Ja fa setmanes que el vàrem concloure, però per diversos motius no em puc posar a fer un post amb una mica de cara i ulls fins ara dons, encara que sigui curtet, cert contingut ha de tenir.
Aprofito per dir que les dues primeres imatges d'aquest escrit són propietat d'El Porquet de Sant Antoni, blogaire i tuitaire català, que ens les ha cedit molt amablement. Corresponen a una edició antiga del llibre que, com ens va explicar, és com un tresor per a ell, ja que la novel·la és una de les seves preferides en la literatura catalana.
Doncs bé, en aquesta darrera part de la història passen algunes coses que, personalment, m'han sobtat molt doncs trobo que no encaixen amb el personatge Jordi Fraginals tal com jo me l'havia imaginat. Fins ara, la narració m'havia agradat moltíssim. Cada personatge representava una forma de ser tan ben explicada, tan ben encaixada en la història que, la forma de concloure-ho tot m'ha decebut bastant.
Hem llegit unes escenes brutals, magníficament descrites, d'un incendi al bosc, en unes terres propietat d'en Jordi Fraginals. Ell i els seus homes, però sobre tot ell, es barallen incansables amb les flames, el veig presentat com un guerrer que té al davant un exèrcit sense compassió. Mentre ho llegia gairebé podia sentir el soroll de la bogeria del foc, veure el fum, "sentir" la terrible calor de les flames que s'apropaven. I ell, sense defallir, dirigeix les seves tropes -els seus treballadors- utilitzant les que creu millors tàctiques i sense por. Aquest home tan valent no mereixia un final així.
Però no és tan sols pel fet de ser valent o no, hi ha molt més... però ho diré en un primer comentari per no omplir aquest post d'spoilers.
El llibre m'ha agradat? Sí, però...
ResponEliminaEstà ben escrit? Sí, molt, moltíssim.
M'ha convençut el final? Gens ni mica.
Un xiquet que de petit saltava, corria, pujava arbres, que semblava que no tenia por de res. Que de gran treballa incansable, tindria POR d'anar al metge a fer-se treure una mena de berruga dolenta? No, en absolut. De fet, tot el via crucis de súpliques de la seva dona perquè vagi al metge ja ni s'hauria produït perquè, si bé seria possible que ell no donés massa importància a la llaga que li surt a la boca, a la primera intervenció de la dona, hauria anat al metge i s'ho hauria fet treure. Aquest és el Jordi Fraginals que l'autor ens descriu als primers capítols, no un home torturat que deixa passar més d'un any fins que el mal ja no té cura i, llavors, tria matar-se ell mateix.
L'únic motiu pel qual en Jordi gosa enfrontar-se a son pare és l'amor que té per l'Alberta... Què farà ara, deixar-la sola? Li agrada deixar-la viuda, per molt que econòmicament ho deix tot lligat? Li agradaria a ell que l'Alberta li hagués fet això? Això és estimar? Diuen els psicòlegs que una parella (enamorada) d'un suïcida ho passa fatal perquè es sent terriblement culpable de no haver sabut ajudar la persona que estima... En Jordi mai li hauria fet això a l'Alberta.
I els fills? No els vol veure créixer? No vol veure els seus néts?...
En fi, el pitjor final que m'hagués pogut imaginar per a una novel·la a la que, fins arribar a aquest últim tram, hagués qualificat amb una Matrícula d'Honor.
A mi també em va decebre una mica aquest final que, com bé expliques, trobo que no s'adiu amb el personatge lluitador i "capaç de sobreposar-se a qualsevol entrebanc" que havia estat en Jordi durant tota la novel·la.
ResponEliminaExceptuant això però, he gaudit molt amb la lectura i m'ha tornat a quedar la sensació de que és un gran llibre i que ha valgut molt la pena llegir-lo.
M'ha agradat veure el llibre que EL PORQUET ens va presentar l'altre dia, si Mr. Google no m'ha enganyat es tracta de la tercera edició de l'obra que va ser publicada l'ant 1938. Realment, tota una joia!
I ara a descansar el juliol, però a l'agost hi tornem amb "Orgull i prejudici", no? ;-)
I tant que sí!!... Al final, sigui com sigui, superant tots els entrebancs que, a vegades, la vida ens posa, sempre ens en sortim i els llibres van quedant acabats i ressenyats tal com correspon a un blog seriós com aquest :-DDDD
ResponEliminaBé doncs, el juliol ja s'acaba i jo ja tinc a punt el post de presentació del llibre de Jane Austen. Et va bé si el publico dilluns vinent, dia 3 d'agost? :-)
ResponEliminaI tant que em va bé!! :-))
EliminaJa tinc ganes de llegir aquest llibre (que em van regalar pel meu darrer aniversari, desembre 14 i des de llavors espera torn) però em fa patir una mica per tu, ja que li vaig deixar llegir primer a en Josep Lluís i el va trobar psé-psé... donat que sé de noies que els ha encantat i, fins i tot una diu que és el millor llibre que ha llegit mai, em temo que estem davant d'una història d'aquelles que en XEXU qualificaria sense pietat com a "llibre per a dones"... Si és així... ho sento!! :-DD
De fet, si vols, el pots publicar abans i tot, perquè estic en disposició de començar quan vulguis. Fa uns dies vaig acabar una novel·la de les de la Mary Higgins Clark i ara tinc entre mans un llibre de filosofia que no entenc res de res. Un dia et copiaré una senzilla frase perquè vegis que és la cosa més enrevessada del món... però em fa il·lusió perquè me'l va regalar el seu autor, que és un tio molt agradable i el vull acabar sí o sí... però puc anar llegint una o dues pàgines cada dia (vaig per la 30, més o menys, en té unes 140, així que abans de fi d'any l'acabo) :-DD
EliminaNo m'han agradat mai aquestes classificacions basades en els tòpics i les generalitzacions i per tant no hi crec. Si aquest llibre ha arribat a ser un clàssic de la literatura, segur que ha estat perquè ha agradat a molts lectors i entre aquests segur que hi ha molts homes, m'estranyaria que no fos així. Com també m'estranyaria que no hi hagués moltes dones a les que no ha fet el pes. Per tant, pot ser que el llibre no m'agradi (ja ho veurem quan l'acabi de llegir) però si és així segur que no diré que ha estat perquè "és de dones". ;-)
ResponEliminaJo també tinc ganes de començar-lo, així que dilluns publicaré el post de presentació. Avui n'he començat un que em durarà aquests quatre dies que falten (per cert, si el teu és de filosofia, aquest meu va de física quàntica :-DD). Però, no cal que m'esperis que ja saps que després sempre t'atrapo. Si durant el cap de setmana vols començar "Orgull i prejudici", fes-ho sense problemes. :-))
Ja et porto avantatge!! :-DDD
EliminaA veure si m'atrapes!!! hahaha
(Val, d'acord, d'acord... la pregunta correcta hauria de ser "a veure quan m'atrapes" hahaha)
No per res, eh? però per tal com va el meu llibre de filosofia, potser encara em resultaria més comprensible el de física quàntica! (a no ser que sigui una broma que llegeixes això... que jo m'ho vaig creure, eh?) :-DDD
No, no és broma. Fa unes setmanes va començar el servei de préstec de llibres digitals de les biblioteques de Catalunya i, remenant pel seu catàleg, vaig trobar el llibre "Els límits de la vida" de Salvador Macip que ens presenten amb aquesta frase: "El món de Sofia" ens va explicar la filosofia. "La porta dels tres panys" ens va explicar la física quàntica. "Els límits de la vida", ara, ens explica la biologia, el que som i què fem aquí. Va ser veure-ho i decidir que m'havia de llegir aquests tres llibres. He començat per "La puerta de los tres cerrojos" perquè és el més curt i m'anava bé per aquests dies que falten fins dilluns. ;-))
ResponEliminaEm sembla una magnífica decisió la de llegir aquests tres llibres! Fins i tot me n'has fet venir ganes... si sabés que seria capaç d'entendre alguna cosa encara m'hi apuntaria ;-))
EliminaAquí et deixo una frase del meu llibre de filosofia:
"La reflexió sobre l'absència ens du a l'ésser que s'expressa en l'ambigua i impersonal constatació del fet que hi ha (il y a); única afirmació possible que reconeix la incapacitat de conceptualitzar allò que és constitutivament buit, alhora que invoca, només apuntant-lo, assenyalant-lo, el domini de la suposició, el residu de l'absència, la impensable ombra d'un existent desaparegut"
Aquesta no és la més complicada, eh? tan sols és la primera que he vist una mica així, complexeta ;-))
Llegida aquesta frase, et puc assegurar que el llibre de física quàntica l'entendries molt millor. :-DD
ResponEliminaDe fet, és com un conte d'un noi que entra en un univers quàntic i, mentre ens relaten el que li va passant ens expliquen els diferents conceptes de la física de les partícules que hi estan relacionats, però no hi ha (il y a :-DD) cap llenguatge tècnic complicat. Està força bé. :-))
Vaig a programar el post de presentació d'"Orgull i Prejudici", sortirà a les 10:00. :-)
Vist!! :-))
EliminaAra m'és impossible fer un comentari com cal... tornaré en una horeta més o menyx :-DDD