dijous, 7 de maig del 2015

La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (Josep Pous i Pagès) [Presentació]




Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873 – Barcelona, 1952) va ser un novel·lista, dramaturg i periodista de conviccions liberals i catalanistes molt implicat dins la cultura i la política del nostre país.

Fou director de la Institució de les Lletres Catalanes i president de l'Ateneu Barcelonès. Durant la postguerra organitzà el "Consell Nacional de la Democràcia Catalana".

És un dels representants més característics del Modernisme. Com a periodista destaquen els seus articles polítics (un d'ells el portà a la presó durant un mes l'any 1909), com a dramaturg escrigué una trentena d'obres i també va conrear altres gèneres literaris com narrativa breu, prosa poètica, reculls de conferències i novel·la.

Primera edició (1912)
I precisament és una de les seves novel·les la que hem triat per compartir-ne la lectura en aquesta ocasió.

Es tracta de "La vida i la mort d'en Jordi Fraginals" (1912), obra d'una maduresa incontestable que fou l'última novel·la que va publicar i que és la més important i coneguda de la seva bibliografia.

Per presentar-la, copiaré dos textos. El primer d'ells, que és la part inicial del pròleg que per aquest llibre va escriure Jordi Castellanos, el trobem a la contraportada de l'edició que jo llegiré:

De fet, "La vida i la mort d'en Jordi Fraginals" és una plasmació completa de les teories individualistes del Modernisme, que plantegen un problema d'abast universal: el de la llibertat humana enfront del determinisme de l'ambient. 
La novel·la de Pous i Pagès presenta una "vida", des que comença fins que s'acaba, entesa com a lluita per escapar al destí imposat des de fora: la voluntat i la llibertat contra les coaccions socials i el determinisme de la natura. En definitiva, l'individu -cadascun dels individus- és l'única arma que té la humanitat per construir-se la seva pròpia història.

I el segon el va escriure el mateix autor a l'octubre de 1926 i està inclòs al llibre en forma de prefaci de la novel·la com un "ADVERTIMENT PRELIMINAR":

Aquest llibre és la història de les lluites d'un home que volgué fer-se el seu destí. Davant de la mort, la batalla darrera, no hi pot haver en aquest món victòria. Ell arriba tanmateix a superar la tragèdia d'aquesta suprema negació, aferrat a la certesa que una part no moridora de la seva personalitat perdurarà en els seus fills i en els fills dels seus fills, tant que no fineixi la seva descendència. És, en certa manera, el seu últim i més fort triomf.
Altrament el llibre vol restar igualment distant de l'optimisme que del pessimisme. Optimisme i pessimisme miren les coses del món, l'un amb vidres fumats, l'altre amb vides de color de rosa. La visió és igualment fragmentària i, per tant, falsa. Voler retenir de la vida només les dolors, igual que recollir-ne tan sols les gaubances, és fer sumes parcials. No pot ésser que no surtin esguerrats els comptes.
I aquesta posició del llibre és principalment una posició d'humilitat. Optimisme i pessimisme volen judicar de coses que no coneixem, que segurament no podrem mai conèixer. Grotesc ensuperbiment! Sovint, en últim terme, no són altre que subconscient justificació de personals inclinacions, excusa de personals febleses. Què en sabem, nosaltres homes, de l'essència de la vida?. Què en sabem de les seves raons profundes?


(elblocdelclub.blogspot.com)

La novel·la té 252 pàgines dividides en 5 capítols d'una cinquantena de pàgines cadascun d'ells. Sembla lògic aprofitar aquesta divisió i fer coincidir els posts de lectura on l'anirem comentant amb aquestes cinc parts en que l'autor estructura la novel·la. De la següent manera:

01.- Primera part

02.- Segona part

03.- Tercera part

04.- Quarta part

05.- Cinquena part



Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

4 comentaris:

  1. Un nou llibre, una nova aventura! :-))

    Aquest autor, aquesta obra em fa una mica de por perquè, pel que llegeixo en aquesta magnífica -com sempre- presentació, crec que pot ser tot una mica filosòfic i potser costi d'arribar a agafar el missatge.

    Justament aquest matí, escoltant Catalunya Informació, parlaven d'una obra de teatre que també tractava el tema aquest de la relació optimisme / pessimista... què curiós!

    En definitiva, estic molt d'acord amb això:
    "La novel·la té 252 pàgines dividides en 5 capítols d'una cinquantena de pàgines cadascun d'ells. Sembla lògic aprofitar aquesta divisió i fer coincidir els posts de lectura on l'anirem comentant amb aquestes cinc parts i, perquè no sigui dit, m'ofereixo de voluntària per fer el primer post ;-))

    ResponElimina
  2. Ja saps que per a mi és una relectura però fa tants anys que el vaig llegir que no en recordo gens la trama per això el vaig posar a la meva llista de propostes. Tot i així, el record que en tinc és que em va agradar i que es llegeix fàcilment, vull dir que jo diria que no serà un "rotllo" filosòfic. Ja ho veurem de totes maneres. :-))

    Sabia que no em fallaries i que el primer post te'l quedaries tu. :-DDD

    ResponElimina
  3. ostres hem feu una molt bona tria ! fa molts anys que el vaig llegir però em va agradar molt

    ResponElimina