dimarts, 24 de juny de 2014

El tercer home, de Graham Greene.- Lectura


Doncs bé, ja som a dimarts i aquí està, puntual, el post promès. En primer lloc anem a especificar tot el tema corresponent a pàgines, capítols, etc.:

El meu llibre és un volum molt primet corresponent a una Col·lecció de llibres -tots igual de primets- però força bona que es diu "Grandes Autores. Biblioteca de Literatura Universal", que regalava (?) (probablement havies de pagar algun "extra" ara no ho recordo perquè qui ho comprava era el meu sogre) El Periódico i en la que es troben obres ben interessants. Com em feia una mica de mandra fer-li una foto al meu volum, he buscat per Google i així us mostro una mica més com son aquests llibres:


La obra en qüestió té exactament 94 pàgines amb una lletra petitona però sense exagerar. Està ben estructurat tot i es llegeix bé. Va dividit en capítols (numerats però sense títol) en un total de disset, de diferent llargada. Això sí, si un capítol acaba a la pàgina onze, a la mateixa pàgina onze comença el capítol següent (només amb això ja s'estalvien un munt de paper hehehe) Això sí, entre el final d'un i el començament de l'altre hi ha un espai correcte (ni massa junt ni massa separat). En el moment de començar a escriure aquest post jo vaig per la pàgina quaranta que és dins el capítol setè.

Com ja va explicar en MAC al seu post de presentació, ens trobem davant d'un relat que l'autor va escriure per tenir com a base per poder fer un guió cinematogràfic i crec que es nota clarament. Amb això vull dir que no veig grans demostracions de domini de llenguatge (igual són els efectes d'haver llegit en Pla!) però, en canvi, si es troba una ràpida successió de fets. Passen moltes coses i això fa que tinguis ganes de seguir llegint per saber on et portarà cada nou descobriment.

El protagonista és en Rollo Martins (que té un nom ben bonic... ehem). És un escriptor de novel·les barates de "l'Oeste", amb el pseudònim de Buck Dexter. Arriba a Viena (una Viena dividida en quatre parts, cada una sota el control d'un Estat diferent: Estats Units, Rússia, França i Anglaterra) l'any 1948. Un amic seu, Harry Lime, li ha demanat que hi vagi per alguna feina. Quan arriba, va a casa del seu amic i un veí l'assabenta que en Harry és mort. Que ha mort atropellat i que tot just en aquell moment el deuen estar enterrant.

Amb un taxi i sense saber massa com trobar el lloc, en Rollo finalment arriba al cementiri i pot veure el final de la cerimònia. Es queda molt abatut. Però la seva presència no ha passat desapercebuda. L'han vist plorar durant l'enterrament i hi ha qui està molt interessat en saber qui és aquesta persona per la qual en Harry Lime era tan important.

Estic parlant del Coronel Calloway, policia -i narrador del relat- s'apropa a en Rollo Martins i se l'emporta a fer unes copes per mirar de treure-li informació sobre en Harry Lime. Finalment, després d'una llarga conversa, li deixa clar que en Harry Lime estava ficat en alguna cosa bruta.

I ja tenim plantejat l'argument de l'obra: El pobre Rollo, enlloc d'agafar el primer vol i marxar de Viena, decideix quedar-se i investigar pel seu compte si és veritat que en Harry no era tan bona persona i tan bon amic com ell creia.

I les explicacions seguiran a l'interior, en els comentaris, que podran estar plens de spoilers ;-))


Aquest és el post número CENT d'aquest blog tan simpàtic! ;-) FELICITATS, BLOG!!

divendres, 20 de juny de 2014

El tercer home (Graham Greene) [Presentació]


"El tercer home" (Graham Greene - 1949) és tot un clàssic de la novel·la negra d'espies. Està ambientada en la Viena de després de la Segona Guerra Mundial i és a aquesta ciutat gairebé en ruïnes, ocupada i dividida en quatre zones, cadascuna d'elles controlada per una de les potència aliades (britànics, americans, francesos i russos), on arriba, convidat per un amic seu que li ofereix feina, en Rollo Martins, un escriptor de segona fila que no s'espera l'aventura que li tocarà viure.

És una novel·la no molt llarga, amb un ritme trepidant i que ens parla de l'amistat, la traïció i els desenganys. Va ser escrita com un pas previ abans d'abordar el guió de la pel·lícula del mateix títol dirigida per Carol Reed també el 1949. El mateix autor ens ho explica al prefaci del llibre:

"El tercer home" no va ser escrit per ser llegit, sinó per ser vist. A l'igual que molts afers amorosos, va començar a taula, a l'hora de sopar, i va continuar amb molts maldecaps a diferents llocs: Viena, Venècia, Ravello, Londres, Santa Mònica ... fa anys. vaig escriure darrere un sobre el primer paràgraf d'una història ... quan Alexander Korda em demanà que escrivís un guió per a Carol Reed ... no tenia altra cosa per oferir-li que aquest paràgraf.
...
A mi, em resulta gairebé impossible escriure el guió d'una pel·lícula sense escriure'n abans la història ... així doncs, "El tercer home", per bé que no vaig tenir mai la intenció de publicar-lo, va haver de començar com a novel·la abans de convertir-se en aquestes transformacions inacabables que exigeix un guió.
...
"El tercer home" no havia pretès mai ser res més que l'esborrany d'una pel·lícula. El lector notarà moltes diferències entre el llibre i la pel·lícula. Que no s'imagini que l'autor va haver d'acceptar aquests canvis de mal grat ... de fet, la pel·lícula és millor que el llibre, perquè, en aquest cas, és la forma acabada del producte tal com havia estat concebut.

(Graham Greene - 1949)


Després de llegir això, no sé si venen més ganes de llegir el llibre o de veure la pel·lícula però està clar que, si volem, ningú ens impedeix fer les dues coses. Per començar doncs, el que farem és llegir la novel·la posant als protagonistes, la cara dels actors que els interpreten:

Joseph Cotten
és
ROLLO / HOLLY MARTINS
Alida Valli
és
ANNA SCHMIDT
Orson Welles
és
HARRY LIME
Trevor Howard
és
MAJOR CALLOWAY
Bernard Lee
és
SARGENT PAINE
Paul Hoerbiger
és
KARL,
porter d'en Harry
Ernst Deutsch
és
"BARÓ" KURTZ
Siegfried Breuer
és
POPESCU
Erich Ponto
és
DOCTOR WINKEL
Wilfrid Hyde-White
és
CRABBIN
Hedwig Bleibtreu
és
la vella patrona d'ANNA

I després de fer-ho, en parlarem en aquest mateix blog i en un únic post de lectura que, per la curta extensió d'aquest llibre, és el que sembla més adient.

dilluns, 16 de juny de 2014

Contraban i altres narracions, de Josep Pla.- Cinquè relat "Pensió a Cambridge Street"

Cambridge Street. Tot i que no correspon a l'època del relat.

Doncs bé, amb aquest relat, s'acaben els cinc dels que consta aquest recull que hem llegit. Insistiré de nou -ja que és quelcom que s'ha de remarcar- en com en són de bones dels descripcions d'en Pla i que, un cop acabada la lectura, em sento satisfeta d'haver-la fet. Ara bé, també diré que alguns dels relats els he trobat raríssims i que moltes vegades m'he quedat amb la sensació -desagradable- de que no havia entès res. Que allí hi havia algun missatge de fons i que jo no l'havia vist. I això m'ha tornat a passar amb aquesta darrera història.

A l'últim conte, que passa tot ell a una pensió londinenca, allí ens trobem amb tres homes catalans, un d'ells acaba d'arribar i és el narrador de la història; els altres dos treballen a la City i fa ja força anys que viuen a dispesa. Es troben en aquella edat en que encara no són persones grans, però que la joventut "es va escapant" i, tot això, envoltat d'uns enyoraments cíclics de la seva terra. Els homes són força amics i al final un d'ells convenç a l'altre perquè demani en matrimoni a una altre dispesera, una noia molt amable i accessible amb tots els homes de la pensió... Tot plegat em deixa amb una sensació una mica surrealista.


De fet, sóc perfectament capaç d'imaginar-me en Pla escrivint tot això i rient d'amagatotis pensant en els esforçats intents de comprendre tota la història que faríem els lectors. I consti que això ho dic amb el màxim dels respectes envers l'autor ja que, deixant de banda la història en sí -que crec que no he entès- hi ha passatges memorables, per exemple:

"Tàpies portava un bigoti retallat i el seu ideal era l'estalvi. Per quins camins havia estat portat a aquesta conclusió, en virtut de quin mecanisme havia arribat a professar aquest ideal, ho vaig ignorar sempre, i ho ignoro encara. Era un bon estalviador, en el sentit que estalviava en virtut de la seva pròpia vida inconscient, vull dir, sense necessitat de deliberar. Probablement el Pare Etern, en el moment de donar-li la puntada de peu a l'anca -en el moment d'iniciar-se la seva combustió física, dirien els materialistes-, li digué ensenyant  un dit autoritari: "Tàpies, estalvia!". L'excel·lent amic començà a rodolar pels carrers i places d'aquest món d'una manera perfectament natural. Encara roda i encara estalvia complint el tracte imposat per la misteriosa llei que regula el fons de les persones humanes"

dilluns, 9 de juny de 2014

Contraban i altres narracions (Josep Pla) [IV]

Quart bloc de lectura.
"UNA AVENTURA AL CANAL"


"LA VIDA AMARGA" de Josep Pla (Editorial Destino - 1967)

Comencem la segona part del llibre "Contraban i altres narracions" de Josep Pla, deixant enrere els contes de tema mariner extrets del volum "Aigua de Mar" per endinsar-nos en els relats de tema més cosmopolita originàriament publicats a "La Vida Amarga".
De les dues narracions d'aquest últim llibre que trobem en el recull que tenim entre mans, avui toca parlar de la primera d'elles que porta per títol "UNA AVENTURA AL CANAL".

En aquest relat, Josep Pla ens explica una història que troba en forma d'anotacions entre els papers del seu difunt amic Santaniol. Aquestes notes comencen quan en Santaniol es enviat a Londres per motius de feina, el nostre protagonista no s'adapta a aquella gran ciutat que no li agrada gens i hi viu amargat fins que un dia se li presenta una via d'escapament:
"Un dia vaig veure a la façana de la sucursal del Midland Bank a Victoria Street, un anunci invitant a la gent a passar el final de setmana al nord de França. El vaig llegir tres o quatre vegades seguides, fascinat. Aquella invitació em semblà la sortida d'una situació insuportable..."

Victoria Street - Londres (Regne Unit) - Primera dècada del s.XX

Santaniol aprofita aquesta oportunitat i no tarda a embarcar-se cap a França. Com que, per qüestions econòmiques, no pot fer-hi unes grans vacances decideix no anar gaire lluny:
"... vaig baixar dissabte a l'estació marítima de Calais i, en lloc de prendre un tren o altre dels nombrosos que hi havia a l'estació, vaig fer cap a la vila, amb una petita maleta a la mà..."

Estació Marítima - Calais (França) - Primera dècada del s.XX

Aquest primer viatge resultà, en paraules del mateix Santaniol, "d'una total exigüitat" però com que l'alternativa era sofrir el tedi de quedar-se a Londres, el nostre protagonista el va anar repetint durant una llarga temporada. Anà coneixent, doncs, aquella vila i així es feu client del restaurant de Monsieur Georges:
"... De la petita terrassa del restaurant -si plovia, de darrere els vidres- s'oferia un espectacle molt bonic. La plaça d'Armes de Calais, com moltes places antigues de les ciutats del nord, m'encanta. Les cases, altes i primes, acabades en pinyó agut del teulat de pissarra ribetejat de negre, amb les façanes picades de finestres menudes, irregulars i mofetes, brutes d'escorrialles de pluja i de neu, tenen una vivacitat popular i picant..."

Plaça d'Armes - Calais (França)

En aquell restaurant, a part de descobrir "l'odi que els ciutadans de Calais senten pel famós grup escultòric de Rodin que recorda ... sis burgesos de la vila", també coneix altres clients habituals i, entre ells, una senyoreta. La coneixença amb aquesta noia, la Marta Dubois, va creixent fins que fan junts un viatge a Bruges (Bèlgica), el desenllaç del qual, tal com el de la resta de la història, haurem de descobrir en el relat de Josep Pla.
Ho farem i en parlarem als comentaris.

"Les six bourgeois" de Rodin - Calais (França)


dilluns, 2 de juny de 2014

Contraban i altres narracions, de Josep Pla.- Tercer relat "Contraban"


En aquesta mena de repte amb mi mateixa sobre "com aconseguir batre el rècord de lectura lenta" ha arribat el moment de comentar el tercer relat.

És el més llarg i, de moment, el que més m'ha agradat. Potser és que ja em vaig acostumant al vocabulari mariner o potser els personatges m'han resultat més fàcils d'entendre (tot i que al final tampoc m'acaba de quedar clar si s'aconsegueix "l'objectiu" -crec que no-, ho he de confessar)


Aquesta no és la coberta de la edició que jo he llegit, però l'he posat perquè hi ha un dibuix del vaixell protagonista, el "Tramuntana". Resulta que -al menys segons explica el relat- en Josep Pla es va fer construir un vaixell al que va anomenar Tramuntana i que, després, per qüestions que no s'expliquen, el va haver de vendre. Temps després, el nou propietari es presenta a casa seva i li proposa embarcar-se amb ell i el seu cunyat, uns dies, per anar al sud de França... La cosa queda molt misteriosa però s'entén que van a fer contraban.

Tot comença aquí, a Es Pianc, a Cadaqués.



Deixant a part l'acció del relat (que, de fet, d'acció n'hi ha poca, tot i que passen moltes coses) he de dir que he tornat a gaudir moltíssim amb algunes de les descripcions que fa l'autor. Val la pena llegir el llibre per trobar-se paràgrafs com aquests:

"A la superfície, l'embat del vent sobre les aigües de l'estany creava una agitació confusa que desprenia un ruixim tèrbol que el vent s'emportava avall i que barrejava amb el remolí de pols de la sorra finíssima, fangosa, de les vores de l'estany i de la barra que el separa del mar. Aquesta bafarada de vapor aquós i de miríades de partícules de sorra cobrí ràpidament d'una capa finíssima el pont del bastiment i els nostres cossos insignificants. Quedàrem coberts d'una sarna mineral humida que projectà en els cabells, en els ulls, en la cara, una desagradable frisança. En realitat quedàrem immersos en una atmosfera de petites, solides, molècules flotants que el vent s'enduia fent una cortina de fum no pas gaire alta, però impenetrable a la mirada."

"Era la prehistòria pura, la naturalesa en cru, l'atzar absolut, la transmutació de  la terra i el mar".

Un amic que em va veure que duia aquest llibre a la bossa em va dir que llegint en Pla s'aprèn a escriure. Ho crec.