En la sala de sesiones.
El estudiante
Las oficinas del Juzgado........... pàg. 113 - 144
El azotador............................... pàg. 145 - 154
Relativity, litografia de M.C. Escher (1953)
És la imatge de portada de la meva edició del llibre
És la imatge de portada de la meva edició del llibre
Després d’un primer capítol bastant impactant i d’unes dues parts següents que semblen baixar una mica el nivell, seguim endavant en la lectura d’aquest llibre que, personalment, em sembla molt estrany. Tal com va dir la Yáiza al seu comentari d’ahir, crec que aquest llibre demana esser llegit amb calma per si se li vol trobar algun rerefons, altrament tan sols es quedaria en un gran absurd sense sentit.
El narrador ens va explicant una sèrie de situacions que ens semblen incomprensibles dins d’una quotidianitat que gairebé fa posar nerviós: Com pot ser que en Josef K. vagi combinant una vida aparentment normal amb una sèrie d’episodis corresponents a un procés que ningú sap d’on ha sortit però que ell mateix sembla anar acceptant? Ell té ja totalment assumit que està processat.
Gairebé fa pensar en mons paral·lels, en somnis, en situacions irreals...
Especialment colpidor -i fins i tot desagradable- m’ha resultat el capítol “El azotador”, la interpretació del qual poso als comentaris perquè seria un spoiler com una casa de pagès ;-)
La idea inicial del llibre em va semblar una genialitat. A una persona li comuniquen que està processada però no sap per què i, de fet, ni tan sols sap quina mena de jurisdicció és la que ha ordenat el seu processament. Els funcionaris, les oficines judicials, tot és estranyíssim, és paral•lel, no hi ha res clar, tot és angoixant (fins i tot l’aire que es respira a les oficines (dalt les golfes d’un edifici vell i tronat). Els personatges són absurds, corruptes, des del més baix fins el més alt. Veritablement no sabem qui és qui i les persones canvien d’actitud d’un moment a l’altre.
ResponEliminaAl capítol “En la sala de sesiones. El estudiante. Las oficinas del juzgado” em pregunto: Per què va en Josef K. a les oficines si ningú l’ha citat? El van citar el diumenge anterior, ja hi va anar, va arribar tard... però no l’havien pas citat de nou... i, en canvi, ell “intueix” que hi ha d’anar cada diumenge... per què? Té ja totalment assumida la seva condició de processat. Jo no hi hauria pas anat!!
Al capítol “El azotador” en Josef K., que segueix anant a treballar al banc com si res, sent uns gemecs, obre la porta del traster i es troba un funcionari donant fuetades a dos dels personatges que va conèixer el primer dia: Franz i Willem, els vigilants que entren al seu dormitori per comunicar-li que està processat. La raó que els hagin de pegar és que en K. va parlar malament d’ells davant el Jutge d’instrucció... O sigui El processat té un poder? Si ell parla malament dels vigilants aquests són tan cruelment castigats?
En K. es compadeix dels dos pobres vigilants i intenta subornar amb diners a l’azotador perquè no els pegui, però llavors un soroll al passadís (recordem que som al Banc) el fa sortir corrents... Després ell reflexiona: “Si no hagués hagut de sortir, segur que els hauria pogut lliurar del càstig... fins i tot hauria dit a l’azotador que em pegués a mi enlloc de pegar-los a ells... com no ho hauria acceptat, els hauria deixat marxar.”
Què és això? Són bons propòsits?
El fet és que al dia següent en K. es troba amb la mateixa escena repetida, igual... i no fa res per salvar en Franz i en Willem... o sigui, que tots els seus pensaments i bons propòsits queden en no res. Quan obre la porta del traster i veu l’azotador i els dos vigilants el que fa és tancar la porta ràpidament i marxar. No ho pot suportar.
El meu anàlisi: El azotador és la veu de la consciència de Josef K. Ell sap que està processat i es sent culpable.
Subscric paraula per paraula el que dius al primer paràgraf del teu comentari, ASSUMPTA. És un llibre estrany amb personatges estranys.
ResponEliminaI el capítol del "bastonejador" (el vostre "azotador") és el súmmum de l'estranyesa. A mi em va semblar com si ens expliquessin un somni de K. perquè en cas contrari, quin sentit té que bastonegin aquells dos en l'habitació dels malendreços del banc?. Clar que potser el què no hem de fer és buscar-li el sentit a el que passa en aquest llibre, no? :-))
per cert, si us sembla bé, ja m'encarrego jo del pròxim bloc.
Hehehe no, de sentit no en té cap si ens movem en el món real i normalment entès com a "lògic" :-))
ResponEliminaPer mi, genial que facis el tercer bloc! :-))
Ja he acabat de llegir aquest bloc! Com que ja no són hores, passo cap al llit i demà llegeixo què n'heu dit i dic la meva. Bona nit a tothom!
ResponEliminaHola macos! Doncs ara sí que ja estic per vosaltres.
ResponEliminaJo trobo el llibre sumament curiós. No és un llibre que m'enganxi perquè cal reconèixer que la història (almenys per mi) no em deixa allò... mooolt intrigada per saber què passarà i seguir llegint. Per això em va molt bé intentar mantenir el vostre ritme (encara que vagi una mica endarrerida), així no el deixo abandonat. Però de totes maneres quan per fi l'agafo, llegeixo força pàgines d'una tirada i em passen la mar de bé, no el trobo difícil de llegir o espès.
Pel que fa el procés judicial... d'entrada em va sobtar que el paio fotés el gran discurs el dia del primer interrogatori. Jo hauria callat i escoltat l'interrogatori del Jutge d'instrucció per veure per on van "els tirus". No trobeu? Al xerrar tant, es posa ell en situació i compromís, i no arriba a saber res de res de l'altra part.
D'altra banda, també tinc el gran dubte de l'Assumpta. Per què carai va a les oficines el següent diumenge? Fins llavors, almenys sembla que el fet d'estar processat és una cosa que podria ignorar i no capficar-s'hi, no? Si no li diuen res, doncs avall. I si no anés mai a cap interrogatori? Què li passaria? El podrien posar a la presó? Sembla que des del moment en què li van dir que estava detingut, la resta se l'ha fet ell tot solet. Ell mateix entra en el joc i comença a moure els engranatges per ser realment processat. La meva sensació és que si aquell diumenge s'hagués quedat a caseta, ningú més s'hauria enrecordat d'ell!
Ostres, i pel que fa al Flagelador (en el meu llibre es diu així), sí que és completament estrany. Fet i fet, què fan al quarto dels mals endreços del banc? L'anàlisi que en fa l'Assumpta no se m'havia passat pas pel cap, però podria ser una bona explicació. En part sí que hem d'entendre que és una cosa mig-somiada, sobretot pel fet que l'escena es repeteixi exactament igual, en el mateix lloc i mateixa hora, no té cap sentit. Fa que s'assembli a un malson recurrent.
Tot sovint també penso, com en Mac, que no cal mirar de buscar-li massa sentit...
Au doncs. A encetar el tercer blog!! Segur que el Mac ja el té quasi apamat.
Veig que la YÁIZA pensa com jo... ¿Per què en Josef K. va la segona vegada si ningú l'ha citat?
ResponEliminaÉs com si ell, sense saber-ho, com si el seu subconscient el fes anar avançant.
La part d'el flagelador (en el meu llibre "azotador") amb aquella repetició de l'escena, amb tots els pensaments d'en Josef... És genial, tot i que fa patir :-)