dimecres, 6 de juliol del 2016

Peter Pan, de J. M. Barrie.- Primer bloc de lectura.

Què és el País de Mai Més? És una illa... però una de molt especial. No sé si jo ho estic entenent bé, perquè estic parlant d’un lloc de conte i als adults moltes vegades els contes se’ns fan dificilíssims mentre que, pels infants, són de facilíssima comprensió... però jo diria que l'illa de Mai Més és el lloc comú on tenen lloc els somnis de tots els nens i nenes del món.

El que somien la majoria dels infants es pot trobar a l’illa: aventures amb indis, pirates, fades, o tenir un cadell de llop propi.


Ui, crec que he començat de forma desordenada! Hauria d’anar al principi de la història... Ens trobem a una família tradicional: els pares i tres fills: una nena i dos nens, Wendy, John i Michael. Però, he dit tradicional? No sé si pot ser-ho gaire el fet de tenir una gossa com a mainadera. No, no estic dient que la família tingui una gossa i que els xiquets juguin amb ella, estic dient que la gossa fa totes les feines d’una mainadera humana.

Dient això, ja veiem que, molt “normal”, la situació no és. Al menys –insisteixo- des del punt de vista d’un adult. Crec que hauré de rellegir aquest llibre més d’una vegada perquè, a part de poder ser vist com una història d’aventures, podria ser també un autèntic tractat de psicologia.

Segueixo escrivint molt desordenadament... però crec que ho publicaré així. Pot ser un post diferent. Una ressenya feta a l’estil “escriptura automàtica”. I, sincerament, crec que la culpa no és meva, sinó del conte...

En fi, a la vida d’aquesta família, de condició més aviat humil (cada vegada que arriba un fill es pregunten si el podran mantenir) que té una gossa per nanny perquè no en poden pagar una d’humana, hi començaran a passar coses rares. Un personatge de somnis, Peter Pan, entrarà una nit a l’habitació on dormen els tres germans i se’ls emportarà a l’Illa de Mai Més, on ell viu amb uns altres nens (nens que s’han caigut del llit i s’han perdut). Per aconseguir això, primer els haurà d’ensenyar a volar, ja que marxen per la finestra...

Una curiositat: A la pel·lícula que es va rodar l'any 1915,
tot just ha fet cent anys, el personatge de Peter Pan
va ser interpretat per una dona: Maude Adams

Acompanya a en Peter Pan una fada que es diu Campaneta i que té molt mal geni.

En Peter Pan és un nen que no vol créixer, no es vol fer gran. Recorda les coses que li resulten interessants o li poden ser útils, però el que no li agrada ho oblida fàcilment. La Wendy és... bé... l'antítesi de l’Anna Gabriel (no ho he pogut evitar!). És una nena que té molt clara la funció “tradicional” de la dona en el món. Ella està aquí perquè un dia es casarà i serà mare i, mentre aquest moment no arriba, es dedicarà a fer de mare dels Infants Perduts que viuen amb en Peter Pan (ja dic que l’hauré de llegir moltes vegades més, perquè estic segura que se m’estan escapant un munt de coses!) i, evidentment, en Peter és el pare. I la fada Campaneta Dringadora es mor de gelosia perquè ella també està enamorada d’en Peter i, per fer fora la seva rival, no dubta ni un segon a posar-la en perill.

Crec que és millor deixar-ho aquí, de moment. Ja són a l'illa, aviat començaran a passar moltes coses...

7 comentaris:

  1. Està clar que aquest llibre és un conte infantil. De fet, jo he tingut la sensació que està escrit més per ser escoltat (com si t'estiguessin explicant el conte) que no llegit.

    Això, el trobar-me amb un conte per a nens, ha fet que la història que ens explica no se m'hagi fet gaire interessant (potser tens raó que com adult que sóc se m'han escapat coses :-D), en canvi estic completament d'acord amb tu en que la novel·la té un altre rerefons, aquest "tractat de psicologia" que dius, on trobem coses que ens expliquen força, al meu parer, de la societat i de l'època en que va ser escrit. En parlo una mica al post del segon bloc que, com suposaràs, ja tinc fet. Aprofito per dir-te que m'avisis quan el pugui publicar. :-)

    Vull destacar un paràgraf d'aquesta primera part que em va fer prou gràcia per destacar mentre el llegia. Hi vaig trobar un humor surrealista que és el que més m'agrada, una mica en l'estil de fer que una gossa sigui la mainadera dels nens. ;-)
    Aquest fragment que et deia és el que explica com el Sr. i la Sra. Darling es van comprometre en matrimoni: Tots els pretendents de la noia van descobrir simultàniament que l'estimaven i van anar corrents a ca seva per dir-li, la cursa la va guanyar Mr. Darling perquè en comptes de còrrer hi va anar en cotxe. :-DD

    Ah!, i jo tampoc me'n puc estar. És cert i ho entenc que la política és molt important i que ens afecta més del que voldríem, però hauries de saber posar una mica de distància. No cal que també ens la trobem mentre comentem un conte infantil de fa cent anys. :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha de reconèixer que llegim llibres ben interessants, i ho dic molt seriosament :-)

      Ja tinc ganes de llegir el teu "tractat de psicologia" perquè, més que el cas d'en Peter Pan que, en tot moment és presentat com un personatge de fantasia, m'interessa molt més el de la Wendy, que és una "nena de veritat" i està encantada amb el seu paper de mare de família nombrosa. La petita es sent realitzada amb el que està fent a l'illa, sargint els mitjons dels nens, fent-los menjar (ja sigui menjar de veritat o un joc), procurant que vagin a dormir aviat. És una mare perfecta!

      És probable que tinguis raó i el llibre estigui pensat per a ser llegit per una altre persona i que els receptors escoltin la història a través de la veu dels pares, avis...

      Homeeeeee, necessitava un exemple per contraposar a la Wendy, perquè quedés ben clar el que volia dir, i tan sols vaig citar un nom, no vaig dir res més!! De fet, en cap moment he fet cap valoració (ni positiva ni negativa) de cap actitud.

      En fi, que vaig estar a punt de no publicar el post... quan es va fent tard i no paren de sortir-te missatges que et diuen que no tens connexió i que "alguna cosa ha canviat" (i jo no he tocat res de res des de que els vaig telefonar) em venen al cap els contractes mutants i... (ai, no, que això no ho puc dir! hehehe). Però et prometo que és la pura veritat. Semblava que es riguessin de mi. A mig fer el post, diverses vegades, un missatge de que no tinc connexió perquè un element (no recordo si aquesta és la paraula exacta perquè estava mig adormida, cansada, deprimida i fastiguejada) però si no ho era, era un sinònim... deia, doncs, que algun element havia canviat. Tan sols volia dues imatges, però es van resistir (finalment vaig guanyar jo)!! ;-)

      En fi... Pots publicar el teu post quan vulguis... Sí, ja sospitava que el tindries fet! :-DD

      Fins aviat!!!

      Elimina
    2. No m'ho puc creure... Ha sortit a la primera!! :-DDDD

      Elimina
    3. I aquest també!! :-DD

      És que ahir al migdia també fallava molt... ara bé, la pitjor hora és vespre i nit.

      Elimina
  2. La meva "queixa" no venia perquè no estigués d'acord amb la teva comparació (em sembla que fins i tot la mateixa Anna Gabriel admetria que és l'antítesi de la Wendy i "a mucha honra" segurament :-D), simplement és que no em va agradar que, aquí també, aparegués la política. Per la meva banda, ja n'estic força saturat. Ara bé, això no implica, com apuntes més endavant, que "no ho puguis dir". Si a tu et sembla que n'has de parlar doncs en parles, però deixa'm que jo continuï pensant que no cal, almenys aquí. :-)

    Parlant ja del llibre. No esperis trobar un "tractat de psicologia" al meu post del segon bloc, simplement és que remarco aquest rerefons del que parlava que jo hi he vist i que m'ha semblat que és la imatge d'una època que, poc o molt, ja hem superat. Pel que dius, veig que no estarem gaire d'acord amb les conclusions que jo n'he tret però ja en parlarem allà. Puc publicar-lo avui mateix si vols però també em sap greu no deixar uns quants dies de visibilitat al teu post, que et sembla ho deixo per dilluns per exemple?.

    I pel que fa a la teva connexió, són ben estranys tots aquests problemes que tens que es veu que no hi ha manera de solucionar. Sembla que tot ve des de que vas canviar l'ADSL per la fibra, no?. Només et puc aconsellar que continuïs insistint, trucant al servei tècnic de Movistar les vegades que calgui, explicant-lis això dels missatges que surten i no parar fins que ho arreglin d'una vegada. Sort! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla ser que hi ha síndromes psicològics estudiats a la realitat amb els noms de "Síndrome de Peter Pan" i "Síndrome de Wendy"... què interessant!! :-))

      Avui m'he barallat amb una màquina i crec que ara va bé... veurem què dura. De moment, aprofito per fer el comentari ;-)

      No estic segura però crec que, talls per la nit i alentiment fa molt de temps que em passa... ara bé, que darrerament ha anat a pitjor (molt pitjor) això sí que és un fet.

      Molt bé!! DILLUNS POST PSICOLÒGIC! ;-)))

      Elimina
    2. Jo diria que t'estàs creant massa expectatives pel post de dilluns... :-DDD

      Elimina