A la catedral. pàg 243-273
La Fi pàg 274-281
Alianza Editorial 2011 2a edició
traducció de Feliu Formosa
Aquest comerciant anomenat Block , com altres estranys pobladors d'aquest absurd i injust procés, és un tipus d'allò més estrambòtic, K se'l troba a casa de l'advocat....de fet descobrirem que Block hi passa la vida allà, esclavitzat i dominat completament per l'advocat i per Leni, amb la qui té una dubtosa relació que gairebé diria que és gairebé masoquista, Leni el vigila i passa comptes davant de l'advocat .....Al principi podem creure que Block d'alguna manera es venja del seu esclavatge tenint contractats uns quants picaplets, fent-li una mica el salt als consells inexplicables de l'advocat ...però a mesura que transcorre la conversa entre ell i K, el com es comporta amb Leni i la seva submissió davant el aparentment totpoderós de l'advocat ....ja ens fan veure que és un pobre diable mig embogit i trastocat per culpa del procés ....
K decidit a tallar tota relació amb l'advocat ...finalment ho fa....mentrestant els tripijocs, els memorials que no serveixen per a res i altres aspectes del procés van apareixen per boca dels personatges , convencent-nos que la corrupció, el secretisme i la injustícia deixa indefensos totalment als processats davant d'unes actuaccions arbitraries, absurdes, cruels i implacables en les quals poca cosa poden fer encara que de vegades poden creure que avancen...
K deixa l'advocat.....el procés continua inexorable, tal com diu l'advocat la sentència pot esdevenir-se en qualsevol moment, de sobte i pronunciada per qualsevol ....
A la catedral ......K hi va citat amb un italià client del seu lloc de feina.... és curiós com tot està connectat i res i ningú poden fer-se escàpols del seu procés....per a mi el capítol és brillant, una obra mestra digna dels millors moments d' Albert Hitchcock......l'ambient és misteriós, tenebrós i surrealista....K aparentment esperant el client que l'ha citat i mai arribarà....passos que ressonen en l'espès silenci del temple....un capellà
i sembla ser que jutge sorgeix entre les ombres , inquietant .....aquí hi ha la narració del capellà sobre la història del guardià davant la porta de la justícia i el camperol que hi vol entrar..... passen molts anys i el guardià resta impassible.....fins que a les portes de la mort revela al pagès que aquella entrada era feta per a ell.....impagables les reflexions entre K i el sacerdot al voltant d'això....el tribunal et pren quan arribes i et deixa quan ten vas.....i així anem cap a la fi del procés i del propi K.....
La fi. assistim atonits a la detenció de K en el dia del seu aniversari ( 30 anys).....mai ha sabut el motiu ni ha conegut el tribunal ni el jutge ni res....ara se'l emporten i finalment l'enfonsen un ganivet de grans dimensions en el cor ......
Crec que Kafka volia transcriure la injustícia,la indefensió del éssers davant d'allò que no pots controlar...potser es tractava del destí? de la mort que sempre arriba facis el que facis....?
A mi m'ha agradat molt tornar-me a llegir aquesta obra mestra i trobo que és de rabiosa actualitat...cada cop estem més i més sotmesos a arbitrarietats i lleis absurdes que ens fan recular en drets, llibertat i seguretat personal...tampoc ens expliquen la veritat, no ens diuen en quin moment ni quant caurem a l'abisme social i econòmic...i el ganivet de gran dimensions el branden damunt dels nostres caps, personatges tant inútils i sinistres com els que surten al llibre....Vivim un temps de procés kakfià!
El comerciant Block! Quin personatge tan estrany, Elfri... com tu dius, viu a casa l'advocat, com si tingués una dependència total d'ell... Dedica tant de temps al procés que se li fa impossible treballar...
ResponEliminaDe fet, tot és com un engranatge. Tot està lligat a aquesta justícia que mai se'ns explica d'on neix ni quines normes segueix.
El pobre Josef no en té coneixement fins el dia que es veu processat. És llavors quan aquest món es va "apoderant" d'ell... Quan coneix aquestes dependències de les que mai abans havia sentit parlar, els altres processats esperant hores, dies, mesos, per presentar un paper per defensar-se de no saben què...
I tothom abaixa el cap. Ningú és rebel•la. Això és el més estrany de tot. És com si aquesta justícia tingués la capacitat d'atrapar-te, ficar-se't al cervell i aconseguir que tu mateix t'hi vagis embolicant més i més (el que vàrem comentar amb la YÁIZA de "per què va el segon diumenge a les dependències judicials si ningú l'havia citat?"
Però, de cop, tot el seu entorn comença a "saber" que està processat. Se li presenta l'oncle i HO SAP... Quan van a parlar amb l'advocat, TAMBÉ HO SAP... Així com el client del banc que li aconsella parlar amb el pintor...
I sempre, aquesta xarxa opressiva d'una justícia que es mou per les golfes d'aire viciat i no en oficines judicials normals...
Condemnat i executat. Per qui?
Com he dit, algunes petites parts "m'han sobrat"... però en general m'ha agradat molt, molt. També he trobat a faltar capítols que ens portin al desenllaç final... Com ho hauria escrit en Franz Kafka?
Prenc nota!!!!
ResponEliminaABOGADA!! Quina sorpresa trobar-te a aquest blog taaaaan jovenet!! :-))
ResponEliminaA tu aquest llibre t'agradaria, estic seguríssima!!
Ueee! He arribat al final! Ara només queden els fragments, que llegiré demà al matí. Si voleu ja en diré jo quatre coses, doncs.
ResponEliminaAquests capítols m'han passat força millor que els anteriors. Potser també perquè els he llegit més seguidets. El comerciant Block és tot un personatge, primer mereix el menyspreu de K., després pràcticament l'arriba a admirar (pel supòsit de tenir cinc picapleits més), i finalment l'acaba de menysprear del tot al veure com s'arrossega davant l'advocat.
El capítol de la Catedral també l'he trobat distret. Passen fàcilment les pàgines en què no es parla directament del Procés (la major part del llibre es basa en converses de gent que explica coses del procés i dels tribunals a en K.!!), però la conversa amb el capellà tampoc se m'ha fet feixuga. Per uns instants tenia por que "la presó", fos la mateixa catedral, i que en K no en pogués sortir mai més.
I el final... bé, força sobtat (si no fos perquè ja sabia que en K. havia de morir). L'agafen i el porten a morir, i sembla que ell ni se n'estranya. Suposo que manquen capítols on s'hauria explicat el moment de la sentència? En tot cas, desperta un sentiment d'injustícia força important, aquesta mort sense més explicacions.
I res, ja tindrem moments per les conclusions finals, però de moment dir que, tot i que se m'ha allargat molt i a dies se m'ha fet increïblement pesat, estic contenta d'haver-lo llegit. I sé que si no fos per aquest blog i per vosaltres quatre no ho hauria fet mai!
Jo crec, Yaizeta, que se t'ha fet més pesat perquè l'has llegit de forma molt fragmentada... entre els exàmens, els treballs que et feien anar a dormir tard i tot, no has pogut fer una lectura tranquil·la, que tu mateixa, als primers posts vas dir que creies que aquest llibre necessitava "llargues estones" ;-))
ResponEliminaAvui has tingut més temps, t'hi has posat i t'ha passat més lleuger :-)
Jo també estic molt contenta d'haver-lo llegit. El meu marit (avui ha començat a llegir els primers posts i ens ha deixat algun comentari) és molt, molt kafkià (com l'ELFRI hehe) ell va llegir la Metamorfosi, com gairebé tothom, però passats els anys, va llegir els Diaris... i el personatge li va resultar tan interessant que va començar a llegir la seva obra i li va fascinar.
Jo ja feia temps que li deia "Un dia llegiré El Proceso", però mai trobava el moment... i si no fos per aquells comentaris al blog d'en MARCEL no m'hauria animat a fer-ho :-)
Ah... i sí, clar, si t'animes a fer un post sobre els FRAGMENTS també els comentarem... i tant!! :-))
ResponEliminaJo, com la Yáiza i l'Assumpta, segurament tampoc m'hauria decidit a llegir "El Procés" sinó fos per aquesta oportunitat per tant estic content d'haver-ho fet. Però, i una cosa no treu l'altra, el llibre no m'ha agradat. Vaig trobar genial el primer capítol i la idea inicial però després el desenvolupament no m'ha convençut ni l'hi he sabut trobar aquestes genialitats que dieu, i això sens dubte és culpa meva perquè sóc l'únic que ho he vist així. Jo he notat molt que el llibre està inacabat per mi li falta una línia argumental que et faci tenir una lectura fluida "de principi a fi", potser la genialitat és justament que aquesta línia argumental no hi és i que tot es tracta d'una situació absurda com un malson que va a batzegades, ho accepto però no m'ha acabat d'agradar.
ResponEliminaTot i així repeteixo que estic content d'haver-me'l llegit, potser ha servit per descobrir que Kafka no ha estat fet per mi. :-))
Per cert, he vist que en els comentaris d'un post anterior parleu de si hem de fer cadascú una ressenya als nostres blogs o no, i que l'Assumpta recorda que s'ha de tenir en compte que jo al meu només tinc lliures els dissabtes, us ho agraeixo però em sembla que jo no la faré així que no patiu pel dia i, si l'heu de fer, feu-la quan més bé us vagi.
Ai, MAC, quina gràcia!! :-)) Espera, espera, que m'explico...
ResponEliminaAvui vaig fatal de temps i he llegit aquests comentaris abans però no tenia temps de respondre, ara tinc una estona i diré que, quan he vist el comentari d'en MAC se m'ha encès una llumeta al cervell i entenc perfectament el que ha passat!! :-DD
Jo ja vaig veure des del primer moment que érem un grup extraordinàriament heterogeni per moltíssimes coses, tant per l'edat com per gustos literaris, aficions en general... i això també tenia la seva gràcia :-))
Ara bé, analitzant el tema, ara m'adono que està clar que si a algú no li havia d'agradar havia de ser en MAC... Per què? Doncs en MAC (i no és fer la pilota, que ho penso amb tota sinceritat) és un dels blogaires més intel·ligents que corren per la catosfera, però el seu cervell és molt ben organitzat, deductiu, lògic...
I el llibre era:
- Inacabat.
- Desorganitzat (va ser en Max Brod qui va posar una mica d'ordre als papers d'en Franz Kafka)
- Absolutament il·lògic.
En MAC sempre ens proposa enigmes, a ell li encanta investigar, buscar pistes, arribar a solucions...
I aquest llibre, és un ENIGMA SENSE SOLUCIÓ!! :-))
Interpretable de mil maneres, totes absolutament acceptables, però la qüestió principal "Què ha fet en K. per acabar ajusticiat?" queda sense resoldre...
En tot cas, trobo que hem fet un experiment molt bo!! Jo m'ho he passat molt, molt bé amb tots vosaltres... i cadascú ha anat dient la seva, tal com ho anava veient :-))
MARCEL, a mi també m'ha agradat el llibre, tot i que jo sí que li trobo a faltar un cert "enllaç" entre el capítol de la catedral i el final... O, potser no... No sé :-))
ResponEliminaM'ha agradat anar buscant les meves pròpies explicacions a cada cosa... i estic molt contenta d'haver-lo llegit... però m'hauria agradat veure com seria el llibre si en Kafka l'hagués donat per acabat :-)
En quant a les ressenyes, jo no sé què fer... en MAC creu que ell no la farà, no sé què diran la YÁIZA i l'ELFRI... jo no sé massa com fer-ho.
Què fem? :-)))
Una teoria, ASSUMPTA, en la que no hi havia pensat però que trobo força correcta. :-))
ResponEliminaPotser si que no m'ha agradat perquè el llibre no està "solucionat". Té certament un final que, com diu en Marcel, l'acaba ben acabat (i mai més ben dit, que el pobre K. queda "finiquitat" del tot) però "acabat" no vol dir "ben solucionat" i potser això és el que fa que a mi no m'agradi.
Però no passa res, que no és el primer llibre que no m'agrada i tampoc serà l'últim, l'important és poder haver participat en aquest "experiment" i d'això si que n'estic ben satisfet. :-))
Mentre t'agradi DICKENS!! hehehe
ResponEliminaA KAFKA no li podrem posar el lletreret vermell d'enigma "SOLUCIONAT" :-DDD
Ei companys és evident que el llibre no està acabat a més tampoc sabem quin ordre real hagués tingut segons el propi Kafka ....per cert Assumpta jo vaig fins al capdamunt de feina docent i no sé pas si faré una ressenya...el que potser faré però encara no sé quan és un post dedicat a aquest bloc... un plaer compartir lectura....seguirem no?
ResponEliminaELFRI, estaria bé poder parlar amb en KAFKA i preguntar-li com ho hauria posat, en quin ordre, què hi hauria tret o afegit :-))
ResponEliminaEn quant a la ressenya, no pateixis gens ni mica... tu vas molt enfeinada i jo he tingut la sort que aquests darrers mesos també he tingut cosetes per fer i com sóc tan desorganitzada que treballo millor de nit que de dia, vaig una mica cansada... així que el que podem fer és, quant en MARCEL que és jove i pot amb tot (hehehe) faci la ressenya, anem en massa a omplir-li el seu blog de comentaris!! ;-))
Ell les fa totes, i les fa molt bé, així que ja espero aquesta amb candeletes!! :-))
I tant, de veritat que ha estat un plaer aquesta experiència!! ;-)
En quant a seguir, com vaig dir en el post següent, en el comentari al darrer bloc que va fer la YÁIZA, jo crec que podríem seguir però sempre que fos a un ritme baix, perquè sinó ens podríem sentir com si fos una obligació... Tu, a més dels llibres que t'agraden, has de llegir els que ho fas "per feina", la YÁIZA i en MARCEL també han d'estudiar, tots tenim gustos diferents... però sí, sí, estaria molt bé repetir-ho de tant en tant :-))