dissabte, 31 de gener del 2015

Memòries d'un cirurgià, de Moisès Broggi.- setè bloc de lectura

I acabem aquí un llarg viatge, molt llarg. Un viatge que dura cent quatre anys, els que va viure aquesta persona tan especial que ha estat, i és, el Dr. Broggi. En aquestes memòries hem trobat de tot i molt variat, i això és el que les ha fet tan interessants. A part dels fets objectius, dels avanços mèdics, de la situació política de cada moment, el Dr. Broggi ha compartit també amb tots nosaltres les seves reflexions sobre coses importantíssimes i ho ha fet amb una humilitat i una bondat que emocionen.

He tardat molt en llegir el llibre (he de dir que he fet una mica de trampa ja que, per qüestions d’un llibre que em van deixar i que s’havia de tornar a la biblioteca, durant uns dies vaig fer un canvi de lectura... No li vaig dir res a en MAC perquè no m’assassinés directament. Ell és una bona persona i tampoc cal portar la gent al límit de la seva paciència ;-)


D’altre banda, el ritme lent al que he llegit aquest llibre –i això de veritat que no és excusa sinó crua realitat- ha vingut també motivat per la tipografia que m’ha semblat un xic petita i perquè la que escriu aquestes línies ja fa temps que necessitaria un canvi d’ulleres. Tot i així, avui –sí, aquesta tarda!- quan llegia les darreres frases de les memòries i tancava el llibre, em sabia greu. Dr. Broggi, el trobaré a faltar. A vostè i la seva honestedat, la seva sinceritat i sencillesa.


No sé què remarcar d’aquest darrer bloc doncs ha estat un dels que més m’ha agradat. En fer-se gran i mirar enrere, són moltes les reflexions que li venen al cap i, poder-les llegir, ha estat un autèntic privilegi. Ell, com a científic, va ser membre de diversos grups en els que es tractava temes tan importants com les armes nuclears (de les que estava radicalment en contra), l’ecologia, la lluita contra la fam... És quan ens parla d’aquests temes que jo he descobert també el Moisès Broggi filòsof. Deixo aquí uns paràgrafs que m’han arribat molt endins:

Per concebre esperances, l’Home hauria de poder dominar els seus instints i tendències egoistes i aturar a temps el camí seguit fins ara, marcat per l’agressivitat i el consumisme desbocat, ja que, segons tots els pronòstics, això ens porta a la ruïna de les reserves naturals, a la guerra i al desastre. N’hauria de seguir un altre de diferent, amb més espiritualitat i menys apetència pels bens materials, amb més amor i menys odi, amb més altruisme i menys egoisme. Naturalment que això representaria una veritable mutació de la mentalitat humana, i el sol fet d’enunciar-ho és entrar en el terreny de la utopia; però les amenaces són tan grans, el repte amb el qual s’enfronta la humanitat és tan greu, que creiem que no sols estem autoritzats a parlar d’utopies, sinó també a lluitar-hi” (Resum fet per ell de les conclusions del Congrés de Prato, convocat per la secció italiana de la Societat de Metges contra la Guerra nuclear)


Més endavant, a dos pàgines del final, ens deixa aquesta profunda reflexió:

Segons les més antigues doctrines filosòfiques, hi ha dues maneres de concebre el Jo. Una és identificar-lo amb el nostre cos material, amb els seus instints primitius, desitjos i passions, manera de pensar que considera la persona com a quelcom únic, apartada de totes les altres coses; és la més freqüent i és la font de l’egoisme i de totes les calamitats; segons aquesta doctrina, després de la mort tot s’ha acabat i no queden més que pols cendres. En l’altra forma, que és la menys freqüent, la ment sap identificar-se amb la part més elevada de l’esperit, aquella part amagada que tots portem a dintre i que es confon amb l’esperit universal. Així és com el savi considera i estima tot el que l’envolta, éssers vius i natura, com si fossin el propi Jo, i veu tot el mal que es fa com si l’hi fessin a ell mateix. Així és com hauríem de sentir i pensar tots, sobre tot aquells que tinguessin en les seves mans la direcció d’una administració global.

7 comentaris:

  1. Ha estat molt interessant aquesta lectura i coincideixo amb tu que aquestes reflexions finals, aquesta filosofia de vida, del Dr. Broggi encara molt més. Llegint-les no pots menys que pensar "quina raó que té" i que fàcil que serien moltes coses si li féssim cas. :-)

    Malgrat les "trampes" i els entrebancs lectors, has fet possible el pla plausible del que parlàvem al post anterior i hem acomiadat al Dr. Broggi dins del gener (per un pèl :-DD). Jo ja tinc el post de proposta de lectures preparat, si et sembla el publico dimarts (en comptes de demà i per deixar una mica més a la vista aquest) i dijous publiques el teu?.

    Parlant de properes lectures, llegir el llibre del Dr. Broggi m''ha fet venir ganes de provar-ho amb el Quitxot, ja que ell en parla molt bé en més d'una ocasió. És un clàssic que no he llegit mai complet, quan feia BUP ens van fer fer un treball de recerca dels refranys que diu en Sancho Panza (que són un bon grapat) i a mi em va tocar llegir una tercera part del llibre (el treball el fèiem en grups de tres) però aleshores no el vaig llegir per gaudir de la lectura sinó només a la recerca de refranys. Com t'he dit, el Dr. Broggi m'ha fet venir ganes de llegir-lo de veritat, de totes maneres aquesta no pot ser una lectura compartida (per llarga i perquè no sé si malgrat les ganes que en tinc m'agradarà prou per acabar les dues parts completes), així que no l'he fet sortir al meu post de propostes pel 2015. No pateixis. :-DD

    ResponElimina
  2. Hehehe la "trampa" va ser totalment "sense voler"... Li vaig demanar a ma germana que em tragués un llibre de la biblioteca (ella té tots els carnets de la família i els administra hehehe) i ho va fer tan ràpid que em va sorprendre. El dia 31 de desembre quan vàrem anar cap a casa seva per celebrar l'Any Nou me l'havia demanat i ja el tenia a les meves mans.
    Me'l vaig endur a Reus, pensant en acabar primer el Dr. Broggi... però com em vaig oblidar la càmera de fotos a Terrassa, al cap de 15 dies em diu "vindrem a portar-te la càmera i m'enduré el llibre"... i jo... Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaagh!!... així que vaig llegir el llibre en qüestió a tota velocitat en menys d'una setmana (tenia la lletra gran, espais entre capítols i totes les facilitats lectores que animen a les tortuguetes com jo) :-DD

    Jo també vull llegir el Quixooooooooooot!!... I sí, sí, vaig veure que el Dr. Broggi, la seva dona i els seus amics s'ho passaven pipa recorrent els llocs que, suposadament, es corresponien amb els escenaris de la novel·la cervantina.
    Però jo el vull llegir ja fa més temps perquè resulta que Dickens era un gran admirador de Cervantes, cosa que es nota clarament en la primera novel·la de l'escriptor anglès, (Pickwick) on el protagonista és grassonet i el seu criat és alt i prim (justament al contrari que al Quixot) però on passen una sèrie d'aventures que es nota clarament que estan inspirades en el tipus de llibre que és el Quixot.

    Jo el vaig començar a llegir quan anava a la Facultat (imagina, al segle passat... fa la tira d'anys) i no et diré que vaig avançar molt, però tampoc vaig avançar poc... potser vaig llegir entre 200 i 300 pàgines. Tenia una edició horrible (per lletra petita, clar) d'Austral que anava bé per dur a la bossa i llegir a l'autobús. Però no sé què va passar, potser van arribar els exàmens, el vaig deixar (per fer veure que estudiava?... si jo gairebé no estudiava mai!) la qüestió és que ja no el vaig tornar a agafar. Darrerament, quan em va agafar la "febre-Dickens" vaig pensar que ho havia de tornar a provar.

    Casualment (bé, no és casual, és que com no hi ha massa calers per comprar llibres nous, hem d'anar tirant de les existències casolanes) en Josep Lluís el va agafar fa cosa d'un any o un any i mig i el va llegir d'una tirada i li va agradar...

    En fi... ja tinc ganes de veure la teva llista de propostes :-)))

    ResponElimina
  3. El Quitxot és un llibre d'aquells que mai he tingut en una llista de possibles lectures, potser pel treball aquest que em van fer fer, però potser sí que ha arribat el moment de donar-li una oportunitat.

    Tot i així, a la meva llista de propostes de demà no hi sortirà. Si el vols fer sortir a la teva, potser en podem parlar però segueixo pensant que és massa llarg per fer-ne una lectura compartida. :-)

    I una altra cosa: Has llegit un llibre sencer en menys d'una setmana?. qui ets tu??, on és l'ASSUMPTA??? :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehehe sóc l'"Esperit de l'Assumpta que podria ser però no és" :-DD

      Ja et dic que la lletra era gran... Tenia unes 270 pàgines, però no totes estaven escrites. Sempre que acabava un capítol, hi havia una pàgina en blanc i tal... A més... era "de detectius" que són els que es llegeixen més ràpid :-DD
      Tan bon punt me'l va deixar, vaig llegir unes 20 pàgines i després el vaig deixar aparcat pensant en llegir-lo després... per tant quan el vaig reprendre, ja tenia vint pàgines llegides hehehe

      M'he de pensar bé això del Quixot... tampoc et vull fer una marranada :-P

      Si hi hagués una forma de fer-ho però... "subliminal"... o sigui, pensar en llegir-lo durant aquest any, cadascú quan li anés millor sense preocupar-se per quan ho fa l'altre... prendre notes i tal i, si tots dos aconseguissim acabar-lo dedicar-li una mena de post-xerrada en que anéssim posant en comú (semblo una mestra... jo vaig equivocar la carrera hehe) què ens ha semblat, el que més ens ha agradat, impressió general que ens ha quedat... però sense anar fent els posts més elaborats que fem quan "representa" que anem llegint al mateix temps :-DD

      Elimina
  4. Doncs aquesta idea m'agrada més, llegir el Quitxot cadascú per ell i parlar-ne en únic post si tots dos l'acabem. Ho trobo una bona manera de compartir un llibre sense preocupar-nos pels terminis de lectura. En parlem! :-))

    Ara mateix publico la meva llista de propostes, espero que en trobis algun (un parell almenys :-D) que et faci gràcia llegir. :-)

    Per cert, vaig escriure el meu anterior comentari a corre-cuita perquè era la meva hora de plegar, rellegit avui veig que en dues frases hi ha tres "potser"... potser em vaig passar de dubitatiu? Pot ser.. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sospitava que aquesta fórmula t'agradaria més :-)) De fet, tan sols "obliga" a prendre alguna petita nota d'allò que ens cridi més l'atenció (ja sigui en escenes, forma d'estar escrit, etc.) per tenir-les com a base si després podem fer aquesta "xerrada" sobre el llibre... i si al final no el llegim, doncs no passa res :-))

      A més, obre una altra porta a possibilitat de lectures més llargues i complicades que, degut a la meva lentitud -a vegades hehehe- poden fer una mica pesat "per l'altre persona" estar esperant que jo em posi al dia i deixar el tipus de "lectura compartida" més real (amb intenció d'anar descobrint el llibre simultàneament) com fins ara fem (que m'agrada molt perquè els llibres queden ben "treballats") per a obres que puguin ser de lectura més àgil (no vull dir necessàriament curtes, podrien ser llargues però amb una trama que enganxi molt, o amb un format d'aquells que invita a llegir una mica més) :-)

      En definitiva, que tot pot ser en aquesta vida, fins i tot que ens animem a llegir el Quixot... o no :-DD

      Elimina
  5. A mi també m'agrada el mètode que hem seguit fins ara i no l'hem de deixar, però és ben veritat que en llibres que s'allarguen (i com dius això tant pot dependre de la seva mida com d'altres circumstàncies) al final la lectura té poc de compartida. Per això m'ha agradat aquesta idea que has tingut, que tens raó que ens obre la porta a llibres que, potser d'altra manera hauríem descartat. I més pensant que ara, només ens "toca" un llibre cada trimestre i per tant tindrem més temps on poder fer-ne entrar altres, d'aquests de "post únic". :-)

    I sí que pot ser que iniciem aquest nou mètode amb el Quitxot, jo m'hi començo a animar. :-))

    ResponElimina