Mirall Trencat (Mercè Rodoreda) [II]

Segon bloc de lectura.
Segona part (21 capítols)

Continuant amb la lectura compartida de la novel·la "Mirall Trencat" (Mercè Rodoreda - 1974), arriba el torn de la segona part del llibre.

A la primera part, l'autora ens fa una presentació de l'escenari i dels personatges i ens comença a explicar les diferents històries vitals de cadascun d'ells. Una explicació que, evidentment, continua en aquesta segona part però on es trenca el relat més o menys cronològic de la trama per centrar-se sobretot en els sentiments dels personatges.

Com es sabut, "Mirall Trencat" és la història de tres generacions de la família Valldaura en la Barcelona de principis del segle XX fins just després de la Guerra Civil espanyola. En aquesta segona part de l'obra, aquestes tres generacions estan ben presents. La primera, representada per la vella matriarca Teresa Goday de Valldaura, evoca els ja passats moments de felicitat mentre la segona, amb Sofia Valldaura al capdavant, comença a caminar cap el desenllaç gens feliç de la història. La tercera generació, la dels nens, és la que constitueix la trama principal d'aquesta segona part i es converteix en el centre dels fets tràgics que l'autora ens explica.

http://ajudamsele.webnode.es/català/mirall-trencat/

Copio a continuació un fragment de la GUIA DE LECTURA DE "MIRALL TRENCAT" escrita per Najat El Hachmi (l'enllaç ens porta al text complet molt interessant però és aconsellable haver llegit tota la novel·la abans per evitar trobar-se espòilers) :

Mirall trencat és una novel·la feta de fragments, de capítols que són peces que encaixen perfectament en el conjunt però que podrien funcionar amb independència sense perdre sentit. Cada capítol gira al voltant d'una escena concreta, d'una perspectiva i d'un personatge, construint així la visió polièdrica de la realitat ... El que fa que el conjunt quedi cohesionat, deixant de banda la trama principal que es va desenvolupant al llarg de les pàgines, és l'entramat complex i ben teixit de detalls i símbols que es van repetint al llarg de l'obra.

En aquesta segona part, aquesta "fragmentació" hi està, tal com he explicat abans, ben present. Això provoca, almenys en el meu cas ha estat així, que costi sentir-se enganxat per la trama de la novel·la però, tot i així, t'adones que tens a les mans una gran obra i molt ben escrita perquè l'autora si que aconsegueix, al final, que tot lligui a la perfecció. Ho veurem en el següent post dedicat a la tercera part del llibre.

Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.- Primer bloc de lectura

Aquesta és l'edició del llibre que estic llegint.

Amb moltíssims dies de retard començo a escriure aquest post sense saber ben bé què diré encara perquè les sensacions que estic tenint han estat molt canviants des dels primers capitolets fins al punt en que s'acaba aquest primer bloc de lectura.

La novel·la es centra en la vida de Teresa Goday, dona d'ascendència humil, de gran bellesa, que pels seus matrimonis entra a formar part de l'alta societat.

A través de capítols curts, se'ns van presentant diversos personatges, tots ells amb el nexe comú de tenir alguna relació més o menys directa amb la Teresa. Precisament per ser els capítols breus, estan mancats de coses sobreres i fer un resum és difícil, ja que tot el que digui pot ser considerat spoiler.

Ara bé, si una cosa puc destacar és que, en aquesta obra, ningú sembla ser feliç. Hi poden haver moments d'alegria, de satisfacció, de festa... però felicitat de veritat no l'he vist enlloc.

La Teresa fa un primer matrimoni amb un home molt ric i molt més gran que ella que, evidentment, la deixa vidua jove i rica. Llavors es torna a casar amb un altre home també molt ric: Salvador Valldaura.

Tenen una filla, la Sofia, una noia seria i una mica estranya (al menys a mi m'ho sembla)...

La Sofia estima molt el seu pare, amb el qual té una molt bona relació (a la imatge de dalt una escena de la sèrie de TV3 sobre el llibre en que Salvador i Sofia Valldaura surten a estrenar un cotxe nou), però no sembla estimar tant la Teresa.

Quan la Sofia es casa ella i el seu marit, l'Eladi, es queden a viure a la mateixa mansió on encara viu la mare. Igual com penso que la Teresa no estimava cap dels seus dos marits, apostaria el que fos a que la Sofia tampoc estimava el seu (un home raríssim, en la meva forma de veure-ho).

El marit de la Sofia, l'Eladi, havia tingut una aventura amb una corista, quan ja anava amb la Sofia, de la que va néixer una nena, la Maria. La Sofia, per tenir cert control del seu marit, decideix adoptar la nena. Després tindrà dos fills més, en Ramon, un nano sa i fort i en Jaume un xiquet malaltís.

Tot això amanit amb la llista d'amics dels protagonistes, de les criades -tot un exèrcit- que van i venen i tenen les seves històries amb els senyors de la casa...

Quadre de la Viquipèdia de les relacions principals entre els personatges

Al principi de la lectura, el llibre m'agradava força, em semblava interessant i, evidentment, ben escrit... però, poc a poc li anava trobant una negativitat creixent, com un pessimisme que em cansava una mica. Ara bé, el que em va semblar terrible i, fins i tot exagerat i irreal, és el que passa entre els tres nens just al final del primer bloc de lectura.

En fi, seguirem endavant a veure com acaba tot però, sincerament, he de dir que, de moment, aquest no entraria en una llista meva de llibres preferits.