Les claus de vidre, de Jaume Fuster.- Tercer Bloc de lectura

I acabem ja amb el que ha estat un divertit joc de resoldre enigmes amb els sis darrers relats del llibre... Anem a recordar una mica de què anava cada història i a dins, als comentaris, veurem quina ha estat la "clau" per resoldre cada cas:

12.- Fiat lux : En Joan Romaní té problemes en el seu matrimoni i la seva dona ha marxat de casa. Com no sap on és, confia en el saber del nostre amic Arquer per trobar-la. Quan el detectiu l'informa d'on viu sembla que el cas ha acabat però no és així. El Sr. Romaní torna a trucar en Lluís Arquer perquè no para de trucar la noia i aquesta no respon. Personats al pis on ella és, la troben morta. Què ha passat?

13.- El rapte de les Sabines : El Sr. Casajoana-Müller és un ric empresari. El seu fill, un noi jove, ha estat segrestat i està disposat a pagar el que calgui per tal de retrobar-lo però abans de fer el pagament vol assegurar-se que el noi és viu. Aquesta serà la funció d'en Lluís Arquer. S'estableix el contacte entre ambdues parts i el detectiu, amb els ulls embenats, és conduït al lloc on es troba la víctima...

14.- La festa : Un ex-company de classe d'en Lluís Arquer ha arribat ben amunt en el món de la política i és cap d'un partit polític d'esquerres. A la festa d'aquest partit hi ha molts convidats, entre ells el nostre amic detectiu. En plena celebració es produeix un robaoitori

15.- La finestra tancada : En Lluís Arquer es convidat a un Monestir per assessorar els monjos en un sistema de seguretat. Tenen objectes d'art, llibres, etc. de valor i volen que tot estigui segur. Abans de sopar veu que, a part d'ell, hi ha quatre hostes més: un capellà de poble que ha anat a visitar els monjos, un noi de cabells llargs i dos excursionistes. En plena nit desperten en Lluís (amb el fred que fa!) resulta que el noi de cabells llargs s'ha suïcidat!

16.- Mas Obac : Héctor Villalba és un escriptor de gran èxit, un dels valors més grans d'una editorial no massa gran però prestigiosa. És sudamericà, exiliat, i ha estat un temps resident a París. Ara, a punt d'acabar una nova obra, s'instal·la a Catalunya, en un Mas que encara està essent acabat de reformar. I, de cop, desapareix. On és? Què ha passat? Això ho descobrirà el nostre admirat Lluís Arquer.

17.- La lluna en un cove : Aquesta vegada no es ni un polític, ni un pintor, ni un escriptor. Qui ha desaparegut és un músic de Rock. El busquen per diferents llocs i, finalment, apareix... mort. Tot sembla indicar suïcidi,,,

Reflexionem una mica i demà, a dins... "la resposta" ;-)

Les claus de vidre, de Jaume Fuster.- Primer Bloc de lectura

Estem fent aquests dies la lectura d'un llibre una mica diferent doncs, a més de contenir una sèrie de relats "de detectius", ens aporta un joc, i és que cada història és un enigma. Curiosament, no es tracta d'endevinar culpables, no. Això ja ho ens ho donen resolt. El que es tracta és de descobrir, sabent la història i el desenllaç, quina ha estat la pista clau que ha portat al gran detectiu Lluís Arquer a resoldre el misteri.

A mi, que m'agrada llegir, m'agraden els relats, m'agraden els detectius i m'agraden els enigmes, he de dir que... el llibre m'està agradant! (Lògic, no?) Així que m'he posat el meu vestit especial de perdiguera i us explicaré amb un parell de frases de què va cada un d'aquests primers enigmes.

Ah, però abans, afegir que al llibre totes les solucions van juntes al final, així que un pot triar entre anar a mirar després de cada relat quina era la clau o bé pot anar llegint i, només quan ja ha acabat tota l'obra, si veu que hi ha algun cas en el que no acaba de treure l'entrellat, dirigir-se al capítol amb les solucions. Jo he optat pel segon sistema, o sigui que, en aquests moments no sé pas si els que crec que he resolt els he encertat o no.

Els relats que corresponen a aquest primer bloc són aquests:

01.- Farina de fer nones: Un home de classe alta vol que el seu fill, un noi universitari i que està ficat en un munt d'embolics, torni a casa. Quan en Lluís Arquer el troba, es mort d'una sobredosi. El nostre detectiu ràpidament s'adona que no ha estat accidental sinó un assassinat. Aquest estic segura que l'encerto. Em va semblar força fàcil.

02.- La Marieta de Bolvir: Una dona humil, de poble, busca la seva filla que va anar a Barcelona a servir. Finalment li diuen que la noia ha marxat a l'estranger, però ell s'adona que, justament, qui li està dient això és la pròpia noia que buscava! Aquest també crec que l'he encertat, també vaig veure ràpidament la pista.

03.- La ruta dels almogàvers: En Lluís Arquer es contractat per vigilar un cantant en hores baixes el qual, per millorar la inspiració, fa una ruta en vaixell pel Mediterrani. Al noi li ve la inspiració musical però tot el que ha gravat ha desaparegut! El nostre detectiu enseguida encerta qui ha amagat el material. He de confessar que no en tinc ni idea.

04.- No dispareu contra el burgès: Davant d'un conflicte sindical, un empresari contracta en Lluís Arquer perquè el protegeixi. Malgrat això, l'empresari pateix un atemptat però el nostre heroi descobreix que ha estat fingit pel mateix empresari. Aquest tampoc l'acabo de veure.

05.- Algú té un llumí?: Uns científics investiguen un nou sistema d'il·luminació, però els disquets (entranyables i enyorats disquets!) on guardaven informació, han desaparegut! Qui ha estat? En Lluís Arquer descobreix que ha estat "algú de dins"... i jo crec que sé com ho ha fet. No el tinc tan clar com els dos primers, però crec que l'encerto.

Les solucions (les "meves") al primer comentari!!

Les claus de vidre (Jaume Fuster) [Presentació]

Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 1945 - L'Hospitalet de Llobregat, 1998) va ser un escriptor genuí, amb voluntat de ser-ho i de crear lectors per tal que la literatura catalana pogués arribar al màxim de públic possible. En aquest sentit, la seva obra literària va tractar temàtiques diverses (novel·les policíaques, ficció mitològica, periodisme polític, impacte dels mass-media, etc). Destaca també la seva notable tasca de traductor i d'articulista als principals mitjans de comunicació catalans, així com l'aportació que va fer en el camp audiovisual, com a guionista televisiu i cinematogràfic.

A l'estudi "Teoría e historia de las sagas policiales en la literatura española contemporánea (1972-2007)", escrit per Javier Sánchez Zapatero i per Àlex Martín Escribà, coordinadors del Congrés de Novel·la i Cinema Negre de la Universitat de Salamanca i publicat a Dicenda - Cuadernos de Filología Hispánica (2010 - vol. 28, 289-305) podem llegir:
"... Al hablar de la primera saga policial de la década de los setenta se ha de hacer referencia a un escritor que frecuentemente es olvidado como antecesor del siempre citado Manuel Vázquez Montalbán. Se trata de Jaume Fuster, que establece dos sagas claramente diferenciadas dentro de su narrativa, compuesta también en catalán. La primera está protagonizada por el investigador ocasional Enric Vidal, un personaje que participa en dos novelas: De mica en mica s’omple la pica [El procedimiento] (1972), novela fundacional que marcó el resurgir del género tras el ostracismo al que fue condenado por la política cultural franquista, y La Corona Valenciana [La Corona Valenciana] (1982), una novela dedicada a Rafael Tasis ... La otra saga de Fuster la interpreta el detective Lluís Arquer, un “tipo duro” que protagonizó tres aventuras con los títulos Les claus de vidre [Las llaves de cristal] (1984), Sota el signe de sagitari [Bajo el signo de la sagitario] (1986) y Vida de gos i altres claus de vidre [Vida de perro y otras llaves de cristal] (1989). A pesar de que los dos personajes creados por Fuster se desplazan de forma constante para resolver sus casos, apareciendo en sus novelas escenarios urbanos de toda Europa y de Estados Unidos, la ciudad de Barcelona vertebra las dos sagas desde el punto de vista espacial. Los protagonistas se mueven por todo tipo de espacios de la capital catalana, conformando así un entramado laberíntico que permite observar la ciudad en todas sus variantes y que se podría definir, tal y como han hecho algunos críticos como Jordi Castellanos, como de “costumbrismo urbano” (J. Castellanos, p. 154).
Después de la aparición de la obra de Fuster, Vázquez Montalbán, padre indiscutible de la novela negra española y admirador del escritor catalán, creó al investigador iconoclasta y gourmet Pepe Carvalho, el protagonista de la saga más importante del género español..."

En aquest blog i per compartir-ne la lectura en aquesta ocasió, hem triat el seu llibre titulat "LES CLAUS DE VIDRE" (1984), un dels més destacats dins la producció de temàtica policíaca de l'autor. Es tracta d'un llibre interactiu on se'ns plantegen disset casos del detectiu Lluís Arquer, un peculiar perdiguer que fuma en pipa i és amant de la música clàssica.

Jaume Fuster ret, amb aquest llibre, un particular doble homenatge a dos destacats autors del gènere de misteri. El primer el veiem en el mateix títol, manllevat d'una de les obres cabdals de la novel·la negra, "La clau de vidre" (Dashiell Hammett - 1931), i l'altre es troba en el nom del detectiu protagonista ja que Lluís Arquer és una adaptació al català del mític Lew Archer creat per Ross Macdonald. A aquest personatge i autor, el propi Jaume Fuster els anomena, respectivament, cosí germà i oncle del seu protagonista, tal com podem llegir en els agraïments del llibre.

Una primera versió de les històries que apareixen en aquesta obra va ser publicada, entre el 25 de desembre de 1982 i el 17 de juny de 1983, a la revista 'El Món'. Després el mateix autor en feu, per aquest llibre publicat per primera vegada l'any 1984, la versió definitiva d'aquesta selecció de disset relats negres que ens porten a diferents espais de la societat barcelonina de l'època: del món de la droga al dels concerts de rock, de la burgesia industrial a la política, del món de la pintura al de la música, d'un plàcid monestir al mig de la Mediterrània a un creuer de luxe. Sempre envoltats de la violència social, de la ironia i de la duresa que comporta el gènere i amb l'afegit del joc que Fuster, a més, ens proposa a cada relat.
Aquestes històries també van servir de base per un concurs de televisió, emès per TV3 l'estiu de 1986, que amb el mateix títol presentava cada setmana un episodi protagonitzat per Jaume Comes en el paper de Lluís Arquer on s'escenificava un cas policíac que tres parelles de concursants havien d'intentar resoldre amb les pistes que els donaven.

I és aquest mateix joc, el que ens proposa Jaume Fuster quan ens posem a llegir aquesta obra que, com ja he dit, vol ser un llibre interactiu que busca la implicació del lector. Així ens ho expliquen a la introducció:
"L'autor i l'editor us proposen un joc. Lluís Arquer, detectiu privat, resol, en cadascuna d'aquestes claus de vidre, un misteri a través de determinats mecanismes de deducció, a partir d'elements que es troben en la història. Un cop llegida cada aventura de Lluís Arquer, doncs, us desafien a buscar les pistes que han solucionat el cas. Si no les trobeu, al final del llibre hi ha les disset claus. Abans de buscar-les, però, penseu-hi una mica, rellegiu si cal, la història i intenteu resoldre el misteri vosaltres mateixos"

.

Llegirem doncs i també farem de detectius, i ho anirem explicant en els següents posts. El llibre no és gaire llarg, té 162 pàgines, per això dividirem la seva lectura en només tres blocs d'una mitja dotzena de relats cadascun. Copio a continuació l'índex, ressaltant en diferents colors aquests blocs de lectura:

00.- Un pany rovellat (Pròleg)
01.- Farina de fer nones
02.- La Marieta de Bolvir
03.- La ruta dels almogàvers
04.- No dispareu contra el burgès
05.- Algú té un llumí?

06.- Assegurança de vida
07.- Cornut i pagar el beure
08.- Presenti's al mostrador d'informació
09.- Març marçot, mata la vella i la jove si pot
10.- De llibres i paraigües no se'n tornen gaires
11.- Músic pagat fa mal so

12.- Fiat lux
13.- El rapte de les Sabines
14.- La festa
15.- La finestra tancada
16.- Mas Obac
17.- La lluna en un cove

ZZ.- Les claus de vidre (Solucions)


Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

Contraban i altres narracions, de Josep Pla.- Primer relat "Un de Begur"

Començo, per fi, amb molt més retard del que hagués volgut, i demanant disculpes, amb als posts dedicats a cada un dels relats d'aquest recull.

No havia llegit fins ara res d'en Josep Pla i ho he fet amb un respecte molt gran i una mica de por, pensant que potser em trobaria amb un autor d'aquells que tenen un llenguatge exquisit però absolutament inaccessible per a una persona "normal" i m'ha agradat veure que no era així... bé, al menys no era així al principi. Intentaré explicar-me, i és que aquesta lectura m'ha deixat amb un sabor una mica estrany.

Vaig començar entusiasmada, a cada frase que llegia hagués dedicat un aplaudiment, em trobava amb descripcions magnífiques, originals i que, al mateix temps, entenia perfectament. L'autor recorda la seva adolescència i diu que, dels personatges que llavors va conèixer, n'hi ha dos dels quals conserva un record molt clar. I comença a parlar del primer, un músic ambulant. Aquí jo assaboria cada paraula i somreia a cada demostració d'habilitat narrativa. La descripció que fa del personatge és tot un luxe:

"A l’estiu, solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos i d’una pell tan blanca i esblaimada que semblava que l’havien bullit o almenys que l’interessat havia de tenir un cobriment de cor d’un moment a l’altre..."

Semblava que l'havien bullit!!... Us ho imagineu? Ho vaig trobar genial.

L'explicació segueix i, al menys per a mi, es fa molt interessant. M'agradava aquest músic i els seus costums d'aparèixer i "desaparèixer" després d'actuar, cobrar i passar la nit al lloc. Els comentaris irònics, de caire social, sobre que la gent l'ajudava perquè no empipava massa però que si s'hagués volgut quedar més dies potser s'hauria fet pesat.

Però, de cop, a la segona pàgina, ja ens deixa de parlar del músic i entra el segon personatge, un de Begur a qui deien el Miner i que era manc a conseqüència d'un accident per pescar amb explosius.

Pesca amb explosius a la Costa Brava
a la primera meitat del s. XX

La història també es presenta interessant, a aquest home, coneixedor perfecte de la costa de la zona, li ofereixen una feina en un submarí alemany i, mentre espera que el submarí el vagi a buscar, passa una temporada en un vaixell de pesca... i aquí em trobo ja amb el que jo em temia. Vocabulari complicat, paraules específiques que, qui entengui del tema (vaixells, pesca, mar) sabrà que volen dir, però jo no. I un cert aire de misteri, de coses que no es diuen clarament però que, potser, s'haurien de sobreentendre, que feia que jo passés tota l'estona preguntant-me si ja em quedava clar el que estava passant o si hi havia algun missatge que se m'escapava.

Submarí alemany U-14 de la Primera Guerra Mundial

Finalment arriba el submarí i no acabo de treure l'entrellat de quina feina fa allí exactament el nostre protagonista (només una vegada li pregunten alguna cosa sobre la costa). Això sí, les explicacions que fa sobre les sensacions que té el Miner dins el submarí, l'aire estrany que respira allí dins que fa que ni trobi bon gust al menjar... tot això ho torno a trobar magnífic, m'agrada, però no en puc acabar de gaudir perquè la sensació de que no estic entenent "el fons" del relat es manté fins al final, quan el submarí torpedeja un vaixell que anava ple de cavalls i el soroll dels animals intentant escapar, els cops de potes, renills frenètics dels pobres animals el fan plorar.

I, quan acabo, tinc la sensació de que no tinc prou "nivell" per llegir en Pla, que segur que se m'han escapat un munt de coses i que, al següent relat he d'intentar fer-ho millor.

Contraban i altres narracions (Josep Pla) [Presentació]

Comencem la lectura de "Contraban i altres narracions" de Josep Pla (1897 - 1981), considerat el prosista més important de la literatura catalana del segle XX. Aquest llibre que tenim entre mans, és un recull de cinc narracions curtes de l'autor procedents de dos dels seus llibres: "Aigua de mar" (Compost per deu narracions de joventut amb un alt caràcter autobiogràfic i articulista, considerades el nucli essencial de les seves narracions marineres. Fou publicat el 1966 com a segon volum de l'Obra Completa) i "La vida amarga" (Llibre de literatura narrativa però amb un fort component memorialístic fabulat, que recull 24 narracions. Fou publicat el 1967 com a sisè volum de l'Obra Completa)

Obra Completa de Josep Pla (Editorial Destino - 1966/1984)

En aquests dos volums de l'Obra Completa és on jo llegiré els relats que formen "Contraban i altres narracions" i d'on extrec uns fragments dels prefacis corresponents escrits pel mateix Josep Pla:

M'hauria agradat enormement poder dedicar-me a la literatura narrativa d'una manera sistemàtica. Vaig cultivar-la amb una certa vitalitat, fins a vint-i-cinc anys. Després, les necessitats de la vida m'incidiren en l'engranatge periodístic i en la dispersió ineluctable. [...] és un fet que la dispersió periodística, que en l'etapa infantil de l'activitat literària resulta una bona escola, esdevé, si hom no pot arribar a alliberar-se'n, una nosa pesada. No me n'he pogut alliberar encara i això fa que jo pensi, amb una gran nostàlgia, en aquests escrits de "Aigua de mar" com a possibilitats del que hauria pogut fer.
[...] aquests escrits -i en general tot el que jo he elaborat- constitueixen testimonis de successius moments i situacions de la meva vida, que formen part d'unes vastes memòries, d'una successió de reflexos de la meva insignificant però autèntica existència. (Josep Pla - O.C. nº2: "Aigua de mar" - 1966)

Aquest és un llibre de literatura narrativa, que és la literatura que m'hauria agradat de cultivar si no m'hagués dedicat al periodisme, [...] En la concepció de la meva literatura narrativa, hi ha intervingut, notòriament, l'admiració que sento pels pintors holandesos de caràcter. He tractat de posar sobre el paper, escalonades, un seguit d'escenes de la vida humana, escenes molt diverses, amb la misèria i la bellesa barrejades, alternant el vici i la virtut, la línia del sentiment i la línia trencada de la insanitat. No sé pas si he arribat a un resultat. No podria pas assegurar-ho. Pures temptatives.... (Josep Pla - O.C. nº6: "La vida amarga" - 1967)

Com acabem de llegir, el mateix Josep Pla reconeix que aquests contes no són part gaire representativa de tot el conjunt de la seva literatura però si que ho són de la seva vessant més narrativa que, com ell mateix confessa, va practicar menys del que li hauria agradat. És per això que crec que val la pena llegir-los i així ho farem aquí mateix.

Aquest recull de 5 contes queda, com hem dit, dividit en dues parts definides pel llibre d'on han estat extrets. La primera són els tres relats que tracten el tema del mar i els dos següents són una mostra de l'experiència cosmopolita de l'autor, al llarg dels anys en que visqué fora de Catalunya com corresponsal de premsa a l'estranger. Aquestes narracions són:

[I]

- UN DE BEGUR

- PA I RAÏM

- CONTRABAN

[II]

- UNA AVENTURA AL CANAL

- PENSIÓ A CAMBRIDGE STREET

Pel que fa als posts de lectura, en podríem anar fent un per relat o potser n'hi hauria prou en fer-ne un parell seguint les dues parts en que es divideix el llibre. En parlem a mesura que l'anem llegint.