La guerra dels mons (H. G. Wells) [II]

Segon bloc de lectura.
LLIBRE PRIMER
Capítols: XII a XVII

Abans que res, vull deixar "constància per a la posteritat" de les dues versions del llibre que estem llegint en aquesta ocasió. Encapçalant aquest post, els veieu tots dos per ordre de edició.
El de l'esquerra, amb la portada més "carregada" típica dels anys vuitanta ;-) va ser publicat, el desembre de 1986, per l'editorial PLENILUNI al volum nº 10 de la seva col·lecció "2001" amb traducció al català de Joan Ayala i és el que llegeixo jo.
El de la dreta, amb una portada més simple però potser per això més inquietant, és el que llegeix l'ASSUMPTA. Publicat per l'editorial DEBOLSILLO amb traducció espanyola de Julio Vacareza (que podria ser argentí, en alguns llocs escriuen el seu cognom com Vaccarezza), la primera edició en aquest format és de 2010 i pertany a la sèrie "Clásica" d'aquesta editorial.
Només dos exemples de la infinitat d'edicions que s'han fet en gairebé tots els idiomes d'aquest clàssic de la ciència-ficció que no ha deixat mai de publicar-se des de que va ser escrit, aviat farà 120 anys.

Dit això, passo a parlar del segon bloc de lectura que és el que toca. La història continua just on la vam deixar al post anterior, el protagonista ens continua explicant com els marcians avancen inexorablement perquè, malgrat no són indestructibles, la seva potència militar supera de molt la dels humans. A més del "raig calorífic" que ja coneixíem i que pot provocar grans malvestats, ara descobrim que els extraterrestres també són capaços de produir el "fum negre", un gas verinós que asfixia sense remei tothom qui el respira.

"Cada un dels marcians ... va descarregar, mitjançant el tub que
transportava a tall de canó, un immens pot de metralla ...[que]...
en comptes d'esclatar, produïren un volum enorme de vapor dens i
negre com la tinta, que pujava en espirals formant un cúmulus
immens, d'eben, un pujol de gas que s'enfonsava i s'escampava
lentament sobre els terrenys circumdants. I el contacte amb aquest
vapor acre, la seva inhalació, era mortal per a tots els homes..."

Fugint de tot això, el protagonista continua avançant acompanyat primer d'un soldat d'artilleria que ha vist com tot el seu batalló era anihilat i més tard d'un vicari que ha perdut tota esperança. Llegim així les diferents reaccions que provoca l'atac marcià en l'ànim de les persones i no només en l'àmbit rural, en el que ens havíem mogut fins ara sinó que el narrador passa a explicar com van viure aquells fets els habitants de Londres, donant veu al seu germà petit que hi viu. També a la gran ciutat és passa d'un primer estat d'incredulitat i de pensar que l'exèrcit aturarà els extraterrestres, a un segon estadi on el pànic provoca l'èxode de gairebé tota la població quan s'adonen que els marcians ho arrasen tot sense remei.

"... s'apoderaven del terreny conquerit. La seva finalitat no semblava
ser tant l'exterminació com la desmoralització completa i la destrucció
de les persones que se'ls oposaven. Feren esclatar tots els magatzems
de pólvora amb que ensopegaven, tallaren tots els fils telegràfics i feren
destrosses a les línies ferroviàries aquí i allà. Paralitzaven la raça humana"

La fugida de Londres ens l'explica, com he dit, el germà del protagonista mentre acompanya una mare i una filla per les carreteres plenes de gent desesperada. En aquestes condicions, l'autor aprofita per mostrar-nos el millor i el pitjor dels humans quan només pensem en sobreviure mentre anem seguint el periple dantesc dels protagonistes fins que arriben al mar amb la intenció de passar a França, allí encara serem testimonis d'un altre combat: les màquines dels marcians contra el "Fill del Tro". Aquest apel·latiu que Jesús de Natzaret donà a Jaume i Joan, els seus deixebles més temperamentals, és el nom d'un cuirassat emblema de l'armada britànica que planta cara als invasors però que tampoc és suficient per derrotar-los. Per si no n'hi hagués prou, aquest bloc de lectura s'acaba amb una altra sorpresa: Es veu que els marcians disposen ara d'una nova arma temible, una màquina voladora...

Haurem de seguir llegint per descobrir com acaba tot. Per què els marcians sembla que no volen l'extermini total de la raça humana?. Què els passa, al narrador i al vicari, mentre fugen dels extraterrestres?. Trobarem els humans una manera d'aturar la invasió?. I sinó, ens haurem de resignar a deixar de ser l'espècie dominant del planeta per passar a ocupar un nivell inferior, com el dels animals respecte a nosaltres?. El desenllaç de tot plegat, al proper post. ;-)

La Guerra dels mons, d' H. G. Wells.- Primer bloc de lectura

Comencem a comentar la lectura d'aquest interessant llibre, clàssic en la literatura de ciència ficció i que estic trobant molt interessant. De fet, el llibre m'està fent reflexionar molt sobre com ha canviat el món des del moment en que es va escriure aquesta obra a l'actualitat i, sobre tot, en el tema de les comunicacions. Ho aniré explicant...

La història comença a partir d'uns personatges que senten interès per l'astronomia. Es comenta que, entre ells, alguns creuen possible la vida a diferents planetes a part del nostre mentre que altres rebutgen aquesta possibilitat. El que no saben és que, mentre aquí les coses van seguin el seu curs normal, mentre ells van vivint les rutines habituals en les seves vides, a Mart hi ha problemes. La seva llunyania del Sol fa que el planeta s'estigui refredant i es preveuen greus problemes de recursos. Els marcians, molt més desenvolupats que nosaltres, sabent que en el nostre planeta cap d'aquests problemes es dóna, decideixen envair-nos.

El fet és que comencen a tirar, amb una precisió impressionant d'un cada vint-i-quatre hores, una sèrie de "missils", com uns cilindres metàl·lics tripulats i amb armes. N'envien deu.

Quan el primer d'ells cau, a la campinya anglesa, la comunitat científica de la zona el primer que pensa és que ha estat un meteorit però, quan van a veure'l s'adonen que no té la forma irregular habitual dels meteorits sinó que és com un cilindre i que, de dins seu es senten una sèrie de sorolls. Primer creueu que poden ser deguts al refredament d'aquell cos estrany, però finalment, el cilindre s'obre i surt un marcià.

Tots hem imaginat sempre que els marcians serien més o menys com nosaltres però més alts o més baixos, de diferent color, amb o sense orelles... però bastant semblants a la forma humana.

Veiem la descripció que en dóna H.G. Wells:

Dos grandes ojos oscuros me miraban con tremenda fijeza. Era redondo y podría decirse que tenía cara. Había una boca bajo los ojos: la abertura temblaba, abriéndose y cerrándose convulsivamente mientras babeaba. El cuerpo palpitaba de manera violenta. Un delgado apéndice tentacular se aferró al borde del cilindro; otro se aferró en el aire.

Los que nunca han visto un marciano vivo no pueden imaginar lo horroroso de su aspecto. La extraña boca en forma de uve, con su labio superior en punta; la ausencia de frente; la carencia de barbilla debajo del labio inferior, parecido a una cuña; el incesante palpitar de esa boca; los tentáculos, que le dan el aspecto de una gorgona; el laborioso funcionamiento de sus pulmones en nuestra atmósfera; la evidente pesadez de sus movimientos, debido a la mayor fuerza de gravedad de nuestro planeta, y en especial la extraordinaria intensidad con que miran sus ojos inmensos... Todo ello produce un efecto muy parecido a la náusea.

Hay algo profundamente desagradable en su piel olivácea, y algo terrible en la torpe lentitud de sus tediosos movimientos. Aun en aquel primer encuentro, y a la primera mirada, me sentí dominado por la repugnancia y el terror.

A partir d'aquí entrem en això que dic del tema de les comunicacions. Si això passés avui en dia, un munt de tuitaires estarien parlant de l'arribada dels marcians i en deu minuts ho sabria el món sencer. A mi se'm fa estrany llegir com passen les hores i gent que viu a pocs kilòmetres d'on està passant tot això estan tan tranquils. Alguns han sentit a dir alguna cosa d'arribada de "marcians" però tampoc estan massa preocupats. No ho acabo d'entendre. Com reaccionaria jo si em diguessin que a Tarragona han arribat marcians? No tindria, com a mínim, una gran curiositat? Por? No estaria posant la ràdio, la tele, internet per veure les notícies?... Evidentment, l'any en que es va escriure el llibre no hi havia tots aquests mitjans, però és que la gent sembla passar tranquil·lament fins i tot del que diuen els diaris!!

Ja han arribat més naus en forma de cilindres, com la primera. Al principi, els humans, veient que els marcians semblen tenir problemes de mobilitat amb la nostra atmosfera, creuen que els costarà sortir del forat on ha anat a parar el cilindre. Envien una delegació de pau per poder-hi parlar però, sorprenentment, els extraterrestres tenen com una mena de naus individuals que, tot i que ells tinguin dificultat de moviments, poden desplaçar-se perfectament en aquesta mena de trípodes amb caputxó metàl·lic. Amb aquesta mena d'artefactes, altíssims (en algun punt del llibre parla de trenta metres d'alçada) es desplacen amb rapidesa d'un lloc a l'altre i, sense cap ganes d'establir relacions amb els habitants de la Terra, comencen a destruir el que tenen al seu voltant. Disposen d'una mena de raig calòric que fa que tot cremi.

L'exèrcit aconsegueix derribar una d'aquestes "bèsties", però les altres avancen direcció Londres sembrant destrucció i foc per allí on passen.

El protagonista de la història ha deixat la seva dona amb uns amics però ara, justament el que vol fer és anar a buscar-la per fugir més lluny encara. Ho aconseguirà? Tindran per fi les grans ciutats del món informació del que està passant a un racó d'Anglaterra? Com reaccionarà la gent?... Això ho anirem veient als propers blocs de lectura... No us els perdeu! ;-)

La guerra dels mons (H. G. Wells) [Presentació]

Primera edició (1898)

Comencem ara i aquí la lectura conjunta de "LA GUERRA DELS MONS", una obra escrita per l'escriptor anglès H. G. Wells (1866 - 1946) publicada per primera vegada en forma de llibre, el que veiem encapçalant aquest post, l'any 1898 per l'editorial de William Heinemann de Londres però que prèviament ja havia aparegut com una sèrie de nou capítols a "Pearson's Magazine" entre els mesos d'abril a desembre de 1897.

Aquesta novel·la és un clàssic de la literatura de ciència-ficció que conté la primera descripció coneguda d'una invasió extraterrestre de la Terra, per això ha servit de base a les posteriors i nombroses versions d'aquesta mateixa idea que han omplert milers de pàgines dels llibres d'aquest gènere de tots els temps.

La mateixa obra de Wells ha estat també profusament versionada, havent-se'n fet adaptacions per cinema, ràdio, televisió, còmics, videojocs...

Pel que fa al cinema en destaquen dues versions. La primera va ser dirigida el 1953 per Byron Haskin i la segona, més recent, la va dirigir Steven Spielberg l'any 2005. Aquest vídeo de Youtube les compara:

Però sens dubte, les adaptacions que han tingut més repercussió són les que s'han fet per a la ràdio. En destaquem també dues:

Comencem amb la que va tenir conseqüències més tràgiques. El dissabte 12 de febrer de 1949 l'emissora equatoriana "Radio Quito" va informar d'un suposat atac extraterrestre i d'un núvol de gas tòxic que s'apropava a la capital. El pànic s'estengué entre els oients que, quan van descobrir que es tractava només d'un ràdio-teatre basat en una novel·la de ciència-ficció, van entrar en còlera i van incendiar l'edifici de la ràdio. La policia, ofesa també per la "broma", no va prestar cap ajuda i cinc persones van morir entre les flames. L'emissió es va interrompre només uns 20 minuts després de començar però en va haver prou per causar aquests aldarulls i més d'un suïcidi.

L'altra adaptació radiofònica de la novel·la que hem de comentar és la primera i la més coneguda. Ens referim, evidentment, a la que havia fet Orson Welles (1915-1985) gairebé una dècada abans. El 30 d'octubre de 1938, la nit de Halloween, Welles i els components del Mercury Theatre van radiar per l'emissora nord-americana CBS un guió basat en aquest llibre. En forma de noticiari, els oients van poder escoltar durant una hora com havien caigut uns meteorits dels quals sortien unes naus marcianes que derrotaven l'exercit americà, impotent davant uns suposats "raigs de calor" i "núvols de gasos verinosos". Al principi del programa es va explicar que es tractava d'una dramatització de l'obra de H. G. Wells però això no va evitar que es creés una alarma general a tot el país perquè molta gent es va creure que la suposada invasió alienígena era ben real.

Aquest altre vídeo, conté la versió completa d'aquell guió traduït a l'espanyol en ocasió del 70è aniversari de la primera emissió:

Tornant a l'obra literària, dir que la novel·la està dividida en dos llibres que tenen 17 i 10 capítols respectivament. Pel que fa al nombre de pàgines, resulta que el Llibre Primer ocupa aproximadament el doble d'espai que el Llibre Segon. Això ens permet respectar la divisió feta per l'autor i repartir-nos la lectura en tres blocs de la següent manera (cada color representa un bloc de lectura):

ÍNDEX

LLIBRE PRIMER - La vinguda dels marcians
1.- La vigília de la guerra
2.- L'estrella fugaç
3.- Als terrenys comunals de Horsell
4.- La tapa del cilindre es desenrosca
5.- El raig calorífic
6.- El raig calorífic a la carretera de Chobham
7.- Com vaig arribar a casa meva
8.- Divendres a la nit
9.- La lluita comença
10.- Sota la tempesta
11.- A la finestra

12.- El que jo vaig veure de la destrucció de Weybridge i Shepperton
13.- Com vaig ensopegar-me amb el vicari
14.- A Londres
15.- El que havia succeït a Surrey
16.- La fugida de Londres
17.- El "fill del tro"

LLIBRE SEGON - La terra sota el domini dels marcians
1.- Sota els peus
2.- El que vam veure des de la casa arruïnada
3.- Els dies d'empresonament
4.- La mort del vicari
5.- La quietud
6.- La feina de quinze dies
7.- L'home del pujol de Putney
8.- Londres mort
9.- Ruïnes
10.- Epíleg

Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))