dissabte, 29 d’agost de 2015

Orgull i prejudici, de Jane Austen.- Tercer bloc de lectura

Benvolguts,

Aquest post tindrà forma de carta. Estic fatal, molt refredada, amb febre, tossint esternudant, em ploren els ulls i encara guipo menys el que estic escrivint, però ja no volia deixar passar més dies sense fer aquest darrer bloc de lectura. Si ja fa gairebé quinze dies que vàrem acabar el llibre!

Doncs bé, vaig passar uns dies a Barcelona, a casa la mare, i allí va ser on vaig acabar la lectura. No havien passat ni vint-i-quatre hores que, mirant l'arxiu de pel·lícules que ma germana té gravades al seu vídeo (bé, no sé on les té gravades, a una mena de disc dur, no sé) era aquesta!! Així que ràpidament vaig pensar en que la podríem veure i que em faria il·lusió poder-ho explicar aquí.

He de dir que jo sóc de les que s'enfaden moltíssim quan veig que una pel·lícula canvia coses d'un llibre. Doncs bé, aquí hi ha alguns petits canvis, però són tan petits i amb tan poca importància, que es justifiquen perfectament (en algun cas per reduir el número de personatges que no són importants i en altre cas per donar uns escenaris de fons més bonics a algunes escenes) però res del que és essencial, res en absolut queda modificat. Per exemple, Mr. Charles Bingley té dues germanes, una casada i una soltera (que està enamorada de Mr. Darcy), doncs bé, a la pel·li la casada no surt.



En aquesta tercera part pren bastant protagonisme la germana petita de les cinc noies Bennet. De fet, les dues petites són dos caps buits que només pensen en festes, balls i en com en són de guapos els soldats amb l'uniforme. Finalment, amb tan sols quinze anys d'edat Kitty en fa una de grossa. L'honor de tota la família queda compromès i a ella sembla que tant se li en dóna. Sort que hi haurà persones, tant familiars com amics, que faran tot el possible perquè la situació s'arregli el millor possible, demostrant amb això moltes coses (que es poden dir als comentaris però no aquí...)

I al final de tot... Acaba com pensàvem? Doncs la resposta al primer comentari!

Us saluda febril i espessa (amb el Barça que empata a casa "de fons" però que esperem que s'arregli amb els vint-i-cinc minuts que queden) la vostra amiga,

Assumpta

10 comentaris:

  1. Doncs sí, el llibre acaba com voldríem ;-) Suposo que ningú en dubtava hehehe

    I el partit crec que també doncs acaba de marcar Vermaelen :-DDD

    L'únic que va fatal és el meu refredat... bé, no, ell va molt bé, va genial... està en plena forma grrrrr :-P

    ResponElimina
  2. Jo també vaig veure la pel·lícula així que vaig acabar el llibre i coincideixo amb tu. Les diferències no són excessives i, per tant, és prou fidel a la novel·la per poder-la gaudir. A mi em va agradar força.

    Pel que fa al llibre, en aquest últim bloc tenim naturalment la conclusió de la història principal, la relació Lizzy - Darcy que com bé dius acaba com tots ens esperàvem, malgrat els prejudicis i els orgulls. :-D
    I també trobem, com comentes, aquesta aventura de la germana petita que serveix per demostrar que els personatges "assenyats" no abunden en aquesta societat que ens retrata l'autora. En aquesta classificació només destacaria les dues germanes grans dels Bennet, el Sr. Darcy i pocs més. Els altres no tenen dos dits de front, incloent al Sr. Bennet que m'havia caigut força bé al principi però que amb la fugida de la seva filla mostra una indolència i una preocupació només pels diners que no m'han agradat gaire.

    Resumint, m'ho he passat bé amb la lectura. Tot i que el tema no és, per a mi, gaire interessant si que ho és la descripció dels personatges i de l'ambient on viuen i per això no se m'ha fet gens pesada, ben al contrari.

    Ah!, i cuida't el refredat... però no el cuidis gaire, a veure si el malacostumaràs i no marxarà. .-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, MAC, estic fatal... estava a mig escriure el comentari i, com no m'hi veig, anava a fer més gran el percentatge de la lletra, per poder-ho veure més clar i, en lloc de clicar un lloc he clicat una mica més amunt i he tancat la pàgina, o sigui que s'ha perdut tot el que havia escrit, cosa que et pot donar una idea que segueixo sense tenir el cap gens clar i que el meu refredat està molt feliç :-P

      Deia que pel que fa als Srs. Bennet, a mida que avança el llibre cada vegada tinc més la certesa que la mare no té dos dits de front, però pel que fa al pare, quan em cau pitjor no és al final sinó quan dóna permís a la filla petita per marxar amb la guarnició aquella (es diu guarnició? com les patates i els xampinyons?) :-DD
      S'ha de ser ben imprudent i curt de vista per no veure que passarà el que acaba passant, fos amb qui fos estava cantat... i ja li diu la Lizzy, ja, però ell no li fa cas. Incomprensible.

      En quant a la Jane y al seu enamorat, són bons nanos, sí, però molt assenyats tampoc semblen, eh? Macos, bon cor, bona gent... però bé, menys mal que tenen la butxaca ben assegurada.

      I l'oncle que col·labora amb en Darcy per "salvar l'honor" de la Kitty també és una persona força raonable... clar que aquest és dels del grup que comentàvem el primer dia: que s'han fet rics treballant, ja sigui en el comerç o com sigui i, llavors, segons la noblesa, els hi falta "categoria", però es demostra que tenen molt més sentit comú :-)

      Elimina
  3. Ja que em vam parlar a principi de temporada, passo per aquí per dir que ahir vaig començar a llegir el Quitxot. Ja vaig comentar que feia temps que em rondava pel cap posar-m'hi i per fi m'hi he decidit. M'ho agafo amb ganes... ja veure'm com anirà. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ooooh! Qué bé! :-))

      Jo estic totalment desconcentrada... Sempre penso "quan acabi això... quan faci això..." començaré a organitzar-me bé: un temps per a cada cosa, cada cosa al seu moment... posaré ordre... però res, cada vegada pitjor. S'ha de reconèixer que hi ha coses -com la salut- que tampoc m'acompanyen molt... però bé, tampoc m'estic morint!! :-P molèsties, medicaments que maregen i coses així... a mi tot em desmunta les bones intencions.

      Tinc una biografia de Dickens començada la tercera setmana d'agost i he llegit unes 200 pàgines... i això que m'encanta!!... però sempre vaig descontrolada. Crec que a la meva edat això ja no té arreglu :-DD

      Al Josep Lluís li va agradar!!

      Tu podries fer-te algunes "notes" i si algun dia el puc llegir jo, doncs el podríem comentar: Jo mentre el vaig llegint i tu refrescant la memòria amb les notes... bé, si et va bé, eh? :-))

      Espero que en gaudeixis molt! Diuen que a en Dickens li encantava el Quixot hehe

      Elimina
    2. A mi també m'està agradant. Quan t'habitues al "castellano añejo" es llegeix força bé i resulta interessant i amè de llegir. No he avançat gaire encara però m'ho estic passant bé. :-)
      No és mala idea això de les notes. Ja saps que no m'agrada fer-ho mentre llegeixo però no crec que em costi gaire deixar anotat si hi ha alguna cosa del text que m'agradaria destacar per així recordar-ho si més endavant tu t'hi apuntes.

      Pel que fa al demés, primer que tot dir-te que me n'alegro molt que no t'estiguis morint :-D i segon que tu ves fent malgrat el caos i no t'hi amoïnis que "qui dia passa, any empeny". :-)

      PD: De moment, la "bona intenció" de llegir el llibre de la Rodoreda al novembre continua en peu, no? :-)))

      Elimina
    3. Genial!! Sí, sí, no em referia a que haguessis de prendre apunts durant tot el llibre sinó justament com veig que has entès (com darrerament estic tan espessa, quan veig que el que he volgut dir s'ha entès bé, estic contenta hahaha) sinó tan sols, de tant en tant, anotar algun detall especialment graciós, o que, històricament sigui curiós... per poder-lo comentar.

      Noooooo, no m'estic morint, no (crec!!) però no trobo la dosi exacta de medicament entre que em vagi bé i que no em faci efectes secundaris... És un rotllo. El medicament que em prenia fins ara m'anava molt bé pel dolor, però sembla ser que em podia estar afectant els ronyons... i el d'ara, per mi, és bastant molest. Avui he començat de nou i em prenc una tercera part del que em van dir primer i fa una estona ja m'estava marejant de nou... sort que ha durat molt poquet.

      Però bé, la major part del temps ja em trobo molt millor (per poder anar a Barcelona a la mani, vaig deixar la medicació nova i em vaig dopar uns dies amb l'antiga!! hehehe)

      La bona intenció de llegir el llibre de la Rodoreda segueix en peu... i tant! :-) Tot serà que s'hagi de retardar una setmana, però res més greu que tot això... He hagut de deixar el David Copperfield d'en Carner perquè m'avorria no entendre el que llegia. Un català totalment estrany... en fi, no sé si hem parlat mai del problema d'en Carner i les seves traduccions de Dickens. Ho he volgut provar i passo. Trist, però cert.

      Elimina
  4. És una bona murga això de la medicació, tan fàcil que seria que el que arreglés una cosa no n'espatllés una altra. Bé, segurament fàcil no és que sinó ja ho farien però que aniria molt millor, no n'hi ha dubte. Espero que te'n trobin una que et vagi millor.

    Pel que fa a les traduccions d'en Carner, el "Tom Sawyer" que jo vaig llegir estava traduït per ell i encara que és veritat que feia servir més d'una paraula "estranya" (comparada amb el català que ara fem servir), no recordo que en general em semblés massa feixuga. Suposo que en el cas dels Dickens que són llibres més per adults (malgrat que ja vam quedar que "Tom Sawyer" no és només per a nens), la cosa es deu complicar més.

    ResponElimina
  5. Doncs bé, ja es va acabant l'octubre i, en teoria, toca començar a pensar en la nova lectura compartida. Ja tinc el post de presentació de "Mirall tancat" gairebé preparat, va bé que el programi pel proper dilluns dia 2, que és el primer dilluns de novembre?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, MAC, perdonaaaaa!! Que et vaig respondre per mail en lloc de fer-ho per aquí... :-))

      De moment, amb ganes de tornar a fer una lectura conjunta però a l'espera de que la Biblioteca de Reus recuperi un dels dos exemplars de "Mirall trencat" que té en préstec :-))

      Elimina