Advocat. Fabricant. Pintor ...... pàg. 143 - 192
 |
| Fotograma de la pel·lícula "THE TRIAL" (Orson Welles - 1962). Basada en la novel·la "El Procés" (Franz Kafka - 1925) |
El Procés de Josef K. continua en aquests nous capítols del llibre.
Continua... però no avança.
Aquests dos capítols serveixen a l'autor per presentar-nos nous personatges que interaccionen amb K. i amb el seu procés. Com ja veieu als títols, aquests personatges són:
- L'oncle Karl; un petit terratinent, oncle de K., que ve expressament del camp quan s'assabenta que el seu nebot ha estat processat.
- L'advocat Huld; un vell amic de l'oncle Karl i que aquest recomana al seu nebot.
- La infermera Leni; treballa per l'advocat Huld.
- El fabricant; un client del banc de K. que li recomana a aquest que visiti al pintor.
- El pintor Titorelli; un pintor de paisatges i retrats que té molt per la mà el tema judicial.
I també hi apareix algun altre personatge més, que no dic perquè no surten als títols, però que com tots els altres que he citat sembla que coneixen més que el propi implicat de què va i com s'ha de solucionar el procés de K.
Ja s'ha dit que aquest és un llibre estrany, cosa que sens dubte és el que pretenia l'autor, per tant crec que una bona manera d'encarar-lo és deixar-lo fer, llegir-lo des de l'absurd i no intentant buscar una lògica a les situacions de la història i a les actuacions dels personatges. Per la meva part, després d'un inici força feixuc, fer-ho d'aquesta manera m'ha permès una lectura més fàcil.
Continua... però no avança.
Aquests dos capítols serveixen a l'autor per presentar-nos nous personatges que interaccionen amb K. i amb el seu procés. Com ja veieu als títols, aquests personatges són:
- L'oncle Karl; un petit terratinent, oncle de K., que ve expressament del camp quan s'assabenta que el seu nebot ha estat processat.
- L'advocat Huld; un vell amic de l'oncle Karl i que aquest recomana al seu nebot.
- La infermera Leni; treballa per l'advocat Huld.
- El fabricant; un client del banc de K. que li recomana a aquest que visiti al pintor.
- El pintor Titorelli; un pintor de paisatges i retrats que té molt per la mà el tema judicial.
I també hi apareix algun altre personatge més, que no dic perquè no surten als títols, però que com tots els altres que he citat sembla que coneixen més que el propi implicat de què va i com s'ha de solucionar el procés de K.
Ja s'ha dit que aquest és un llibre estrany, cosa que sens dubte és el que pretenia l'autor, per tant crec que una bona manera d'encarar-lo és deixar-lo fer, llegir-lo des de l'absurd i no intentant buscar una lògica a les situacions de la història i a les actuacions dels personatges. Per la meva part, després d'un inici força feixuc, fer-ho d'aquesta manera m'ha permès una lectura més fàcil.
Blogger fa tant el tonto com si estiguéssim pujant per una d'aquestes interminables escales que ens remeten als estranys tribunals críptics d'aquest procés on no és possible aconseguir l'absolució real...jo estic llegint-me ja la tercera part i a punt d'acabar-la al.lucinant !!!! potser em sorpren menys que quan el vaig llegir fa més de 30 anys deu ser per que actualment estem un procés similar.....estem detinguts i ningú ens ha dit perquè ni com ni quan s'acabarà tot plegat ....i els personatges aparentment més allunyats són el qui tenen les claus ....els panys no sabem on són encara
ResponEliminaBlogger s'ha tornat Kafkià totalment :-DD
ResponEliminaDesprés torno, que tinc comentaris molt llargs per posar aquí :-)), però de moment vull fer notar una cosa... No sé si és "fallu" del meu llibre o què...
Al meu llibre l'oncle KARL es diu KARL i després es diu ALBERT!! Quan van a visitar l'advocat, que està malalt, li diu:
- Soy ALBERT, tu viejo amigo -dijo el tío.
- ¡Ah!, ALBERT -dijo el abogado...
Doncs res, a veure si als vostres llibres també passa això... i fins després!! :-))
Una bona similitud del llibre amb la realitat aquesta que fa l'ELFREELANG, realment sembla que segons com vivim com en K., ens porten per on volem i no arribem a saber mai ni el com ni el perquè. :-P
ResponEliminaEn el meu cas és la primera vegada que llegeixo "El Procés" i he dir que m'ha costat acostumar-me a que el que hi passa sigui sempre força absurd i tant poc lògic. Per això no ho analitzo, simplement llegeixo i el deixo fer. :-))
Si, ASSUMPTA, al meu llibre l'oncle Karl també es presenta com Albert quan visita l'advocat. :-DD
He estat buscant info sobre el tema de Karl / Albert i una opinió perfectament lògica seria que, com Kafka no va acabar aquesta novel·la, probablement encara no tenia ben decidits els noms definitius, primer va pensar en posar Karl i després va canviar a Albert :-)
ResponEliminaTinc tanta "teca" per comentar aquí que no sé ni per on començar...
En fi doncs, diré que, com a llicenciada en Dret, m'ha resultat absolutament fascinant aquesta part del llibre. Kafka es carrega qualsevol principi de seguretat jurídica fent que aquest procediment (d'aquesta jurisdicció estranya, que es mou per les golfes de les cases dels barris pobres, en ambients opressius i amb locals amb aire irrespirable) sigui absolutament el contrari del que seria un procediment amb garanties en un estat de Dret.
Kafka també tenia els estudis de Dret i això es nota moltíssim, perquè és com si agafés un tractat de seguretat jurídica, un procediment amb garanties i anés desmuntant peça per peça...
En llegir la part en que l'advocat li explica com funcionen les coses hi havia un moment en que no em podia aguantar el riure (és cert, eh?) Quan parla de com són les dependències pels advocats, amb aquell forat al terra per on passa una cama... però està prohibit fer obres de reparació...
(segueixo)
Coses com que:
ResponElimina- La llei no exigeix que el procediment sigui públic.
- L'escrit d'acusació és inaccessible per l'acusat i per la defensa (angoixant!!)
- Estrictament parlant, la llei no permet una defensa, només "la tolera".
- La defensa no pot estar present durant els interrogatoris i ha d'anar preguntant a través de la porta.
- El més important per la defensa són les relacions personals dels advocats (això és corrupció, corrupció, corrupció!!!!)
- Hi ha suborns, espionatges, robatori d'actes.
- Aquestes relacions personals a vegades tenen lloc perquè els propis funcionaris són els que, inesperadament, ofereixen alguna informació...
Dóna una sensació d'impotència i d'indefensió total, és angoixant...
Ara bé, en alguns passatges, com he dit abans, em partia de riure, la crítica és tan exagerada que arriba a ser grotesca... De fet, he llegit que Kafka a vegades també deia coses amb sentit de l'humor... i, per mi, el passatge que, en el meu llibre, comença dient: "Se contaba, por ejemplo, una historia, que, según todos los indicios, podía ser verdadera: Un viejo funcionario, un señor bueno y silencioso, había estudiado una noche y un día, sin interrupción -estos funcionarios eran más diligentes que nadie- un asunto judicial bastante dificil, especialmente complicado...."
El recordeu? És GENIAL!! Absolutament genial!! :-))
Potser per no haver estudiat dret, a mi tot aquestes parts més judicial (quan el pintor explica les diverses maneres de sortir-se'n del procés i algunes altres) se'm van fer una mica (força) pesades.
ResponEliminaRecordo aquesta escena que dius, ASSUMPTA, com molt absurda (dintre de l'absurditat general del llibre) però si que em va fer riure imaginar al funcionari fent caure els advocats escales avall. :-D
Al pròleg de la meva versió del llibre el traductor en parla del sentit de l'humor que deixa entreveure en Kafka a la seva obra i he de dir que jo també l'he trobat en diversos punts. A part d'aquest que comentem també em ve al cap la part final de la conversa amb el pintor, quan K. acaba carregat d'un munt de quadres tots iguals que el pintor li va encolomant. :-DD
Jo ja he acabat de llegir tot el llibre, però no dic res més que ja en parlarem al parell de blocs de lectura que falten. :-))
Siiiiiii hahaha quan li diu que si li agrada aquell en té un altre que és complementari, i encara un altre... i tots són iguals!! :-)) I que en K. té la temptació "d'oblidar-se'ls" al taxi, però finalment no ho fa :-DD
ResponEliminaL'escena del funcionari tirant els advocats per les escales, junt amb la del forat al terra de la sala, que quan un hi fica la cama sense voler, la cama es veu pel sostre del pis inferior, són boníssimes :-DD
Ah, jo no he acabat el llibre però no em falta massa... probablement l'acabi avui :-)
ResponEliminaQui farà el quart bloc? :-))
Estic bastant d'acord amb tu, MARCEL, jo també he trobat que alguns moments se'm feien pesats, per exemple, després del primer capítol, que em va agradar molt, els dos següents van decaure (tot dins el primer bloc) però a mi el tercer bloc en general em va agradar molt, per mi és el millor de tot el llibre :-) Tant la part del pintor (absolutament al·lucinant, amb aquella sortida que has de passar per damunt del llit i que condueix a noves dependències judicials!!)... però a mi la part de l'Advocat em va encantar, fins i tot vaig riure amb les anècdotes.
ResponEliminaCrec que la valoració general s'assemblaria molt a la teva, jo també tinc la sensació que aquest llibre és una obra mestra, però hi ha parts que si no hi fossin no passaria res :-)
A mi aquelles nenes de l'escala d'en Titorelli em posaven nerviosa. Suposo que deuen significar alguna cosa que no he "captat", però em semblaven com una mena de petits éssers maliciosos.
Com pot ser que tanta gent sàpiga coses d'una justícia tan rara?... "Oiga, usted está procesado, ¿verdad?"... No tinc paraules per descriure-ho :-))
Hola! Per fi aquest matí he acabat el tercer bloc, i ja he anat començant el darrer. Com vosaltres dieu, el llibre té punts avorrits, avorrits, avorrits. I a mi això no em deixa avançar!!! Pffff... confesso que m'està costant més del que creia. Per mi el llibre va començar amb molt d'interès i ha anat decaient. Aquest tercer bloc ha estat especialment llarg i dur, a excepció de la part del pintor que m'ha resultat una mica més fàcils.
ResponEliminaCoses a comentar que m'he anat apuntant:
- Trobo molt sorprenent que tothom que es troba en K. coneix aquesta mena de processos i aquesta misteriosa administració jurídica. Sembla que ell és l'únic que vivia en l'absolut desconeixement! Ell mateix ho diu un cop: "Hay tanta gente que tiene relación con el tribunal!".
- Seguint aquest mateix fil, això em fa pensar que tot el seu entorn està en el joc dels tribunals i que a ell li fan entrar poc a poc.
- També he captat la forta crítica a la ineficàcia de les administracions en temes de burocràcia.
- El sistema judicial és completament absurd, com ja ha detallat l'Assumpta. Tot al contrari de com esperaríem que ha de ser. Advocats que no poden defensar, acusats que no saben de què se'ls acusa,... un embolic.
- I junt amb això, la inutilitat que suposa, per part dels acusats, pretendre millorar alguna cosa del sistema.
El que aneu comentant dels "tocs d'humor"... jo dec estar molt poc receptiva, perquè no m'han fet cap gràcia. Simplement m'ha semblat més absurd encara!!!!
Doncs res, ja veieu que el llibre m'està costant de passar (porto dues setmanes i mitja... i pensar que em vaig llegir El Nom del Vent en 10 dies!), però bé, ja l'acabaré. Pel que fa al darreríssim bloc, al dels fragments, si voleu ja el faré jo, suopso que ja no trigaré massa dies més.
I després d'això, en fem ressenyes als respectius blogs? O ho deixem lliure i que cadascú faci el que vulgui?
Bé, sí, jo sóc dels que diu que el llibre té punts avorrits (potser, més que "avorrits", jo diria que m'han semblat intranscendents, com les converses amb la Sra. Grubach i amb la Srta. Bürstner) ara bé, a mi, en general, el llibre m'ha agradat molt. Hi he trobat autèntiques genialitats. La conversa amb l'advocat explicant com van les coses, els procediments secrets i on els advocats són "tolerats" i gràcies... l'aire asfixiant de les dependències judicials és absolutament simbòlic :-))
ResponEliminaEn quant a fer ressenyes als nostres blogs, doncs com vulgueu, a mi m'és igual, jo no faig ressenyes de tots els llibres que llegeixo, però si voleu que la fem tots un mateix dia, doncs endavant... i si us fa mandra, doncs ja comentarem al blog d'en MARCEL que ell sí que les fa totes ;-)
Només una cosa, en cas que es decideixi que sí, que ja que l'hem llegit en fem tots ressenya, llavors mirem de quedar en fer-la un dissabte (ni que sigui programant-la) perquè sinó a en MAC li trencaria tot l'esquema del seu blog :-)