Segona part (21 capítols)
Continuant amb la lectura compartida de la novel·la "Mirall Trencat" (Mercè Rodoreda - 1974), arriba el torn de la segona part del llibre.
A la primera part, l'autora ens fa una presentació de l'escenari i dels personatges i ens comença a explicar les diferents històries vitals de cadascun d'ells. Una explicació que, evidentment, continua en aquesta segona part però on es trenca el relat més o menys cronològic de la trama per centrar-se sobretot en els sentiments dels personatges.
Com es sabut, "Mirall Trencat" és la història de tres generacions de la família Valldaura en la Barcelona de principis del segle XX fins just després de la Guerra Civil espanyola. En aquesta segona part de l'obra, aquestes tres generacions estan ben presents. La primera, representada per la vella matriarca Teresa Goday de Valldaura, evoca els ja passats moments de felicitat mentre la segona, amb Sofia Valldaura al capdavant, comença a caminar cap el desenllaç gens feliç de la història. La tercera generació, la dels nens, és la que constitueix la trama principal d'aquesta segona part i es converteix en el centre dels fets tràgics que l'autora ens explica.
A la primera part, l'autora ens fa una presentació de l'escenari i dels personatges i ens comença a explicar les diferents històries vitals de cadascun d'ells. Una explicació que, evidentment, continua en aquesta segona part però on es trenca el relat més o menys cronològic de la trama per centrar-se sobretot en els sentiments dels personatges.
Com es sabut, "Mirall Trencat" és la història de tres generacions de la família Valldaura en la Barcelona de principis del segle XX fins just després de la Guerra Civil espanyola. En aquesta segona part de l'obra, aquestes tres generacions estan ben presents. La primera, representada per la vella matriarca Teresa Goday de Valldaura, evoca els ja passats moments de felicitat mentre la segona, amb Sofia Valldaura al capdavant, comença a caminar cap el desenllaç gens feliç de la història. La tercera generació, la dels nens, és la que constitueix la trama principal d'aquesta segona part i es converteix en el centre dels fets tràgics que l'autora ens explica.
 |
| http://ajudamsele.webnode.es/català/mirall-trencat/ |
Copio a continuació un fragment de la GUIA DE LECTURA DE "MIRALL TRENCAT" escrita per Najat El Hachmi (l'enllaç ens porta al text complet molt interessant però és aconsellable haver llegit tota la novel·la abans per evitar trobar-se espòilers) :
Mirall trencat és una novel·la feta de fragments, de capítols que són peces que encaixen perfectament en el conjunt però que podrien funcionar amb independència sense perdre sentit. Cada capítol gira al voltant d'una escena concreta, d'una perspectiva i d'un personatge, construint així la visió polièdrica de la realitat ... El que fa que el conjunt quedi cohesionat, deixant de banda la trama principal que es va desenvolupant al llarg de les pàgines, és l'entramat complex i ben teixit de detalls i símbols que es van repetint al llarg de l'obra.
En aquesta segona part, aquesta "fragmentació" hi està, tal com he explicat abans, ben present. Això provoca, almenys en el meu cas ha estat així, que costi sentir-se enganxat per la trama de la novel·la però, tot i així, t'adones que tens a les mans una gran obra i molt ben escrita perquè l'autora si que aconsegueix, al final, que tot lligui a la perfecció. Ho veurem en el següent post dedicat a la tercera part del llibre.
Mirall trencat és una novel·la feta de fragments, de capítols que són peces que encaixen perfectament en el conjunt però que podrien funcionar amb independència sense perdre sentit. Cada capítol gira al voltant d'una escena concreta, d'una perspectiva i d'un personatge, construint així la visió polièdrica de la realitat ... El que fa que el conjunt quedi cohesionat, deixant de banda la trama principal que es va desenvolupant al llarg de les pàgines, és l'entramat complex i ben teixit de detalls i símbols que es van repetint al llarg de l'obra.
En aquesta segona part, aquesta "fragmentació" hi està, tal com he explicat abans, ben present. Això provoca, almenys en el meu cas ha estat així, que costi sentir-se enganxat per la trama de la novel·la però, tot i així, t'adones que tens a les mans una gran obra i molt ben escrita perquè l'autora si que aconsegueix, al final, que tot lligui a la perfecció. Ho veurem en el següent post dedicat a la tercera part del llibre.
Doncs ja hem acabat el segon bloc de lectura i tinc la sensació que a tots dos ens deixa una mena de regust trist que no ens acaba de fer el pes.
ResponEliminaLa lectura d'aquest llibre em porta a valoracions molt diferents segons el moment:
Per exemple, el capítol en que es suicida la Maria, va arribar un moment en que no sabia què estava llegint. No era capaç d'entendre si el que s'estava relatant era cert o era la imaginació de la noia la que anava d'un lloc a l'altre, d'arbres a terra molla, a petjades, a vent, a la taulada, al record del Jaume, a l'habitació de l'àvia, de nou la taulada...
Aquest costum de l'autora de no posar referències tipus "va dir", "va pensar" o algun tipus de paraula que ens permeti distingir quan "pensa" la narradora o quan "pensa" el personatge... Això provoca un embolic que, quan ets capaç d'entendre-ho, és magnífic, perquè t'ensenya a llegir d'una forma diferent i molt més poètica. Recordo que aquest estil "tan seguit" em va encantar quan llegia la Plaça del Diamant però, en canvi, aquí, l'he trobat més exagerat i se'm feia pesat.
D'altra banda, hi ha un capítol que comença de forma intranscendent en que veiem com les minyones van a comprar, com s'aturen a fer un cafè, com fan petites trampes amb el canvi, com tenen de neta la cuina, com arriben i guarden cada cosa al seu lloc... Coses tan senzilles i tan poc importants, explicades d'una manera tan bonica que van aconseguir que "una jornada de treball" m'agradés molt.
En fi... tornant al fons. Massa dramàtic... De moment ja hem vist dos nens matant el seu germà. Un munt d'enganys conjugals, unes parelles que cap és feliç i ara un suicidi... Veurem què més ens espera...
Sí, estic d'acord amb tu. Ja he dit més d'una vegada que trobo que és un bon llibre perquè està molt ben escrit però també és veritat que la manera de narrar de l'autora ha fet que em costés seguir la trama de la novel·la i, per tant, que se'm fes prou interessant. I segur que aquest excés de dramatisme, que tu assenyales, també hi ha contribuït.
ResponEliminaAnem doncs per la tercera part, que és la més curta, i així posarem el punt i final a aquesta lectura. :-)
Som-hi!!
EliminaGràcies per la teva feina. M'he permès recomanar i enllaçar el teu bloc als meus alumnes de batxillerat.
ResponEliminaGràcies per llegir-nos!!! 😉
EliminaM'afegeixo a l'agraïment de la Mireia!
ResponEliminaGràcies per llegir-nos! 😉
ResponElimina