diumenge, 28 d’octubre del 2012

Casa Inhòspita, Charles Dickens [V-b]

  • Seguim avançant fins al Capítol XXXIX

Dennis Lawson en el paper de Mr. John Jarndyce
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Comentem uns capitolets més? (Espero que no oblideu el llibre!! que ja veieu que jo vaig molt poc a poc... això sí, vaig fent clauers... Jo mateixa podria ser un personatge dickensià)

Capítol XXXVI.- L'Esther i la Charley (repeteixo, jo vull una Charley! Quina nena tan maca! Quina alegria tenir algú així al costat) van a passar uns dies a Lincolnshire, on el Sr. Boythorn els ha cedit la seva mansió perquè l'Esther es pugui anar restablint. Quan estigui millor, l'Ada ja la podrà anar a veure.
Un dia, després d'un passeig amb la Charley es troben a Lady Dedlock. L'Esther i ella es queden a soles i, de la seva conversa, descobrirem un dels punts claus del llibre.

Capítol XXXVII.- Ha arribat l'Ada i això fa feliç l'Esther... però ara entre elles dues hi ha un secret. L'Esther creu que no té dret a explicar la història de Lady Dedlock.
Un dia es presenta en Richard, que està de permís... Lamentablement s'ha fet molt amic de l'Skimpole i cada dia està més obsessionat pel judici que l'afecta, fins al punt que ha contractat al seu propi advocat, un tal Vholes, un tipus ben estrany.

Capítol XXXVIII.- Arriba el dia de tornar a El Casalot. L'Esther ja està recuperada (excepte pel que fa a les cicatrius i marques que li ha deixat la malaltia) i la vida sembla tornar a la normalitat.
Pel que fa a la Caddy Jellyby, el seu matrimoni amb en Prince va la mar de bé i està contenta (clar que això és perquè és un tros de pa que accepta que el seu sogre és una mena d'ésser superior).
L'Esther va a veure al Sr. Guppy per demanar-li que no investigui res sobre el seu passat com, en un principi, semblava que volia fer el jove advocat.

Capítol XXXIX.- Visitem el despatx del Sr. Vholes: Absolutament depriment.
En Richard cada vegada està més trasbalsat i nerviós. Ha fet d'en John Jarndyce una mena d'"enemic" en el que personalitzar la seva frustració i, mentrestant, el Sr. Vholes li presenta una nova factura.
En Guppy i el seu amic tornen a casa del Sr. Krook, on els Smallweed s'han fet amos de la situació. Amb l'excusa d'anar a recollir les seves coses, volen veure si troben unes cartes que sabien que tenia en Krook.

4 comentaris:

  1. ui passo a saludar però no vull llegir gaire si no no me'l podré llegir .....

    ResponElimina
  2. ELFRI.- Les teves salutacions sempre són molt ben rebudes! ;-))
    Quan tinguis temps de llegir-lo ja aniràs llegint els posts... ara millor que vigilis perquè, tot i que anem amb compte, els comentaris són plens a vessar d'spoilers :-)))


    MARCEL.- He de reconèixer que a mi també em va agradar la combustió espontània d'en KROOK... quan comencen a voleiar cendres per tot arreu i la gent que passa pel carrer es planteja a qui se li ha cremat el xai del sopar... i tota aquella mena de capa de greix per tota la casa... hahahaha... repulsiu però molt ben lograt! :-DD
    Ai, xiquet, no saps com t'entenc... Jo tampoc tinc temps de res per quatre clauers despistats i unes feinetes a la Parròquia... sóc una desorganitzada. Necessito una Super Nanny :-P

    ResponElimina
  3. Oblidar el llibre potser no però ja t'asseguro que sense els teus resums, em costaria molt comentar el que toca i quan toca. :-))

    Ja vam parlar de la combustió espontània al post anterior, teniu raó que a la novel·la està molt ben narrada i que malgrat l'inversemblant que és, al llibre hi queda molt bé. Pel que fa a aquests últims capítols, a part de la "confessió" de Lady Dedlock que ja esperàvem, jo hi destaco com va creixent l'obsessió d'en Richard, sap greu veure com s'encaparra cada vegada més en el cas judicial sense fer cas de la gent que de veritat l'estima. En els primers capítols semblava un noi consentit que no sap el que vol i feia una mica de ràbia, ara ja fa una mica de llàstima i tot.
    En canvi, l'Skimpole i el sogre de la Caddy continuen fent tanta ràbia com al principi. :-))

    ResponElimina
  4. Quines coses, no? això de la combustió espontània? I Dickens era un home molt intel·ligent... però noi, com algun científic hi havia que defensava la teoria, a ell, que li agradaven tant tots els fenòmens estranys, doncs apa... ja tenim en Krook auto-rostit :-))

    Com sabeu, jo és la segona vegada que l'estic llegint i el personatge d'en Richard el veig diferent... La primera lectura (El casalot) em semblava un noi immadur, que es deixava portar pels mals consells de l'Skimpole... Però ara és com si fos més conscient de l'ansietat que aquest noi té perquè aquell cas s'acabi... Es posa més nerviós "perquè no han fet res", "un altre dia sense avançar"... que ja per la resolució mateixa. És com si aquest cas (del que deu haver sentit a parlar des de petit) no el deixés avançar...

    A mi em cau pitjor l'Skimpole que el sogre de la Caddy hehehe... i això que l'home també... uffff... però com resulta que el pobre pare de la Caddy va allí, l'escolta i l'altre li parla (ni que sigui per fer el pedant) al menys el pare de la Caddy pot sentir que algú el té en compte... perquè el que és la seva dona... quin desastre!!!

    En fi, continuará...

    ResponElimina