divendres, 9 de setembre del 2016

La Guerra dels mons, d' H. G. Wells.- Tercer bloc de lectura i últim

Ja fa molts dies que vaig acabar el llibre i, des de llavors, estic donant voltes a com explicar el final d'un llibre sense explicar el final. Com tots sabeu, el llibre tracta d'una invasió marciana a la Terra i, al final de la història es pot deduir que hi ha d'haver uns vencedors i uns vençuts, però si ho poso aquí seria un spoiler molt gran!

Per allí on passen els marcians tot queda destruït i apareix una vegetació de color vermell.
De totes formes aquesta vegetació no s'adapta a la terra i acaba morint ràpid...

Per tant, tan sols deixaré una opinió personal de "sensacions" i ja en parlarem més en profunditat en els comentaris.

En primer lloc dir que, com em passa gairebé sempre, estic contenta d'haver llegit el llibre. És un clàssic i crec que aquests llibres s'han de llegir i conèixer. No m'ha desagradat. De totes formes, jo havia llegit un altre llibre del mateix autor "La máquina del tiempo" i em va agradar més. En aquell cas la "ficció" predominava clarament sobre la "ciència", tot era molt més fantàstic; mentre que aquesta novel·la té alguna cosa que me la fa veure com més real (de fet, la gent que l'escoltava per la ràdio es va pensar que els marcians ens envaïen de veritat!) i, si la observo així, com quelcom que és possible creure, llavors em sembla massa irreal.

Moltes de les coses que es diuen dels marcians em fan gairebé sentir llàstima per aquests pobres éssers tan terriblement lletjos a la vista humana:


I es que, quan es parla d'ells, tan evolucionats, tan "cerebrals", tan intel·ligents... però sense cap mena de "vida social". I no ho dic per fer broma, no, que ho dic ben seriosament. Per què serveix tant de coneixement si no tens sentiments, si no vius cap emoció, si no et relaciones amb els demés, si no saps què és l'amistat o l'amor... Valdria la pena viure així? Pot un marcià estar content o trist? I si no "sent" res... què és? Una mena de màquina?... Fins i tot els animals tenen una vida més interessant que aquests pobres marcians d'H. G. Wells. Per aquí és on més fluix he trobat el llibre.

La millor part: Tot el que "saben fer" els marcians: El raig de calor, el fum negre, els cilindres enviats amb tanta exactitud, la manera d'anar creant les pròpies màquines que necessitaran...