dilluns, 16 de novembre del 2015

Mirall Trencat (Mercè Rodoreda) [Presentació]

Primera edició - CLUB EDITOR (1974)

Per presentar el llibre que hem escollit per compartir-ne la lectura en aquesta ocasió, reprodueixo tres fragments del text que li dediquen a lletrA, l'espai virtual de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya:

"MIRALL TRENCAT" (1974)

Novel·la de Mercè Rodoreda. Juntament amb La plaça del Diamant, és la més important de l'autora, encara que molt diferent. És una obra de gran complexitat, pels nombrosos personatges i pel temps abraçat (dividida en tres parts i precedida d'un pròleg de gran interès), que fa necessària la presència d'un narrador molt hàbil, que explica la història de les tres generacions d'una família, els Valldaura-Farriols, habitants d'una torre esplèndida de Sant Gervasi.
...
A la novel·la, d'una banda, l'autora tipifica amb particular encert la vida de l'alta burgesia barcelonina, en un moment de particular esplendor, i ens en dóna una imatge refinada i alhora penetrant. Però, també incorpora personatges més populars: el servei, amb un particular encert pel que fa a Armanda, la cuinera. Ara bé, malgrat que el fil conductor és una història potent, l'autora se centra, bàsicament, en el món interior dels personatges i així explica la història des de dintre, des de les emocions, sobretot de tristesa. I exposa els seus temes centrals: el fracàs de l'amor, a través de diferents triangles amorosos; el destructor pas del temps, amb l'aniquilació d'un món.
...
A Mirall trencat, a més d'exposar la complexitat de l'home i del món, [Mercè Rodoreda] crea un mite de gran força i bellesa: el de la Barcelona catalana destruïda per la guerra civil.



Tinc moltes ganes d'endinsar-me de nou en la lectura d'aquesta obra cabdal de la literatura catalana de la que se n'ha parlat molt i se n'han fet adaptacions per televisió (el vídeo que encapçala aquest paràgraf és la introducció del primer capítol de la sèrie produïda per TV3 l'any 2001, amb guió de Josep M. Benet i Jornet i dirigida per Orestes Lara), radiofòniques (l'any 1985, Catalunya Ràdio va realitzar la radionovel·la ‘Mirall trencat’ amb adaptació de Marta Pessarrodona i direcció de Carme Sansa, que encara trobem disponible a la web de l'emissora) i, fins i tot, teatrals (amb motiu de l'any Rodoreda, el 2008 es representà l'obra "Un dia. Mirall trencat" dirigida per Ricard Salvat que també s'encarregà de l'adaptació junt amb Manel Molins).


Com he dit, en el meu cas es tracta d'una relectura però fa tant de temps que vaig llegir la novel·la que ben just en recordo vagament l'argument i gairebé res del desenvolupament de la història, per tant l'agafo, repeteixo, amb moltes ganes i com si la llegís de zero. A veure que en sortirà.

En l'edició que llegiré jo, la novel·la ocupa 276 pàgines dividides en un pròleg de 22 pàgines i tres parts de 106, 80 i 59 pàgines, respectivament. Malgrat que aquesta no és una divisió del tot equitativa, trobo que el més adequat és que ens hi adaptem a l'hora de fer la repartició dels blocs de lectura i, en conseqüència, que en programem tres de la següent manera:

01.- Primera part

02.- Segona part

03.- Tercera part


Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

13 comentaris:

  1. Què bé! Nou llibre per compartir! Nova història que s'obre davant dels nostres ulls i les nostres imaginacions, que ens deixa entrar-hi i viure-hi durant uns dies... A veure què és el que ens passarà?

    Jo, de Mercè Rodoreda, he llegit la Plaça del Diamant i un munt de contes d'un llibre que es deia "tots els contes" (que em falten alguns per acabar).
    La Plaça... el vaig llegir que tindria uns 17 o 18 anys i em va fascinar. Em va agradar moltíssim i no tan sols per la història en sí, sinó per la forma en que estava escrita. L'estil de Mercè Rodoreda en aquest llibre, per mi, és impressionant, insuperable (al menys aquest és el record que en tinc)

    Els contes els he anat llegint més poc a poc, però en un temps molt actual... i, la veritat, em deprimien una mica. Tot i trobar-los ben escrits, ja no hi veia allò que em va enamorar de la Plaça... i, a més, tots em semblaven d'un pessimisme que no m'animava massa a seguir endavant.

    Veurem què passarà amb MIRALL TRENCAT... de moment, el començaré amb molt bona disposició ;-)

    La meva edició és de Club Editor Jove (de la Biblioteca Central de Reus) i té poc més de 400 pàgines, però inclou un postfaci de 30 i escaig i un pròleg de 36 que, ja aviso, em penso saltar sense cap remordiment ;-)

    M'apunto al primeeeeeer blooooc! :-DDD

    ResponElimina
  2. Ahir vaig llegir el pròleg i el primer capítol. Pel que fa al pròleg, cap problema amb que te'l saltis perquè com tot pròleg "ben" fet no pot evitar avançar algun detall del llibre però tampoc massa i, com que està escrit per la mateixa autora, t'aconsello que no te'l perdis després (abans o després del postfaci ;-D) perquè la primera part, on explica com va crear alguns dels personatges l'he trobat molt interessant.

    El primer capítol també ho és molt i està d'allò més ben escrit, però això no és cap sorpresa. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja hi vaig veure, ja que el pròleg era de la mateixa autora... i això era l'única cosa que em feia llàstima per saltar-me'l... veurem, :-DD

      Elimina
  3. Què, com va la lectura?. Jo ahir vaig arribar al final de la primera part. M'està agradant perquè està molt ben escrit i es llegeix molt bé també però em xoca la manera de seguir la història, així amb capítols "independents" (entre cometes perquè realment veus que no és així) que van explicant moments molt concrets de la trama.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs tenint en compte que quan jo faig "bones llegides" és el cap de setmana, doncs vaig força bé :-) però encara no he acabat el primer capítol... ei, per què no m'esperes un parell de dies? fas un mini descans, reflexiones sobre tot el llegit i, mentrestant, llegeixes un mini-llibre, prepares relats, o llegeixes el diari :-DD

      És que aquesta forma d'estar escrit, amb aquests capitolets a mi em va genial i m'anima a anar "tirant endavant"... i ja que -oh, pobre de mi!!!- els blocs de post són desiguals i aquest primer és més llarg, doncs demano una mica de "peixet"...

      Va, si vols jo també t'esperaré quan hagis de fer el segon bloc (hahahahaha és bromaaaaaaaaaa!! ja m'agradaria, ja)

      Bé, si m'esperes, prometo post fet, enllestit i publicat diumenge al vespre.

      I si no m'esperes no passa res de res, entenc perfectament que interrompre una lectura així, a la meitat, és un rotllo i que jo tinc molta cara dura :-DDD

      Elimina
  4. Ja saps que aquestes lectures compartides les faig a un ritme sensiblement inferior al meu habitual de lectura, justament per no avançar-me en excés però no em demanis que, a més, m'aturi i llegeixi una altra cosa. No m'agrada començar un llibre fins que no he acabat abans l'anterior i parar de llegir tampoc és una opció. ;-)
    I ni que no fos així, trobo que tampoc no cal. Si amb un parell de dies pots acabar la primera part i el diumenge publiques el post, aleshores el desfasament és mínim entre tots dos.

    Per cert, estic d'acord amb tu que aquesta divisió en capítols força curts facilita molt la lectura malgrat aquella "desconnexió" entre l'un i l'altre de la que jo parlava al comentari anterior.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja m'ho semblava que era demanar massa... però en aquesta vida tot s'ha de provar, qui sap, potser en tenies (casualment) un a mig llegir, o potser estàs escrivint una novel·la i t'hi dedicaves dos dies sencers, o canviant la decoració del menjador, o has començat a estudiar japonès i tens un examen aviat... :-DDD

      En tot cas, no era res que tingués pas pensat, eh?, jo no deia res, pobre de mi... La idea m'ha vingut quan tu m'has preguntat com anava la lectura... flaix!, de cop m'ha vingut el mal pensament aquest :-P

      Elimina
  5. Sí, sí, cap problema. I tant que s'ha de provar, no se sap mai quan algú altre pot tenir un examen de japonès. :-DDD

    ResponElimina
  6. Bé, jo ja he acabat el llibre. Entre aquesta tarda i demà, suposo que enllestiré el post de la segona part. Veig que al final no vas poder fer el primer per aquest diumenge, ja saps que no passa res. Quan puguis fer-lo el publiques i després ja em diràs quan puc publicar el meu.
    No comento res aquí perquè ja ho farem als posts, encara que no sé si tindré gaire cosa comentar. La novel·la m'ha agradat perquè està molt ben escrita, això sí, però no m'ha enganxat gens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, maco...
      Bé, ja saps que sempre em passen coses...
      En aquest cas, la vinguda del fred de cop i volta i, sobre tot, del vent del cap de setmana em va provocar un brot de fibromiàlgia molt més fort del que havia tingut mai. La nit del dissabte al diumenge em feia TOT tan de mal, que no em podia ni donar la volta al llit... tenia dolor a cada una de les parts dels dits de les mans. Em venia al cap allò de "falange, falangina i falangeta"... mirar de moure el llençol era un esforç terrible...
      Em vaig dopar molt i ja estic quasi bé (quasi bé vol dir com estic habitualment, o sigui, malament hahahaha) però puc teclejar perfectament. De fet, la nit de diumenge crec que ja vaig poder teclejar. Però jo, que quan més llegeixo és el cap de setmana, i que entre setmana faig poquet, doncs m'ha ben fotut.

      Dissabte per la tarda (després del gloriós 0-4) vaig llegir una estona. No estava massa fina, però no tenia ni idea del què m'esperava... Diumenge ja no vaig llegir res.

      Però bé, no em vull queixar, sortosament la medicació presa en bona dosi em fa efecte... el que em fa por són els efectes secundaris... però bé, per fi ja s'apropa desembre i, per fi!! després de tres mesos, la Seguritat Social es dignarà a fer-me les proves que em van dir que necessitava.

      Doncs, pel que vaig llegir dissabte, el llibre no em desagrada. Tampoc m'entusiasma, però no em desagrada. El que sí diré és que hi ha personatges importants que no em cauen gens bé :-DD

      Elimina
  7. Aquí estic... ni m'he mort, ni he abandonat el llibre... senzillament una típica ximpleria de les meves (menys mal que en aquest blog hi ha "algú" que té seny... hahahahaha)

    Quan et vaig dir que estava a punt d'acabar el primer bloc, que si m'esperaves, no sé què vaig fer perquè va ser una ficada de pota espectacular. Resulta que em faltava MOLT MÉS del que jo creia. Em vaig fer un embolic amb el número de pàgines. Resulta que "el meu" llibre (que no és meu sinó de la biblioteca de Reus) deu tenir la lletra més gran o més espaiada que el teu, per la qual cosa té moltes més pàgines que el teu (o sinó és que el teu és una versió infantil reduïda hehehehe) :-DDD

    Jo vaig veure que em faltava poc per arribar a la pàgina 106 (que tampoc era arribar a la pàgina 106 sinó 106 pàgines... però bé, l'embolic va ser doble) i anava llegint (lentament) i el primer bloc no s'acabava mai. Ara ja l'he acabat, a la pàgina 192 :-DD

    Tot això combinat amb un pitet de lletres gegantines que no s'acabava mai de la vida i que ha acabat reconvertit en tovalloleta perquè, com a pitet, la mida era tan gran que hagués servit perquè una persona adulta anés de calçotada... i els meus típics "mals" ha produït aquest retard que la teva bondat ha respectat :-))

    Per cert, deies al teu anterior comentari que no t'havia agradat gaire... o, millor dit, que no t'havia enganxat (per mi les dues coses van relacionades)... Jo, vist com acaba el primer bloc ja puc dir que tampoc m'agrada... Si us plau!!!... En fi, no dic res més que ja ho diré al post (a veure si el faig demà)

    ResponElimina
  8. Diguem que no és la primera vegada que "dos dies" es converteixen en "algunes setmanes". :-DD
    I per això, conscient d'aquesta diferent percepció que tenim del pas del temps, vaig preferir no acceptar la teva proposta i seguir endavant amb la lectura perquè "compartida" no és sinònim de "sincrònica" (per sort :-DD)
    Així que cap problema per la meva banda. Com sempre et dic, tu publica el post quan puguis i allí en parlarem del que m'ha semblat el llibre. :-)

    ResponElimina