divendres, 27 d’abril del 2012

Llegir Dickens en català... fascicle a fascicle...



Ahir vaig trobar un comentari al meu blog "gran", al post Homenatge Dickens 2012, on es comunicava una cosa que potser us resulti atractiva i interessant.

"Bleak house", una de les obres més maques de Dickens, en "fascicles" setmanals a VilaWeb. Descàrrega absolutament gratuïta.

És una obra que jo ha he llegit en traducció de Xavier Pàmies (amb el nom d'El Casalot) però que no em fa res (al contrari!!) rellegir en una nova traducció, també en la nostra llengua! Dues traduccions diferents al català d'una obra de Dickens és un luxe impressionant! :-)

L'enllaç per anar baixant els diferents capítols és AQUEST.

dilluns, 23 d’abril del 2012

Estimar la lectura...


En aquest petit blog,
un dia com avui, no hi podia faltar un post!

dimecres, 18 d’abril del 2012

5è, Fragments i Notes

Doncs per posar la cirereta del pastís a la nostra lectura kafkiana, i mentre vosaltres esteu absorts amb el partit del Barça (que no va massa bé, per cert), un petit post per comentar les últimes coses. 

Els fragments són això, fragments de la novel·la que, o bé van quedar a mitges (com és el cas de la Lluita amb el director adjunt) o bé Kafka els va descartar en un moment donat del cos de la novel·la. En la meva edició, i diria que en totes les que es publiquen ara, són els següents: 

La amiga de B.
Fiscal
Hacia casa de Elsa
Lucha con el director adjunto 
La casa
Viaje a casa de la madre

He d'admetre que aquesta lectura "suplementària" m'ha semblat força interessant. Capítols que he trobat millors o més interessants que altres inclosos en el text i que estan en aquest segon pla. Per què? Per què Kafka no els va acabar i col·locar en el seu corresponent lloc dins la novel·la? En quin punt exacte podria anar? Trobo interessant pensar això.

M'han agradat especialment els capítols del fiscal i el de la lluita amb el director adjunt. Potser perquè cap dels dos tracta massa del procés en si mateix! En el segon, em va sorprendre molt com els dos homes estan cadascú al seu món, un arreglant la taula i l'altre explicant el projecte. I com desapareix tota mena de capacitat de comunicació, allò obvi i bàsic que ens fa mantenir l'actitud si algú ens parla, o callar si algú no ens escolta. Desapareixen les bases de la comunicació humana. 

M'hagués agradat saber com es resoldria la determinació de K. a no anar a l'interrogatori i portar la contraria als tribunals en el fragment en què va cap a casa d'Elsa. Potser això va contribuir a fer-lo anar malament? També és curiós com K. es distreu burlant-se del pintor Titorelli i posant-lo nerviós amb l'assumpte de la casa.

Una cosa que volia comentar, és que durant la lectura dels fragments se m'ha fet encara més patent que en K. és un maleducat. Molt maleducat! Amb molt sentiment de superioritat i arrogància, tracta als seus subalterns (i fins i tot als que no ho són) realment malament, no trobeu? Creieu que ell és així de base, o que s'hi torna amb el procés? Em fa força rabieta, aquest punt. 


Finalment, hi ha les notes, que suposo que a cada llibre són un món. Jo em limitaré a destacar la nota que em va informar amablament a l'alçada de la pàgina 50 que en K. moria al final del llibre (que recordo que en Marcel m'ho va demanar). I així de pas, veieu quin to gasta en Llovet. Diu així: 

Pagina 50, línea 8. enmedio de la penumbra. Escribe Heinz Politzer en su libro sobre Kafka: "En esta novela, entretejida con los símbolos de la luz y de la oscuridad, domina como señal identificadora de los interregnos una penumbra melancólica. Hay penumbra en los negociados, en la sala de vistas y en el taller del pintor Titorelli; aparece entre las juntas de la oficina de K. en el banco, que se transforma así en una ensombrecida cámara mortuoria; se desvanece en los atrios de la catedral, andes de que aparezca la oscuridad del fin y se extinga la vida de K." (Franz Kafka, Parable and Paradox, Ithaca-Nueva York, Cornell University Press, 2a ed., 1996, p. 170).


I res, amb això acabo aquest post. Com ja ens hem dit els uns els altres, m'ha agradat compartir aquesta lectura. La meva valoració final és que el llibre és dens i se m'ha fet llarg, però estic contenta que pugui figurar a la meva llista de lectures. I això és en bona part, gràcies a haver-lo compartit en lectura conjunta. Ara... si mai repetim l'experiència, no cal que sigui amb Kafka!!!


diumenge, 15 d’abril del 2012

4t bloc de lectura: Del comerciant a la fi

El comerciant Block. Acomiadament de l'advocat pàg 204- 242
A la catedral. pàg 243-273
La Fi pàg 274-281
Alianza Editorial 2011 2a edició
traducció de Feliu Formosa

Aquest comerciant anomenat Block , com altres estranys pobladors d'aquest absurd i injust procés, és un tipus d'allò més estrambòtic, K se'l troba a casa de l'advocat....de fet descobrirem que Block hi passa la vida allà, esclavitzat i dominat completament per l'advocat i per Leni, amb la qui té una dubtosa relació que gairebé diria  que és gairebé masoquista, Leni el vigila i passa comptes davant de l'advocat .....Al principi podem creure que Block d'alguna manera es venja del seu esclavatge tenint contractats uns quants picaplets, fent-li una mica el salt als consells inexplicables de l'advocat ...però a mesura que transcorre la conversa entre ell i K, el com es comporta amb Leni i la seva submissió davant el aparentment totpoderós de l'advocat  ....ja ens fan veure que és un pobre diable mig embogit i trastocat per culpa del procés ....
K decidit a tallar tota relació amb l'advocat ...finalment ho fa....mentrestant els tripijocs, els memorials que no serveixen per a res i altres aspectes del procés  van apareixen per boca dels personatges , convencent-nos que la corrupció, el secretisme i la injustícia deixa indefensos totalment als processats davant d'unes actuaccions arbitraries, absurdes, cruels i implacables en les quals poca cosa poden fer encara que de vegades poden creure que avancen...
K deixa l'advocat.....el procés continua inexorable, tal com diu l'advocat la sentència pot esdevenir-se en qualsevol moment, de sobte i pronunciada per qualsevol ....

A la catedral ......K hi va citat amb un italià client del seu lloc de feina.... és curiós com tot està connectat i res i ningú poden fer-se escàpols del seu procés....per a mi el capítol és brillant, una obra mestra digna dels millors moments d' Albert Hitchcock......l'ambient és misteriós, tenebrós i surrealista....K aparentment esperant el client que l'ha citat i mai arribarà....passos que ressonen en l'espès silenci del temple....un capellà
i sembla ser que jutge sorgeix entre les ombres , inquietant .....aquí hi ha la narració del capellà sobre la història  del guardià  davant la porta de la justícia i el camperol que hi vol entrar..... passen molts anys i el guardià resta impassible.....fins que a les portes de la mort revela al pagès que aquella entrada era feta per a ell.....impagables les reflexions entre K i el sacerdot al voltant d'això....el tribunal et pren quan arribes i et deixa quan ten vas.....i així anem cap a la fi del procés i del propi K.....

La fi. assistim atonits a la detenció de K en el dia del seu aniversari ( 30 anys).....mai ha sabut el motiu ni ha conegut el tribunal ni el jutge ni res....ara se'l emporten i finalment l'enfonsen un ganivet de grans dimensions en el cor ......

Crec que Kafka volia transcriure la injustícia,la indefensió del éssers davant d'allò que no pots controlar...potser es tractava del destí? de la mort que sempre arriba facis el que facis....?
A mi m'ha agradat molt tornar-me a llegir aquesta obra mestra  i trobo que és de rabiosa actualitat...cada cop estem més i més sotmesos a arbitrarietats i lleis absurdes que ens fan recular en drets, llibertat i seguretat personal...tampoc ens expliquen la veritat, no ens diuen en quin moment ni quant caurem a l'abisme social i econòmic...i el ganivet de gran dimensions el branden damunt dels nostres caps, personatges tant inútils i sinistres com els que surten al llibre....Vivim un temps de procés kakfià!

dilluns, 9 d’abril del 2012

Indignació justificada

Sí, sí, estic indignada! I no, no és perquè estigui encallada en els capítols llargs i densos del tercer bloc, no és pas això. És que si hi ha una cosa que no m'agrada, són els spoilers!

Com us vaig comentar, se'm feia pesat llegir les notes del final del llibre perquè em trencaven molt la lectura. Però he observat que cada cop n'hi havia menys, només una cada moltes pàgines, així que ahir, a l'aturar la lectura, vaig decidir llegir-ne algunes. També va ser ahir que em vaig començar a preguntar com carai podia acabar aquest llibre. Quin final seria adequat per una història tan estranya i absurda? El consideraria un bon final?

I pataplàs. Una de les notes revela, si més no, una part del final. Una cosa que passa possiblement a l'últim o al penúltim capítol, i de prou gravetat. Evitaré fer jo l'spoiler per qui no hi hagi arribat.

Quan torni en Marcel, que té la mateixa edició que jo, m'agradarà contrastar si li ha passat el mateix que a mi o no! En altres notes llegia coses referents a punts més avançats de la lectura, però cap de gaire importància, o massa revelador, en realitat. Opino que si el senyor Jordi Llovet es vol explaiar en les notes i no mossegar-se la llengua, em sembla molt bé, però que es podria avisar abans que hi ha continguts d'aquestes que s'avancen a l'ordre de la lectura! No?


dissabte, 7 d’abril del 2012

El procés, tercer bloc de lectura

L'oncle. Leni ........................... pàg. 120 - 142
Advocat. Fabricant. Pintor ...... pàg. 143 - 192

Fotograma de la pel·lícula "THE TRIAL" (Orson Welles - 1962).
Basada en la novel·la "El Procés" (Franz Kafka - 1925)

El Procés de Josef K. continua en aquests nous capítols del llibre.

Continua... però no avança.

Aquests dos capítols serveixen a l'autor per presentar-nos nous personatges que interaccionen amb K. i amb el seu procés. Com ja veieu als títols, aquests personatges són:

- L'oncle Karl; un petit terratinent, oncle de K., que ve expressament del camp quan s'assabenta que el seu nebot ha estat processat.

- L'advocat Huld; un vell amic de l'oncle Karl i que aquest recomana al seu nebot.

- La infermera Leni; treballa per l'advocat Huld.

- El fabricant; un client del banc de K. que li recomana a aquest que visiti al pintor.

- El pintor Titorelli; un pintor de paisatges i retrats que té molt per la mà el tema judicial.

I també hi apareix algun altre personatge més, que no dic perquè no surten als títols, però que com tots els altres que he citat sembla que coneixen més que el propi implicat de què va i com s'ha de solucionar el procés de K.

Ja s'ha dit que aquest és un llibre estrany, cosa que sens dubte és el que pretenia l'autor, per tant crec que una bona manera d'encarar-lo és deixar-lo fer, llegir-lo des de l'absurd i no intentant buscar una lògica a les situacions de la història i a les actuacions dels personatges. Per la meva part, després d'un inici força feixuc, fer-ho d'aquesta manera m'ha permès una lectura més fàcil.

dimecres, 4 d’abril del 2012

El meu procés del procés ....

Hola , no sé com avui entre tanta pluja i humitat no he gosat rebuscar el vell exemplar de l'any de la picor que tinc o dec tenir del Procés ....i en lloc d'això he anat a l'Abacus i m'he comprat un exemplar reeditat el 2011 amb traducció de Feliu Formosa , en castellà malauradament, o sigui que me'l rellegiré....fa trenta anys o més que me'l vaig llegir i la memòria, que la tinc molt bona, no m'arriba a tant...
Bé, crec que en Kafka precisament ens vol transmetre l'absurd, l'absurd d'estar detingut i processat, sense explicació racional, sense motiu aparent, sembla ser que el Procés el va escriure cap al 1914 i tres anys més tard el va revisar altre cop...l'obra no va ser acabada...vull assenyalar la curiositat que la primera guerra mundial va transcorre entre 194 i 1918...bé fins que no em posi a fons no puc dir res més per ara...disculpeu les meves sortides kafkianes i per la tangent...
Ah i les entrades que heu escrit les he trobat molt bones!

dimarts, 3 d’abril del 2012

El proceso, segon bloc de lectura

Primera citación judicial............. pàg. 89 - 111
En la sala de sesiones.
El estudiante
Las oficinas del Juzgado........... pàg. 113 - 144
El azotador............................... pàg. 145 - 154


Relativity, litografia de M.C. Escher (1953)
És la imatge de portada de la meva edició del llibre

Després d’un primer capítol bastant impactant i d’unes dues parts següents que semblen baixar una mica el nivell, seguim endavant en la lectura d’aquest llibre que, personalment, em sembla molt estrany. Tal com va dir la Yáiza al seu comentari d’ahir, crec que aquest llibre demana esser llegit amb calma per si se li vol trobar algun rerefons, altrament tan sols es quedaria en un gran absurd sense sentit.

El narrador ens va explicant una sèrie de situacions que ens semblen incomprensibles dins d’una quotidianitat que gairebé fa posar nerviós: Com pot ser que en Josef K. vagi combinant una vida aparentment normal amb una sèrie d’episodis corresponents a un procés que ningú sap d’on ha sortit però que ell mateix sembla anar acceptant? Ell té ja totalment assumit que està processat.

Gairebé fa pensar en mons paral·lels, en somnis, en situacions irreals...

Especialment colpidor -i fins i tot desagradable- m’ha resultat el capítol “El azotador”, la interpretació del qual poso als comentaris perquè seria un spoiler com una casa de pagès ;-)