diumenge, 15 de maig de 2016

L'Avar, de Molière.- Comentaris a la lectura

No sé per què he tardat tant en fer aquest post quan, en realitat, ja fa dies que he acabat la lectura del llibre i, a més, ja sé que ha de ser una entrada bastant breu, ja que els comentaris més importants van "dins" (som així de bons i no ens agrada fer Spoilers hehe)


Ara bé, algun comentari general sí que vull fer:

En primer lloc, dir que és la primera obra de teatre que llegim en aquest blog conjunt, per tant és una experiència nova aquí però, a més, per mi, també és quelcom bastant poc comú. Estic segura que es podrien comptar amb els dits de les mans les obres de teatre que he llegit -i me'n sobrarien-. Després d'aquesta lectura, he de dir que potser m'aficionaré una mica més a llegir teatre ja que m'ha agradat. Ha estat una lectura distreta i divertida.


I aquí ve la segona cosa que volia comentar i és que -no sé per què- tenia ficat al cap que aquesta era una obra dramàtica. Potser el tema de l'avarícia i el personatge principal em portaven al cap al vell Fagin, d'Oliver Twist, de Dickens i, clar, el pobre Fagin no és que tingui un final massa alegre i feliç. Per tant, vaig tenir una agradable sorpresa en veure que tot tenia un aire còmic i divertit (malgrat la crítica, autèntica, a quelcom tan lleig com és l'avarícia), així que, encara millor.

Ara falta veure el vídeo de l'obra que en MAC va posar al post anterior i que estic segura que em farà passar una molt bona estona! :-)

6 comentaris:

  1. Com he dit al post, vaig tenir una agradable sorpresa en llegir aquesta obra. Esperava alguna cosa més seriosa, més tipus "drama" i em vaig trobar amb una peça divertida, súper fàcil de llegir i que em feia somriure.

    Per posar un exemple... Una escena que em va fer una gràcia especial és quan en CLEANT, fill de l'avar HARPARGON comença a fer coses "en nom del seu pare": com deixa anar tan tranquil que ha encarregat unes safates de taronges i dolços de llimona, per complimentar MARIANNA, o com li treu un anell a son pare i li regala a MARIANNA també en nom del vell el qual, davant de tanta generositat treu foc pels queixals però ha de dissimular per no delatar-se davant la noia :-))

    Les exageracions constants (els pobres cavalls que gairebé no mengen mai i no van ni ferrats!) em van tenir sempre amb un somriure.

    En fi, com que m'ha agradat força, quan vulguis llegim "El malalt imaginari" ;-)))

    ResponElimina
  2. Coincideixo força amb les teves conclusions. :-)

    Jo ja sabia que era una comèdia (ho vaig escriure un parell de vegades al post de presentació :-D), així que no m'esperava cap drama i per tant no em va sorprendre l'humor que impregna l'obra. Un humor que, com bé dius, et fa somriure tota l'estona però que alhora també deixa entreveure els problemes "seriosos" que comporta l'avarícia d'Harpagon.

    Jo també m'ho vaig passar molt bé llegint-la. De fet, se'm va fer molt curta. Hi ha temes que haurien donat per molt més. Per exemple, la "conspiració" que s'inventa l'intrigant Frosina per ajudar als fills d'Harpagon a fer que aquest es desdigui del casament amb Marianna que només queda dita perquè al final no cal portar-la a terme però hauria estat molt bé veure en acció aquesta "marquesa o vescomtessa, que suposaríem de la Baixa Bretanya".

    Ara que parlo de Frosina, una altra de les escenes més divertides de l'obra per a mi, és tota la seva primera conversa amb Harpagon. La manera com intenta convèncer-lo de que Marianna aportarà una gran dot al matrimoni no pels diners que té sinó pels que no gastarà, ho vaig trobar genial. Igual com la manera com, al final, Harpagon es fa el sord a les demandes de Frosina (posant mala cara o somrient alternativament segons la dona li demani diners o li parli de la seva promesa), molt bo. :-))

    Ha estat una bona lectura per compartir. No em faria res repetir amb "El malalt imaginari", és una opció a tenir en compte per les propostes de la pròxima temporada. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehehe doncs mira com en sóc de "cap quadrat" que, malgrat haver llegit el post de presentació, no vaig "assimilar" que es tractés d'una comèdia. De fet, el més segur és que vaig identificar "comèdia" amb "obra" i em vaig quedar tan tranquil·la... ;-))

      Siiiiiiiiiiii el tros que dius de la dot que aportarà Marianna al matrimoni en forma de despeses que no farà (perquè no li agraden els vestits luxosos, etc.) és també boníssim! :-DD

      En canvi, no caic fins ara en que hauria estat la mar de bé que hagués aparegut per allí una dona de mitjana edat -i molt rica, per descomptat-intentant conquistar el cor i la butxaca d'HARPAGON... I, en relació amb això, senyalar que, si algun punt negatiu he de posar a l'obra és que vaig tenir la sensació que s'acaba molt de cop i volta. Li diuen al vell que se sap on és la capsa, que no hi falta res... tots se'n van i ell també i pim, pam... És com si Molière hagués dit de cop "Ostres, que això ja dura el temps que ha de durar. Tallo." :-)

      Però, tot i així, una altre bona lectura per apuntar al nostre Club ;-))

      L'any que ve, "El malalt imaginari" hehehe

      Elimina
  3. Exacte, és allò que et deia que se m'havia quedat curta. A mi el final també em va semblar massa "pim, pam"; potser sí que Molière va dir: "això és una obra de teatre que ha de durar un parell d'horetes i ja les dura, així que fem sortir d'una vegada l'Anselm perquè digui que és ric i el pare de Marianna i Valeri i enllestim així el final feliç". (clar que ell ho va dir en francès, és clar) :-DDD

    De totes maneres, fins en aquest final "pim, pam" l'autor aprofita per reblar el clau contra l'avar. Harpagon, recuperant la seva capseta i aconseguint que el consogre es faci càrrec de totes les despeses, ja està més que content... res més l'importa gens. :-P

    Cap problema, en repetir un Molière l'any que ve. Primer però ens toca un Barrie (el Barrie, de fet). Dilluns que ve, comencem amb "Peter Pan" tal com vam quedar, no?. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, que no he pensat a preguntar-t'ho. Has vist ja el vídeo de l'Estudio-1?

      Elimina
    2. És que jo anava llegint sense mirar el número de pàgina. Tot i que ja veia que anava acabant, el meu llibre tenia 123 pàgines però al final n'hi havia tres o quatre en blanc... jo, pel gruix ja m'adonava que la cosa s'acabava però... ui!... em va venir de cop i volta... aquelles tres pàgines finals en blanc haguessin pogut servir per acabar d'arrodonir l'obra :-))

      Efectivament, recuperada la capseta, sembla que el fet de perdre l'enamorada ja no li sap gaire greu :-DDD

      I taaaaaaaaant que tot segueix com vàrem quedar!! :-))

      Encara no he vist l'obra... millor dit, com tenia molta curiositat, en vaig mirar un petit fragment, però res, un parell de minutets. La vull veure en calma, potser en tres vegades, però en dies seguits. Ja t'ho diré! ;-))

      Elimina