dissabte, 31 de gener del 2015

Memòries d'un cirurgià, de Moisès Broggi.- setè bloc de lectura

I acabem aquí un llarg viatge, molt llarg. Un viatge que dura cent quatre anys, els que va viure aquesta persona tan especial que ha estat, i és, el Dr. Broggi. En aquestes memòries hem trobat de tot i molt variat, i això és el que les ha fet tan interessants. A part dels fets objectius, dels avanços mèdics, de la situació política de cada moment, el Dr. Broggi ha compartit també amb tots nosaltres les seves reflexions sobre coses importantíssimes i ho ha fet amb una humilitat i una bondat que emocionen.

He tardat molt en llegir el llibre (he de dir que he fet una mica de trampa ja que, per qüestions d’un llibre que em van deixar i que s’havia de tornar a la biblioteca, durant uns dies vaig fer un canvi de lectura... No li vaig dir res a en MAC perquè no m’assassinés directament. Ell és una bona persona i tampoc cal portar la gent al límit de la seva paciència ;-)


D’altre banda, el ritme lent al que he llegit aquest llibre –i això de veritat que no és excusa sinó crua realitat- ha vingut també motivat per la tipografia que m’ha semblat un xic petita i perquè la que escriu aquestes línies ja fa temps que necessitaria un canvi d’ulleres. Tot i així, avui –sí, aquesta tarda!- quan llegia les darreres frases de les memòries i tancava el llibre, em sabia greu. Dr. Broggi, el trobaré a faltar. A vostè i la seva honestedat, la seva sinceritat i sencillesa.


No sé què remarcar d’aquest darrer bloc doncs ha estat un dels que més m’ha agradat. En fer-se gran i mirar enrere, són moltes les reflexions que li venen al cap i, poder-les llegir, ha estat un autèntic privilegi. Ell, com a científic, va ser membre de diversos grups en els que es tractava temes tan importants com les armes nuclears (de les que estava radicalment en contra), l’ecologia, la lluita contra la fam... És quan ens parla d’aquests temes que jo he descobert també el Moisès Broggi filòsof. Deixo aquí uns paràgrafs que m’han arribat molt endins:

Per concebre esperances, l’Home hauria de poder dominar els seus instints i tendències egoistes i aturar a temps el camí seguit fins ara, marcat per l’agressivitat i el consumisme desbocat, ja que, segons tots els pronòstics, això ens porta a la ruïna de les reserves naturals, a la guerra i al desastre. N’hauria de seguir un altre de diferent, amb més espiritualitat i menys apetència pels bens materials, amb més amor i menys odi, amb més altruisme i menys egoisme. Naturalment que això representaria una veritable mutació de la mentalitat humana, i el sol fet d’enunciar-ho és entrar en el terreny de la utopia; però les amenaces són tan grans, el repte amb el qual s’enfronta la humanitat és tan greu, que creiem que no sols estem autoritzats a parlar d’utopies, sinó també a lluitar-hi” (Resum fet per ell de les conclusions del Congrés de Prato, convocat per la secció italiana de la Societat de Metges contra la Guerra nuclear)


Més endavant, a dos pàgines del final, ens deixa aquesta profunda reflexió:

Segons les més antigues doctrines filosòfiques, hi ha dues maneres de concebre el Jo. Una és identificar-lo amb el nostre cos material, amb els seus instints primitius, desitjos i passions, manera de pensar que considera la persona com a quelcom únic, apartada de totes les altres coses; és la més freqüent i és la font de l’egoisme i de totes les calamitats; segons aquesta doctrina, després de la mort tot s’ha acabat i no queden més que pols cendres. En l’altra forma, que és la menys freqüent, la ment sap identificar-se amb la part més elevada de l’esperit, aquella part amagada que tots portem a dintre i que es confon amb l’esperit universal. Així és com el savi considera i estima tot el que l’envolta, éssers vius i natura, com si fossin el propi Jo, i veu tot el mal que es fa com si l’hi fessin a ell mateix. Així és com hauríem de sentir i pensar tots, sobre tot aquells que tinguessin en les seves mans la direcció d’una administració global.

divendres, 23 de gener del 2015

Memòries d'un cirurgià (Moisès Broggi) [VI]

Sisè bloc de lectura.
ANYS DE PLENITUD (1945-2005)
7.- Fins a la transició política
8.- Vida acadèmica i alguns temes tractats



Aquest sisè bloc de lectura, el tercer del segon volum, ens porta als últims anys 60 i als primers de la dècada dels 70 del segle XX. El Dr. Broggi ens explica, com ha anat fent fins ara, les vicissituds de la seva família. Ens parla de casaments, de naixements i de defuncions d'una manera succinta que li fa afirmar:

... Aquestes cròniques familiars telegràfiques ens fan veure que la vida és, en conjunt, un seguit d'entrades i de sortides, en forma aparent d'una cadena sense fi que no saps ben bé on comença i on acaba...

Ens explica també l'empresonament del seu fill pels aldarulls estudiantils dels anys 1968 i 1969, el canvi de domicili i alguns dels viatges que va fer en aquella època: Praga, Dinamarca, Lock Port (USA), periple pels llocs de la Guerra Civil, Escòcia, Mèxic, etc.

Un altre dels capítols està dedicat a la compra del Mas Bosch a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). Aquesta va ser una adquisició per convertir-se en propietaris rurals, objectiu que no acabà de reeixir:

... com més diners hi posava més n'hi perdia. Un tomàquet de la nostra collita em sortia molt més car que comprat a la plaça, la despesa dels pinsos pujava molt més que els beneficis de la vaqueria i els jornals de la collita de les olives superava el benefici de la venda de l'oli...

(poblesdecatalunya.cat)


A la foto feta al Mas Bosch que hi ha just damunt d'aquest paràgraf veiem al Dr. Broggi acompanyat del doctor Leo Eloesser, un notable cirurgià toràcic americà que acabà fent de "metge dels pobres" a Sierra Madre (Mèxic). No és l'única personalitat que trobem en aquestes pàgines, Moisès Broggi ens parla també del Padre Iturralde (autor del llibre "El catolicismo y la cruzada de Franco" on s'expliquen les atrocitats comeses pels vencedors de la guerra en nom de la Unitat de la Pàtria i la Religió) o de Josep Trueta (cirurgià català que fou catedràtic d'Ortopèdia a la Universitat d'Oxford), entre d'altres.

Arriba també el moment històric de la transició política a Espanya que havia de portar la democràcia després de la mort del dictador Franco, el Dr. Broggi ens parla d'aquelles negociacions:

... els parlamentaris catalans presentaven un Estatut en què es demanava la transferència de moltes competències, però no va quedar clara la part econòmica, ja que no es determinaven les quantitats fins que no s'haguessin avaluat els traspassos dels serveis corresponents ... l'Estat seguia, i segueix encara, recaptant els impostos i invertint les quantitats que creu oportunes als llocs que creu més convenients, amb la qual cosa s'origina a la comunitat catalana un marcat desnivell entre els diners que entren i els que surten, amb amenaça creixent d'una crisi econòmica sobre la qual no podem tenir el degut control...



El segon capítol d'aquest bloc ens parla de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (una institució de la qual va ser nomenat membre al 1966 i que, des de la segona meitat del segle XVIII, es una espècie de senat de la medicina amb funcions d'assessorament) i també de l'IPPNW (aquesta "Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear" de la qual Moisès Broggi en formava part va obtenir l'any 1985 el premi Nobel de la Pau per la seva feina a favor dels desarmament mundial). Parlar d'aquestes destacades institucions, permet a l'autor entrar en temes tan importants per a la humanitat com l'alimentació, el creixement demogràfic, la drogoaddicció o l'amenaça de la guerra nuclear.

Uns temes que preocupen molt al Dr. Broggi, com comprovem llegint els extensos apartats que els dedica en el llibre, i que en conseqüència també surten destacats en el documental de la seva vida titulat "Dr. Moisès Broggi: Ciència ètica" que aprofundeix en aquesta dimensió ètica que anà construint i acumulant al llarg dels més de cent anys de la seva vida. Va ser emès a l'espai "Sense Ficció" de TV3 i el podem veure a continuació:





dilluns, 19 de gener del 2015

Memòries d'un cirurgià, de Moisès Broggi.- Cinquè bloc de lectura

Seguim avançant en la lectura d'aquesta obra, que és com seguir avançant en la lectura d'un llibre d'història, tot i que explicada a partir de la vida d'un personatge i de les seves experiències. Al tractar-se d'un cirurgià i de les seves memòries, és normal que, a més de les reflexions generals sobre l'entorn històric -que és la part del llibre que més m'agrada- també hi trobem diferents capítols sobre l'evolució de la medicina que, tot i que a vegades costen una mica més d'entendre (tampoc massa, sincerament), també ajuden moltíssim a veure que el món ha evolucionat una barbaritat durant el segle XX.


El tema de les especialitzacions mèdiques és un del que més ha canviat. El Dr. Broggi ens explica que, quan ell va començar, el fet de ser cirurgià abraçava tota la gran possibilitat, per la causa que fos, que tenia una persona de passar per una sala d'operacions. Posteriorment és com si la pràctica de la medicina s'hagués anat fragmentant. Això té avantatges però també algun inconvenient, com és el coneixement general que els cirurgians "d'abans" tenien del funcionament de tot el cos humà, cosa que podia ajudar a l'hora dels diagnòstics.

Una aportació pròpia del Dr. Broggi va ser en l'àmbit de l'hernia engonal. Les explicacions que ens fa -tant ara com en tot el llibre- deixen ben palès el fet de la seva constant formació i les ganes d'anar aprenent i avançant. El seu interès per estudis, novetats de les que tenia notícia, congressos mèdics, és constant i no s'atura mai.

Un altre tret que hem ressenyat de la personalitat del Dr. Broggi, en els diferents blocs en els que anem estudiant les seves memòries, és la valoració tan gran de l'amistat. La seva participació a la Guerra civil el va fer conèixer persones de molts llocs del món (a les Brigades Internacionals) i l'amistat que llavors va néixer es manté al llarg dels anys, de forma tan ferma que es van intercanviant diverses trobades entre ells, ja sigui aprofitant congressos mèdics als que el Doctor assisteix o, a vegades, com a alguns jorns de vacances. En aquest punt em va fer gràcia un comentari que diu que "sembla que es passava la vida de viatge" i explica que, en realitat, eren molts pocs dies a l'any, mentre que, a l'hora de treballar, fins i tot molts caps de setmana estava al peu del canó.

Anècdotes personals i familiars com la compra d'un nou cotxe, algun canvi de residència, l'ajut dels amics i coneguts per anar trobant feines -ja que, com a participant a la guerra en el bàndol republicà, qualsevol càrrec "oficial" li estava vetat- fan veure constantment les ganes de tirar endavant i la lluita per sortir-se'n.

Alguns dels amics que cita serien dignes, per ells mateixos, de tenir biografies que, de bon segur, serien interessantíssimes de llegir. Personatges d'allò més variat van desfilant per les memòries del Dr. Broggi, que amb una capacitat per recordar els més petits detalls, ens els va presentant. Penso, per exemple, en els Alier: L'any 39 Emili Alier es va exiliar a Veneçuela, però allí li exigien convalidar el títol de metge per poder exercir (cosa que representava un temps d'estudis), altrament tenia l'opció d'anar a exercir a un poblat on manqués l'assistència sanitària, llavors, al cap d'un temps, se li concediria el permís per exercir a tot el país. Va anar a un poblat anomenat Barlovento, cara al mar de les Antilles, amb un clima insuportable de calor i humitat. Van aguantar allí fins que un dia es va presentar una plaga de formigues devoradores que ho destruïen tot. Tota la gent fugí i ells també. Uns amics els ajudaren a aconseguir la forma de sortir del país. Llavors van marxar cap a Austràlia, però no van trobar forma de permanència. Allí els hi van indicar que a Nova Guinea hi havia una illa habitada per melanesis i papús on serien ben rebuts perquè, en quant a sanitat, faltava de tot... En fi, la història dels Alier continua extraordinàriament sorprenent i interessant al llarg d'unes quantes pàgines.

El Port de la Selva
Pel que respecta a Catalunya, els lligams familiars amb El Port de la Selva fan que també dediqui alguns capítols a aquesta localitat en el que ens explica la forma de vida i costums durant anys, abans del boom turístic, La pesca i conserva de les tonyines, amb la implicació de tot el poble, tenien un sistema propi i molt interessant de dur-se a terme.

Els inicis del Mercat Comú, feien pensar en que, potser, s'acabaria impulsant el canvi de règim tan desitjat a Espanya, però les coses no havien d'anar tan ràpidament...

L'any 1966 va esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on va ocupar el lloc que havia deixat vacant el Dr. Joaquim Trias, sogre del Dr. Broggi. Ell, que havia estat marginat de qualsevol càrrec públic, rebia així el reconeixement de l'Acadèmia, organisme que s'havia pogut mantenir independent, al marge de tota tempesta política.