dimecres, 20 de juliol del 2016

Peter Pan, de J. M. Barrie.- Tercer i darrer bloc de lectura.

Amb tan sols dos dies de retard sobre la data de lliurament (la darrera data fixada, vull dir, clar) em disposo a fer un post ben estrany ja que serà molt curtet, gairebé tot imatges, però anirà complementat amb un primer comentari ple d'spoilers. Ho dic perquè, clar, si en aquest post poso el desenllaç a la vista de tothom ja m'hauré carregat una història d'aventures...

Així doncs, resulta que navegant per poder fer aquesta magnífica entrada, he trobat una pel·li de l'any 2003. N'he mirat alguns trossos i, sincerament, la sensació és que no és massa fidel al llibre. Per posar un exemple: Surten escenes de la Wendy a l'escola on un professorat molt rígid la renya i la castiga per fer dibuixos fantasiosos (on surt en Peter). També es dóna a entendre que la família Darling són molt durs en l'educació dels seus fills i que per això ells tenen ganes de marxar de casa. Sincerament, jo no he vist res d'això en el llibre; és més, el que he vist és justament el contrari: Els pares Darling estimen molt els seus fills (que estiguin tan sonats com per tenir una gossa de mainadera no invalida gens ni mica la meva afirmació) i de problemes a l'escola ni se'n parla. A més, entre els dos protagonistes, adolescents, hi ha tota l'estona com una mena de "tensió sexual" que en el llibre he vist com quelcom molt més infantil.

El que ja no és tan infantil (en el llibre) i ho menciono aquí perquè en MAC ja ho va dir al seu post, és la quantitat de violència que surt en el llibre. I el masclisme, queda, al final, encara molt més marcat.

Anem a per les fotos...

Peter Pan

Wendy Darling

Vaixell pirata

Illa de Mai Més

Capità "Ganxut"

dilluns, 11 de juliol del 2016

Peter Pan (J. M. Barrie) [II]

Segon bloc de lectura.
Capítols: VI a XII



(Edició de 1915)

Hem arribat al segon bloc de lectura de "Peter Pan" (Peter and Wendy - 1911), el conte infantil escrit per J. M. Barrie del que estem compartint-ne la lectura en aquesta ocasió.

Aquesta part del llibre, que inclou els capítols compresos entre el 6 i el 12, ens porta al país de Peter Pan, l'illa de Mai més, un lloc imaginari habitat per nens perduts, fades, sirenes, pirates i pellroges. Aquí en teniu un mapa interactiu:


Podem fer-hi un repàs a les localitzacions més característiques de l'illa, que també va dibuixar F. D. Bedford (1864–1954) per il·lustrar la primera edició de la novel·la:

La caseta de la Wendy
La casa sota els arbres
El llac de les sirenes
Peter Pan amb els pirates i els pellroges

Aquestes localitzacions i aquests personatges (i d'altres) són els ingredients que trobem en aquesta part de la novel·la quan llegim les aventures que els van passant als protagonistes. No les explicaré aquí que no toca fer-ho i sempre és millor llegir-les directament al llibre.

De totes maneres, he de dir també que l'argument no és el que més m'ha interessat d'aquesta lectura. Efectivament ens estan explicant un conte i això és el que llegim, un conte infantil d'aventures protagonitzat per uns nens perduts, uns pirates i uns pellroges on també surten fades i sirenes. Com acabo de dir, no és això el que trobo realment interessant; per a mi el que potser caldria comentar és el que hi ha més enllà de l'argument. Per exemple, el masclisme (la Wendy, pobreta, només serveix per fer de mestressa de casa) o el racisme (els pellroges no queden massa ben parats) que trobem mentre llegim i que junt amb unes dosis de violència potser superiors al que ens esperàvem, ens sobta descobrir en un conte per a nens. Sens dubte, tot això té una explicació per l'època en que va ser escrit, per sort en 100 anys algunes coses han millorat a la nostra societat en aquest aspecte.

En podem parlar als comentaris d'aquest post. O del següent, perquè encara ens queda per llegir la part final de la novel·la i malgrat he dit que l'argument no és el més important, tampoc l'hem d'oblidar. Justament aquest segon bloc de lectura acaba en un punt àlgid: Els nens perduts estan a punt de ser segrestats pels pirates!!


...el Ganxut va donar ordres:
Un home a cada arbre i...



dimecres, 6 de juliol del 2016

Peter Pan, de J. M. Barrie.- Primer bloc de lectura.

Què és el País de Mai Més? És una illa... però una de molt especial. No sé si jo ho estic entenent bé, perquè estic parlant d’un lloc de conte i als adults moltes vegades els contes se’ns fan dificilíssims mentre que, pels infants, són de facilíssima comprensió... però jo diria que l'illa de Mai Més és el lloc comú on tenen lloc els somnis de tots els nens i nenes del món.

El que somien la majoria dels infants es pot trobar a l’illa: aventures amb indis, pirates, fades, o tenir un cadell de llop propi.


Ui, crec que he començat de forma desordenada! Hauria d’anar al principi de la història... Ens trobem a una família tradicional: els pares i tres fills: una nena i dos nens, Wendy, John i Michael. Però, he dit tradicional? No sé si pot ser-ho gaire el fet de tenir una gossa com a mainadera. No, no estic dient que la família tingui una gossa i que els xiquets juguin amb ella, estic dient que la gossa fa totes les feines d’una mainadera humana.

Dient això, ja veiem que, molt “normal”, la situació no és. Al menys –insisteixo- des del punt de vista d’un adult. Crec que hauré de rellegir aquest llibre més d’una vegada perquè, a part de poder ser vist com una història d’aventures, podria ser també un autèntic tractat de psicologia.

Segueixo escrivint molt desordenadament... però crec que ho publicaré així. Pot ser un post diferent. Una ressenya feta a l’estil “escriptura automàtica”. I, sincerament, crec que la culpa no és meva, sinó del conte...

En fi, a la vida d’aquesta família, de condició més aviat humil (cada vegada que arriba un fill es pregunten si el podran mantenir) que té una gossa per nanny perquè no en poden pagar una d’humana, hi començaran a passar coses rares. Un personatge de somnis, Peter Pan, entrarà una nit a l’habitació on dormen els tres germans i se’ls emportarà a l’Illa de Mai Més, on ell viu amb uns altres nens (nens que s’han caigut del llit i s’han perdut). Per aconseguir això, primer els haurà d’ensenyar a volar, ja que marxen per la finestra...

Una curiositat: A la pel·lícula que es va rodar l'any 1915,
tot just ha fet cent anys, el personatge de Peter Pan
va ser interpretat per una dona: Maude Adams

Acompanya a en Peter Pan una fada que es diu Campaneta i que té molt mal geni.

En Peter Pan és un nen que no vol créixer, no es vol fer gran. Recorda les coses que li resulten interessants o li poden ser útils, però el que no li agrada ho oblida fàcilment. La Wendy és... bé... l'antítesi de l’Anna Gabriel (no ho he pogut evitar!). És una nena que té molt clara la funció “tradicional” de la dona en el món. Ella està aquí perquè un dia es casarà i serà mare i, mentre aquest moment no arriba, es dedicarà a fer de mare dels Infants Perduts que viuen amb en Peter Pan (ja dic que l’hauré de llegir moltes vegades més, perquè estic segura que se m’estan escapant un munt de coses!) i, evidentment, en Peter és el pare. I la fada Campaneta Dringadora es mor de gelosia perquè ella també està enamorada d’en Peter i, per fer fora la seva rival, no dubta ni un segon a posar-la en perill.

Crec que és millor deixar-ho aquí, de moment. Ja són a l'illa, aviat començaran a passar moltes coses...