dijous, 26 de febrer de 2015

La casa del propòsit especial (John Boyne) [II]

Segon bloc de lectura.
05.- 1970
06.- El príncep de Moguilev
07.- 1953



(Fragment d'un documental sobre la família del Tsar)


Continuem la lectura de la novel·la seguint aquesta seqüència temporal que ens imposa l'autor que fa que els capítols que ens expliquen la història més actual vagin retrocedint en el temps mentre que en els altres que ens parlen de la vida als darrers anys de la Rússia dels Tsars, la trama va avançant seguint l'ordre cronològic, diguem-ne, normal. Tenim doncs la sensació d'estar llegint dues novel·les en una, les dues amb el mateix protagonista però amb una trama diferent que provoca el fet que les separin vàries dècades. Una separació que, per altra banda i a mesura que avancem en la lectura, es va fent més petita.

Dels tres capítols del llibre compresos en aquest segon bloc de lectura, n'hi ha dos escrits des del "present". Al primer ("1970"), ens assabentem de la mort d'Arina, la filla de Gueorgui i Zoia en un accident de trànsit i dels sentiments que això provoca en el seus pares:

- És clar que és culpa meva, va dir Zoia. I tu també me la dónes, em consta. Si no ho fas, ets un ximple.
- Jo no et culpo de res -vaig replicar cridant, acostant-m'hi per fer-la girar i mirar-la cara a cara. Se li notava una duresa en l'expressió, una mirada que s'havia ocultat durant molts anys però ara havia reaparegut, des de la mort d'Arina, i em deia què pensava Zoia exactament-. Creus que et faig responsable de la mort de la nostra filla?. Això és de bojos. Jo només et faig responsable d'una cosa: d'haver-li donat la vida.
- Per què em dius això ara? -em va preguntar, revelant en el to de veu que tenia les llàgrimes molt a prop.
- Perquè sempre has tingut aquesta sensació i durant anys i anys ha projectat una ombra sobre les nostres existències. I t'equivoques, Zoia, no te n'adones?. T'equivoques de ple, sentint-te així...

Queda clar que hi ha alguna cosa en el passat d'aquesta parella que encara no coneixem. Segur que ho farem, a mesura que anem llegint. De moment, retrocedim gairebé 20 anys per entrar a l'últim capítol d'aquest bloc ("1953"). En ell, continuem sabent detalls de la vida familiar dels protagonistes a Londres. En destaquen tres: El matrimoni, que ara ronda la cinquantena, passa per un mal moment per una infidelitat que ha comès Zoia. La seva filla de 19 anys els presenta formalment el seu primer xicot. Decideixen comprar el seu primer televisor per seguir en directe els actes de coronació d'Isabel II:

Arina em va demanar que comprés un televisor, per poder veure la coronació de la nova Reina des de casa, si bé d'entrada m'hi resistia, no pas perquè la cerimònia no m'interessés, sinó perquè no li veia la punta, a això de gastar-nos tants diners en un aparell que només faríem servir una vegada.
- L'engegarem cada dia -va insistir ella-. Almenys jo. Sisplau, no podem ser l'única família del carrer que no en té. Em fa vergonya.
- No exageris -li vaig respondre, sacsejant el cap-. Què pretens tu, fet i fet, que ens asseguem cada nit tots tres aquí a mirar una capsa allà al racó i no puguem parlar mai de res?...

1953 - En ocasió de la coronació d'Isabel II, la BBC estrena les emissions en color.

En el capítol central del bloc ("El príncep de Moguilev"), tornem a l'any 1915. En Gueorgui, de 16 anys, fa unes quantes setmanes que és a Sant Petersburg, a la residència dels Tsars on s'encarrega de protegir l'hereu al tron, Alexei d'onze anys. En aquest temps, ha conegut també a la resta de la família imperial i s'ha enamorat de la filla petita, Anastàsia que té 14 anys. Un amor que és correspost, encara que d'amagat.

Alexei Nikolàyevich Romànov           Anastàsia Nikolàyevna Romànova

En Gueorgui com a membre de la Guàrdia de Corps personal del tsarevitx, ha de vigilar constantment a Alexei i la poca diferència d'edat entre tots dos li facilita la feina d'anar sempre junts a tot arreu. Precisament en aquest capítol, se'ns explica el viatge que el Tsar i el seu fill van fer al Quarter General de l'exèrcit rus, Stavka, per donar ànims a les tropes que aleshores lluitaven en plena Primera Guerra Mundial. Aquest viatge fou una realitat històrica i l'autor l'aprofita per explicar-nos un "secret" del tsarevitx que en Gueorgui també descobreix amb sorpresa quan el nen jugant cau d'un arbre i, malgrat que aparentment no ha pres mal, tothom s'excita d'allò més. És la pròpia Tsarina, que s'ha desplaçat expressament a Stavka quan ha sabut de l'accident del seu fill qui revela el misteri explicant-li les conseqüències d'aquella caiguda:

...Els malsons l'esqueixaran, mentre esgaripa de dolor i ens prega a mi o al seu pare que l'ajudem, que li alleugem aquell turment, però nosaltres no hi podem pas fer res. Ens que darem asseguts a l'espona del llit i li parlarem, li agafarem la mà, però no plorarem, perquè no podem demostrar cap debilitat davant el nen. I això durarà qui sap quant. I saps llavors que podria passar també, Gueorgui?
Vaig moure el cap negativament.
- Què? -vaig preguntar.
- Llavors podria ser que es morís -va replicar corglaçada-. Que el meu fill es morís. I que Rússia es quedés sense hereu. I tot perquè tu vas permetre que s'enfilés a un arbre. Ho entens ara?
No sabia pas què dir. El nen era hemofílic; tenia allò que en deien la "malaltia reial", una dolença sobre la qual havia sentit a murmurar els criats però sense donar-hi cap importància. La reina difunta Victòria d'Anglaterra , àvia directa de la Tsarina, n'era portadora, i com que la majoria dels seus fills i filles, néts i nétes, s'havien casat amb prínceps i princeses europeus, la malaltia en qüestió era un secret vergonyós en moltes corts reials. Inclosa la nostra...

Quadre genealògic de la Reina Victòria i transmissió de l'hemofília
als seus descendents de les diverses cases reials europees

diumenge, 22 de febrer de 2015

La casa del propòsit especial, de John Boyne.- Primer bloc de lectura

Començo aquest primer bloc de lectura dient que crec que, una vegada més, l’hem encertat. És veritat que portem pocs capítols però, de moment, La casa del propòsit especial de John Boyne m’està resultant una novel·la interessant, amena, fàcil de llegir i d’aquelles que et fan venir ganes de seguir avançant per veure què passa.

Ens trobem amb una història narrada en primera persona (al menys fins ara) pel protagonista, Gueorgui Danílovitx Jatxmienev, de la història de la seva vida; però aquesta narració no va ordenada cronològicament sinó que va alternant capítols del present, ja gran, amb més de vuitanta anys, amb altres en que ens va explicant la seva interessant història, des de que va néixer, la difícil relació amb el seu pare, la pobresa familiar, els somnis de prosperitat de la seva germana gran, etc. Una vida molt senzilla, esgotadora, treballant terres que no els pertanyen, sense possibilitats de millorar...

Família de camperols russos abans de la Revolució
Arriba un dia en que la gent de la petita vila s’assabenta el cosí del tsar ha de passar pel seu poble, Kaixin (lloc que he intentat googlejar fracassant rotundament amb la qual cosa em queda el dubte de si existeix i jo no l’he sabut trobar o és un nom inventat per l’autor) i la gent reacciona de diferent manera. Els més fidels al tsar, que el veuen com gairebé un déu, es preparen per aplaudir-lo al seu pas, mentre que n’hi ha qui el considera un tirà i el rebutgen profundament. El pare d’en Kolek, el millor amic d’en Gueorgui, és d’aquests darrers i, en un impuls per seguir els desitjos de son pare, en Kolek es proposa atemptar contra la vida del cosí del Tsar. En Gueorgui, absolutament sorprès, veu el moment en que el seu amic treu l’arma i, en un gest instintiu per aconseguir que en Kolek no faci aquella barbaritat, el que fa és situar-se en la trajectòria de la bala i rep ell el tret.

Agraït, el Gran Duc se l’emporta a Sant Petersburg amb la idea que pugui fer de guàrdia personal de confiança del jovenet Alexei, d’onze anys, fill del Tsar! I en aquest punt ens trobem: justament en Gueorgui acaba d’arribar a la meravellosa ciutat i ha conegut al Tsar en persona!!

Un dels magnífics "Ous Faberge".
Aquest, commemoratiu del Tricentenari dels Romanov
el pot veure i admirar en Gueorguei personalment
el dia de la seva entrevista personal amb el Tsar
D’altre banda, en el moment “present” Gueorgui, resident al Regne Unit des de fa molts anys, es troba de viatge amb la seva dona, malalta, per concedir-li el desig expressat per ella d’anar a Finlàndia abans de morir, per estar més a prop de Rússia... això, per les paraules de la narració, deduïm que podria ser perillós? Per què? Què ha passat a la vida dels nostres protagonistes perquè els trobem allunyats de la seva Rússia natal durant tantes dècades? Hi tornaran ara? Quelcom els ho pot impedir? Doncs no ho sé... per tant, hauré de seguir llegint la novel·la!!

dilluns, 16 de febrer de 2015

La casa del propòsit especial (John Boyne) [Presentació]



Rússia, 1915: als 16 anys, Georgy Jachmenev rep una bala que anava destinada a un membre de la família imperial russa, i de seguida es converteix en un heroi. En qüestió d'hores, la seva vida com a fill de pagès canvia radicalment quan l'escorten a Sant Petersburg per ocupar la seva nova plaça com a guardaespatlles d'Alexei Romanov, fill del Tsar Nicolau II. Seixanta anys més tard, mentre fa companyia a la seva dona Zoya, que jeu moribunda en un hospital de Londres, els records de la vida que han viscut junts comencen a envair-lo. El seu matrimoni, tot i que feliç, ha estat marcat per la tragèdia, per la pèrdua d'éssers estimats i l'experiència de l'exili, sempre dolorosa. En part història d'amor, en part èpica històrica, en part tragèdia, La casa del propòsit especial és una novel·la sobre un home arrancat d'una casa pobra i llançat al cor d'un imperi en declivi, i la narració avança des del Sant Petersburg revolucionari fins al París de després de la Ia Guerra Mundial i fins a Londres i les costes fineses dels anys 80, abans de retornar a un tranquil hospital on la història de Georgy i Zoya, finalment, s'haurà de resoldre.


Els Romanov, família imperial russa (1894 - 1917)


Hem triat, per començar les lectures compartides de 2015, la novel·la "LA CASA DEL PROPÒSIT ESPECIAL" de John Boyne (Dublín, 1971). Com acabem de llegir en el text de la contraportada, que he copiat per iniciar aquest post, el novel·lista irlandès ens porta a la Rússia dels tsars i, amb el seu estil característic i la seva prosa fluida, revisa un fet històric real on fa viure als seus personatges la trama del llibre. La novel·la transcorre en dos escenaris i en dues èpoques diferents, els capítols es van alternant i van passant de l'Anglaterra actual fins la Rússia dels darrers anys de la dinastia Romanov en plena revolució bolxevic. L'autor utilitza una seqüència temporal a l'hora d'escriure el seu llibre que provoca que passat i present es vagin apropant a mesura que avança la trama que ens enganxa fins el final.


Palau d'Hivern, residència oficial dels tsars a Sant Petersburg (1732-1917)


La novel·la té 432 pàgines dividides en 20 capítols que, al seu torn, nosaltres dividirem en 5 posts de lectura d'una vuitantena de pàgines cadascun. A continuació, copio l'índex del llibre ressaltant amb diferents colors aquests blocs de lectura:

01.- 1981
02.- El príncep de Kaixin
03.- 1979
04.- El palau d'hivern


05.- 1970
06.- El príncep de Moguilev
07.- 1953


08.- L'stàrets i els patinadors
09.- 1941
10.- Les nits blanques
11.- 1935


12.- El Neva
13.- 1924
14.- La signatura del Tsar
15.- 1922


16.- El viatge a Ekaterinburg
17.- 1919
18.- La casa Ipatev
19.- 1918
20.- 1981



Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

dissabte, 7 de febrer de 2015

Propostes de Lectura 2015 (2)

Després de llegir, meditar, reflexionar i, finalment, decidir els llibres de la selecció d'en MAC que triava, em toca presentar la meva selecció. Evidentment no té res a veure amb la seva, doncs és un "totum revolutum" de temes, autors i èpoques que tan sols s'uneix per dues circumstàncies: que els tinc tots a casa i no hauria de comprar ni treure de la biblioteca res i el fet important que m'agradaria llegir-los. En realitat, dos d'ells ja els he llegit (el tercer i el quart) però mentre que un el poso a la llista perquè m'encantaria rellegir-lo doncs és un dels llibres que més m'han agradat en tota la vida de lectora, l'altre el poso justament perquè el vaig llegir de mala gana, per força, a mitges, en diagonal, etc. com em passava gairebé sempre que hi havia una "lectura obligatòria" a l'escola, així que he pensat que li podria donar una altra oportunitat.

Faré com en MAC i els posaré per ordre d'antic a modern:


Robinson Crusoe, de Daniel Defoe
Any de la primera publicació, 1719
Novel·la basada la història real del mariner escocès Alexander Selkirk, que va ser capaç de sobreviure durant cinc anys en una illa de l'arxipèlag de Juan Fernández, al Pacífic. Tot i això, Daniel Defoe va canviar bastant la història i, entre altres  coses, va allargar molt més l'exili d'en Robinson.


Orgullo y prejuicio, de Jane Austen
Any de la primera publicació, 1813
La novel·la del s. XIX anglès m'agrada molt, per això no he volgut buscar cap lloc on expliqués la trama perquè no podria soportar ni un mini-spoiler, tan sols puc dir que sé que hi ha qui té aquesta obra com "la millor" de totes les que ha llegit fins ara.
Jo he llegit una altre obra de la mateixa autora "Seny i sensibilitat" i en vaig gaudir força.


Grandes esperanzas, de Charles Dickens
Any de la primera publicació, 1860
Aquest va ser el primer llibre de Dickens que vaig llegir i em va atrapar tant, em va agradar tantíssim que ja no vaig poder parar de demanar llibres del mateix autor.
Crec que tothom l'hauria de llegir.
De fet, son molts els autors d'obres ben diferents que, al llarg dels anys, el mencionen dins les seves obres.

El árbol de la ciencia, de Pio Baroja
Any de la primera publicació, 1911
Si em preguntessin quin és el llibre més odiat per mi, segur que respondria que aquest. El vaig arribar a tenir totalment creuat per ser de lectura obligatòria a l'escola.
Amb els anys, vaig conèixer Josep Lluís i... Baroja era un dels seus escriptors preferits!
Doncs res, que he pensat que potser el llibre es mereixia una segona oportunitat.

Testigo en la sombra, de Mary Higgins Clark
Any de la primera publicació, 1997
Com que m'agrada l'autora i les edicions de butxaca estan bé de preu, aquest és un dels llibres que em van portar els reis (d'Orient) aquest any.
"Espeluznante historia de Lacey Farrell, vendedora de pisos neoyorquina que presencia involuntariamente un crimen brutal... y ve la cara del asesino. A partir de ese momento, el FBI pone en marcha su programa de protección a testigos, pero el asesino tiene una idea fija: encontrar a Lacey y matarla, y no está dispuesto a detenerse ante nada."

La casa del propòsit especial, de John Boyne
Any de la primera publicació, 2009
Aquest li va agradar molt a en Josep Lluís.
"Rússia, 1915: als 16 anys, Georgy Jachmenev rep una bala que anava destinada a un membre de la família imperial russa, i de seguida es converteix en un heroi. En qüestió d'hores, la seva vida com a fill de pagès canvia radicalment quan l'escorten a Sant Petersburg per ocupar la seva nova plaça com a guardaespatlles d'Alexei Romanov, fill del Tsar Nicolau II."


Bé doncs, ja només queda esperar la tria d'en MAC... (Eh, pots pensar més de deu minuts, eh? :-DDD)

dimarts, 3 de febrer de 2015

Propostes de lectura 2015 (I)

Ha arribat el moment de decidir quines lectures compartirem en aquest blog durant l'any 2015. Tal com vam fer l'any passat, publicarem una llista de propostes entre les quals triarem els 4 llibres (un per trimestre) que enguany hem decidit compartir.
Avui toca fer la meitat de la feina. En aquest post presento la meva llista d'on l'ASSUMPTA ha de triar els dos llibres que li facin més el pes, en dies següents els rols s'invertiran i serè jo mateix qui triaré un parell de llibres de la seva llista de propostes.

Com que aquest any no cal triar tants llibres com l'any passat, la meva sel·lecció prèvia serà també més curta i m'he volgut centrar només en llibres d'autors catalans i amb una certa solera. El que he fet és buscar a la biblioteca de casa aquells "clàssics catalans" que tinc ganes de rellegir perquè fa tants anys que no ho he fet que amb prou feines podria explicar de què van. He anat, doncs, a la prestatgeria del menjador, he mirat quins llibres tenien dos dits de pols (NOTA: Això és una exageració retòrica. No vull que penseu que a les prestatgeries de casa s'hi acumulen dos dits de pols... com a molt un dit i prou! ;-D), n'he escollit mitja dotzena i els he portat cap aquí.

I fins aquí la meva feina en aquesta ocasió. Ara et toca a tu, ASSUMPTA, triar-ne dos. Són llibres tan coneguts que segur que si no els tens a casa no costarà res trobar-los a la biblioteca, així que en aquest sentit no cal patir. Aquí els tens, ordenats per l'any de la seva primera edició:

LA VIDA I LA MORT D'EN JORDI FRAGINALS (Josep Pous i Pagès - 1912)
Aquesta novel·la, l'obra més important de l'autor, és una plasmació completa de les teories individualistes del Modernisme, que plantegen un problema d'abast universal: el de la llibertat humana enfront del determinisme de l'ambient. La novel·la de Pous i Pagès presenta una "vida", des que comença fins que s'acaba, entesa com a lluita per escapar al destí imposat des de fora: la voluntat i la llibertat contra les coaccions socials i el determinisme de la natura. En definitiva, l'individu -cadascun dels individus- és l'única arma que té la humanitat per construir-se la seva pròpia història.
VIDA PRIVADA (J. M. de Sagarra - 1932)
Josep Maria de Sagarra retrata amb implacable precisió l'època daurada de Barcelona, els magnífics anys 20, quan els diners que els catalans havien fet amb la Primera Guerra Europea corrien pels carrers com l'aigua de pluja. El lector hi trobarà els personatges més poderosos en els seus millors moments i en els pitjors. Hi sentirà també l'olor dels barris baixos i el perfum de les entretingudes, la grandesa i la misèria d'una ciutat que abraça la carrera del progrés.
RONDA NAVAL SOTA LA BOIRA (Pere Calders - 1966)
El transatlàntic Panoràmic pateix una avaria. L'embarcació queda enganxada en un bucle cobert d'una boira permanent, sense possibilitat aparent de rescat. Els passatgers porten la situació com poden; amb algun moment de tensió i mantenint discussions interminables sobre el bé i el mal i el camí que porta el progrés de la humanitat. Les grans potències mundials s'enfronten mitjançant grans gestos inútils per veure qui serà capaç de rescatar el vaixell. Mentre el capità només té una idea al cap: mantenir la dignitat i aconseguir per al seu vaixell un final tan èpic com el del Titànic.
MIRALL TRENCAT (Mercè Rodoreda - 1974)
Novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura. Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de petits fragments de les vides que descriu.
CAMÍ DE SIRGA (Jesús Moncada - 1988)
Novel·la que evoca la tràgica desaparició de Mequinensa, l'antiga vila de la vora de l'Ebre enfonsada sota les aigües per la construcció d'un embassament, que un temps va ser centre d'una important conca minera i d'un intens tràfic fluvial i que es troba abocada a la destrucció. A través de les vivències d'una allau de personatges, l'autor rememora els darrers cent anys de la vila condemnada. Aquesta novel·la ha estat considerada una de les obres més importants de la literatura catalana actual i ha estat traduïda a dotze llengües.
SENYORIA (Jaume Cabré - 1991)
La trama de Senyoria és, en primer lloc, una variant d'intriga policíaca, basada en un doble crim; després, una recreació històrica de la corrupció política i social de la Barcelona de Carles IV; finalment, el procés psicològic que porta el protagonista, Rafael Massó, regent civil de l'audiència de Barcelona, de la prepotència inicial a la humiliació final, intentant evitar la seva pròpia decadència. L'altre protagonista, Andreu Perramon, acusat injustament d'assassinat, haurà de lluitar per provar la seva innocència; la seva peripècia reflecteix clarament un esperit romàntic incipient. La convivència entre els sentiments i els valors de dues èpoques contrasta clarament en una societat desorientada.