dissabte, 9 d’agost del 2014

La volta al món en 80 dies (Jules Verne) [IV]

Quart bloc de lectura.
Capítols XXIV a XXIX



Hem arribat al capítol XXIV i això vol dir que n'hem llegit aproximadament uns 2/3 del total (23 de 37). En Phileas Fogg ha recorregut també uns 2/3 del seu trajecte (17.500 milles de 26.000) consumint gairebé la mateixa proporció de dies (52 de 80). Malgrat això, realment només hem circumval·lat la meitat del globus terraqüi i encara ens queda rodejar l'altra meitat (exactament tota la que es veu a la imatge que encapçala aquest post). Per sort, aquesta part final és en "línia recta" i sembla que el temps que queda serà suficient per arribar a bon terme.

Comencem doncs aquest bloc de lectura amb els nostres protagonistes altra vegada junts, continuant aquest gran viatge. En aquesta ocasió, ho fan embarcats dalt el "General Grant", un vaixell de vapor amb rodes de pales de la companyia Pacific Mail Steam que els ha de portar fins a San Francisco (USA) creuant l'oceà Pacífic en 22 dies.

Pacific Mail Steam Ship Company (PMSSC)
Steamer "CHINA", vaixell de vapor amb rodes de pales construït per a la ruta transpacífica, entre San Francisco i Yokohama, de la companyia PMSSC (litografia original - 1867)

Arribats a San Francisco, només tenen unes hores de descans que aprofitaran per fer un bon dinar a l'hotel International on uns negres, d'un color negre d'allò més negre, els van servir una gran quantitat de plats lil·liputencs (v.o.: servis dans des plats lilliputiens par des nègres du plus beau noir). També aprofitaran per recórrer la ciutat, on es "trobaran" amb l'inspector Fix (ara convertit en un aliat) i es veuran immersos en un míting força mogut mentre, per la seva banda, en Passapertot s'encarrega de comprar armes perquè ha sentit parlar de sioux i de pawnies, que aturen els trens com si fossin bandolers (v.o.: de Sioux et de Pawnies, qui arrêtent les trains comme de simples voleurs espagnols).

Però està clar que ni uns indis (per molt bandolers o lladres espanyols que siguin ;-D) ni qualsevol altre possible perill pot impedir que els nostres amics pugin al tren de la Pacífic Railroad que els ha de portar a Nova York en només 7 dies.

Fullet de la "Pacific Railroad", unió de les companyies "Central Pacífic" i "Union Pacífic", que mostra el detall d'un vagó per dins. (1871)
Locomotora de la "Pacífic Railroad" a prop de Salt Lake City (Utah - 1869)

Naturalment, el que també hem de tenir ben clar (que per alguna cosa estem llegint un llibre d'aventures) és que aquest trajecte en tren no serà tan tranquil com segurament els protagonistes haurien desitjat. No explicaré aquí tot el que els passa, només us deixo algunes descriptives imatges extretes de la primera edició de la novel·la i els detalls ja els trobareu al llibre.


Com veieu no falten emocions en els capítols d'aquest bloc. Estan plens d'aventures que els nostres amics viuran junts amb l'objectiu final d'acabar el viatge dins el termini imposat.

Espereu... he dit "junts"?.

Doncs tenim un problema perquè, al final del capítol XXIX, en Passapertot ha desaparegut. L'última vegada que se'l va veure estava fent això...

divendres, 8 d’agost del 2014

La volta al món en vuitanta dies, de Jules Verne.- Tercer bloc de lectura - Capítols XVII al XXIII

Seguim en aquest viatge apassionant tot tractant de demostrar que és possible donar la volta al món en vuitanta dies, tal com Mr. Phileas Fogg ha apostat amb els seus companys de Whist del Reform Club.

Faré un post centrat bàsicament en un fet molt important i, després, en una cosa que no acabo d'entendre i que, potser fent el post, ho veuré clar.


Vàrem deixar els nostres amics a bord del Rangoon, el paquebot que els ha de portar de Calcuta a Hong-Kong. Amb ells ja viatja la Sra. Aouda, que vol intentar trobar uns familiars a Hong-Kong (més tard veurem que aquests parents s'han traslladat a Europa i, per tant, ella també continuarà viatge fins al vell continent). D'altre banda, en Rossinyol s'estranya de tornar a trobar al Sr. Fix i, tot pensant, arriba a la conclusió que aquest és un enviat dels membres del Reform Club per seguir al Sr. Fogg i comprovar que segueix, veritablement, tots els passos en la seva ruta voltant el planeta.

En arribar a Hong-Kong tenen previst agafar un altre paquebot a Yokohama, el Carnatic i, d'allí, un de nou cap a San Francisco.

Però resulta que, a causa del mal temps dels darrers dies de la travessa de Calcuta a Hong-Kong el Rangoon no pot complir amb el seu horari i arriben a Hong Kong amb retard, per tant sembla que no podran fer el transbordament perquè el Carnatic ja deu haver sortit.

Sortosament, en preguntar, s'assabenten que al Carnatic li han hagut de reparar una caldera i que, per això, encara no ha sortit i ho farà l'endemà a les cinc del matí. Això és una magnífica notícia doncs significa que tan sols porten un dia de retard i no els vuit que els suposaria si, veritablement, haguessin perdut el paquebot que els ha de dur a Yokohama.

Aprofitant que tenen setze hores per davant, Mr. Fogg i Mrs. Aouda tracten de buscar els seus familiars i en Rossinyol va, com sempre, a comprar coses que puguin necessitar per la següent etapa.

I aquí viurem l'escena més indigna d'un cavaller anglès, protagonitzada per l'agent de policia Fix que, jugant brut, intentarà retenir els nostres amics a Hong-Kong perquè veritablement perdin el Carnatic!! Ara us ho explico i entro en la part en la que hi ha algun detall que m'he perdut perquè alguna cosa no em quadra:


Resulta que les calderes del paquebot queden arreglades abans del que els operaris es pensaven i, enlloc de marxar el dia següent a les cinc de la matinada, decideixen partir aquella mateixa nit. En Rossinyol s'assabenta a temps i, quan vol avisar al seu amo es va veient entretingut i retingut per en Fix que, fins i tot, arriba a l'extrem d'emborratxar-lo i drogar-lo perquè caigui sense sentit en un fumadero d'opi... Així és impossible que pugui avisar del canvi d'horari!! Quedaran tots retinguts a Hong Kong!!

A partir d'ara explicaré els fets tal com jo els entenc:

- El Sr. Fogg i la Sra. Aouda no tenen ni idea de que el Carnatic surt aquella mateixa nit. Estan descansant a l'hotel i en Rossinyol no els ha pogut avisar.
- En Rossinyol està adormit, mig narcotitzat... però, com d'opi n'ha fumat molt poc, se li comença a aclarir el cap i, sense estar encara massa bé del tot, tan sols té una obsessió: No perdre el Carnatic. Com està molt a prop del port, arriba com pot i hi puja!!
- Recordem que el Carnatic anava a Yokohama.
- Així doncs, tenim en Rossinyol camí de Yokohama i els altres dos a Hong-Kong.

Seguim:
- Al dia següent Mr. Fogg i Mrs. Aouda van al port i s'assabenten que han perdut el paquebot. A més no veuen en Rossinyol per enlloc.
- El Sr. Fogg immediatament es posa a preguntar si hi ha algun altre vaixell que els pugui portar a Yokohama on ha d'enllaçar per anar a San Francisco.

- El viatge a Yokohama és massa llarg per poder-lo fer en un petit vaixell llogat i no arribarien a temps però finalment, un valent, John Bunsby, patró de la Tankadera li diu que no es veu en cor de portar-lo fins a Yokohama, però que podria intentar-ho fins a Nagasaki, que està més a prop, o, més a prop encara, Xangai.
- El Sr. Fogg es pregunta què ha de fer ell a Nagasaki o Xangai si vol agafar el paquebot a San Francisco que surt de Yokohama.
- I aquí és quan el Sr. Bunsby li diu que el paquebot a San Francisco no surt de Yokohama sinó que surt de Xangai i que després s'atura tant a Nagasaki com a Yokohama. El que passa és que, evidentment, tenen poc temps perquè surt dos dies abans de Xangai que de Yokohama.
- Fet! Així doncs tots a la Tankadera i cap a Xangai!! (Quan dic "tots" incloc en Fix que, desesperat per no perdre de vista al nostre amic, fins i tot és capaç de demanar-li ajut)

Situació:
- Rossinyol destí Yokohama.
- Mr. Fog Mrs. Aouda i el poli destí Xangai.



A bord de la Tankadera les coses comencen molt bé però al final s'espatllen. Els hi toca viure una terrible tempesta amb ratxes d'un vent fortíssim que el patró aconsegueix controlar.

Arribaran a temps a Xangai? Després de la tempesta el vent afluixa tant que van perdent velocitat i, quan ja s'apropen a port veuen com el paquebot a San Francisco surt, puntualment... L'han perdut!!
Però no es rendeixen, encara intentaran agafar-lo; posen la bandera a mitja asta i li fan uns senyals disparant un petit canó. El capità del paquebot s'adona de l'avís i com sembla que la petita goleta està en perill s'apropa. El Sr. Fogg i la Sra. Aouda poden pujar i, ja a dalt del paquebot, compren bitllet i tot aclarit.


I aquí tenim la frase que m'ha desorientat i que, fins i tot, he buscat en la versió original francesa per si era una errada de la meva traducció, però no és cap errada. Tornem al moment en que la goleta de John Bunsby és encara a quaranta-cinc milles de Xangai...

 La frase diu:

"A midi, la Tankadère n'était pas à plus de quarante-cinq milles de Shangaï. Il lui restait six heures encore pour gagner ce port avant le départ du paquebot de Yokohama."

Aquest "arribar a port abans de la sortida del paquebot de Yokohama" a mi em mata, perquè la sortida que van a buscar al port de Xangai és la del paquebot de San Francisco!!

Per mi, l'únic "Paquebot de Yokohama" és el Carnatic: el vaixell en el que va en Rossinyol i que ells van perdre i en el que se suposa que ja no hi han de tornar...

Doncs bé, a partir d'aquí vaig barrejar els dos paquebots i vaig pensar que potser el que volien fer amb la Tankadera era "atrapar el Carnatic a Xangai", pujar al Carnatic i arribar a Yokohama per, allí, agafar el paquebot a San Francisco.

Evidentment, no em quadrava perquè si a Xangai haguessin atrapat al Carnatic i haguessin pogut pujar, HAURIEN TROBAT EN ROSSINYOL, doncs haurien estat AL MATEIX VAIXELL... i, en canvi, la història continua arribant primer en Rossinyol a Yokohama i Mr. Fogg, Mrs. Aouda i el poli, fent-ho dos dies després JA COM A ESCALA DEL PAQUEBOT QUE VA A SAN FRANCISCO!

Als capítols XXII i XIII veiem com en Rossinyol sobreviu a Yokohama, pensant, durant dos dies, que ha perdut al seu amo... Però no, justament quan està col·laborant en una mena d'espectacle de circ, Mr. Fogg el troba i poden marxar junts en el paquebot cap a San Francisco.

Atenció al principi del capítol XXIV, encara que és del proper bloc, es tracta tan sols de les primeres línies...

"Ce qui était arrivé en vue de Shangaï, on le comprend. Les signaux faits par la Tankadère avaient été aperçus du paquebot de Yokohama. Le capitaine, voyant un pavillon en berne, s'était dirigé vers la petite goëlette. Quelques instants après, Phileas Fogg, soldant son passage au prix convenu, mettait dans la poche du patron John Bunsby cinq cent cinquante livres (14,750 francs). Puis l'honorable gentleman, Mrs. Aouda et Fix étaient montés à bord du steamer, qui avait aussitôt fait route pour Nagasaki et Yokohama."

No, no i no... qui veu els senyals fets per la Tankadera és el paquebot a San Francisco!! (Paquebot que farà una aturada a Yokohama, com també la farà primer a Nagasaki)

En fi... seguim que no ha estat res... Cap a San Franciscooooooooo!!

dilluns, 4 d’agost del 2014

La volta al món en 80 dies (Jules Verne) [II]

Segon bloc de lectura.
Capítols XI a XVI


Phileas Fogg
Jean Passepartout

Els nostres protagonistes, que just aquí dalt veiem retratats en aquests dibuixos trets de la primera edició de la novel·la, continuen el seu extraordinari viatge. I nosaltres amb ells.

Al final del capítol X, tal com ens va dir l'ASSUMPTA al post anterior, havíem sortit de Bombai en direcció a Calcuta. Comencem doncs el capítol XI, dalt d'un tren del Great Peninsular Railway que, en teoria, ens havia de portar directament a destí en només tres dies.

Companyia de trens a l'Índia britànica (1849 - 1951)
Mapa ferroviari de l'Índia (1870)

Però una cosa és la teoria i una altra la pràctica, i més en una novel·la d'aventures. Els nostres protagonistes es trobaran amb un entrebanc que no s'esperen que els obligarà a canviar de mitjà de transport i que farà que trobem, al mig d'una selva hindú, un nou personatge que s'unirà al nostre viatge.

Quan el tren falla, un elefant ens pot fer el fet
Aouda, una jove princesa en perill

Aquest entrebanc però no serà l'únic que hauran de superar en aquests capítols que comentem en aquest post. Quan per fi aconsegueixen arribar a Calcuta amb el temps prou just per embarcar-se en el vaixell que els ha de portar a la pròxima etapa del seu viatge, es trobaran una nova sorpresa. És l'inspector Fix (el detectiu que els segueix, convençut que Phileas Fogg és un lladre de bancs), qui torna a intentar d'impedir-los continuar el viatge.

L'inspector Fix
Les sabates de Passepartout

Però aquest viatge ha de continuar. I per això, al final del capítol XVI deixem als nostres amics embarcats al paquebot Rangoon, un vaixell de la Peninsular and Oriental Steam Navigation Company que els ha de portar fins a Hong Kong.

Línies de passatgers de la companyia P&O (1917)
Steamer GOLCONDA, que junt amb el RANGOON i el COREA, cobrien les línies de la P&O als mars de la Xina en l'època de la novel·la.

divendres, 1 d’agost del 2014

La volta al món en vuitanta dies, de Jules Verne.- Primer bloc de lectura - Capítols I a X

Amics, amigues, ja hem començat les vacances!! Aquest any no ens quedem curts! No hi ha crisi que valgui! Ens hem muntat un viatge espectacular!! Donem la volta al món! No ens estem de res!

Bé, de fet, és virtual, però com diu la LILA del Club Súper 3 al vídeo que tenim enllaçat a la part inferior del blog, ens transporten les paraules, veiem el que imaginem, podem arribar a tot arreu sense moure ni un peu... i mai no sabreu d'allà on vinc, perquè he estat llegint...

Vosaltres -gegantina multitud de blogaires que llegeix aquest blog silenciós- sí que sabreu per on anirem viatjant en aquesta volta al món... però perquè us ho anirem explicant.

De moment ja hem llegit els primers deu capítols. I, per començar, ja us puc explicar una anècdota i és que, des d'un bon principi, quan es comença a parlar del nostre protagonista principal, el cavaller anglès Philleas Fogg, la imatge que em venia a mi a la ment era aquesta:

Un lleó

I és que així sortia representat a la sèrie de dibuixos, la intro de la qual ens va posar en MAC al post de presentació.

Bé, per molt que aquest sigui un llibre d'aventures completament obert a ser llegit per tota mena de públic, tampoc és un llibre infantil, per tant, tenir el LLEÓ al cap mentre anava llegint, no em feia gaire gràcia, així que li vaig dir al meu marit i em va respondre que li podia posar la cara d'un actor que havia fet una mini-sèrie per a la televisió anglesa sobre aquest llibre. Aquesta és la nova imatge que em ve al cap ara:

Pierce Brosnan

Suposo que entendreu que la cosa ha millorat molt ;-)

Quan vaig comentar el fet al meu col·lega blogaire en aquesta mena d'affaires (en Mac McAbeu) em va dir que, per ell, en Phileas Fogg era aquest:

David Niven

Res a dir, tampoc està gens malament...

Però tot això, a part de per fer broma, ve perquè vull remarcar la primera cosa que m'ha cridat l'atenció d'aquest llibre i és la personalitat del seu protagonista. Jo sabia més o menys de què anava la història, però el que no sabia és que aquest cavaller britànic no s'immutava per res. És un dels trets més remarcables i que m'ha sorprès i, com és quelcom que es veu molt aviat, per això ho comento aquí (perquè les coses més interessants, les posem a dins, als comentaris, així no fem spoilers)

Per acabar amb el tema de la personalitat d'aquest anglès inalterable, aquí tenim una "mala versió"... Ho sento molt, però qui va dirigir Steve Coogan per la pel·lícula de Disney de 2004 no s'havia llegit el llibre. Aquestes expressions mai serien d'en Phileas Fog. Prefereixo el lleó.


Ningú sap res de la vida d'aquest membre de la baixa noblesa britànica (al llibre l'anomenen "squire", que vol dir terratinent amb determinades competències). Home totalment metòdic, extraordinàriament rutinari, puntual, ric. Va de casa al club i del club a casa. Dina i sopa al club on, a part de llegir tota la premsa, juga al Whist amb un grup d'amics. Res d'amics íntims, no. Companys de club i de partides de cartes. Res més. Ningú no sap res del seu passat, res personal ni íntim.

Un dia, durant una partida de Whist, un dels seus companys comenta una notícia del diari: La finalització de determinat tram de via fèrria a l'Índia fa que ja sigui possible donar la volta al món en vuitanta dies. El grup de companys ho posa en dubte i, de manera sorprenent, Phileas Fogg contesta que està convençut que sí que és possible i, davant els dubtes dels demés, accepta l'aposta de fer-ho ell mateix. Així és com aquest home metòdic i rutinari, que sembla que no accepta cap alteració al seu ritme de vida, decideix marxar aquell mateix vespre a fer la volta al món!

L'acompanya el seu nou criat, un jove francès, d'uns trenta anys que, després d'haver portat una vida mogudeta, ha decidit que vol viure tranquil... pobre!

Al mateix temps, el robatori d'una quantitat molt important de diners al Banc d'Anglaterra, fa que un policia, el detectiu Fix, sospitant que el senyor Fogg pugui ser el lladre (i l'aposta una excusa per fugir), el vagi seguint en el seu viatge a l'espera del moment de poder-lo detenir.

En aquests moments, acabat el capítol X, el viatge va força bé i els nostres amics acaben d'agafar el tren a Bombai destí cap a Calcuta.