 |
| Primera edició (1911) |
PETER PAN o El nen que no volia créixer ("Peter Pan; or, the Boy Who Wouldn't Grow Up" o també "Peter and Wendy") és, originàriament, una obra de teatre per a nens escrita per l'autor escocès Sir James Matthew Barrie (1860 - 1937) i estrenada a Londres el 27 de desembre de 1904. Uns anys més tard, el 1911, el mateix J. M. Barrie en va escriure la versió en forma de novel·la que s'ha convertit en tot un clàssic de la literatura infantil i que és el llibre que, en aquesta ocasió, hem triat per compartir-ne la lectura en aquest blog.
Segur que, qui més qui menys, tothom coneix aquest personatge i la seva història. El nen que pot volar, la fada Campaneta, el capità Garfí, els nens perduts de l'illa de Mai més... tots ells són ben coneguts per les múltiples versions i adaptacions que se n'han fet de l'obra de J. M. Barrie però ja sabem (en aquest mateix blog ho hem comprovat més d'una vegada) que sovint el que ens ensenyen aquestes adaptacions no és el mateix que trobem quan llegim el text original i per això, una vegada més, ens atrevim amb la lectura d'un llibre del que suposadament en coneixem de sobres l'argument però que li volem donar l'oportunitat de que ens sorprengui.
Ja veurem si aquest "Peter Pan" aconsegueix fer-ho i descobrim, més enllà del conte infantil, el perquè s'ha convertit en tot un clàssic que no ha deixat d'editar-se en aquests més de 100 anys que fa que va ser escrit. Si més no, del que no tinc cap dubte és que hi trobaren alguna cosa més que la versió Disney que tots tenim al cap... m'estranyaria moltíssim que no fos així.
Segur que, qui més qui menys, tothom coneix aquest personatge i la seva història. El nen que pot volar, la fada Campaneta, el capità Garfí, els nens perduts de l'illa de Mai més... tots ells són ben coneguts per les múltiples versions i adaptacions que se n'han fet de l'obra de J. M. Barrie però ja sabem (en aquest mateix blog ho hem comprovat més d'una vegada) que sovint el que ens ensenyen aquestes adaptacions no és el mateix que trobem quan llegim el text original i per això, una vegada més, ens atrevim amb la lectura d'un llibre del que suposadament en coneixem de sobres l'argument però que li volem donar l'oportunitat de que ens sorprengui.
Ja veurem si aquest "Peter Pan" aconsegueix fer-ho i descobrim, més enllà del conte infantil, el perquè s'ha convertit en tot un clàssic que no ha deixat d'editar-se en aquests més de 100 anys que fa que va ser escrit. Si més no, del que no tinc cap dubte és que hi trobaren alguna cosa més que la versió Disney que tots tenim al cap... m'estranyaria moltíssim que no fos així.
La primera edició d'aquest llibre en la nostra llengua la va publicar, el novembre de 1935, l'editorial JOVENTUT de Barcelona. La traducció del text va anar a càrrec del poeta Marià Manent (1898 - 1988) i incorporava uns dibuixos de la il·lustradora anglesa Mabel Lucie Attwell (1879 - 1964). Aquí tenim les fotografies d'algunes de les seves pàgines: (cliqueu damunt de cadascuna per veure-les millor)
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
Nosaltres també llegirem la novel·la en català però en una edició més moderna que porta la traducció que va fer l'escriptora Maria Antònia Oliver (Manacor - 1946). És aquesta:
El llibre té una mica més de 200 pàgines que, per fer els posts corresponents, ens repartirem en tres blocs de gairebé 70 pàgines cadascun. A continuació, copio l'índex marcant amb diferents colors aquests blocs de lectura:
ÍNDEX
I - En Peter s'obre camí
II - L'ombra
III - Anem, anem!
IV - El vol
V - L'illa es fa realitat
VI - La caseta
VII - La casa sota terra
VIII - El llac de les sirenes
IX - L'ocell Meravella
X - La Casa Feliç
XI - La història de la Wendy
XII - S'emporten els nois
XIII - Creieu en les fades?
XIV - El vaixell pirata
XV - "Aquesta vegada, el Ganxut o jo"
XVI - El retorn a casa
XVII - Quan la Wendy va créixer
Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))
El llibre té una mica més de 200 pàgines que, per fer els posts corresponents, ens repartirem en tres blocs de gairebé 70 pàgines cadascun. A continuació, copio l'índex marcant amb diferents colors aquests blocs de lectura:
ÍNDEX
I - En Peter s'obre camí
II - L'ombra
III - Anem, anem!
IV - El vol
V - L'illa es fa realitat
VI - La caseta
VII - La casa sota terra
VIII - El llac de les sirenes
IX - L'ocell Meravella
X - La Casa Feliç
XI - La història de la Wendy
XII - S'emporten els nois
XIII - Creieu en les fades?
XIV - El vaixell pirata
XV - "Aquesta vegada, el Ganxut o jo"
XVI - El retorn a casa
XVII - Quan la Wendy va créixer
Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))
Arribo tard!!... Ahir pel matí no em vaig poder connectar perquè estava acabant un àlbum que havia d'entregar... un cop entregat, al vespre, la connexió d'Internet em fallava moltíssim, ja no sé si empipar-me o preocupar-me. Cap allà les 22:00 em va ser impossible que aquest trasto em fes cas. Avui també dia ocupadíssim de metges, catequesi, classe de català (ara estic entremig de tot això) però, com havia vist el post "per damunt" aquest matí, no podia deixar passar més estona sense entrar!! :-))
ResponEliminaCom em coneixes, ja saps que m'agraden moltíssim aquestes il·lustracions antigues... De fet, tot el llibre en sí deu ser com un tresor!
Jo, sincerament, sospito que trobarem el llibre força diferent que la versió Disney (que, confesso, no he vist més que en algun trosset i que barrejo una mica -a causa d'un conte il·lustrat de quan era petita- amb Pinocchio)...
Començo ja amb un dia de retard, però com ara, després d'aquest àlbum -tristament- no tinc cap encàrrec ni res que fer, suposo que no m'endarreriré gaire més, així que, per variar una miqueta, em demano fer jo mateixa el post del primer bloc!! ;-))
Som-hi!!
Més tard o més aviat, però la qüestió és que sempre arribes i això és el que compta. I a més, encara té més mèrit amb els dies tan ocupats que tens. :-)
ResponEliminaEm falten dades per saber si t'has de preocupar o t'has d'empipar per la falta de connexió a internet: És un cas puntual o et passa molt sovint?. Has trucat al servei tècnic? Què t'han dit?. No sé, potser sí que hauries de fer alguna o les dues coses però per experiència sé que cap d'elles serveix perquè la solució arribi més aviat, així que paciència. :-P
Trobar aquestes primeres edicions també m'agrada molt a mi. Seria molt millor tenir l'original a les mans, com dius segur que és un tresor, però així en fotografies també és molt xulo. :-))
Jo ja porto un parell de capítols llegits. No en dic res que ja en parlarem al post corresponent però si que avanço que, sense deixar de ser molt infantil, no està gens malament. He trobat unes pinzellades d'un humor surrealista que m'han agradat força. :-)
Doncs som-hi i, ja ho saps, no pateixis gens per si t'endarrereixes o no. :-))
Tot el que em dius, m'agrada! :-) Això de l'humor surrealista segur que m'encantarà. L'he començat abans de sopar, una estoneta, però no he llegit més de sis o set pàgines i, de moment, em sembla que té un redactat raríssim... però jo segueixo :-))
EliminaAixò de la connexió va començar fa uns mesos... sempre al vespre-nit-matinada en mini-desconnexions. O sigui, anava perfecte i, de cop, es tallava un parell de minuts i tornava sola... empipador, però m'aguantava. El problema és que a vegades els petits talls no eren de dos minuts sinó de set o vuit.
Fa unes setmanes va venir un veí meu que és informàtic que havia fet una posta a punt de l'ordinador d'en Josep Lluís (el de la feina) que tenia diverses coses que no anaven a l'hora. De fet, encara tenia el Windows XP hehe... que tothom diu que era el millor, però, clar, per algunes coses estava obsolet.
Bé, al tenir un informàtic a casa li vaig consultar això, s'ho va mirar i, a més, va dir que, pel que estem pagant (fibra òptica), li semblava que anava lent... no sé què buscàvem que va quedar com encallat i, de cop, ell va dir que això tenia tota la pinta que algun veí m'hagués piratejat la clau i estès fent servir el meu Wi-Fi, així que em va proposar un canvi de contrasenya, jo li vaig dir que sí, clar. Ho vàrem fer i, immediatament va començar a anar moooolt més ràpid. La diferència era una passada... Doncs res, va durar un parell de dies i ja hi tornem a ser, però ara molt pitjor. De fet, ara mateix tinc obertes dues finestres, aquesta i una perquè vull votar a l'enquesta de 8 al Dia ... des de que he començat a escriure aquest paràgraf que s'està carregant la pàgina... imagina!!
Però és que ahir per la nit ja va ser "el no va más", ni tan sols començava a "donar voltes" la cosa aquella" que pensa.
No sé qui va ser al Twitter va dir que això pot ser culpa del Windows-10... però em sembla una cosa raríssima que el sistema operatiu provoqui talls de connexió...
En fi, MAC, moltes gràcies per acceptar sempre amb aquesta bonhomia teva natural, les meves entrades i sortides a hores "no normals"... El cert és que m'agradaria deixar molt clar que m'estimo molt aquest blog tan petit i silenciós i que, si tardo a respondre o a fer els posts no és en absolut per falta d'interès ;-))