dilluns, 30 de gener de 2017

El malalt imaginari (Molière) [Presentació]

(1ª edició - 1673)


"El malalt imaginari" és una comèdia teatral de Molière (Jean-Baptiste Poquelin / 1622 - 1673) que va ser estrenada el 10 de febrer de 1673 al "Théâtre du Palais-Royal" de París (França).

Són tres actes (respectivament de 8, 9 i 14 escenes) escrits en vers que expliquen la història d'Argant, un vell hipocondríac que està obsessionat amb la seva salut. El cuiden la seva dona i un bon grapat de metges, que només busquen heretar la fortuna de l'ancià. L'única que de debò l'estima és la seva filla Angelique i també la seva criada Toinette que vol que el seu amo s'alliberi dels seus mals de manies i recuperi les ganes de viure desemmascarant els mentiders que l'envolten.

Le malade imaginaire (Honoré Daumier - 1860)

Inspirada en la Commedia dell'arte, es tracta d'una "comèdia-ballet" concebuda originàriament amb uns interludis musicals al final de cadascun dels tres actes i una petita peça cantada al començament del segon. La música de l'obra va ser creada pel compositor barroc Marc-Antoine Charpentier i la coreografia dels ballets va anar a càrrec del ballarí Pierre Beauchamp.

Els noms dels personatges principals són reveladors del seu caràcter (Angelique és la bona filla, Fleurant [de flor] prepara remeis a partir d'herbes, etc). Cadascú d'ells representa una figura tipus però estan descrits amb realisme, fet que no exclou en cap moment la comicitat present a tota l'obra que és una crítica humorística als metges i a la medicina d'aquella època. Aquesta és la llista completa dels personatges que apareixen al text:

PERSONATGES
ARGAN, malalt imaginari
BÉLINE, segona esposa d'Argan
ANGÉLIQUE, filla d'Argan i enamorada de Cléante
LOUISON, filla petita d'Argan i germana d'Angélique
BÉRALDE, germà d'Argan
CLÉANTE, enamorat d'Angélique
Monsieur DIAFOIRUS, metge
THOMAS DIAFOIRUS, fill del metge i pretendent d'Angélique
Monsieur PURGON, metge d'Argan
Monsieur FLEURANT, apotecari
Monsieur DE BONNEFOY, notari
TOINETTE, serventa

També en aquesta ocasió podem reservar-nos, després de llegir el llibre, una estona per gaudir de la representació teatral que d'aquesta obra en van fer al seu moment al programa de teatre per televisió "ESTUDIO 1" de Televisió Espanyola:



Hi ha un altre fet destacat que no podem deixar de comentar en aquest post de presentació. "El malalt imaginari" va ser l'última comèdia teatral escrita per Molière. L'autor francès que també feia d'actor, representava el paper d'Argant des de l'estrena de l'obra i el dia de la seva quarta representació es va sentir molt indisposat. Va poder acabar la feina d'aquell dia dissimulant el dolor i, quan van baixar el teló, va caure desmaiat. Els metges el van portar de seguida a casa on, poques hores després, moria. En aquella ocasió, Molière portava roba de color groc i això va provocar la superstició sobre la mala sort d'aquest color que els actors teatrals han conservat fins els nostres dies. A la sala Richelieu de la "Comédie Française", s'exposa la butaca que el genial dramaturg francès va fer servir durant la que seria la seva darrera representació de l'obra:



No deixem, però, que aquest fet luctuós ens marqui la lectura que avui comencem. Segur que gaudirem d'aquesta divertida obra que, al no ser gaire llarga, comentarem en un únic post de lectura.

Qui vol encarregar-se de fer-lo? :-))

3 comentaris:

  1. Acabo d'arribar a casa amb el llibre recent tret de la biblioteca. Una edició la mar de maca, amb els tres actes, els interludis i que porta il·lustracions i tot. És AQUEST. :-))

    Com et vaig dir, estic acabant l'última novel·la d'en Ruiz Zafón i en tinc per un o dos dies més. Així que com a molt demà passat ja començaré amb les aventures i desventures del nostre malalt imaginari. En tinc moltes ganes!. :-))

    ResponSuprimeix
  2. Comenceeeeeeeeeem! ;-))

    Bé, començo jo, que tu ho faràs d'aquí un o dos dies... hehehe

    La meva edició del llibre és compartida amb EL TARTUFO, una altra obra de teatre del mateix autor i que, igual que la teva, també porta els interludis, amb els seus propis personatges ets. Això ha estat una sorpresa per a mi... És com si, abans de començar l'obra i, entre actes, hi hagués petites representacions amb dansa, música, etc.

    Doncs he passat una bona estoneta pensant si aquestes escenes tenien relació amb l'obra principal i m'ha semblat que no (n'he llegit una mica, en diagonal, i m'ha semblat que no, així que he decidit no llegir-les i anar només al que és obra-obra, però ara aprofito per preguntar-te a tu si creus que les hem de llegir o no (van de pastors, noies enamorades de pastors, etc.)

    En tot cas, el que he fet ha estat començar ja una miqueta del primer acte :-DDD

    Ah! i em presento com a voluntària per fer aquests post de lectura, clar... per una vegada, que no sigui dit :-DD

    Si us plau, ja em diràs què hem de fer, si llegir l'obra en sentit estricte o també tots aquests entreactes i balls i dances que hi ha entremig ;-)))

    ResponSuprimeix
  3. Si vaig remarcar que en el llibre que vaig treure de la biblioteca hi surten els interludis és perquè em va sorprendre. Es veu que en la majoria de les edicions no hi són perquè, com bé dius, no tenen gaire (o res) a veure amb la trama. Com exemple puc dir que també a la biblioteca tenen de l'autor el títol "Comèdies burlesques" que conté tres de les seves obres de teatre, entre elles "El malalt imaginari" que no porta els interludis i a casa, dins d'aquella col·lecció de petits llibres que ja coneixes, el número 16 és aquesta obra de Molière que tampoc inclou els interludis malgrat indicar que es tracta del text íntegre. A mi em va fer gràcia treure aquesta altra edició que sí els portava però la meva idea és llegir-los, també com has fet tu, més aviat en diagonal i deixar-los passar ràpid (segur que sense la música no són el mateix :-DD). Val més centrar-nos en els tres actes que són realment el text que ens interessa. :-)

    Em queden una vintena de pàgines del Zafón, així que aquest vespre ja començo amb el Molière. :-))

    ResponSuprimeix