dilluns, 20 d’octubre del 2014

Les claus de vidre (Jaume Fuster) [Presentació]


Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 1945 - L'Hospitalet de Llobregat, 1998) va ser un escriptor genuí, amb voluntat de ser-ho i de crear lectors per tal que la literatura catalana pogués arribar al màxim de públic possible. En aquest sentit, la seva obra literària va tractar temàtiques diverses (novel·les policíaques, ficció mitològica, periodisme polític, impacte dels mass-media, etc). Destaca també la seva notable tasca de traductor i d'articulista als principals mitjans de comunicació catalans, així com l'aportació que va fer en el camp audiovisual, com a guionista televisiu i cinematogràfic.

A l'estudi "Teoría e historia de las sagas policiales en la literatura española contemporánea (1972-2007)", escrit per Javier Sánchez Zapatero i per Àlex Martín Escribà, coordinadors del Congrés de Novel·la i Cinema Negre de la Universitat de Salamanca i publicat a Dicenda - Cuadernos de Filología Hispánica (2010 - vol. 28, 289-305) podem llegir:
"... Al hablar de la primera saga policial de la década de los setenta se ha de hacer referencia a un escritor que frecuentemente es olvidado como antecesor del siempre citado Manuel Vázquez Montalbán. Se trata de Jaume Fuster, que establece dos sagas claramente diferenciadas dentro de su narrativa, compuesta también en catalán. La primera está protagonizada por el investigador ocasional Enric Vidal, un personaje que participa en dos novelas: De mica en mica s’omple la pica [El procedimiento] (1972), novela fundacional que marcó el resurgir del género tras el ostracismo al que fue condenado por la política cultural franquista, y La Corona Valenciana [La Corona Valenciana] (1982), una novela dedicada a Rafael Tasis ... La otra saga de Fuster la interpreta el detective Lluís Arquer, un “tipo duro” que protagonizó tres aventuras con los títulos Les claus de vidre [Las llaves de cristal] (1984), Sota el signe de sagitari [Bajo el signo de la sagitario] (1986) y Vida de gos i altres claus de vidre [Vida de perro y otras llaves de cristal] (1989). A pesar de que los dos personajes creados por Fuster se desplazan de forma constante para resolver sus casos, apareciendo en sus novelas escenarios urbanos de toda Europa y de Estados Unidos, la ciudad de Barcelona vertebra las dos sagas desde el punto de vista espacial. Los protagonistas se mueven por todo tipo de espacios de la capital catalana, conformando así un entramado laberíntico que permite observar la ciudad en todas sus variantes y que se podría definir, tal y como han hecho algunos críticos como Jordi Castellanos, como de “costumbrismo urbano” (J. Castellanos, p. 154).
Después de la aparición de la obra de Fuster, Vázquez Montalbán, padre indiscutible de la novela negra española y admirador del escritor catalán, creó al investigador iconoclasta y gourmet Pepe Carvalho, el protagonista de la saga más importante del género español..."

En aquest blog i per compartir-ne la lectura en aquesta ocasió, hem triat el seu llibre titulat "LES CLAUS DE VIDRE" (1984), un dels més destacats dins la producció de temàtica policíaca de l'autor. Es tracta d'un llibre interactiu on se'ns plantegen disset casos del detectiu Lluís Arquer, un peculiar perdiguer que fuma en pipa i és amant de la música clàssica.

Jaume Fuster ret, amb aquest llibre, un particular doble homenatge a dos destacats autors del gènere de misteri. El primer el veiem en el mateix títol, manllevat d'una de les obres cabdals de la novel·la negra, "La clau de vidre" (Dashiell Hammett - 1931), i l'altre es troba en el nom del detectiu protagonista ja que Lluís Arquer és una adaptació al català del mític Lew Archer creat per Ross Macdonald. A aquest personatge i autor, el propi Jaume Fuster els anomena, respectivament, cosí germà i oncle del seu protagonista, tal com podem llegir en els agraïments del llibre.
Una primera versió de les històries que apareixen en aquesta obra va ser publicada, entre el 25 de desembre de 1982 i el 17 de juny de 1983, a la revista 'El Món'. Després el mateix autor en feu, per aquest llibre publicat per primera vegada l'any 1984, la versió definitiva d'aquesta selecció de disset relats negres que ens porten a diferents espais de la societat barcelonina de l'època: del món de la droga al dels concerts de rock, de la burgesia industrial a la política, del món de la pintura al de la música, d'un plàcid monestir al mig de la Mediterrània a un creuer de luxe. Sempre envoltats de la violència social, de la ironia i de la duresa que comporta el gènere i amb l'afegit del joc que Fuster, a més, ens proposa a cada relat.
Aquestes històries també van servir de base per un concurs de televisió, emès per TV3 l'estiu de 1986, que amb el mateix títol presentava cada setmana un episodi protagonitzat per Jaume Comes en el paper de Lluís Arquer on s'escenificava un cas policíac que tres parelles de concursants havien d'intentar resoldre amb les pistes que els donaven.

I és aquest mateix joc, el que ens proposa Jaume Fuster quan ens posem a llegir aquesta obra que, com ja he dit, vol ser un llibre interactiu que busca la implicació del lector. Així ens ho expliquen a la introducció:
"L'autor i l'editor us proposen un joc. Lluís Arquer, detectiu privat, resol, en cadascuna d'aquestes claus de vidre, un misteri a través de determinats mecanismes de deducció, a partir d'elements que es troben en la història. Un cop llegida cada aventura de Lluís Arquer, doncs, us desafien a buscar les pistes que han solucionat el cas. Si no les trobeu, al final del llibre hi ha les disset claus. Abans de buscar-les, però, penseu-hi una mica, rellegiu si cal, la història i intenteu resoldre el misteri vosaltres mateixos"
.

Llegirem doncs i també farem de detectius, i ho anirem explicant en els següents posts. El llibre no és gaire llarg, té 162 pàgines, per això dividirem la seva lectura en només tres blocs d'una mitja dotzena de relats cadascun. Copio a continuació l'índex, ressaltant en diferents colors aquests blocs de lectura:

00.- Un pany rovellat (Pròleg)
01.- Farina de fer nones
02.- La Marieta de Bolvir
03.- La ruta dels almogàvers
04.- No dispareu contra el burgès
05.- Algú té un llumí?


06.- Assegurança de vida
07.- Cornut i pagar el beure
08.- Presenti's al mostrador d'informació
09.- Març marçot, mata la vella i la jove si pot
10.- De llibres i paraigües no se'n tornen gaires
11.- Músic pagat fa mal so


12.- Fiat lux
13.- El rapte de les Sabines
14.- La festa
15.- La finestra tancada
16.- Mas Obac
17.- La lluna en un cove


ZZ.- Les claus de vidre (Solucions)



Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

9 comentaris:

  1. impressionant, treballadíssim post introductori. Un "aperitiu" de primera categoria, MAC, per obrir la gana davant d'aquesta lectura-joc de relats-enigmes que, n'estic segura, faran que ens ho passem molt bé!! ;-))

    Et felicito, company, per tot el que has explicat. Tan sols recordava que, feia anys, s'havia fet un programa de televisió amb aquest nom i que era una mena de concurs, però no el tinc massa present. Tota la resta de coses que expliques és nou per mi i m'ha resultat molt, molt interessant (què xules les cobertes dels llibres de Dashiell Hammet i Ross Macdonald)!! :-))

    Amb la motxilla ben plena d'entusiasme i amb moltes ganes d'encertar enigmes, "em demano" el primer bloc!! :-DDD

    ResponElimina
  2. Algunes de les dades també han estat una sorpresa per a mi. Per exemple, sabia que el títol venia de la novel·la de Hammett però no tenia present la procedència del nom del detectiu.
    Em va agradar també, trobar aquest estudi sobre la novel·la negra on es destaca tant l'obra de Fuster, per això el vaig voler copiar aquí.
    I pel que fa a la sèrie de televisió, em passa el mateix que a tu, recordo tan vagament aquell concurs que no podria explicar gens com anava.

    Jo ja he començat a llegir algun dels casos, n'anirem parlant quan toqui. Només t'avanço que venen a ser una mena d'enigma lateral però més ampliat. :-DD

    ResponElimina
  3. Un llibre ple d'enigmes laterals ampliats!! Iujuuuuuuu!! :-DDDD

    Ho passarem "pipa"!!!

    ResponElimina
  4. Ja he legit tres enigmes! :-) (més el pròleg hehe) Per cert, molt graciós l'agraïment "doble" a en Tísner :-DDD

    Dels tres que he llegit, els dos primers estic segura (no he mirat les solucions, clar!!) que els encerto. Ho vaig veure immediatament, però el tercer m'he embolicat amb tanta popa, proa i vocabulari de vaixell (em semblava que tornava a llegir els relats d'en Pla! hehehe) així de, de moment, el deixo com a "no resolt".

    Quan acabi el bloc sencer el repassaré a veure si trobo alguna pista ;-) i, tant si la trobo com si no, segur que aquest cap de setmana faré el post ;-))

    ResponElimina
  5. Ah! Quan faci el post, explico les solucions que a mi em sembla que són, no? :-))

    ResponElimina
  6. Jo ja n'he llegit 7 o 8. Com no són gens llargs, el meu "mètode lector" ;-D és el següent: Primer em llegeixo el relat complet com a tal, sense buscar pistes ni res. Després el llegeixo altra vegada centrant-me en trobar la pista que dona la solució i, en base a això, em faig una hipòtesi. L'últim pas, es comprovar aquesta hipòtesi mirant les solucions (no tinc la paciència d'esperar a acabar el llibre com fas tu :-DDD).

    D'aquests tres primers que cites, coincideixo amb tu. Els dos primers els vaig encertar (el segon immediatament i el primer em va costar una mica més) però el tercer no el vaig trobar. I de moment, segueix sent l'únic "sense solucionar", els altres els he vist més clars (fins ara almenys) :-))

    ResponElimina
  7. Ah!, i sobre això d'explicar les solucions al post. No sé si ho hauríem de fer... potser millor als comentaris, no?

    ResponElimina
  8. Ah, d'acord, les solucions millor als comentaris... encara que, llavors, el post potser quedarà més curtet, però és igual :-)

    Doncs jo els dos primers no vaig haver de repassar res. Bé, sí, vaig comprovar, però la resposta em va venir sola. Vaig acabar el relat i vaig dir "ja sé en què es basa... en tal" i llavors vaig tornar al text per confirmar la frase o paraula clau... en canvi el tercer, sí que vaig rellegir un tros sencer ahir mateix i "ni por esas" ;-))

    Oooooooooh!! busques les solucions en acabar!! Què impacient!! :-DDD Jo no les penso pas mirar fins que acabi tot el llibre! De fet, quan posi el que jo crec que sé (el que penso que encerto i el que penso que no encerto) ho faré sense haver mirat o sigui que, potser, en algun em trobi amb una sorpresa i potser penso que el sé i m'estigui equivocant ;-))

    Molt divertit el llibre!! Aquest vespre llegiré més. Ara he de marxar pitant a comprar unes cartolines per uns punts de llibre, passar per la Parròquia una estona, anar a classe d'anglès i, cap a les 20:00 seré lliure de nou :-)))

    ResponElimina
  9. Jo m'ho estic passant molt bé llegint-lo però m'adono que no ho faig com un llibre de relats "normal" (potser perquè de fet, no és un llibre de relats normal :-DD). Vull dir que tinc la impressió de llegir un recull d'enigmes laterals i per tant, en el meu cas almenys, el "misteri" passa pel davant de la literatura. :-))

    Sí, no puc evitar anar a comprovar de seguida si les meves hipòtesis són les correctes. :-DDD

    I pel que fa als posts que hem de fer, he d'admetre que no tinc gaire clar com encarar-los. He dit això de no posar-hi les solucions per allò de no fer spoilers però potser sí que aleshores hi ha poc a explicar. No sé, la primera idea que he tingut és fer una mica de presentació de cada cas per després parlar-ne més als comentaris però això no vol dir que tu hagis de fer el mateix. Com et toca fer el primer a tu, m'espero a veure com el fas i potser te'l copio. :-)))

    ResponElimina