dilluns, 7 de novembre del 2016

Pigmalió (Bernard Shaw) [Presentació]

Primera publicació (en una revista) als Estats Units
[novembre de 1914]
Primera edició en llibre (1916)


En aquesta ocasió hem decidit compartir la lectura de "PIGMALIÓ", una obra de teatre de l'escriptor irlandès George Bernard Shaw (1856 - 1950) estrenada l'any 1913 a Viena en alemany (una traducció feta per l'agent literari de Shaw). La versió original anglesa es representà per primera vegada l'any següent, el 1914 i fou publicada per primera vegada en llibre l'any 1916, en un volum amb altres obres teatrals de l'autor.

El text s'inspira en el mite clàssic del mateix nom que explica la història d'un rei de Xipre que, en la seva recerca de la dona perfecta, crea una estàtua d'una jove de gran bellesa que anomena Galatea i de la qual s'enamora. La deessa Afrodita donarà vida a aquesta estàtua i Galatea es transformarà en una dona real que s'acabarà casant amb el rei Pigmalió.

"Pygmalion and Galatea" (Ernest Normand - 1886)

Bernard Shaw trasllada aquesta llegenda de la mitologia grega a l'època moderna convertint el rei escultor Pigmalió en un professor de fonètica anglesa, Henry Higgins, i Galatea en Eliza (Liza) Doolitle una florista humil, inculta i malparlada que el professor Higgins s'encarregarà de transformar en una dona refinada, subtil i, finalment, lliure.

"My fair Lady" (George Cukor - 1964)

"My Fair Lady", la pel·lícula musical dirigida el 1964 per George Cukor, és potser l'adaptació més coneguda de l'obra (els que l'hem vist en versió espanyola segur que recordem allò de que "la lluvia en Sevilla es una maravilla" :-D). Però d'aquesta peça teatral i, per extensió del mite de Pigmalió, se n'han fet moltes i variades versions tant literàries com en teatre, cinema o televisió i en gairebé tots els idiomes.
Entre moltes d'altres, a YOUTUBE n'he trobat dues de completes en castellà que no me n'he sabut estar d'enllaçar aquí... per veure-les després de llegir el llibre, és clar!.

La primera és la representació teatral que, en el mític programa de teatre per a televisió "Estudio 1", es va emetre el 21 de febrer de 1979 per TVE.


El segon vídeo és la versió doblada de la pel·lícula que l'any 1938 van dirigir Anthony Asquith i Leslie Howard i que va guanyar un Òscar al millor guió adaptat. Cal destacar que el guió d'aquesta pel·lícula el signa el mateix Bernard Shaw i per tant es va donar la circumstància que per primera vegada (i fins ara única) un escriptor guardonat amb el més gran premi literari, el Nobel que havia guanyat el 1925, s'emportés també aquest important premi cinematogràfic.
Una altra característica a remarcar d'aquesta pel·lícula és que va ser després de fer-la que l'autor va escriure l'edició definitiva de la seva obra (l'any 1941) modificant substancialment algunes parts de la primera edició, incorporant escenes senceres provinents de l'adaptació cinematogràfica i retocant un nombre de rèpliques que en moltes escenes s'acosta al 100%, amb la intenció de fer més explícit el sentit de la seva faula lingüística.



També cal parlar de les traduccions/adaptacions a la nostra llengua i, en aquest sentit, cal dir que en català disposem de dues versions de l'obra ben diferents.

La primera la signa Joan Oliver i, com el mateix subtítol del llibre ens indica, no és una simple traducció sinó que es tracta d'una adaptació lliure de l'obra de Bernard Shaw. El poeta i dramaturg català convertí el Londres postvictorià en la Barcelona dels anys 50 del segle XX que començava a recuperar-se dels efectes de la Guerra Civil Espanyola i va diferenciar la manera de parlar dels personatges entre el mal català, el xava, de les classes populars de la ciutat i el bon català dels barcelonins cultes. L'estrena d'aquesta versió tingué lloc a Sabadell el 26 de maig de 1957, malgrat això Joan Oliver no es basà en l'edició definitiva de l'obra que, com he explicat, publicà Bernard Shaw l'any 1941 sinó que partí de l'edició original de 1916.

Quaranta anys després, en ocasió de les representacions que en va fer la companyia "Dagoll Dagom" protagonitzades per Lloll Bertran el 1997, Xavier Bru de Sala en feu una nova versió basada en l'adaptació de Joan Oliver pel que fa a situar l'escena a Barcelona però més respectuosa amb l'original anglès escrivint doncs una versió completa i fidel (adaptada a la realitat catalana però al màxim de literal) de l'edició definitiva de 1941. Aquesta versió de Bru de Sala està disponible completa a la web de la Biblioteca Virtual "Miguel de Cervantes".

Per saber-ne més sobre les diferències entre aquestes dues versions catalanes, recomano llegir el llarg i molt interessant article que Emili Boix-Fuster publicà a la revista "Els Marges" (2006 - nº 78) amb el títol: "Els Pigmalions catalans de Joan Oliver i Xavier Bru de Sala: dues aportacions separades per quaranta anys".


Adaptació al català de Joan Oliver (1957)
Traducció al català de Xavier Bru de Sala (1997)


He de dir que jo he tingut la sort que a la meva biblioteca habitual estaven disponibles aquestes dues versions en català i per això he decidit no triar entre l'una i l'altra sinó, ja que el text no és gaire llarg, llegir-les totes dues, una darrere l'altra.

Com he comentat abans, jo coneixia l'obra només per la seva versió cinematogràfica de 1964 i per altres llibres que també toquen el mite de Pigmalió però l'abundant informació que he anat trobant tot preparant aquest post m'ha fet venir un gran interès per aquesta lectura i tinc moltes ganes de saber que els passa als protagonistes. Copio a continuació la llista dels personatges que surten a l'obra, (entre parèntesis els noms, donats per Joan Oliver, amb què són coneguts a l'escena catalana.):

ELIZA DOOLITTLE, (Rosita Fernandes), florista
ALFRED DOOLITTLE, (Joaquim Fernandes), el seu pare
HENRY HIGGINS, (Martí Jordana)
SENYORA HIGGINS, (Senyora Jordana), la seva mare
CORONEL PICKERING, (Coronel Fontanella)
SENYORA PEARCE, (Senyora Mercè), majordoma de Higgins
SENYORA EYNSFORD HILL, (Senyora Fortuny)
CLARA, (Clara Fortuny), la seva filla
FREDDY, (Toni Fortuny) el seu fill
NEPOMMUCK
EL XOFER DEL TAXI
PERSONATGES SECUNDARIS

Comencem doncs la lectura d'aquesta obra de teatre en cinc actes que com que no és gaire llarga (el llibre té al voltant de les 100 pàgines però al ser text dialogat hi ha força espais en blanc i es llegeix més ràpidament) proposo que comentem en un únic post de lectura.

Qui vol encarregar-se de fer-lo? :-))