dissabte, 9 d’agost del 2014

La volta al món en 80 dies (Jules Verne) [IV]

Quart bloc de lectura.
Capítols XXIV a XXIX



Hem arribat al capítol XXIV i això vol dir que n'hem llegit aproximadament uns 2/3 del total (23 de 37). En Phileas Fogg ha recorregut també uns 2/3 del seu trajecte (17.500 milles de 26.000) consumint gairebé la mateixa proporció de dies (52 de 80). Malgrat això, realment només hem circumval·lat la meitat del globus terraqüi i encara ens queda rodejar l'altra meitat (exactament tota la que es veu a la imatge que encapçala aquest post). Per sort, aquesta part final és en "línia recta" i sembla que el temps que queda serà suficient per arribar a bon terme.

Comencem doncs aquest bloc de lectura amb els nostres protagonistes altra vegada junts, continuant aquest gran viatge. En aquesta ocasió, ho fan embarcats dalt el "General Grant", un vaixell de vapor amb rodes de pales de la companyia Pacific Mail Steam que els ha de portar fins a San Francisco (USA) creuant l'oceà Pacífic en 22 dies.

Pacific Mail Steam Ship Company (PMSSC)
Steamer "CHINA", vaixell de vapor amb rodes de pales construït per a la ruta transpacífica, entre San Francisco i Yokohama, de la companyia PMSSC (litografia original - 1867)

Arribats a San Francisco, només tenen unes hores de descans que aprofitaran per fer un bon dinar a l'hotel International on uns negres, d'un color negre d'allò més negre, els van servir una gran quantitat de plats lil·liputencs (v.o.: servis dans des plats lilliputiens par des nègres du plus beau noir). També aprofitaran per recórrer la ciutat, on es "trobaran" amb l'inspector Fix (ara convertit en un aliat) i es veuran immersos en un míting força mogut mentre, per la seva banda, en Passapertot s'encarrega de comprar armes perquè ha sentit parlar de sioux i de pawnies, que aturen els trens com si fossin bandolers (v.o.: de Sioux et de Pawnies, qui arrêtent les trains comme de simples voleurs espagnols).

Però està clar que ni uns indis (per molt bandolers o lladres espanyols que siguin ;-D) ni qualsevol altre possible perill pot impedir que els nostres amics pugin al tren de la Pacífic Railroad que els ha de portar a Nova York en només 7 dies.

Fullet de la "Pacific Railroad", unió de les companyies "Central Pacífic" i "Union Pacífic", que mostra el detall d'un vagó per dins. (1871)
Locomotora de la "Pacífic Railroad" a prop de Salt Lake City (Utah - 1869)

Naturalment, el que també hem de tenir ben clar (que per alguna cosa estem llegint un llibre d'aventures) és que aquest trajecte en tren no serà tan tranquil com segurament els protagonistes haurien desitjat. No explicaré aquí tot el que els passa, només us deixo algunes descriptives imatges extretes de la primera edició de la novel·la i els detalls ja els trobareu al llibre.


Com veieu no falten emocions en els capítols d'aquest bloc. Estan plens d'aventures que els nostres amics viuran junts amb l'objectiu final d'acabar el viatge dins el termini imposat.

Espereu... he dit "junts"?.

Doncs tenim un problema perquè, al final del capítol XXIX, en Passapertot ha desaparegut. L'última vegada que se'l va veure estava fent això...

8 comentaris:

  1. De nou magnífic post, MAC!! ;-))

    M'encanta el globus terraqüi que l'encapçala que, a més, té un aspecte una mica antic, amb la qual cosa encara s'adapta més a la gran aventura que estem vivint.

    Abans de seguir endavant vull dir que crec que ja sé el secret de l'èxit d'en Phileas Fogg: Dormir bé!!

    Mentre davant els problemes que van sortint al llarg del trajecte, els altres protagonistes passen nervis i potser dormen poc, ell sempre descansa el que cal... Hauré de reflexionar molt sobre això ;-)))

    Què maco el vagó de tren per dins! Es veu molt luxós, s'hi havia de viatjar molt còmode i molt... tranquil :-))

    La de coses que "ens passaran" i que els teus ben triats dibuixos ens els recorden... el tren aturat durant hores esperant que passi una quantitat impressionat de búfals... El míting del pastor mormó (que no aconsegueix convèncer ningú hehehe)
    El pas del pot a tota velocitat el qual, després, cau totalment destruït!! (Aquí tenen moooolta sort!!) i, finalment, l'atac dels indis (que el gran Passepertout havia imaginat!)

    És un valent l'amic Jean! ;-)) Jove, àgil i fort, és ell qui aconsegueix salvar-los dels indis aconseguint que el tren pugui aturar-se ben a prop d'un destacament de soldats!

    Però ara, quan ja tot ha acabat, ell no hi és!!

    A tot això, Mrs. Aouda segueix mostrant-se molt valenta (és la meva heroina!! hehehehe)

    ResponElimina
  2. Quan vaig llegir que, malgrat haver fet 2/3 parts del viatge, realment només havíem fet la meitat de la volta al món em va semblar bona idea representar-ho amb una imatge d'un globus terraqüi. Em pensava que em costaria força trobar-ne un que mostrés just la meitat que em convenia però, n'hi ha tants on triar, que no va ser així. :-))

    Una de les coses més maques d'aquest blog, i potser no està bé que ho digui jo perquè sóc part interessada però ho crec de veritat, és que ens "currem" molt els posts (i naturalment estic parlant tant dels teus com dels meus, que en això no et quedes gens enrere ni molt menys). Buscar la imatge adient, de l'època adient que il·lustri la part de la lectura que estem comentant dóna feina (de vegades força) però crec que val molt la pena.

    I en el cas d'aquest llibre, aquesta feina ha estat força gratificant. M'ho he passat molt bé buscant els noms de les companyies de transport que Verne cita, comprovant que són (o eren) ben reals i trobant les imatges que ho demostren. :-))

    Llegint per internet, he vist que alguns lectors critiquen el llibre per ser massa descriptiu. Potser sí, però a mi m'han agradat aquestes descripcions que donen versemblança a la història perquè la posen en un context totalment "de veritat". Fins i tot he buscat que era "el cas Alabama" que ja havia sortit al capítol 5 i torna a sortir citat com a possible causa dels aldarulls del míting d'aquest capítol 24 però que Verne no explica perquè deu suposar que el lector ja sap de què va... jo no ho sabia però ara ja ho sé. :-)

    Pel que fa a les coses que els passen en aquest bloc, he tingut sort que les il·lustracions de la novel·la original remarquen també les més importants (cosa ben lògica, per altra banda). Devia ser impressionant veure una manada de búfals que passava durant hores. No m'ho sé imaginar però era ben real, com també els atacs dels indis (que aquests sí que me'ls imagino, que per alguna cosa hem vist més d'una pel·lícula "del oeste" :-D). El que ja em sembla que és més imaginació que una altra cosa és que fos possible el pas del pont d'aquella manera i sense prendre mal (si jo hagués estat allí i malgrat passar per un covard, hauria insistit en que es fes cas a Passapertot i a la seva idea de passar primer la gent a peu i després el tren. :-DD)

    Dues coses més. La primera dir que no hi pot haver cap argument en contra de la valentia d'Aouda que es defensa com una lleona en l'atac dels indis. :-))
    I la segona és remarcar que dormir bé és molt important. Així que potser sí que és el secret de l'èxit de Mr. Fogg... o si més no. segur que l'ajuda molt. :-))

    ResponElimina
  3. En això de posts currats, les teves PRESENTACIONS sempre fan molt de goig! Fan venir autèntiques ganes de llegir la història ;-))

    Pel que a mi respecta, tinc un record especial per "L'ombra de l'atzavara" en que em vaig dedicar a buscar "exteriors" hehehe... llocs reals on passaven escenes del llibre i la CARME i tu em vàreu sorprendre amb dues imatges que em van fer moltíssima gràcia:

    - La CARME va trobar la famosa màquina Multilith de la impremta!!
    - I TU vas trobar... el licor aquell amb el CUC a diiiiiiins!! :-DDDD

    Trobo que ens va quedar rodó!! ;-)))

    I tornant als nostres amics, jo em vaig quedar pensant en el pont que cau darrera el tren... i els trens següents??? Deu costar moltíssim fer un pont nou!

    Ah! I totalment d'acord amb tu i en Passepertout hehehehe primer passar la gent i després el tren. La idea era la mateixa, però mooooolt més segura!! :-DDD

    ResponElimina
  4. En aquests moments, a TVE-1 estan fent la versió més terrorífica, absurda, irrespectuosa i ximple d'aquesta bonica història d'aventures.

    - Phileas Fogg és un histèric, un inventor boig.
    - El seu criat és xinès.
    - Del Banc no han robat diners, han robat una estàtua de Buda.
    - L'aposta la fa amb el director d'una societat científica.
    - Hi ha una dona xinesa (personatge totalment inventat) que sembla la cap d'una banda de malfactors.
    - En Fix és un policia corrupte...

    En fi... depriment!! Volia deixar constància d'aquest delicte.

    ResponElimina
  5. Sí que ens van quedar rodons els posts de "L'ombra de l'atzavara". Jo també recordo la teva "recerca d'exteriors" documentant a bastament els escenaris on Calders fa viure els seus protagonistes. Va estar molt bé, de debò. :-))

    I tant, si el pas del pont l'arriba a fer el tren del dia abans... en Mr. Fogg perd l'aposta segur. :-DD

    Pel que fa a la pel·lícula de TVE1, vaig rebre el teu missatge tard però ni que l'hagués llegit a temps em sembla que no hagués perdut el temps veient-la. Pel que recordo i pel que tu mateixa dius, aquesta versió protagonitzada per Steve "Ganyes" Coogan fent de Phileas Fogg i Jackie "Arts Marcials" Chan fent de Passepartout és dolentíssima. Entenc la teva reacció, és una llàstima que s'atreveixin a fer aquestes "desgràcies" amb un text clàssic com aquest.

    En canvi, la versió de David Niven i Cantinflas del 1956 és tota una altra cosa. La vaig veure ahir al vespre i en vaig quedar molt satisfet. També hi ha coses "inventades" (al principi del viatge agafen un globus i fan cap a Espanya, on en Cantinflas balla flamenc i fa de torero :-P) però la resta del viatge sí que és força fidel a la novel·la i també es reflecteix perfectament el caràcter flegmàtic i metòdic de Mr. Fogg. Dura gairebé tres hores però no se'm va fer gens llarga. :-))

    ResponElimina
  6. Uns problemets de salut m'han fet incomplir els terminis de fer post... ai, ai... però el llibre ja està acabat de llegir fa dies... Ha estat una lectura excel·lent per l'estiu i no saps com m'ha arribat a distreure... Viatjant de país en país, saltant de tren a paquebot i de paquebot a tren, no em feia mal res ;-)))

    Això sí, gairebé m'agafa un atac quan vaig veure la terrible, nefasta, indigna i "xapussera" versió de Disney per la tele... Bé, la vaig veure no més de quinze o vint minuts perquè no vaig resistir més. Quin desastre!!

    Miraré si trobo vídeos a YouTube de la versió de David Niven que, pel que dius, segur que m'agradarà més ;-))

    ResponElimina
  7. El millor dels terminis de presentació de posts en aquest blog és que, com ens els posem nosaltres, també ens els podem saltar quan a nosaltres ens convingui. La llàstima és que hagi sigut per problemes de salut i no perquè t'hagués tocat la loteria i et calgués tenir temps per invertir els milions, per exemple. :-P

    A mi em va agradar força la pel·lícula del David Niven i de Cantinflas. El que és segur és que supera de molt l'altra. Així que sí, te la recomano. La pots buscar al Youtube i, per si de cas no hi fos, també la pots veure completa en aquest enllaç (http://gloria.tv/?media=280585). :-)))

    ResponElimina
  8. Oooooooooooooooh!!! GRÀCIES, GRÀCIES per la pel·li!!! :-DDDD

    Em prenc uns dies per fer el post amb calma... Ja sortirà, ja ;-))

    ResponElimina