Per fi em disposo a fer el post corresponent a la lectura d’aquest llibre. Tot i ser força breu, ja que es tracta d’una obra de teatre, el cert és que l’he anat llegint en diversos moments curtets el que feia que a vegades em despistés una mica i hagués de tornar uns fulls enrere.
Un dia que tenia uns minuts lliures, anava a llegir a una cafeteria i vaig trobar una amiga que em va comentar que a ella no li agrada llegir teatre, sinó veure’l. Clar, i a mi també hehehe... però el cert és que llegint aquesta obra m’ho he passat força bé. Hi ha hagut alguns episodis en que no sols he somrigut sinó que m’han fet riure directament. Quan vaig comentar l’Avar vaig dir: “Ha estat una lectura distreta i divertida.” Doncs bé, aquest encara m’ha agradat més.
En general, l’Avar se’m va fer curt. Aquest l’he trobat més substanciós doncs, a part de la burla en sí cap una persona que, estant completament sana, no vol més que rebre tractament i atencions mèdiques prenent tot tipus de remeis, també tenim el personatge de la segona esposa del protagonista, que només està amb ell pels diners i intenta trobar la forma per apoderar-se dels diners d'ell, o el divertit episodi de com un noi ben curt de gambals pot arribar a ser metge, malgrat negar la circulació de la sang.
Ara bé, hi ha hagut una cosa que em tenia una mica desconcertada i és que en aquest llibre, a part de l’obra en sí, hi havia també una sèrie d’entreteniments, cants, balls, etc. per fer entre acte i acte i que no sabia si havia de llegir o no (o intentar-ho, clar, ja que, en alguns fragments, estan en una llengua, diguem-ne –que diria en Junqueras- no massa comprensible) i, en els fragments en castellà, es fa broma sobre petites corrupcions, etc. Doncs bé, justament, a punt d’acabar, hi ha un escena d’aquestes, sobre el nomenament d’un metge i, quan acaba, resulta que acaba també el llibre. Hi he trobat a faltar una mica de “rematada” final, però bé, tot queda clar.
Destacaré, com a un dels fragments més divertits, part l’escena VI de l’acte Segon, de la que poso el tros en que el senyor DIAFOIRUS –metge- parla del seu fill, també metge i candidat a la mà de la filla d’ARGAN (el malalt, que vol que la filla es casi amb un metge per tenir-lo ben a prop), tot i que la noia té un altre enamorat.
DIAFOIRUS. Señor, no es porque sea su padre, pero puedo deciros que tengo motivos para sentirme satisfecho de él, y que todos los que le ven lo consideren como un joven que no tiene ninguna maldad. Es cierto que no ha tenido nunca una imaginación demasiado viva, ni ese fuego de espíritu que se observa en algunos, pero es por esto precisamente por lo que siempre le he augurado un buen juicio, cualidad requerida para el ejercicio de nuestro arte. Cuando era pequeño, nunca fue lo que se dice despierto y vivaz. Siempre se le veía dulce, apacible y taciturno, sin decir esta boca es mía, ni jugar jamás a esos juegos que llaman infantiles. Tuvimos todas las fatigas del mundo para enseñarle a leer, y a los nueve años no conocía todavía las letras. "Bien -me decía a mí mismo-, los árboles tardíos son los que dan mejores frutos; se graba sobre el mármol con mucha más dificultad que sobre la arena, pero las cosas se conservan en él muchísimo más tiempo; y esta lentitud en comprender, esta pesadez de imaginación, son la señal de un buen juicio venidero. Cuando le mandé al colegio, lo sintió mucho; pero hizo frente a las dificultades, y sus educadores se hacían lenguas, cuando me veían, de su asiduidad y su trabajo. En fin, a fuerza de machacar el hierro, ha llegado gloriosamente a arrebatar sus títulos; y puedo deciros sin vanidad que, en los dos años que ha pasado en los escaños, no ha habido candidato que haya provocado más ruido que él en todas las disputas de nuestra escuela. Se ha mostrado temible, y no se celebra ningún acto al que él deje de acudir a argumentar, a todo trance, en favor de la proposición contraria. Se mantiene firme en la disputa, fuerte como un turco sobre sus principios; no suelta presa jamás cuando defiende su opinión, y persigue un razonamiento hasta los últimos recove cos de la lógica. Pero, por encima de todo, lo que me gusta de él, y en lo que sigue mi ejemplo, es que hace suyas ciegamente las opiniones de nuestros antecesores, y que nunca ha querido comprender ni escuchar las razones y experiencias de los pretendidos descubrimientos de nuestro siglo con respecto a la circulación de la sangre y otras opiniones de la misma calaña.
TOMÁS. (Saca de su bolsillo una gran tesis enrollada que ofrece a ANGÉLICA.) He sostenido contra los partidarios de la circulación una tesis que, con el permiso del señor (saludando a ARGAN), me permito ofrecer a la señorita como un homenaje que le debo de las primicias de mi ingenio.
ANGÉLICA. Señor, es para mí un trasto inútil, pues no en tiendo nada en esas cosas.
ANTOÑITA. (Tomando la tesis.) Dadme, dadme; siempre podremos aprovechar los dibujos, si se nos antoja adornar nuestro cuarto.
TOMÁS. (Saludando a ARGAN una vez más.) También con el permiso del señor, os invito a venir a presenciar, uno de estos días, por simple diversión y solaz, la disección de una mujer, sobre la que he de hacer mis comentarios.
ANTOÑITA. La diversión será agradable. Hay quien invita a ver una comedia a las personas amadas, pero ofrecer una disección es algo muchísimo más galante.
Divertit també quan el germà del "malalt" intenta convèncer-lo que els metges no saben curar les malalties, que saben que existeixen però ni idea de com tractar-les. El millor medicament és el repòs (estic bastant d'acord amb aquest germà!) i que sort té qui pot superar la malaltia i el tractament... també el moment final i el truc utilitzat per saber realment si l’esposa i la filla d’ARGAN l’estimen o no. Situació que donarà una bona sorpresa a l'ARGANT i un bon ensurt a les dues dones.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Molière. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Molière. Mostrar tots els missatges
dilluns, 27 de febrer del 2017
dilluns, 30 de gener del 2017
El malalt imaginari (Molière) [Presentació]
![]() |
| (Frontispici de l'edició de 1682) |
"El malalt imaginari" és una comèdia teatral de Molière (Jean-Baptiste Poquelin / 1622 - 1673) que va ser estrenada el 10 de febrer de 1673 al "Théâtre du Palais-Royal" de París (França).
Són tres actes (respectivament de 8, 9 i 14 escenes) escrits en vers que expliquen la història d'Argant, un vell hipocondríac que està obsessionat amb la seva salut. El cuiden la seva dona i un bon grapat de metges, que només busquen heretar la fortuna de l'ancià. L'única que de debò l'estima és la seva filla Angelique i també la seva criada Toinette que vol que el seu amo s'alliberi dels seus mals de manies i recuperi les ganes de viure desemmascarant els mentiders que l'envolten.
Són tres actes (respectivament de 8, 9 i 14 escenes) escrits en vers que expliquen la història d'Argant, un vell hipocondríac que està obsessionat amb la seva salut. El cuiden la seva dona i un bon grapat de metges, que només busquen heretar la fortuna de l'ancià. L'única que de debò l'estima és la seva filla Angelique i també la seva criada Toinette que vol que el seu amo s'alliberi dels seus mals de manies i recuperi les ganes de viure desemmascarant els mentiders que l'envolten.
| Le malade imaginaire (Honoré Daumier - 1860) |
Inspirada en la Commedia dell'arte, es tracta d'una "comèdia-ballet" concebuda originàriament amb uns interludis musicals al final de cadascun dels tres actes i una petita peça cantada al començament del segon. La música de l'obra va ser creada pel compositor barroc Marc-Antoine Charpentier i la coreografia dels ballets va anar a càrrec del ballarí Pierre Beauchamp.
Els noms dels personatges principals són reveladors del seu caràcter (Angelique és la bona filla, Fleurant [de flor] prepara remeis a partir d'herbes, etc). Cadascú d'ells representa una figura tipus però estan descrits amb realisme, fet que no exclou en cap moment la comicitat present a tota l'obra que és una crítica humorística als metges i a la medicina d'aquella època. Aquesta és la llista completa dels personatges que apareixen al text:
Els noms dels personatges principals són reveladors del seu caràcter (Angelique és la bona filla, Fleurant [de flor] prepara remeis a partir d'herbes, etc). Cadascú d'ells representa una figura tipus però estan descrits amb realisme, fet que no exclou en cap moment la comicitat present a tota l'obra que és una crítica humorística als metges i a la medicina d'aquella època. Aquesta és la llista completa dels personatges que apareixen al text:
PERSONATGES
ARGAN, malalt imaginari
BÉLINE, segona esposa d'Argan
ANGÉLIQUE, filla d'Argan i enamorada de Cléante
LOUISON, filla petita d'Argan i germana d'Angélique
BÉRALDE, germà d'Argan
CLÉANTE, enamorat d'Angélique
Monsieur DIAFOIRUS, metge
THOMAS DIAFOIRUS, fill del metge i pretendent d'Angélique
Monsieur PURGON, metge d'Argan
Monsieur FLEURANT, apotecari
Monsieur DE BONNEFOY, notari
TOINETTE, serventa
ARGAN, malalt imaginari
BÉLINE, segona esposa d'Argan
ANGÉLIQUE, filla d'Argan i enamorada de Cléante
LOUISON, filla petita d'Argan i germana d'Angélique
BÉRALDE, germà d'Argan
CLÉANTE, enamorat d'Angélique
Monsieur DIAFOIRUS, metge
THOMAS DIAFOIRUS, fill del metge i pretendent d'Angélique
Monsieur PURGON, metge d'Argan
Monsieur FLEURANT, apotecari
Monsieur DE BONNEFOY, notari
TOINETTE, serventa
També en aquesta ocasió podem reservar-nos, després de llegir el llibre, una estona per gaudir de la representació teatral que d'aquesta obra en van fer al seu moment al programa de teatre per televisió "ESTUDIO 1" de Televisió Espanyola:
Hi ha un altre fet destacat que no podem deixar de comentar en aquest post de presentació. "El malalt imaginari" va ser l'última comèdia teatral escrita per Molière. L'autor francès que també feia d'actor, representava el paper d'Argant des de l'estrena de l'obra i el dia de la seva quarta representació es va sentir molt indisposat. Va poder acabar la feina d'aquell dia dissimulant el dolor i, quan van baixar el teló, va caure desmaiat. Els metges el van portar de seguida a casa on, poques hores després, moria. En aquella ocasió, Molière portava roba de color groc i això va provocar la superstició sobre la mala sort d'aquest color que els actors teatrals han conservat fins els nostres dies. A la sala Richelieu de la "Comédie Française", s'exposa la butaca que el genial dramaturg francès va fer servir durant la que seria la seva darrera representació de l'obra:
No deixem, però, que aquest fet luctuós ens marqui la lectura que avui comencem. Segur que gaudirem d'aquesta divertida obra que, al no ser gaire llarga, comentarem en un únic post de lectura.
Qui vol encarregar-se de fer-lo? :-))
Qui vol encarregar-se de fer-lo? :-))
Etiquetes de comentaris:
Clàssics,
El malalt imaginari,
Molière,
Prelectura,
Teatre,
Universal
diumenge, 15 de maig del 2016
L'Avar, de Molière.- Comentaris a la lectura
No sé per què he tardat tant en fer aquest post quan, en realitat, ja fa dies que he acabat la lectura del llibre i, a més, ja sé que ha de ser una entrada bastant breu, ja que els comentaris més importants van "dins" (som així de bons i no ens agrada fer Spoilers hehe)
Ara bé, algun comentari general sí que vull fer:
En primer lloc, dir que és la primera obra de teatre que llegim en aquest blog conjunt, per tant és una experiència nova aquí però, a més, per mi, també és quelcom bastant poc comú. Estic segura que es podrien comptar amb els dits de les mans les obres de teatre que he llegit -i me'n sobrarien-. Després d'aquesta lectura, he de dir que potser m'aficionaré una mica més a llegir teatre ja que m'ha agradat. Ha estat una lectura distreta i divertida.
I aquí ve la segona cosa que volia comentar i és que -no sé per què- tenia ficat al cap que aquesta era una obra dramàtica. Potser el tema de l'avarícia i el personatge principal em portaven al cap al vell Fagin, d'Oliver Twist, de Dickens i, clar, el pobre Fagin no és que tingui un final massa alegre i feliç. Per tant, vaig tenir una agradable sorpresa en veure que tot tenia un aire còmic i divertit (malgrat la crítica, autèntica, a quelcom tan lleig com és l'avarícia), així que, encara millor.
Ara falta veure el vídeo de l'obra que en MAC va posar al post anterior i que estic segura que em farà passar una molt bona estona! :-)
Ara bé, algun comentari general sí que vull fer:
En primer lloc, dir que és la primera obra de teatre que llegim en aquest blog conjunt, per tant és una experiència nova aquí però, a més, per mi, també és quelcom bastant poc comú. Estic segura que es podrien comptar amb els dits de les mans les obres de teatre que he llegit -i me'n sobrarien-. Després d'aquesta lectura, he de dir que potser m'aficionaré una mica més a llegir teatre ja que m'ha agradat. Ha estat una lectura distreta i divertida.
I aquí ve la segona cosa que volia comentar i és que -no sé per què- tenia ficat al cap que aquesta era una obra dramàtica. Potser el tema de l'avarícia i el personatge principal em portaven al cap al vell Fagin, d'Oliver Twist, de Dickens i, clar, el pobre Fagin no és que tingui un final massa alegre i feliç. Per tant, vaig tenir una agradable sorpresa en veure que tot tenia un aire còmic i divertit (malgrat la crítica, autèntica, a quelcom tan lleig com és l'avarícia), així que, encara millor.
Ara falta veure el vídeo de l'obra que en MAC va posar al post anterior i que estic segura que em farà passar una molt bona estona! :-)
dilluns, 2 de maig del 2016
L'Avar (Molière) [Presentació]
| (Edició de 1669) | |
L'avar és una comèdia teatral de Molière (Jean-Baptiste Poquelin / 1622 - 1673) que va ser estrenada el 9 de setembre de 1668 al "Théâtre du Palais-Royal" de París (França). Són cinc actes escrits en prosa que expliquen com un home ric i avar que viu, i fa viure als que l'envolten, en una escassetat molt exagerada, vol casar els seus dos fills, un noi i una noia, amb sengles vidus rics. El problema és que ambdós estan ja enamorats d'altres persones i en el cas del fill ho està d'una veïna que també el pare vol prendre per esposa. Com veieu, l'embolic està servit.
Al text hi surten 15 personatges. A la imatge que encapçala aquest post s'hi veu la llista completa en versió original francesa treta d'una edició de 1669 que es guarda a la Bibliothèque Nationale de France i que es pot consultar completa en aquest enllaç.
A continuació copio la mateixa llista que apareix a la versió catalana de l'obra traduïda per Alfons Maseras (1884 - 1939):
Al text hi surten 15 personatges. A la imatge que encapçala aquest post s'hi veu la llista completa en versió original francesa treta d'una edició de 1669 que es guarda a la Bibliothèque Nationale de France i que es pot consultar completa en aquest enllaç.
A continuació copio la mateixa llista que apareix a la versió catalana de l'obra traduïda per Alfons Maseras (1884 - 1939):
PERSONATGES
HARPAGON, pare de Cleant i d'Elisa i pretendent de Marianna.
CLEANT, fill d'Harpagon enamorat de Marianna.
ELISA, filla d'Harpagon.
VALERI, fill d'Anselm i enamorat d'Elisa.
MARIANNA, enamorada de Cleant i sol·licitada per Harpagon.
ANSELM, pare de Valeri i Marianna.
FROSINA, dona intrigant.
MESTRE SIMÓ, corredor.
MESTRE JAUME, cuiner i cotxer d'Harpagon.
SAGETA, criat d'Harpagon.
CLÀUDIA, criada d'Harpagon.
BACALLÀ, lacai d'Harpagon.
BRIDACIVADA, lacai d'Harpagon.
Un COMISSARI, amb el seu ESCRIVENT.
HARPAGON, pare de Cleant i d'Elisa i pretendent de Marianna.
CLEANT, fill d'Harpagon enamorat de Marianna.
ELISA, filla d'Harpagon.
VALERI, fill d'Anselm i enamorat d'Elisa.
MARIANNA, enamorada de Cleant i sol·licitada per Harpagon.
ANSELM, pare de Valeri i Marianna.
FROSINA, dona intrigant.
MESTRE SIMÓ, corredor.
MESTRE JAUME, cuiner i cotxer d'Harpagon.
SAGETA, criat d'Harpagon.
CLÀUDIA, criada d'Harpagon.
BACALLÀ, lacai d'Harpagon.
BRIDACIVADA, lacai d'Harpagon.
Un COMISSARI, amb el seu ESCRIVENT.
I seran aquests personatges els que ens faran viure aquesta història que, des de l'humor, ens parla del defecte de l'avarícia i que s'ha convertit en tot un clàssic de la literatura universal.
La representació teatral de l'obra té una durada al voltant de les dues hores i el llibre no arriba a les 100 pàgines, per tant crec que el millor és dedicar-li un únic post de lectura on comentarem que ens ha semblat.
Qui vol encarregar-se de fer-lo?. :-))
La representació teatral de l'obra té una durada al voltant de les dues hores i el llibre no arriba a les 100 pàgines, per tant crec que el millor és dedicar-li un únic post de lectura on comentarem que ens ha semblat.
Qui vol encarregar-se de fer-lo?. :-))
********************************
Per cert, no cal dir que una obra com aquesta s'ha representat moltes vegades i a molts teatres de tot el món. Una mica més amunt d'aquest mateix post he enllaçat el vídeo de presentació de l'última versió en català que va protagonitzar Joan Pera fa pocs mesos i per acabar-lo vull posar la representació completa en espanyol que es va emetre al mític programa "Estudio 1" de TVE. La podem veure després de llegir el llibre:
Etiquetes de comentaris:
L'Avar,
Molière,
Prelectura,
Teatre,
Universal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

