M’ha costat molt començar amb les ressenyes d’aquesta obra; probablement perquè m’agrada tant que no sabia per on començar, tenia por a desvetllar massa coses o fer-ho tan breu que no s’entengui res.
Aquest és un llibre que jo ja havia llegit a primers del 2010, i ja en aquella ocasió no vaig gosar parlar-ne al meu blog perquè no sabia com posar-m’hi. Llavors vaig llegir la traducció al català d’en Xavier Pàmies (El Casalot) i ara estic llegint la traducció d’en Josep Tebé (Casa Inòspita). Pel que porto llegit puc dir que ambdues em semblen molt bones.
Quan el vaig llegir per primera vegada, aquesta era la meva segona novel·la de Dickens (la primera havia estat Grandes Esperanzas), mentre que ara ja n’he llegit molts més i ja vaig coneixent l’autor. Sempre m’agrada, i m’agrada molt. Mai em decep. Segueixo impressionada amb la seva capacitat de crear personatges, alguns dels quals ben estrafolaris, i aconseguir que ens els creguem. I ens els creiem perquè representen actituds, caràcters, virtuts i defectes que tots coneixem i ell, en Dickens, els descriu magistralment.
Tinc una magnífica biografia seva que encara no he llegit. Però, fa poc, me’n va caure una de petita a les mans que vaig devorar. Tot i així, puc dir que no conec massa la persona de l’escriptor, però l’imagino com algú extremadament intel·ligent, perquè la ironia, el sentit de l’humor i la capacitat crítica són propis de persones intel·ligents.
Aquesta obra està centrada en un gran judici, el que en Dret anomenem una testamentaria (En paraules del DIEC:Procés judicial per a l’execució d’una voluntat per causa de mort quan no existeix acord entre els hereus.) però que s’ha anat embolicant tant i tant per culpa del Tribunal de la Cancelleria (un tribunal a part dels Tribunals civils) que passen anys i anys i cada vegada està tot més enredat. És una gran crítica a aquest sistema judicial.
Anna Maxwell Martin en el paper d'Esther Summerson
a la sèrie de la BBC de l'any 2005
a la sèrie de la BBC de l'any 2005
Al mateix temps, és la narració d'uns anys de la vida, com si fos un Diari de records, de la protagonista principal, l’Esther Summerson.
A l’obra trobem capítols escrits per l’Esther en primera persona i altres capítols en que qui explica el que va passant és un narrador. Ambdós es van alternant, constituint una forma molt agradable i interessant d’anar teixint la història.
En aquests vuit primers capítols se’ns explica l’existència del procés (Jarndyce contra Jarndyce) i hem anat coneixent ja la majoria de personatges principals de la novel·la... però ens en queden molts encara! Què us ha semblat la Sra. Jellyby? I el Sr. Skimpole?
I bé, com diem sempre que els spoilers van als comentaris i no al post, jo ho deixo aquí... De moment.
Espero que us estigui agradant i que gaudim molt d’aquesta lectura. A mi, personalment, em fa moltíssima il·lusió.