Capítols 17 a 28
Tercer bloc de lectura i últim.
Capítols 29 a FINAL
Continuem la lectura de "Les aventures d'en Huckleberry Finn" (Mark Twain - 1884). En les pàgines que ens queden coneixerem com es va desenvolupant i com arriba al final el llarg viatge riu avall que en Huck, fugint del seu pare borratxo i violent, emprèn en companyia d'en Jim, un negre que al seu torn s'està escapant de la casa on era esclau.
L'autor ens explica les aventures que viuen aquests dos protagonistes amb el rerefons del racisme de la societat nord-americana de l'època. Una història d'amistat i de recerca de la llibertat, escrita amb l'humor i la humanitat de Mark Twain. D'aquesta novel·la, Ernest Hemingway en va dir: «Tota la literatura nord-americana moderna ve de Huckleberry Finn. És el nostre millor llibre.».
Després d'aquestes paraules no caldria dir-ne gaires més però, malgrat tot, nosaltres no ens en volem estar i continuarem explicant que ens sembla el llibre en els comentaris d'aquest mateix post. :-))
L'autor ens explica les aventures que viuen aquests dos protagonistes amb el rerefons del racisme de la societat nord-americana de l'època. Una història d'amistat i de recerca de la llibertat, escrita amb l'humor i la humanitat de Mark Twain. D'aquesta novel·la, Ernest Hemingway en va dir: «Tota la literatura nord-americana moderna ve de Huckleberry Finn. És el nostre millor llibre.».
Després d'aquestes paraules no caldria dir-ne gaires més però, malgrat tot, nosaltres no ens en volem estar i continuarem explicant que ens sembla el llibre en els comentaris d'aquest mateix post. :-))
**********************************************************
Per acabar, un parell de "regals" que no es poden obrir fins que acabem el llibre ;-D.
El primer, és la transcripció que de la primera edició d'aquest llibre n'ha fet el Projecte Gutenberg (una associació que es dedica a digitalitzar obres de referència i clàssics de la literatura que han passat a ser de domini públic). Si cliquem sobre la imatge de la portada del llibre que trobarem a continuació, tindrem al nostre abast la versió original de la novel·la i tots els dibuixos que l'acompanyaven en la seva edició de 1884:
El primer, és la transcripció que de la primera edició d'aquest llibre n'ha fet el Projecte Gutenberg (una associació que es dedica a digitalitzar obres de referència i clàssics de la literatura que han passat a ser de domini públic). Si cliquem sobre la imatge de la portada del llibre que trobarem a continuació, tindrem al nostre abast la versió original de la novel·la i tots els dibuixos que l'acompanyaven en la seva edició de 1884:
I el segon és, com no podia ser d'una altra manera, una vella versió cinematogràfica del llibre. En aquest cas n'he triat una versió de 1955 en blanc i negre parlada en anglès i subtitulada per a sords pel programa "Described and Captioned Media" del Departament d'Ensenyament dels Estats Units. Aquests subtítols també estan en anglès però espero que ens ajudaran a seguir més fàcilment la pel·lícula. Ja ho veurem.
Uaaaaaaaaau!! Si ja tenim aquí el post!! :-))
ResponEliminaOstres, MAC, vaig poc a poc, ja ho saps, però m'està agradant molt! :-)
En un comentari a l'anterior post ja em vas advertir de nous personatges i la veritat és que n'hi ha de ben curiosos i interessants -i estic segura que gent així existia, clar... i tant!!- De moment he conegut una família d'quelles que, tot i ser "bona gent" (suposo que en el concepte de l'època i del context ho eren) doncs amb en Huck es porten molt bé, amb una família rival ho arreglen tot a trets... El final de la història és ben tràgic i sanguinari. Una llàstima... però, ja dic, segur que de coses així en passaven.
I ara estem coneixent uns personatges molt més originals :-)) un duc, un rei... :-))
I... Veig que tenim regals sorpresa que no es poden obrir encara... D'acord, serè bona i esperaré :-DDD
N'estic segur que t'està agradant perquè és un llibre que enganxa. Jo també m'ho vaig passar molt bé llegint-lo. :-))
ResponEliminaTens raó, jo també diria que la família que acull a en Huck són "bona gent" però aquesta bondat desapareix quan es tracta de la família rival. Una rivalitat que ja ningú recorda com va començar però que fa que s'hagin de matar mútuament cada vegada que es veuen. I això ens porta a aquest tràgic desenllaç que ens explica Twain, trist però segurament lògic per l'època. Avui en dia també hi ha baralles entre veïns però, per sort, ja no s'arreglen a trets (la majoria de les vegades almenys ;-P).
Veig que ja t'has trobat amb el rei i amb el duc. Ja veuràs que són un parell de "personatges" aquests dos personatges. En parlarem perquè donen que parlar, ja ho veuràs. :-))
I pel que fa als regals, jo no li diré a ningú si els obres abans d'hora. ;-DD
Acabo de començar el capítol XXV i és com estar ficada en una trepidant pel·lícula de "l'oeste" però millor...
ResponEliminaL'escena de l'home borratxo i l'intent de linxament és molt forta. Pobre home... ara que l'altre s'arrisca a que el vagin a matar de nit, com ell mateix diu.
Pobre Huck, ja diu moltes vegades que algunes d'aquestes escenes no les oblidarà mai.
Però tenim al duc i al rei que fan una "bona estafada" amb la seva obra de teatre, però que ara en preparen una a molta major escala. De moment ja els tenim a casa d'un difunt ric fent-se passar pels seus germans... aquí estic... Aconseguiran fer una estafa tan gran?
El pobre Jim s'estranya que un duc i un rei actuïn així, però són boníssimes les explicacions -històricament una mica barrejades- que li dona l'Huck de com els monarques són tots uns poca-vergonyes!! :-DDD
(Vaig a mirar "una mica" els regals hehehe)
Ja vas veient que el rei i el duc són uns bons penques. :-))
ResponEliminaÉs ben normal que el pobre Jim no se'n fiï gaire i que digui que "aquests vale però que no en suportaria gaires més" :-DD. Amb això i amb les explicacions que li fa en Huck (com dius. boníssimes) ja es veu que Mark Twain no tenia en gaire bon concepte la reialesa i l'aristocràcia. :-))
He acabat el capítol XXX i, just quan pensava que ens havíem lliurat dels dos poca-vergonyes (rei i duc) arriben remant al rai!! Pobre Huck i pobre Jim!!
ResponEliminaL'estafa que han intentat, fent-se passar pels germans d'un difunt per quedar-se amb l'herència, és d alló més bèstia, però han estat a punt de sortir-se'n....
Veurem què planegen........ ;-)
Per cert, MAC, que ahir vaig començar a veure la pel·lícula. Em fa gràcia aquest Huck tan ros... De moment veig que s'allarga bastant en la part on encara viuen al poble, però l'ambientació em sembla força bona ;-))
ResponElimina(Què malament em cauen el rei i el duc!! ufff... es comporten com els amos del rai. Si jo fos en Jim i n'Huck els tirava a l'aigua!!)
I encara no ho saps tot del que arribaran a fer aquest parell, certament va ser mala sort per part dels nostres protagonistes haver-se'ls trobat.
ResponEliminaJo també vaig començar a veure la pel·lícula, però malgrat els subtítols no la seguia gaire bé i ho vaig deixar còrrer. En el que si coincideixo amb tu, és que em va xocar un Huck amb el cabell ros, no pega gaire amb el personatge. :-))
No em diguis que encara faran coses pitjors!!... Ostres, m'ha vingut una idea al cap... Espero que no seran capaços de denunciar en Jim, oi? Bé, no responguis, no. Ja ho veuré. Grrrrrrrrrr (Pobres d'ells!!)
ResponEliminaAh, però pots veure la pel·li avançant trossets (com vaig fer jo amb Papa Goriot, que era en francès) i així veuràs tots els personatges i tal ;-))
És clar que no et respondré una pregunta així, com dius ja ho aniràs veient. ;-))
ResponEliminaI pel que fa a la pel·lícula, això de mirar-la així per damunt si que ho vaig fer. I en la del Pare Goriot, també (que el francès parlat tampoc l'acabo de plegar, m'és més fàcil si me l'escriuen... això sí, me l'han d'escriure poc a poc) :-DD
MAC!! El rei s'ha venut en Jim!! Ho sospitava!!... Millor dit, ha fet veure que era un fugitiu (que ho és, clar, però ell s'ha inventat un "amo"... i ha ofert una recompensa i...) Quina mala persona!!...
ResponEliminaA veure què farà n'Huckleberry, pobret.
És curiós com, malgrat que està claríssim que el nano s'estima al negre, ell veu, sense cap dubte, que ajudar-lo a fugir està malament. Com havia de costar d'abolir l'esclavitud si, fins i tot gent innocent i de bon cor com l'Huck tenen completament assumida l'inferioritat dels negres i la possibilitat de comprar-los vendre'ls...
Recordo un capítol anterior, quan en Jim recorda la seva filleta, que va quedar sorda a conseqüència d'una malaltia i l'Huck gairebé li resulta curiós que un negre pugui tenir uns sentiments tan "semblants" per la seva nena als que tindria un blanc per la seva...
M'agrada molt aquest llibre! :-))
Espero que el rei i el duc paguin ben cares les seves malifetes!!
... Per cert, quin riure m'has fet!!... hehehehe quan llegeixes un text en francès... pots saber si l'han escrit poc a poc? :-DDDD
ResponEliminaHe al·lucinat! De cop i volta ha aparegut en Tom Sawyer... Què petit és el món!
ResponEliminaMmmmm no sé si això és massa casualitat, eh?
A veure què faran aquests dos :-)))
Ja has vist que no anaves gens desencaminada amb la teva "premonició" del que farien aquells pocavergonyes. Tenim en Jim "detingut" a l'espera de tornar-lo al seu suposat amo, per sort ha anat a parar a la casa d'uns familiars de Tom Sawyer i entre aquest (que com dius apareix sense que hi comptem però que segur que no ha estat casualitat ;-D) i en Huck tindran l'oportunitat de fer alguna cosa, no en dubtis. :-))
ResponEliminaJa ho anirem comentant, només dir-te que amb la presència d'en Tom, el llibre fa un canvi i és torna més fantasiós, per dir-ho d'alguna manera. Ja m'ho diràs si n'estàs d'acord a mesura que vagis avançant.
PS1: Si un text s'ha escrit poc a poc i vocalitzant, sempre s'entén millor que si no ha estat així. :-DDD
PS2: I aquesta nova imatge de perfil amb gorro vermell?. Que ens anem d'anar oblidant de la nena amb la nina o què? ;-)
De moment ja he vist que seria possible alliberar en Jim desclavant una fusta de tapa una finestra i en Tom prefereix fer un túnel perquè així l'aventura és millor (vaig per aquí. Ho han decidit però encara no han començat a fer-ho) ;-))
ResponEliminaPS1.- Té, et regalo això, encara que és escrit en anglès, crec que està prou poc a poc i vocalitzat perquè ho entenguis.
PS2.- Hehehe no sé què fer. Estava encarinyada amb la nena amb la nina, però volia veure què passava amb una imatge nova :-DD
A això em referia quan et parlava que el llibre feia un canvi. Amb l'arribada de Tom Sawyer i de les seves ganes de viure grans aventures, la novel·la comença a "desvariejar" una mica. Això del túnel només és el començament. :-))
ResponEliminaPS1: Moltes gràcies pel regal, el mateix et desitjo a tu!. És clar que ho he entès: escrit a poc a poc, vocalitzant i amb una lletra maquíssima (quina enveja, jo que tinc una lletra horrorosa) :-)
PS2: He de dir que és un canvi que sobta però de passar segur que no passarà res, si vols mantenir el canvi ens hi acostumarem sens dubte. :-)
Vols dir que en Tom Sawyer no està una mica tocat de l'ala? Podria entendre que hi volés posar "una mica" d'emoció fent les coses de nit... o algun altre detall, però tota la història del llençol, la camisa, els plats per la finestra, fer un forat a terra amb ganivets ¿?
ResponEliminaNo sé... El llibre m'estava agradant moltíssim i tot això no m'acaba de fer el pes...
En Tom sempre havia estat molt fantasiós i tal, però era amb històries que inventava partint de zero: Jugar a que eren una banda de lladres, un grup de pirates... fer algun jurament amb sang... però ara es tracta de la realitat, no és el mateix, no m'acaba de "quadrar".
Veurem... Em queden unes 40 o 45 pàgines ;-)
PS1.- M'agrada que hagis notat la bona vocalització :-DD
ResponEliminaPS2.- Encara no sé què fer... Probablement quan us hagueu acostumat la tornaré a canviar :-DDD
Completament d'acord, aquesta part final del llibre tan diferent a la resta sembla posada amb calçador i et deixa el regust de pensar que no calia, que anàvem molt bé i que això ho espatlla. Fa posar nerviós, almenys a mi em va passar, llegir com en Tom imposa les seves idees de bomber, la majoria de les quals sense solta ni volta.
ResponEliminaTot i així, la meva valoració final segueix sent molt bona. :-)
PS1: Es nota, es nota. :-DDD
PS2: Això és molt personal. Jo vaig triar la meva sense pensar-hi gaire (només perquè era un enigma visual on s'hi veu una cara que de fet no hi és) però ara ja me l'he fet meva i no em veig canviant-la. Però també hi ha altra gent que la canvia cada dos per tres i no passa res. Així que tu mateixa! ;-)
Bé, per fi ja he acabat el llibre!! I, quan dic "per fi" no em refereixo a que se m'hagi fet pesat i ja tingués ganes de perdre'l de vista, sinó a que he tardat molt més del que hauria volgut ja que molts dies ni tan sols podia agafar-lo.
ResponEliminaPodria dir que, si el vaig començar fa un mes (doncs no vaig començar l'1 de gener sinó que ja era el 5 o 6 ben bé) he pogut llegir un 60% dels dies i, d'aquest 60%... bé, no, no m'embolico més que això seria més complicat d'entendre i interpretar que una enquesta de les de 8TV :-P
Als darrers capítols hi va haver moments que li vaig arribar a agafar mania a en Tom, t'ho dic ben bé de veritat... quan li omple a el pobre Jim el cobert d'aranyes, rates i serps!! Què és boig?? I en Jim anar-ho acceptant tot (excepte una serp cascavell... el millor és que diu que si li porten una "marxa"!! hahahaha)
Això sí, vaig riure quan en Huck i en Tom no poden carregar la roda de molí i en Jim surt a ajudar-los!! :-DD
Al final la mania al Tom se m'ha passat (això sí, crec que està pirat, li falta un bull) i he entès que "tan sols" volia passar una "bona" aventura sabent -com ell ja sabia- que tot acabaria bé per en Jim.
Al final, doncs, una lectura molt agradable i entretinguda!! :-))
(Vaig a dinar)
Coincidim al 100%, em refereixo a la valoració del llibre que pel que fa al ritme de lectura ja saps que jo he anat una mica més ràpid. ;-D
ResponEliminaM'ha semblat un molt bon llibre. Molt entretingut de llegir però que també et fa conèixer com era la vida d'aquella època en aquella zona del sud dels Estats Units amb l'esclavitud com una cosa ben normal. Al final, amb la presència de Tom Sawyer amb tantes ganes d'aventura, l'autor deixa de fer aquest quadre de la realitat per buscar potser més fer riure i trobo que hi sortim perdent amb el canvi.
Tot i això, com ja he dit, la meva valoració final és més que positiva. M'ho he tornat a passar molt bé amb en Mark Twain. :-))
...................
Bé doncs, deixem descansar el blog unes setmanetes però tornem a primers de març amb en Josep Pla, no? ;-)
Totalment d'acord ;-) Entre aventura i aventura, entre "criaturada" i fet seriós l'autor ens explica d'una forma molt entretinguda i clara -i estic segura que molt fidel- com era la vida en aquells temps i això li dóna un valor afegit molt gran ;-))
ResponEliminaAra sí, aquest blog silenciós farà una mica de nones i es tornarà a desvetllar amb en Josep Pla ;-))
Això sí, si mentrestant, algú altre dels membres del blog vol fer un post d'algun altre llibre o comentar alguna cosa... o algun altre blogaire es vol apuntar al blog, EVIDENTMENT, la porta està sempre oberta!! ;-))
Evidentment!! :-)))
ResponEliminaAl·lucina, MAC!! En aquesta pel·li NO SURT EN JIM!!! Com és possible fer una adaptació de les aventures d'en Huck Finn sense en Jim??
ResponEliminaA més, de tant en tant surt de nou el títol (és com si fossin diferents capítols d'una sèrie, posats junts) L'he mirat per damunt però em sembla que hi ha un munt de coses canviades. En tot cas, m'ha fet gràcia veure el rai, el duc, el rei... tot i que les seves actuacions no són sempre com al llibre, per exemple, en Tom Sawyer surt moltíssim!
Que fort que no surti en Jim, és carregar-se la meitat de la novel·la. No l'he vist com et vaig dir, però suposo que s'han basat només en la part de les aventures obviant tota la història de l'esclavitud, que per a mi és el que li dóna un plus d'interès al llibre.
ResponEliminaI parlant del llibre, he vist que n'has fet una ressenya al teu blog. Vaig a veure que hi dius! :-))