MEMÒRIES D'UN CIRURGIÀ (1908-1945)
3.- Començament de la Guerra Civil
4.- Al front
![]() |
GUERNICA (Picasso - 1937) |
Els dos capítols de la biografia del Dr. Broggi que formen aquest segon bloc de lectura estan dedicats a la Guerra Civil Espanyola.
El primer ens parla de com es va viure a Barcelona l'alçament militar del 18 de juliol de 1936 i com, derrotat aquest en un primer moment, la ciutat va quedar en mans de l'actuació indiscriminada dels anarquistes:
... grups de milicians armats es distribuïren per barris, formant les tristament cèlebres Patrulles de Control, que es dedicaven a registrar domicilis entre aquelles famílies que creien que eren de dretes o que amagaven algun clergue, o simplement que tenien alguna cosa que els pogués comprometre, com cartes, diaris, imatges o estampes religioses; aleshores se les emportaven a les seves presons particulars i en feien el que volien ... En aquestes condicions, el poder de la Generalitat era d'una completa nul·litat...
El Dr. Broggi viu aquesta època treballant al recentment creat servei d'urgències de l'Hospital Clínic amb molta més feina de l'habitual, per la gran quantitat de morts i ferits que es produïen cada dia, però que funcionava perfectament adaptant-se a les tràgiques circumstàncies. Un exemple d'això, fou la creació d'un banc de sang per primera vegada en la història que tan necessari seria després per atendre els ferits a la guerra.
El primer ens parla de com es va viure a Barcelona l'alçament militar del 18 de juliol de 1936 i com, derrotat aquest en un primer moment, la ciutat va quedar en mans de l'actuació indiscriminada dels anarquistes:
... grups de milicians armats es distribuïren per barris, formant les tristament cèlebres Patrulles de Control, que es dedicaven a registrar domicilis entre aquelles famílies que creien que eren de dretes o que amagaven algun clergue, o simplement que tenien alguna cosa que els pogués comprometre, com cartes, diaris, imatges o estampes religioses; aleshores se les emportaven a les seves presons particulars i en feien el que volien ... En aquestes condicions, el poder de la Generalitat era d'una completa nul·litat...
El Dr. Broggi viu aquesta època treballant al recentment creat servei d'urgències de l'Hospital Clínic amb molta més feina de l'habitual, per la gran quantitat de morts i ferits que es produïen cada dia, però que funcionava perfectament adaptant-se a les tràgiques circumstàncies. Un exemple d'això, fou la creació d'un banc de sang per primera vegada en la història que tan necessari seria després per atendre els ferits a la guerra.
(galeriametges.cat) |
El segon capítol d'aquest bloc ens explica com el Dr. Broggi s'incorpora al front com a cap d'equip quirúrgic a les Brigades Internacionals. Lloc des del que viu, de primera mà, la crueltat de la guerra:
... Tots sabem per experiència pròpia els horribles excessos de què fou capaç la gent sense el fre de l'autoritat, sobretot quan aquesta mancança donà temps als assassins per organitzar-se en forma de bandes dedicades a matar, al pillatge i als incendis, que és el que va passar al nostre territori. Ara bé, tothom veia com a l'altre costat també passava el mateix, amb l'agreujant que allí tot es feia amb l'anuència de la mateixa autoritat...
... malgrat els errors comesos pels republicans, els militars eren els grans responsables de tot el que havia passat, i havien deixat el país indefens, desprotegit i en mans de les masses incontrolades...
Llegim doncs com el Dr. Broggi va viure la guerra fent de cirurgià als hospitals de campanya, que per primera vegada es van instal·lar el més a prop possible del front i, fins i tot, es van fer mòbils amb la novetat dels Auto-Chir, una completa sala d'operacions ambulant muntada dins d'un camió.
... Tots sabem per experiència pròpia els horribles excessos de què fou capaç la gent sense el fre de l'autoritat, sobretot quan aquesta mancança donà temps als assassins per organitzar-se en forma de bandes dedicades a matar, al pillatge i als incendis, que és el que va passar al nostre territori. Ara bé, tothom veia com a l'altre costat també passava el mateix, amb l'agreujant que allí tot es feia amb l'anuència de la mateixa autoritat...
... malgrat els errors comesos pels republicans, els militars eren els grans responsables de tot el que havia passat, i havien deixat el país indefens, desprotegit i en mans de les masses incontrolades...
Llegim doncs com el Dr. Broggi va viure la guerra fent de cirurgià als hospitals de campanya, que per primera vegada es van instal·lar el més a prop possible del front i, fins i tot, es van fer mòbils amb la novetat dels Auto-Chir, una completa sala d'operacions ambulant muntada dins d'un camió.
Un relat colpidor que acaba, pel que fa a aquest segon bloc de lectura, amb el trencament del front d'Aragó i la conseqüent ordre de retirada immediata de l'exèrcit de la República. És aleshores quan el Dr. Broggi es cridat a Barcelona amb destí al Departament de Sanitat de l'Exèrcit i es posa d'aquesta manera el punt i final a les seves peripècies (així ho diu ell mateix) al front, formant part de les Brigades Internacionals.