divendres, 31 de març del 2017

Emma, de Jane Austen.- Post de lectura (I)

Doncs bé, ha arribat el moment de fer el post del primer bloc de lectura d'aquesta novel·la.

Ja fa dies que vaig arribar al punt on fer el post, però fins ara no em poso amb calma a fer-lo i, clar, com he seguit llegint, doncs ja estic ben avançada en el segon bloc però, de moment, les dues coses més importants que puc dir d'aquesta lectura és:

- M'ho estic passant molt i molt bé amb aquesta novel·la. Em fa molta gràcia la forma en que està escrita, com es fica ben bé en la personalitat dels protagonistes, com descriu els detalls de la vida d'aquella societat. En definitiva, que estic súper contenta llegint-lo i em sap greu poder-hi dedicar poques estones perquè fa anys ja l'hauria acabat... però bé, s'ha de gaudir de les coses com venen.

- El personatge d'Emma em cau fatal. Tot i això, em fa molta gràcia. Vull dir que em cau fatal per la seva forma de ser, però em fa gràcia perquè sóc conscient que la pobre no té la culpa de ser com és (snob i classista fins al capdamunt) sinó que és fruit de l'educació que rebien les noies de classe alta en aquell temps.

Il·lustració de Philip Gough per una edició d'Emma

Emma és la filla petita d'un pare vidu (pare que ja es va casar gran) o sigui que la noia i son pare, que tenen una excel·lent relació i s'estimen molt, (mira, això sí que ho té de bo l'Emma, com sempre es preocupa de que el seu pare estigui bé) es porten molts anys.

La noia ha tingut fins ara una institutriu que, més que això era una amiga més gran que ella... Just comença l'obra que la institutriu s'acaba de casar i l'Emma està tota satisfeta perquè creu que ella ha tingut alguna cosa a veure en el fet que aquest matrimoni s'hagi celebrat. L'Emma creu que té com una mena de saviesa especial per saber qui pot lligar bé amb qui, qui convé a qui i qui no és digne de qui.

Evidentment, aquesta capacitat no està més que a la seva imaginació i, de fet, quan intenta aconseguir que un jove clergue s'enamori de la seva amiga Harriet, el resultat de tot és que el clergue en qüestió s'enamora de l'Emma la qual evidentment, el rebutja.


Però més greu és encara que a la pobre Harriet (que és molt joveneta i no massa intel·ligent) li ha fet donar carabasses a un noi que li hauria anat perfectament, bon noi, treballador i que, a més, a ella al principi li agradava.

Podríem dir que aquest primer bloc de lectura engloba de principi a fi aquesta història de la Harriet (tot i que espero que més endavant la xiqueta s'ho repensi i accepti al primer pretendent, fent cas omís dels consells absurds de l'Emma)

També tenen cabuda en aquests primers capítols la germana gran d'Emma (Isabella) i el seu marit, que tenen cinc fillets preciosos i semblen un matrimoni força ben avingut, tot i que ella té un caràcter una mica fleuma, la sensació que dóna és que s'estimen de veritat i són ben feliços. El marit d'Isabella, John Knightley, té un germà més gran -i molt ric- que viu molt a prop d'Emma i que constantment visita a son pare. Sobre aquest germà tinc jo les meves sospites de que sigui el causant que la nostra protagonista trenqui un dels seus propòsits de vida: quedar-se soltera. Ja que una dona soltera i rica mereix tots els respectes... els problemes i les bromes arriben per les solteres pobres.

Sembla ser que, pel segon bloc de lectura nous personatges entraran en escena, com el fill d'un primer matrimoni del Sr. Weston (marit de la seva institutriu) i una noia orfe, neboda d'una veïna, que sembla que amaga algun misteri en la seva vida.

dilluns, 6 de març del 2017

Emma (Jane Austen) [Presentació]

(1ª edició)


EMMA és una novel·la de Jane Austen (1775 - 1817) publicada anònimament com veiem a la imatge de la portada de la seva primera edició que encapçala aquest post (A Novel. By the author of "Pride and prejudice"), on també hi consta com any de publicació el 1816 malgrat va sortir a la venda, en tres volums, el desembre de 1815.

Es tracta d'una novel·la costumista que explica les aventures romàntiques de la protagonista, Emma Woodhouse, fent d'alcavota dels seus coneguts, mentre ella jura que mai es casarà. El text descriu, amb to més o menys humorístic, els intents d'Emma d'aparellar cadascun dels solters del seu entorn amb el seu cònjuge ideal, mostrant-nos al mateix temps la vida i els problemes de la classe alta de províncies a l'Anglaterra dels primers anys del segle XIX.
Alguns dels entesos en l'obra de l'autora el consideren el seu treball més aconseguit i un precedent de la novel·la realista. Pel que fa als lectors, al principi el text va desconcertar-los ja que es tracta sobretot d'una minuciosa descripció d'una petita ciutat de províncies on no passa gaire cosa més que els esdeveniments de la vida quotidiana d'aquella comunitat, malgrat això l'obra va esdevenir un dels grans èxits de l'autora.



Tràiler de la pel·lícula "Emma" (Douglas McGrath - 1996)


Tenim entre mans una novel·la romàntica, evidentment. L'autora adopta moltes de les convencions d'aquest gènere (l'amor és l'eix central de la trama i per amor tot és possible) però, al mateix temps, Jane Austen critica aquesta actitud de la seva protagonista, i en general el paper de la dona en la societat del segle XIX, utilitzant la ironia (tan típica de l'autora encara que en aquesta ocasió és molt més subtil que en altres obres seves) fent aparèixer a Emma constantment equivocada en les decisions que pren com a mitjancera amorosa. Al final doncs, el romanticisme deixa pas al realisme i les convencions marcades per les diferents classes socials, per exemple, són les que compten a l'hora de formar les parelles més enllà de només l'amor com voldria la protagonista, un fet que no hauria estat així en una novel·la típicament romàntica, on el sentiment ho pot tot.

Al llibre també hi trobem elements de la novel·la gòtica com l'aparició d'unes cartes misterioses, un episodi amb gitanos que espanten les dones o els misteris sobre l'origen d'una de les protagonistes. Aquest misteri que oculta la trama (tan ocult que molts lectors no s'adonen que hi és fins que acaben el llibre) ha fet que aquesta novel·la sigui definida com "una novel·la de detectius sense detectiu" o "una novel·la policíaca sense morts".

Una altra de les característiques destacades de l'obra és l'ús per part de l'autora de jocs de paraules i petites endevinalles importants pel desenvolupament de la novel·la. Aquests enigmes són, en definitiva, una transposició de la intriga de l'obra perquè, igual que aquests jocs oculten un missatge, la història central s'amaga sota les fantasies i malentesos d'Emma i darrere d'algunes trames paral·leles. En la mateixa línia se situen els noms dels personatges: El protagonista masculí és un correcte cavaller anomenat Knightley ("knight" = cavaller) que viu a Donwell ("well done" = ben fet). La família d'Emma són els Woodhouse i tenen una casa al camp ("wood house" = casa de fusta) que anomenen Hartfield ("heart field" = camp del cor), un nom molt apropiat per a les històries amoroses de la nostra protagonista. Un altre personatge, en Frank, paradoxalment, no és gaire honest i franc. Al contrari de la Jane Fairfax que sí és "fair" (clara i justa)...

1ª edició en català (Ed. Adesiara - 2014)

Tot això, fa que encarem aquesta lectura amb ganes de gaudir-la com es mereix i anar comentant-la en els propers posts d'aquest blog. Per fer-los aprofitarem la divisió en tres volums de l'edició original, dedicant un bloc de lectura a cadascuna d'aquestes parts de la següent manera:

01.- Primera part (Capítols 1 a 18)

02.- Segona part (Capítols 19 a 36)

03.- Tercera part (Capítols 37 a 55)



Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))