dilluns, 16 de juny del 2014

Contraban i altres narracions, de Josep Pla.- Cinquè relat "Pensió a Cambridge Street"

Cambridge Street. Tot i que no correspon a l'època del relat.

Doncs bé, amb aquest relat, s'acaben els cinc dels que consta aquest recull que hem llegit. Insistiré de nou -ja que és quelcom que s'ha de remarcar- en com en són de bones dels descripcions d'en Pla i que, un cop acabada la lectura, em sento satisfeta d'haver-la fet. Ara bé, també diré que alguns dels relats els he trobat raríssims i que moltes vegades m'he quedat amb la sensació -desagradable- de que no havia entès res. Que allí hi havia algun missatge de fons i que jo no l'havia vist. I això m'ha tornat a passar amb aquesta darrera història.

A l'últim conte, que passa tot ell a una pensió londinenca, allí ens trobem amb tres homes catalans, un d'ells acaba d'arribar i és el narrador de la història; els altres dos treballen a la City i fa ja força anys que viuen a dispesa. Es troben en aquella edat en que encara no són persones grans, però que la joventut "es va escapant" i, tot això, envoltat d'uns enyoraments cíclics de la seva terra. Els homes són força amics i al final un d'ells convenç a l'altre perquè demani en matrimoni a una altre dispesera, una noia molt amable i accessible amb tots els homes de la pensió... Tot plegat em deixa amb una sensació una mica surrealista.


De fet, sóc perfectament capaç d'imaginar-me en Pla escrivint tot això i rient d'amagatotis pensant en els esforçats intents de comprendre tota la història que faríem els lectors. I consti que això ho dic amb el màxim dels respectes envers l'autor ja que, deixant de banda la història en sí -que crec que no he entès- hi ha passatges memorables, per exemple:

"Tàpies portava un bigoti retallat i el seu ideal era l'estalvi. Per quins camins havia estat portat a aquesta conclusió, en virtut de quin mecanisme havia arribat a professar aquest ideal, ho vaig ignorar sempre, i ho ignoro encara. Era un bon estalviador, en el sentit que estalviava en virtut de la seva pròpia vida inconscient, vull dir, sense necessitat de deliberar. Probablement el Pare Etern, en el moment de donar-li la puntada de peu a l'anca -en el moment d'iniciar-se la seva combustió física, dirien els materialistes-, li digué ensenyant  un dit autoritari: "Tàpies, estalvia!". L'excel·lent amic començà a rodolar pels carrers i places d'aquest món d'una manera perfectament natural. Encara roda i encara estalvia complint el tracte imposat per la misteriosa llei que regula el fons de les persones humanes"

6 comentaris:

  1. Jo també estic content d'haver fet aquesta lectura, he de reconèixer que havia llegit ben poc de Pla i potser per això m'ha sorprès aquest estil de narrar on prima sobretot la descripció per sobre de la història que de vegades més que una història és només una anècdota.
    Però això no vol dir que no m'hagin agradat aquests contes, tot el contrari. Estan molt ben escrits i, com dius, farcits de passatges memorables que et fan que els gaudeixis.

    Ja vaig dir que, en aquest sentit, em van agradar més els tres de tema mariner, per a mi més senzills, que no aquests dos últims on, i sobretot en aquest darrer, també em va quedar la sensació de que em perdia alguna cosa. Has definit molt bé la situació a aquella dispesa com surrealista, jo tampoc li vaig trobar gaire sentit.

    Tot i així, reitero que ha valgut la pena aquesta lectura i estic satisfet d'haver-la compartit amb tu. :-)
    I ara anem per la següent. :-)). Què et sembla, publico el post de Greene aquest divendres per exemple?

    ResponElimina
  2. A veure si ara enyoraré llegir en Pla, després de tants dies compartits amb ell!! :-DDDD

    Em sembla fantàstic si publiques el post de presentació d'en Greene aquest divendres! Què bé! Nou autor, nou llibre! ;-))

    Llavors, et faig una proposta. Tu vas dir que seria un únic post i que el faria jo (és de justícia hehehe) però jo no el vull fer al final -quan l'hagi acabat- perquè sinó no podrem anar comentant "dins" del post, que també és divertit. Així que, si et sembla bé, faré el post quan encara no hagi acabat i posaré per on vaig (per no fer-te spoilers a tu) i així hi haurà algun trosset que podrem anar parlant sobre la marxa. Va bé? ;-))

    ResponElimina
  3. Dona, si l'enyores no et costarà gaire tornar-hi que va escriure força aquest home. Tenim on triar! :-))

    Molt bé, aleshores programo el meu post del "Tercer home" per divendres al matí. Pel que fa al teu, fes-lo com et vagi més bé que jo m'hi adapto sense problemes. Vaig just per la meitat del Gordon i per tant dins les meves previsions que diuen que jo començaré la novel·la de Greene el diumenge o el dilluns, després compto tardar uns 3 dies en acabar-la que, com hem anat repetint, no és gaire llarga. Amb aquestes dades, tu fes o desfés el teu post com et convingui que a mi em semblarà bé. :-))

    ResponElimina
  4. Acabo d'anar a programar el meu post per divendres i resulta que serà el número 99. Això vol dir que quan facis el teu, aquest blog haurà arribat als 100 posts publicats. M'ha fet il·lusió, i tot. :-)

    ResponElimina
  5. Serà el post número CENT!! :-))

    A mi també em fa molta il·lusió!! Podríem fer alguna cosa per celebrar-ho! :-DDD

    Qui ho havia de dir que aquest blog tan petit s'aniria mantenint... poc a poquet, però endavant ;-))

    ResponElimina
  6. És un blog petit però fet amb molt de "carinyo". :-))
    A mi m'agrada compartir algunes lectures amb tu (i amb algú més, si s'hi apunta algun dia :-D) però sense que sigui una obligació, i em sembla que això és el que estem aconseguint, fer-ho sense estressar-nos i anant llegint al ritme que ens va bé a cadascú. Per tant, ja em sembla bé que el blog sigui petit, estic segur que si el volguéssim fer "gran" fent més ressenyes i més sovint, ja faria temps que hauríem plegat.
    Per això. com bé dius: "Poc a poc, però endavant". No hi ha millor celebració pel post 100 que aquesta!. :-))

    ResponElimina