dimecres, 18 d’abril de 2012

5è, Fragments i Notes

Doncs per posar la cirereta del pastís a la nostra lectura kafkiana, i mentre vosaltres esteu absorts amb el partit del Barça (que no va massa bé, per cert), un petit post per comentar les últimes coses. 

Els fragments són això, fragments de la novel·la que, o bé van quedar a mitges (com és el cas de la Lluita amb el director adjunt) o bé Kafka els va descartar en un moment donat del cos de la novel·la. En la meva edició, i diria que en totes les que es publiquen ara, són els següents: 

La amiga de B.
Fiscal
Hacia casa de Elsa
Lucha con el director adjunto 
La casa
Viaje a casa de la madre

He d'admetre que aquesta lectura "suplementària" m'ha semblat força interessant. Capítols que he trobat millors o més interessants que altres inclosos en el text i que estan en aquest segon pla. Per què? Per què Kafka no els va acabar i col·locar en el seu corresponent lloc dins la novel·la? En quin punt exacte podria anar? Trobo interessant pensar això.

M'han agradat especialment els capítols del fiscal i el de la lluita amb el director adjunt. Potser perquè cap dels dos tracta massa del procés en si mateix! En el segon, em va sorprendre molt com els dos homes estan cadascú al seu món, un arreglant la taula i l'altre explicant el projecte. I com desapareix tota mena de capacitat de comunicació, allò obvi i bàsic que ens fa mantenir l'actitud si algú ens parla, o callar si algú no ens escolta. Desapareixen les bases de la comunicació humana. 

M'hagués agradat saber com es resoldria la determinació de K. a no anar a l'interrogatori i portar la contraria als tribunals en el fragment en què va cap a casa d'Elsa. Potser això va contribuir a fer-lo anar malament? També és curiós com K. es distreu burlant-se del pintor Titorelli i posant-lo nerviós amb l'assumpte de la casa.

Una cosa que volia comentar, és que durant la lectura dels fragments se m'ha fet encara més patent que en K. és un maleducat. Molt maleducat! Amb molt sentiment de superioritat i arrogància, tracta als seus subalterns (i fins i tot als que no ho són) realment malament, no trobeu? Creieu que ell és així de base, o que s'hi torna amb el procés? Em fa força rabieta, aquest punt. 


Finalment, hi ha les notes, que suposo que a cada llibre són un món. Jo em limitaré a destacar la nota que em va informar amablament a l'alçada de la pàgina 50 que en K. moria al final del llibre (que recordo que en Marcel m'ho va demanar). I així de pas, veieu quin to gasta en Llovet. Diu així: 

Pagina 50, línea 8. enmedio de la penumbra. Escribe Heinz Politzer en su libro sobre Kafka: "En esta novela, entretejida con los símbolos de la luz y de la oscuridad, domina como señal identificadora de los interregnos una penumbra melancólica. Hay penumbra en los negociados, en la sala de vistas y en el taller del pintor Titorelli; aparece entre las juntas de la oficina de K. en el banco, que se transforma así en una ensombrecida cámara mortuoria; se desvanece en los atrios de la catedral, andes de que aparezca la oscuridad del fin y se extinga la vida de K." (Franz Kafka, Parable and Paradox, Ithaca-Nueva York, Cornell University Press, 2a ed., 1996, p. 170).


I res, amb això acabo aquest post. Com ja ens hem dit els uns els altres, m'ha agradat compartir aquesta lectura. La meva valoració final és que el llibre és dens i se m'ha fet llarg, però estic contenta que pugui figurar a la meva llista de lectures. I això és en bona part, gràcies a haver-lo compartit en lectura conjunta. Ara... si mai repetim l'experiència, no cal que sigui amb Kafka!!!


3 comentaris:

  1. Ostres, YÁIZA, molt bon post!! Et felicito!! :-))... I, abans que em marxi del cap, dir que has remarcat una cosa que jo també vaig pensar en un bon principi i és que en K. és un maleducat!! Estic totalment d'acord. No recordo ben bé què va ser, però encara era els primers capítols...
    El que passa és que després, pobre, li van passant tantes coses que ja em va començar a fer llàstima i no hi vaig pensar més, però sí, sí, és molt arrogant, tracta fatal als que considera que estan per sota seu...

    En quant al fragment que a mi m'hagués agradat veure continuat, per saber per on anava la cosa, és el de la visita a casa de la mare... potser allí hauríem descobert alguna cosa de la seva vida personal que ens hagués donat alguna pista sobre aquest procés.

    I, això sí... súper interessant el moment en què ell decideix passar del procés!! Recordes, YÁIZA, que tu i jo vàrem dir que NO hauríem anat el segon diumenge a la "citació" aquella perquè, en realitat no l'havien citat? :-))
    I aquí, quan per fi decideix que no hi vol anar... ja no sabem què més tenia pensat Kafka per dir-nos...

    Doncs res, ha estat una experiència molt interessant :-)

    Aquí tenim aquest blog per si algun altre dia volem compartir una nova lectura. Jo ho he passat molt bé i m'ha agradat molt... Ara bé, també penso que "no podem abusar" :-)

    Tots tenim els nostres gustos lectors, els nostres blogs amb els nostres estils i tenir sempre un llibre "pendent" per llegir conjuntament ens podria cansar i acabaríem avorrits. En canvi, fer-ne tres o quatre a l'any, podria estar bé.

    En MARCEL va dir al seu blog que si volíem, d'aquí uns mesos podríem fer una lectura del HOBBIT (per ell seria "relectura")...

    En fi, la meva proposta seria mantenir aquest blog viu, però amb "poca activitat", així, cada vegada que decidim fer-ne un, en gaudirem més :-))

    Tot i així, ja que el tenim, si algú vol anar fent posts, doncs jo aniré passant :-)

    ResponElimina
  2. Coincideixo amb les teves conclusions, YÁIZA. M'ha agradat compartir aquesta lectura amb vosaltres encara que el llibre no m'ha acabat de fer el pes.

    També estic d'acord que, si repetim l'experiència, jo voto per no fer-ho amb un altre Kafka. La idea d'en Marcel, que ens explica l'Assumpta, no em sembla malament. Vaig llegir fa temps la trilogia del Senyor dels Anells i em va agradar prou perquè em faci gràcia llegir el Hòbbit. Ja n'anirem parlant!

    ResponElimina
  3. MBOSCH, t'has de llegir els fragments, home!! O impugnaré la teva llista de llibres llegits 2012!! :-DD

    A mi m'agraden els contes per nens, que consti... sóc una nena disfressada dins una respectable senyora de 50 anys.

    ResponElimina