pel segon "Tomo", eh? :-P
Sí que és una lectura per gaudir-ne perquè és molt interessant tota ella. Es va seguint molt bé (excepte potser els trossos on utilitza termes mèdics, alguns dels quals desconec però això són paràgrafs molt puntuals que no influeixen en la valoració del conjunt).
ResponEliminaCertament que l'actuació del govern espanyol actual ens recordi l'actuació d'un govern d'una dictadura del segle passat és una cosa que fa pensar. En aquest sentit, ja llegiràs unes reflexions sobre els nacionalismes que fa el Dr. Broggi al capítol 5 del segon volum. No t'avanço res, evidentment, però segur que coincidiràs amb mi que n'hi ha per treure'n més d'un "retall" a destacar. Ja m'ho diràs quan hi arribis, que aquell és un bloc dels teus. ;-)
Ja veus que sí, que ja vaig pel segon volum. Per la meitat, més o menys. Encara que és un llibre que mereix una lectura més pausada, ja saps que tinc el termini de la biblioteca al damunt i no puc entretenir-me gaire. El que si faig és deixar enllestits els posts dels blocs de lectura que em toquen a mi, a mesura que els acabo. Així que no pateixis i ves llegint tranquil·la. Quan tu acabis cada bloc, em fas un toc aquí mateix i jo publicaré el post corresponent que ja tinc fet. :-))
Ei, MAC, que els prèstecs dels llibres es poden prorrogar, eh? No cal devorar-los :-DD
ResponEliminaSegur, segur que el llibre mereix una lectura més pausada. On vas a parar!! Jo que vaig assaborint cada detall, mirant de trobar-me en el lloc, imaginant com havien de ser aquells pobles on s'aturaven, la gent, les situacions... Pobre de mi!!
Tot i així, tot i al meu ritme més lent, pensava que el segon bloc acabava més tard i no... que he entrat a mirar i veig que ja pots fer el post :-))
Ja ho sé que els préstecs de la biblioteca es poden prorrogar però per poc que pugui prefereixo no fer-ho mai. Sempre tinc present que el llibre me l'han deixat i que s'ha de tornar a l'hora. ;-)
ResponEliminaUna lectura pausada sí però que avanci, eh!. :-DDD
Perfecte doncs, ara mateix programo el post i en menys de cinc minuts ja el tens aquí. :-))