Casa Inhòspita, Charles Dickens [V-b]

• Seguim avançant fins al Capítol XXXIX

Dennis Lawson en el paper de Mr. John Jarndyce
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Comentem uns capitolets més? (Espero que no oblideu el llibre!! que ja veieu que jo vaig molt poc a poc... això sí, vaig fent clauers... Jo mateixa podria ser un personatge dickensià)

Capítol XXXVI.- L'Esther i la Charley (repeteixo, jo vull una Charley! Quina nena tan maca! Quina alegria tenir algú així al costat) van a passar uns dies a Lincolnshire, on el Sr. Boythorn els ha cedit la seva mansió perquè l'Esther es pugui anar restablint. Quan estigui millor, l'Ada ja la podrà anar a veure.
Un dia, després d'un passeig amb la Charley es troben a Lady Dedlock. L'Esther i ella es queden a soles i, de la seva conversa, descobrirem un dels punts claus del llibre.

Capítol XXXVII.- Ha arribat l'Ada i això fa feliç l'Esther... però ara entre elles dues hi ha un secret. L'Esther creu que no té dret a explicar la història de Lady Dedlock.
Un dia es presenta en Richard, que està de permís... Lamentablement s'ha fet molt amic de l'Skimpole i cada dia està més obsessionat pel judici que l'afecta, fins al punt que ha contractat al seu propi advocat, un tal Vholes, un tipus ben estrany.

Capítol XXXVIII.- Arriba el dia de tornar a El Casalot. L'Esther ja està recuperada (excepte pel que fa a les cicatrius i marques que li ha deixat la malaltia) i la vida sembla tornar a la normalitat.
Pel que fa a la Caddy Jellyby, el seu matrimoni amb en Prince va la mar de bé i està contenta (clar que això és perquè és un tros de pa que accepta que el seu sogre és una mena d'ésser superior).
L'Esther va a veure al Sr. Guppy per demanar-li que no investigui res sobre el seu passat com, en un principi, semblava que volia fer el jove advocat.

Capítol XXXIX.- Visitem el despatx del Sr. Vholes: Absolutament depriment.
En Richard cada vegada està més trasbalsat i nerviós. Ha fet d'en John Jarndyce una mena d'"enemic" en el que personalitzar la seva frustració i, mentrestant, el Sr. Vholes li presenta una nova factura.
En Guppy i el seu amic tornen a casa del Sr. Krook, on els Smallweed s'han fet amos de la situació. Amb l'excusa d'anar a recollir les seves coses, volen veure si troben unes cartes que sabien que tenia en Krook.

Casa Inhòspita, Charles Dickens [V-a]

• Seguim avançant fins al Capítol XXXV

Charles Dance en el paper de Mr. Tulkinghorn
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Un dels personatges que més detesto de tota l'obra és aquest de la foto: Mr. Tulkinghorn, advocat de prestigi, que porta casos ben complicats, que s'allarguen anys i anys, i que es sent feliç de conèixer misteris i secrets de les classes més benestants.

Segueixo amb la petita guia d'ahir :-)

Capítol XXIX.- Alguna cosa passa entre Lady Dedlock i Mr. Tulkinghorn, hi ha recels entre ells dos.
El Sr. Guppy, tractant de buscar dades sobre l'origen de la seva estimada Esther, troba certa relació amb Lady Dedlock, la va a veure per demanar-li informació, però ella li diu que no en sap res...
Ben diferent és la seva reacció quan el sr. Guppy marxa i es queda sola!

Capítol XXX.- La mare del Sr. Woodcourt, el metge que va marxar lluny amb l'exèrcit, visita els Jarndyce.
Preparatius pel casament entre Caddy Jellyby i en Prince Turveydrop, el jove professor de ball (sembla ser que la mare de la Caddy no se n'adona massa del que passa, tan centrada com està en l'Àfrica!)

Capítol XXXI.- La Charley es posa malalta i l'Esther la cuida. Quan el seu mal comença a curar, descobrim que és ella ara qui no es troba bé.

Capítol XXXII.- Quins fets tan estranys! Què són aquelles volves cendroses i greixoses que voleien per l'aire del barri aquella nit?
El Sr. Guppy i un amic seu esperen que siguin les dotze de la nit per aconseguir unes cartes que el Sr. Krook, el drapaire, té... Ho aconseguiran? Podran parlar amb ell?

Capítol XXXIII.- Noves diligències preliminars. Un nou mort, al mateix edifici que, no fa pas massa, va morir Nemo, el copista judicial, víctima d'una sobredosi d'Opi.
La Sra. Snagsby segueix sospitant ves a saber què del seu pobre marit.
I... qui ho havia de dir? El Sr. Smallweed era cunyat del Sr. Krook, el drapaire, i qui podrà entrar en possessió dels bens d'aquest!

Capítol XXXIV.- Com ja vàrem dir, el Sergent George té une carta manuscrita que pot anar molt bé per autenticar la lletra d'uns altres escrits. Com també vàrem dir, el Sergent George, amb la bona intenció de sortir de la crisi, ja fa temps que va demanar un préstec per crear el seu negoci de Galeria de Tir. Ara li reclamen els calers o hauran d'embargar al bo del Sr. Bagnet que havia avalat al seu amic George!

Capítol XXXV.- I com estarà l'Esther?... la vàrem deixar molt greument malalta. Poc a poc i amb l'ajut de la petita Charley (m'encanta aquest personatge, jo en vull una!) es va recuperant... Finalment, va uns dies al camp per agafar forces on rep la visita de la Srta. Flite i s'assabenta d'uns fets sobre el Dr. Woodcourt (per cert, amb comentaris irònics sobre qui i per què rep els títols a Anglaterra)

Casa Inhòspita, Charles Dickens [IV]

Gillian Anderson en el paper de Lady Dedlock
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Com que ja he perdut qualsevol intent de sistemàtica a l'hora de parlar d'aquest llibre, el que vaig a fer aquí és un mini recorregut pels punts més importants dels capítols que van del 16 al 40, amb la qual cosa fusionaré un "bloc ja fet" però no massa comentat, amb uns quants capítols més... a veure si em centro una mica :-)

Al Capítol XVI.- Coneixerem Tom-All-Allone's, un lloc absolutament abandonat on van a parar els més desesperats de la societat. Fins allí arribarà una dona, vestida com una criada important, que demanarà al pobre Jo, que la porti ta tots els llocs que formen part dels últims moments de la vida de NEMO, el copista, a canvi d'una moneda.-

El Capítol XVII.- Torna a ser un fragment relatat per l'Esther.
Veiem que els primers plans d'estudi del pobre Richard a casa d'un parent del Sr. Kenge (el Sr. Badger, el que sempre lloa els anteriors marits de la seva dona hehe) no li acaben de fer el pes. Ara pensa que potser és millor que estudiï per advocat.
L'Allan Woodcourt, el jove metge que aten a molts pobres de forma gratuita, se'n va a l'Índia i la Xina com a metge d'un vaixell.

Al Capítol XVIII.- Seguim veient la forma estranya de viure del Sr. Skimpole, sempre tan desinteressat, tan criatura ell...
El Sr. Jarndyce, l'Esther i l'Ada van a passar uns dies amb el Sr. Boythorn, gran amic d'en Jarndyce i veí dels Dedlock, amb els que té plets per temes de terres.
Diumenge, a la capella, l'Esther veu Lady Dedlock per primera vegada.
La criada de Lady Dedlock, Hortense, veu que va perdent protagonisme per la seva senyora davant una nova minyona, la Rosa.

Capítol XIX.- Ens trobem a casa el Sr. Snagsby, l'amo de la papereria... La seva senyora s'ha fet molt seguidora d'un predicador molt estrany, en Chadband.
La policia ha trobat en Jo amb la moneda que li va donar aquella criada, no es refien que sigui d'ell i van a preguntar Snagsby.

Al Capítol XX.- Anirem trobant-nos una sèrie de personatges nous: l'Smallweed petit... una mena de nen crescut abans d'hora, nét d'un usurer terrible; en Jobling, amic d'en Guppy que, canviant-se el nom (ara es dirà Weevle), per despistar els cobradors de deutors, vol llogar l'habitació on va viure en Nemo, el copista.

Capítol XXI.- Família únicament possible al cervell d'en Dickens... els Smallweed, avis i néts... i allí, treballant, trobem la petita Charley, la major dels tres germanets òrfens (fills del difunt cobrador de deutes que tantes vegades va anar al darrera de l'Skimpole).
Coneixerem també el Sergent George, home que ha tingut la desgràcia de caure a la xarxa usurera del vell Smallweed en demanar un crèdit per muntar el seu negoci, una galeria de tir on té treballant el seu amic Phil.

Capítol XXII.- Aparició del que més tard serà un personatge molt comú a moltes novel·les: el típic detectiu, en Bucket. Assistim al que és una mena de "reconeixement" per part d'en Jo, de la rica criada que li va donar la moneda... El noi no ho acaba de tenir clar.

Capítol XXIII.- En Richard segueix sense veure clar què vol fer en aquesta vida, comença a posar massa il·lusions en el procés de la Cancelleria. La Caddy Jellyby prepara el seu casament amb en Prince Turveydrop. La petita Charley serà la donzella de l'Esther...

Capítol XXIV.- En Richard vol deixar els estudis per ser advocat... ara vol entrar a l'exercit. Segueix pensant en la possible futura herència. En Gridley, l'home de Shropshire, mor a casa d'en George, esgotat i vençut per la tensió nerviosa.

Capítol XXV.- Estranyes conclusions de la Sra. Snagsby sobre el seu pobre marit.

Capítol XXVI.- El Sergent George recorda la seva mare... a qui nosaltres ja coneixem: la majordona de Chesney Wold i coneixem més coses del bo d'en Phil.

Capítol XXVII.- El sergent George té una carta... De qui?... En Tulkinghorn la vol... Per què?
Els Bagnet entren en escena. Curiosa manera d'expressar-se ells dos ;-)

Capítol XXVIII.- Per arribar a ser "alguna cosa" en aquest món, no cal haver nascut a la noblesa. L'època de la Revolució industrial ens demostra com gent ben humil va arribar ben amunt. El fill de la governanta de Chesney Wold, amb el seu esforç i treball és, ara, un magnat del ferro i el seu fill s'ha enamorat de la Rosa, la jove dama de companyia de Lady Dedlock.


(continuarà...)

Reflexionant amb Dickens i Casa Inhòspita

Som a l’Anglaterra de mitjans del segle XIX, l’Anglaterra victoriana, on podem trobar gent de la noblesa, vivint en grans mansions, amb el seu servei absolutament fidel i lleial i amb la sensació que són “ves a saber qui”...
Vol dir això que són mala gent? És dolent Sir Leicester Dedlock? Doncs jo crec que no... jo crec que, dins l’educació que ha rebut, dins els principis que ell es creu perquè així els hi han ensenyat, no és una mala persona... és estirat, classista... però no em sembla que tingui un mal fons.

Som a l’Anglaterra de mitjans del segle XIX, l’Anglaterra victoriana on, als suburbis de les grans ciutats podem trobar casos de pobresa extrema. Barris en les condicions més precàries, antihigiènics, bruts. Gent degradada, sense feina, que es refugien en l’alcohol, persones que reben maltractaments... La Jenny, en Jo...

Victorian London- Whitechapel
Gustave Doré

En Jo no sap qui van ser els seus pares... De fet “jo no sé re” és una de les frases que més diu. S’espanta quan algú li fa massa preguntes. Ell té una escombra i es dedica a netejar una cantonada. Els dies que hi ha massa fang o porqueria, la gent ho agraeix i algú li dóna alguna moneda...

Anglaterra victoriana, segle XIX... pluja, boira, fang als carrers... un te calentó, reconfortant... aquell qui el pot prendre clar. Hi ha qui pot gaudir d’un bon foc i hi ha qui es mor de fred...

Sortim. Posem-nos la capa... vigilem de no empastifar-nos amb el fang que hi ha per tot arreu... Carros, cavalls... fred, cansament.

Hi ha qui gaudeix amb el poder que dóna saber secrets de la vida dels altres. Hi ha qui només pensa en acumular diners... hi ha persones que ajuden i persones egoistes... Qui és pitjor, en Tulkinhorn o l'Smallweed? Qui és més ridícula, la dona que descuida la seva família i només pensa en un poble d'Àfrica o la que obliga als seus fills petits a fer constants donatius de diners que no tenen?

Bona gent, mala gent. Gent que es sent atrapada pel pes d’un passat que la societat hipòcrita de l’època no perdona... Gent que ha entrat en el cercle de l’Opi.

Trobem persones nobles... No, no nobles de la noblesa, sinó persones rectes, amb principis. Sergent George, Phil, la galeria de tir... amistat, amistat de veritat amb els Bagnet.

Quins secrets hi pot haver que relacionin entre ells móns tan diferents?

Casa Inhòspita, Charles Dickens [III]

• Capítols XVII - XXIV

Tal com va dir en MARCEL, en aquesta Casa inhòspita hi trobem moltes habitacions i molts personatges i ara, poc a poc, anem veient passadissos que poden unir entre elles algunes d'aquestes cambres.

El món de la noblesa, les persones més pobres de la societat, classes mitjanes... Tots tenen el seu paper en aquest enreixat que va teixint Charles Dickens.

Carey Mulligan en el paper d'Ada Claire
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Una de les coses que més m'agrada de l'estil en general d'aquesta obra és l'alternança en la narració dels capítols, cosa que permet viure algunes escenes de forma molt més personal (quan ens ho explica l'Esther) i altres, més "des de fora", quan és l'autor qui ens ho explica.

El Capítol XVII comença quan veiem que potser en Richard no estava tan convençut com semblava amb la idea de ser metge... i acaba amb la mort del Sr. Gridley... entremig una sèrie d'esdeveniments dels que podem anar parlant en els comentaris ;-)