Capítols: 14 a 31
 |
| Arnarstapi (Islàndia) amb el Snæfellsjökull nevat al fons. Tret d'AQUÍ |
Aquesta segona part del "Viatge al centre de la Terra" (Jules Verne - 1864) comença amb els protagonistes arribant al poble islandès de Stapi (o Arnarstapi), un petit poble pesquer situat als peus del mont Stapafell i que és l'última parada abans d'emprendre la ruta d'ascens al volcà Snæfellsjökull, la porta d'entrada a l'interior del nostre planeta.
Verne el descriu així: "Stapi és un poble format per una trentena de cabanes i construït en plena lava sota els raigs de sol reflectits pel volcà. S'estén al fons d'un petit fiord encaixat en una muralla basàltica que fa un efecte d'allò més estrany ... La muralla del fiord, com tota la costa de la península, es componia d'un seguit de columnes verticals, de trenta peus d'altura. Aquells fusts rectes i de proporció pura sostenien una arquivolta feta de columnes horitzontals, el sobreplom de la qual formava una mitja volta sobre el mar. A determinats intervals, i sota aquell impluvi natural, l'esguard sorprenia obertures ogivals d'un disseny admirable, a través de les quals les onades venien a precipitar-se escumejant..."
Verne el descriu així: "Stapi és un poble format per una trentena de cabanes i construït en plena lava sota els raigs de sol reflectits pel volcà. S'estén al fons d'un petit fiord encaixat en una muralla basàltica que fa un efecte d'allò més estrany ... La muralla del fiord, com tota la costa de la península, es componia d'un seguit de columnes verticals, de trenta peus d'altura. Aquells fusts rectes i de proporció pura sostenien una arquivolta feta de columnes horitzontals, el sobreplom de la qual formava una mitja volta sobre el mar. A determinats intervals, i sota aquell impluvi natural, l'esguard sorprenia obertures ogivals d'un disseny admirable, a través de les quals les onades venien a precipitar-se escumejant..."
|
|
En aquest petit poble, el professor Otto Lidenbrock, el seu nebot Axel i el seu guia Hans llogaran els serveis de tres islandesos que els ajudaran a transportar l'equipatge fins al fons del cràter del volcà i, una vegada allí, els tornaran a deixar sols perquè ells tres emprenguin l'aventura de començar realment el viatge al centre de la Terra pròpiament dit.
Com vam dir al post de presentació, Jules Verne barreja de manera magistral en aquesta obra la seva inventiva de pura ciència-ficció amb detalls reals que donen versemblança a la història. Com sabíem, el volcà Snæffell per on entraran a l'interior de la Terra existeix realment i també hem vist que és real el poble de Stapi que els serveix de punt de partida d'aquesta ruta.
Són també de veritat les eines i els instruments que fan servir durant l'aventura i que Verne enumera en un capítol anterior. En destacaré només un d'aquests aparells, el que més m'ha cridat l'atenció. Em refereixo a les làmpades de Ruhmkorff que, en aquests capítols, il·luminen el descens dels protagonistes a les entranyes de la Terra i que, quan es va escriure la novel·la, feia pocs anys que s'havien inventat per ser utilitzades en mineria.
El mateix Verne, en una nota a peu de pàgina, en dóna la descripció: "L'aparell del senyor Ruhmkorff consisteix en una pila de Bunzen, activada per mitjà de bicromat de potassa, que no fa cap olor; una bobina d'inducció posa l'electricitat generada per la pila en comunicació amb una llanterna d'una disposició particular; en aquesta llanterna es troba un serpentí de vidre on s'ha fet el buit, dins del qual resta solament un residu de gas carbònic o nitrogen. Quan l'aparell funciona, aquest gas es torna lluminós i produeix una llum blanquinosa i contínua. La pila i la bobina es col·loquen dins d'un sac de cuir que el viatger porta en bandolera. La llanterna, col·locada exteriorment, il·lumina a bastament en les foscors profundes; permet aventurar-se, sense témer cap explosió, enmig dels gasos més inflamables, i no s'apaga ni en els cursos d'aigua més profunds. El senyor Ruhmkorff és un savi i un hàbil físic. El seu gran descobriment és la bobina d'inducció que permet generar electricitat a alta tensió. Acaba d'obtenir, el 1864, el premi quinquennal de 50.000 francs que França reserva a l'aplicació més enginyosa de l'electricitat. (N. de l’a.)"
Com vam dir al post de presentació, Jules Verne barreja de manera magistral en aquesta obra la seva inventiva de pura ciència-ficció amb detalls reals que donen versemblança a la història. Com sabíem, el volcà Snæffell per on entraran a l'interior de la Terra existeix realment i també hem vist que és real el poble de Stapi que els serveix de punt de partida d'aquesta ruta.
Són també de veritat les eines i els instruments que fan servir durant l'aventura i que Verne enumera en un capítol anterior. En destacaré només un d'aquests aparells, el que més m'ha cridat l'atenció. Em refereixo a les làmpades de Ruhmkorff que, en aquests capítols, il·luminen el descens dels protagonistes a les entranyes de la Terra i que, quan es va escriure la novel·la, feia pocs anys que s'havien inventat per ser utilitzades en mineria.
El mateix Verne, en una nota a peu de pàgina, en dóna la descripció: "L'aparell del senyor Ruhmkorff consisteix en una pila de Bunzen, activada per mitjà de bicromat de potassa, que no fa cap olor; una bobina d'inducció posa l'electricitat generada per la pila en comunicació amb una llanterna d'una disposició particular; en aquesta llanterna es troba un serpentí de vidre on s'ha fet el buit, dins del qual resta solament un residu de gas carbònic o nitrogen. Quan l'aparell funciona, aquest gas es torna lluminós i produeix una llum blanquinosa i contínua. La pila i la bobina es col·loquen dins d'un sac de cuir que el viatger porta en bandolera. La llanterna, col·locada exteriorment, il·lumina a bastament en les foscors profundes; permet aventurar-se, sense témer cap explosió, enmig dels gasos més inflamables, i no s'apaga ni en els cursos d'aigua més profunds. El senyor Ruhmkorff és un savi i un hàbil físic. El seu gran descobriment és la bobina d'inducció que permet generar electricitat a alta tensió. Acaba d'obtenir, el 1864, el premi quinquennal de 50.000 francs que França reserva a l'aplicació més enginyosa de l'electricitat. (N. de l’a.)"
Pel que fa concretament al text del llibre en aquesta segona part, ja he dit que comença amb els protagonistes iniciant la ruta que els portarà a dins del cràter del volcà Snæfellsjökull i, una vegada allí, continua explicant el que els passa a mesura que es van endinsant cada vegada més en l'interior del nostre planeta. No és aquesta, evidentment, una aventura sense perills i en viuran més d'un en aquestes primeres etapes sota terra però no cal explicitar-los aquí, que és millor llegir-los directament a la novel·la. Ho podem fer en la versió original francesa consultant les pàgines de la Wikisource dedicades a aquesta obra de Verne, on també trobarem les il·lustracions que Édouard Riou va fer l'any 1867 per a la primera edició del llibre i que ens mostren els moments més destacats de la trama. A continuació, enllaço les corresponents als capítols que ens ocupen en aquest bloc de lectura:
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
Com veiem, aquest bloc s'acaba amb els tres protagonistes davant d'un gran mar subterrani que hauran de creuar per continuar el seu viatge. Per saber com s'ho faran, a quines noves aventures s'enfrontaran i quins nous perills hauran de vèncer per sortir-se'n amb èxit haurem de continuar llegint la novel·la... :-))
He vist el post aquest matí des del mòbil (però no domino la tècnica per posar comentaris des del mòbil) i ja llavors m'ha semblat de categoria màxima. Això de posar l'explicació -amb imatge i tot- de les làmpades de Ruhmkorff ja mereix el Cum Laude ;-)) Veig que també has trobat les il·lustracions que de Riou i que les has pogut pujar al post... Queden súper bé!
ResponEliminaHauré de buscar la teva font perquè jo les vaig estar fotografiant del meu llibre!! Aggggh! :-DD
Per la tarda he estat fora de casa un munt d'hores i és ara que ja puc seure a posar el comentari...
És en aquest segon bloc de la nostra lectura quan, per fi, els nostres aventurers començaran el que pròpiament serà el descens al centre de la Terra... Moltes teories es contradiuen aquí. L'Axel pensa que és impossible arribar-hi degut a que la temperatura que es trobaran serà aviat tan alta que hauran de donar mitja volta... el seu oncle diu que no té pas per què ser així i en Hans no diu res. Però en aquesta i en moltes altres coses, la barreja de la ciència i de la ficció ens pot fer creure allò que l'autor vulgui... i ens pot convèncer de les teories més estranyes ;-))
Tornant al meu "corasón partío" entre les dues obres de Verne que hem llegit, penso que aquest és un altre dels punts pels que aquest llibre m'agrada "encara més" que la Volta al Món en 80 dies, el qual és un magnífic llibre d'aventures, però de ciència ficció en té molta més el Viatge al Centre de la Terra i a mi la ciència ficció m'agrada força :-))
Començant pel final, és evident que si busquem ciència-ficció aquesta novel·la passa per davant de "La volta al món". Aquella era més d'aventures i aquesta que ara tenim entre mans és molt més fantasiosa. Per ser exactes és completament fantasiosa però, com ja hem dit, l'embolcall de dades reals fan que et creguis aquesta fantasia, això és perfecte per gaudir la lectura i no cal dir que Verne és un geni en aquest sentit.
ResponEliminaPel que fa a les imatges, l'enllaç que he posat al post et portarà directament a la Wikisource en francès on hi ha la còpia de la versió original del llibre on trobaràs totes les il·lustracions de E. Riou. És tot un luxe que la teva edició del llibre les inclogui. Parlant del teu llibre t'he de dir que, a partir de la imatge que en vas posar al post anterior, he fet una mica de recerca i he trobat AIXÒ. Si la col·lecció fos en català, me'n compraria alguns números segur. :-)
Ai, MAC, jo sí que necessitaria ciència... però de la bona i que no fos ficció. La meva connexió cada dia va pitjor. La impressora no funciona com cal i no sé què he tocat que ara em surt que està "fuera de línea" i no puc imprimir res, no sé pas com ho arreglaré... em costa un munt carregar qualsevol pàgina i, a més, amb aquesta calor... però bé, el temps passa de forma inexorable per sort i ja arribarà la tardor.
EliminaM'ha fet molta gràcia que hagis trobat la col·lecció a la que pertany el meu llibre! Probablement seria el número promocional i, com sortiria súper bé de preu, el vàrem comprar i ara m'ha anat la mar de bé. Clar que jo també hauria preferit que fos en català, però bé... no em desagrada tampoc llegir en castellà, el meu nivell en aquest idioma sempre ha estat boníssim i, actualment, m'adono que a vegades tinc alguns dubtes ortogràfics en paraules que fa anys no hagués dubtat ni un segon, així que, per no perdre coneixements, no vull mai deixar de llegir també en castellà. Altra cosa és que porto una ratxa en que tot és en castellà i això tampoc m'agrada gens. Sortosament, el llibre que tenim per l'agost serà en català :-))
Crec que per fer el tercer post aniré a copiar els dibuixos del MEU llibre a la TEVA pàgina :-DD
Tema IMPRESSORA: És difícil saber que li passa (sobretot si tu mateixa admets que "no sé que he tocat" :-DD) però si el mètode de resolució típic no funciona (apagar l'ordinador i tornar-lo a engegar) pots provar de cercar la solució per internet. Si poses "impressora fora de línia" a Google surten un bon grapat de pàgines, a veure si alguna d'elles parla de la teva marca d'impressora i t'inspira per arreglar el problema. :-)
ResponEliminaTema CONNEXIÓ: Jo, a casa, encara tinc ADSL que funciona prou bé però que de tant en tant pateix baixades de velocitat i fins i tot tallades puntuals de connexió. Fa pocs mesos que van instal·lar la fibra al meu carrer i tinc pensat fer el canvi perquè m'asseguren que la fibra no té aquests problemes típics de l'ADSL per això em quedo sorprès cada vegada que expliques aquests maldecaps amb la teva connexió des de que et van posar la fibra. En el meu cas seria d'Orange i no de Movistar però, tot i així, em fa por fer el canvi i que en comptes de millorar vagi a pitjor però com suposo que a la llarga ho hauré de fer igual, ja t'ho explicaré. :-P
Tema LLIBRE: A mi tampoc em fa res llegir llibres en castellà, si t'hi fixes al meu comentari parlava de comprar-me'ls no de llegir-los. ;-D
Tema IL·LUSTRACIONS: El teu post perdrà l'aire "handmade" i de "Do it yourself" però t'estalviaràs feina, certament. :-DDD
Ja vaig fent... a veure si el puc publicar avui (dimarts) al llarg del dia :-))
EliminaTema IMPRESSORA: Es va arreglar sola quan vaig tornar a tocar moltes coses i una d'elles seria la mateixa que ho va espatllar però en sentit contrari... És que és un problema que té diverses ramificacions. La pitjor és que no funcioni. Les versions intermitges són que cada vegada que engego m'imprimeix una pàgina de control, com si just hagués canviat el cartutx de tinta... en fi, és igual... Ara ja va :-DD
EliminaTema CONNEXIÓ: Estic segura que si et poses fibra t'anirà molt bé. El que em passa a mi és pura mala sort. A algú li ha de tocar... Life is life... No hay equipos pequeños y hay que respetar al rival...
Jo crec que el problema és que meu router és una porqueria. O sigui, que el problema no és de la fibra (o sí... )
Tu saps si quan tens fibra les trucades telefòniques pel telèfon fix TAMBÉ passen per la fibra? Ho dic perquè jo, sempre que truco a ma germana, quan portem uns deu minutets parlant o bé se'm talla en la forma clàssica (pip pip pip pip) o bé em pega un xiulet que em deixa mig sorda PIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII durant el qual ma germana em segueix sentint però jo no la sento a ella i he de penjar.
Si el telèfon fix té a veure amb la fibra doncs ja puc dir que em va tot fatal.
Abans que el telèfon fix comencés a fer el ximple, l'Internet ja li duia la davantera i jo havia trucat unes quantes vegades a Movistar (si truques per la nit t'atenen molt millor... a les 12 de la nit...) i em feien proves, comprovacions, i al final em deien que "se han hecho cambios en no sé què de la configuración" i que provés si anava... Ho provava i llavors anava, però al dia següent ja tornava a anar lent, es tallava, etc. fins que un dia em van dir que la culpa podia ser del WI-FI perquè l'ordinador i el router estan lluny (està a l'habitació del costat, NOMÉS hi ha un envà al mig)...
Que jo sàpiga, si tens el router i l'ordinador AL COSTAT no necessites WI-FI... si el fas servir és JUSTAMENT perquè no vols foradar parets, dic jo.
I jo penso que si hi ha gent que "roba" el WI-FI dels veïns és perquè aquest té un senyal de suficient potència com per travessar més d'un miserable envà.
Em van dir que em comprés un "repetidor" que no sé on volen que posi perquè no hi ha cap habitació entremig. De fet, en metres, el router i el PC estan bastant a prop.
Obviament, no vaig comprar cap repetidor perquè ja no em refio de res d'aquesta gent. Em va psé-psé i a estones fatal.
Quan tenia ADSL, per cert, també amb WI-FI, clar, el senyal arribava a tota la casa. En fi, un fàstic.
Abans n'hagués parlat!!. Des d'ahir a la tarda que el meu ADSL es connecta a una desena part de la seva velocitat habitual i això vol dir que tot va "com una cafetera". A veure si puc enviar aquest comentari (si l'estàs llegint és que si he pogut :-DD)
ResponEliminaLa fibra i la línia de coure del telèfon de "tota la vida" són dues instal·lacions independents. El teu telèfon fix pot passar per la fibra (seria el més lògic ara que ja t'arriba a casa) o pot continuar igual que abans si no t'ho van canviar, només cal que miris on està connectat per saber-ho (si està endollat al nou "endoll" de fibra o directament al router o, al contrari, continua al mateix lloc d'abans) i així descobriràs qui té la culpa d'aquests nous problemes.
En quant al WIFI, si amb el router ADSL arribava a tota la casa i amb el de Fibra no ho fa, és possible que sigui culpa d'aquest nou router que no li funciona la senyal Wifi prou correctament. Si el problema és aquest pots demanar que te'l canviïn, parla amb els del servei tècnic a veure que et diuen.
Pel que fa a la impressora, m'alegro que ja funcioni encara que això de que cada vegada imprimeixi un full de control s'hauria de mirar que la tinta no és gens barata.
I publica el post quan et vagi bé, ja ho saps. :-)