Casa Inhòspita, Dickens [VII-c i últim]

• Capítols LIX a LXVII (final)

Richard Harrington en el paper d'Allan Woodcourt i
Anna Maxwell Martin en el paper d'Esther Summerson
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Doncs bé, ja he arribat al final! Avui, a quarts de vuit del vespre! Gairebé tres mesos per la relectura d'un llibre que, sortosament, ja sabia que m'agradaria!
En el ritme dolentíssim que he portat no en té cap culpa l'obra sinó tota una sèrie de circumstàncies personals que no venen al cas, però que m'afectaven provocant que molts dies ni tan sols tingués ganes de llegir una pàgina.

Vaig començar l'any amb "Els papers pòstums del Club Pickwick", també de Charles Dickens i que igualment se'm va allargar moltíssim pel mateix motiu: Problemes que em donaven voltes constantment pel cap no em permetien deixar volar la ment entrant dins la història del llibre.

Ha estat un any "trist", també en quan a resultat de les lectures. He llegit poc però, el que és pitjor, és que poques vegades he aconseguit fer els meus "viatges" per l'espai i el temps a través d'aquesta meravellosa droga que és un bon llibre. Vull dir que a mi em fa il·lusió tenir una llarga llista de lectures, però no "de qualsevol manera", sinó que les he d'haver gaudit molt... Enguany la llista serà molt curta i hi he d'afegir que sóc conscient que no he aprofitat tot el possible la màgia de cada llibre.

Quan vaig llegir aquesta novel·la per primera vegada ho vaig fer en la traducció de Xavier Pàmies (El Casalot) i vaig acabar les seves 1.118 pàgines en una mica menys d'un mes, cosa que dóna una idea molt real del meu ritme de lectura "normal" (més aviat sóc lenta, però era molt constant). Em va encantar. Vaig dir llavors que era un dels millors llibres que havia llegit mai. Aquest any he perdut la constància, la concentració, l'ordre, el mètode (pocs que en tenia i...).

Representa que ara jo hauria d'estar comentant capítol per capítol aquests darrers que he llegit, però no ho faré... Són el desenllaç de l'obra, passen moltes coses i seria un mega-spoiler tot el post :-)

En fi... 2013 s'apropa decidit... els dos darrers mesos tinc poca consciència d'haver-los viscut... han passat ràpid, molt ràpid... les setmanes anaven tan de pressa que els dies s'amuntegaven i ja no sabia quan era dilluns, dimecres o dissabte...

Em plantejo també què fer amb aquest blog. Va néixer a finals de març amb la idea de poder llegir uns quants blogaires junts "El procès", de Kafka... Ho escric i somric perquè recordo que ho vaig passar molt bé... En aquest 2012 de pujades i baixades, finals de març era moment de pujada...

Quan tens moltes coses al cap, i coses serioses, no pots concentrar-te bé ni tan sols en distreure't. Al menys això em passa a mi.

Em feia gràcia llegir "Els germans Karamazov", que pensava que l'hauríem pogut començar a llegir el mes passat... però, en aquests moments, no em veig capaç de començar cap llibre gruixut. Tinc alguns Dickens encara nous de trinca, de la gran "col·lecta" de l'any passat per l'aniversari (quina il·lusió tan gran em van fer!!) Allí estan, a la prestatgeria esperant perquè els comenci i em fa por fer-ho per aquest temor a estar "fent malbé" magnífiques lectures per no tenir l'estat d'ànim adequat. (La tienda de antigüedades, Nuestro amigo común, Estampas de Italia i una magnífica -i gruixudíssima- biografia escrita per Peter Ackroyd)

Ara estava mirant els llibres que hem llegit i tinc un molt, molt bon record d'Oliver Twist, també d'Intriga en Bagdad i El Hobbit... Vaig llegir-ne un d'Emili Teixidor però al final no es va fer comentari compartit.

M'adono -ara, mentre escric aquestes paraules- d'una cosa curiosa. Malgrat les meves lamentacions sobre com n'arriba de ser d'horrible l'estiu i la calor, puc dir que, dins de tota la problemàtica 2012, crec que jo m'he sentit més forta justament aquests mesos, de finals de març a primers de setembre

Casa Inhòspita, Charles Dickens [VII-b]

• Capítols LVI a LVIII

Alun Armstrong en el paper del Sr. Bucket
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Aquests han estat uns capítols que viscut com a molt reals... Quan, de nit, van a despertar l’Esther perquè acompanyi l’inspector Bucket, amb la idea que si trobessin Lady Dedlock, davant la seva filla no voldria fer cap bestiesa, vaig començar a sentir el fred que feia, la humitat de la nit... El despertar-se de cop i, sense ser encara conscient de la situació al cent per cent, entrar en un cotxe de cavalls i anar fent quilòmetres... fang, aiguaneu, aturades, preguntes, fred, més aturades, vent glaçat...


Capítol LVI.- És un capítol breu, dedicat al trist moment en que troben Sir Leicester Dedlock després de l'embòlia que ha patit. La seva decisió ràpida i sense dubtar-ho ni un segon de demanar que trobin Lady Dedlock doncs el seu amor és molt més fort que tota la hipocresia de l'època. Compromís de l'Inspector Bucket de fer tot el possible per tornar amb ella.


Capítol LVII.- Recordem una vegada més que aquest és un llibre que es va publicar per entregues durant un temps molt llarg. Aquestes novel·les també s'anaven escrivint "sobre la marxa" i, moltes vegades, l'escriptor podia guiar-se una mica per la reacció que tenia el públic. I, en aquest cas, suposo que el públic deuria gaudir d'allò més amb una història en la que, sense desviar-se mai, del guió central, anem trobant coses ben diverses, i és que ara entrem ben bé en el que seria una típica novel·la de detectius on l'inspector Bucket és el protagonista.
Home extraordinàriament intel·ligent, doncs el veiem capaç d'adaptar-se a situacions ben diferents per apropar-se a les persones a les que vol investigar, conèixer, preguntar...
I fred... Molt de fred. Tan ben descrit, tan meravellosament narrat que sembla que t'hi trobis: El riu, gent que s'hi tira... posades, canvis de cavalls, cansament... Amunt i avall.
Entre tota la investigació, el desemmascarament del Sr. Skimpole per part d'en Bucket i el descobriment de la seva personalitat aprofitada i egoista, em va agradar...


Capítol LVIII.- Amb l'Inspector i l'Esther anem seguin pistes, preguntant... Tornem a vells personatges que poden saber o no saber coses. A la mansió, el baronet es sent només reconfortat quan té al costat la presència de la seva vella majordoma i el seu fill George, que ara és allí... i va patint, controlant el temps...

Casa Inhòspita, Charles Dickens [VI-b i VII-a]

• Capítols LIII a LV

Pauline Collins en el paper de Mrs. Flite
a la sèrie de la BBC de l'any 2005.

Poc a poc i bona lletra... Anem a comentar uns quants capítols més d'aquesta magnífica obra de Charles Dickens en la que podem trobar moltíssims elements diferents: des de crítica al sistema judicial a denúncia social, romanticisme, amistat, costums... i ara entrem en una part d'investigació força interessant.


Capítol LIII.- Comencem amb l'enterrament d'en Tulkinghorn. Sir Leicester està molt afectat i l'inspector Bucket s'ho va mirant tot amb esguard detectivesc, va parlant amb diferents persones per anar recollint informació.


Capítol LIV.- El Sr. Bucket ja ha arribat a les seves conclusions. Va a veure a Sir Leicester i li explica que, l'esclariment del cas l'afectarà en determinats aspectes. Li diu que ha descobert que en Tulkinghorn feia temps que tenia sospites sobre Lady Dedlock... Per la reacció de Sir Leicester ja podem començar a intuir que "alguna en passarà"...
A tot això arriba l'Smallweed, amb Chadband el predicador "greixós", la dona d'aquest i la dona de l'honest paperaire, en Mr. Snagsby i allí, davant el pobre Sir Leicester, li expliquen una sèrie de fets sorprenents... Ell gairebé no diu res.
Finalment, entra l'Hortense, la criada francesa i és llavors, quan al més pur Agatha Christie, el policia va explicant com, a partir de les seves sospites -i amb el valuós ajut de la seva dona-, va anar vigilant la criada, fins arribar al moment en que totes les peces lliguen i descobreix que és ella l'assassina.
Tots marxen... Un cop sol, Sir Leicester cau a terra...


Capítol LV.- Recordem que, fa alguns capítols, la Sra. Bagnet s'havia compromés a anar a buscar la mare del Sergent George (que és la vella majordoma de Chesney Wold) per si ella pogués convèncer al bon soldat de demanar assistència legal que el defensi de l'acusació d'assassinat a Tulkinghorn. Així ho fa i torna amb èxit.
El Sr. Guppy va a avisar a Lady Dedlock que el seu secret és en mans no desitjables. Finalment, sospitant que sir Leicester ja ho sabrà tot, lady Dedlock fuig de casa seva...

Casa Inhòspita, Charles Dickens [VI-a]

• Capítols XLV a LII

John Lynch en el paper de Nemo (Capt. Hawdon),
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Som-hi doncs ;-)

Al capítol XLV la situació d'en Richard, ara en mans de l'advocat Vholes, es va agreujant tant anímicament com econòmica. Ara deixa l'exèrcit per aconseguir diners venent-se el càrrec... un nou projecte abandonat.
L'Esther el va a veure per mirar de convèncer-lo a posar seny i, a l'hostal on s'allotja, es troba amb el Dr. Woodcourt, que ha tornat del seu servei a les Índies Orientals. Ella li demana que es faci amic d'en Richard perquè creu que pot ser de gran ajut pel noi.


Capítol XLVI, ens tornem a trobar en aquesta mena de barri dels horrors que, desgraciadament, reflecteix el que era realitat de l'època, anomenat Tom-all-alone's.
El Dr. Woodcourt s'hi passeja i allí es troba amb en Jo i poden aclarir el misteri de la seva desaparició quan estava recollit a casa el Sr. Jarndyce.


Capítol XLVII.- Què malament està el pobre Jo... quantes malalties mal curades han anat deixant seqüeles en ell!. Li donen menjar i no pot ni fer-lo passar avall. Dur comentari el d'en Dickens quan diu que és més fàcil trobar aixopluc per un gos abandonat que no pas per un ésser humà amb problemes. Finalment és el bo del sergent George qui, de nou, acull a la seva Galeria al malalt... el pobre xiquet mor als pocs dies però, al menys ho fa en un lloc digne i acompanyat de gent que li dóna el seu afecte.


Capítol XLVIII.- Lady Dedlock decideix prescindir dels serveis de la seva jove donzella, la Rosa, per protegir-la de qualsevol escàndol que pogués esclatar si algun dia es fes públic el seu passat. Això fa enfadar en Tulkinghorn que volia tenir el control sobre qualsevol cosa que fes referència a l'assumpte.
En Tulkinghorn torna cap a casa seva... potser fóra millor que no hi hagués anat?... És una nit de gran quietud i, de cop, es pot sentir una potent detonació...


Capítol XLIX.- És festa a casa els Bagnet, celebren l'aniversari de la mestressa. En George hi és convidat però arriba una mica apagat i abatut... Poc a poc, amb els amics es va animant. I, de cop, s'uneix a la festa en Bucket, que passava per allí i vol comprar un violoncel de segona mà (Ep! Marcel... tu no tenies un cello per vendre?). Tot és alegria i bon humor... però, quan ja marxen, en Bucket detén a en George per la mort d'en Tulkinghorn!!


Capítol L.- Ens retrobem amb la Caddy Jellyby, no està gairebé després d'haver tingut la seva filleta... L'Esther, que és la padrina de la nena, hi passa moltes estones i l'ajuda. Quan canvia de metge i és el Dr. Woodcourt qui la comença a atendre, millora molt. A tot això, l'Ada està com trista i distant. Què li deu passar?


Capítol LI.- El Dr. Woodcourt vol complir la promesa que li va fer a l'Esther de fer-se amic d'en Richard per ajudar-lo. En Richard viu a la mateixa escala que en Vholes, ple de deutes i en un estat de nerviosisme constant. Quan l'Esther ho sap, va a veure'l acompanyada de l'Ada i és llavors quan s'assabenta que els dos joves s'han casat en secret!. L'Ada es queda ja a viure amb en Richard i l'Esther torna a casa on explica la situació al Sr. Jarndyce.


Capítol LII.- El sergent George està detingut. Home de principis com és, pensa que assegurant repetides vegades la seva innocència, això ha de ser suficient perquè quedi demostrada. Els amics el van a veure i miren de convèncer-lo d'agafar un advocat, però ell no vol. Finalment, la Sra. Bagnet es proposa anar a buscar la mare d'en George, la Sra. Rouncewell perquè parli amb el seu fill (fa moltíssims anys que no es veuen) i l'animi a buscar ajut legal i defensar-se en judici.

Casa Inhòspita, Charles Dickens [V-c]

• Seguim avançant fins al Capítol XLIV

Patrick Kennedy i Carey Mulligan
en els papers de Richard Carstone i Ada Claire
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Em sento una mica frustrada amb el meu ritme de lectura (si és que passar dies sencers sense llegir ni una pàgina es pot dir “ritme de lectura”) Estic absolutament descentrada en tot... Necessitaria posar una mica d’ordre mental, crear-me un horari i anar fent.

I el que més greu em sap és que aquest caos hagi arribat amb la lectura d’un llibre de Dickens que em feia molta il·lusió...

En fi, vaig a posar el guionet d’uns quants capítols més, tot mirant de no perdre el fil...


Al capítol XL se'ns presenta de nou aquesta mena de món irreal on viu l'alta societat britànica, aquesta sensació de drets adquirits, de càrrecs heretats, de nepotisme, corrupció...
A tot això, i enmig d'aquest ambient un personatge sempre ombrívol, que entra i surt quan vol de casa dels Dedlock, en Tulkinghorn, mou els fils del seu poder... Què és el que veritablement pretén?


Capítol XLI.- Una nova dosi d'hipocresia victoriana... En Tulkinghorn gaudint del poder que dóna conèixer els secrets més amagats d'altres persones.
Què farà Lady Dedlock?


Capítol XLII.- He de reconèixer que aquest capítol em va fer força gràcia... La forma com en Dickens descriu l'atabalament del pobre Sr. Snagsby, amb la minyona francesa rondant per casa seva en tot moment, com va a demanar a en Tulkinghorn que, si us plau, la rebi perquè ell se la pugui treure del damunt em va fer somriure de bona gana...
I ja tenim aquí aquesta dona malcarada, mademoiselle Hortense, enfrontant-se al malèvol advocat (quin dels dos ens cau pitjor?)
El que jo em preguntava és com va poder Lady Dedlock tenir aquesta dama de companyia al seu costat? L'únic que puc imaginar és que, quan està de bones deu ser dolça i enganxosa... tan com brusca i malcarada és quan està "de males"...


Capítol XLIII.- Mireu quina casualitat! Ara coneixerem a la família Skimpole!... Llegint el que llegim aquí, penso que si aquest home pot viure sense treballar, potser hauria de mirar d'imitar el sistema ;-))
De fet, la pobre dona (que sembla ser que és l'única que toca una mica de peus a terra) ja és prompta a parar la mà davant el Sr. Jarndyce...
Després d'aquesta escena gairebé còmica, ens trobem davant d'un canvi sobtat: Perill per l'Esther! Sir Leicester s'ha presentat a casa el Sr. Jarndyce per a convidar-los a Chesney Wold... Què farà ella? No hi pot anar! Li va prometre a la seva mare... Així que, angoixada, pensa que ha arribat el moment d'explicar-li la veritat al seu tutor, John Jarndyce


Capítol XLIV.- I aquí tenim un capítol sorprenent... Quan ja hem llegit gairebé 800 pàgines d'un llibre de més de 1.100 ens trobem amb una declaració per carta... una reflexió... i una acceptació sincera, il·lusionada, de bona fe...

Casa Inhòspita, Charles Dickens [V-b]

• Seguim avançant fins al Capítol XXXIX

Dennis Lawson en el paper de Mr. John Jarndyce
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Comentem uns capitolets més? (Espero que no oblideu el llibre!! que ja veieu que jo vaig molt poc a poc... això sí, vaig fent clauers... Jo mateixa podria ser un personatge dickensià)

Capítol XXXVI.- L'Esther i la Charley (repeteixo, jo vull una Charley! Quina nena tan maca! Quina alegria tenir algú així al costat) van a passar uns dies a Lincolnshire, on el Sr. Boythorn els ha cedit la seva mansió perquè l'Esther es pugui anar restablint. Quan estigui millor, l'Ada ja la podrà anar a veure.
Un dia, després d'un passeig amb la Charley es troben a Lady Dedlock. L'Esther i ella es queden a soles i, de la seva conversa, descobrirem un dels punts claus del llibre.

Capítol XXXVII.- Ha arribat l'Ada i això fa feliç l'Esther... però ara entre elles dues hi ha un secret. L'Esther creu que no té dret a explicar la història de Lady Dedlock.
Un dia es presenta en Richard, que està de permís... Lamentablement s'ha fet molt amic de l'Skimpole i cada dia està més obsessionat pel judici que l'afecta, fins al punt que ha contractat al seu propi advocat, un tal Vholes, un tipus ben estrany.

Capítol XXXVIII.- Arriba el dia de tornar a El Casalot. L'Esther ja està recuperada (excepte pel que fa a les cicatrius i marques que li ha deixat la malaltia) i la vida sembla tornar a la normalitat.
Pel que fa a la Caddy Jellyby, el seu matrimoni amb en Prince va la mar de bé i està contenta (clar que això és perquè és un tros de pa que accepta que el seu sogre és una mena d'ésser superior).
L'Esther va a veure al Sr. Guppy per demanar-li que no investigui res sobre el seu passat com, en un principi, semblava que volia fer el jove advocat.

Capítol XXXIX.- Visitem el despatx del Sr. Vholes: Absolutament depriment.
En Richard cada vegada està més trasbalsat i nerviós. Ha fet d'en John Jarndyce una mena d'"enemic" en el que personalitzar la seva frustració i, mentrestant, el Sr. Vholes li presenta una nova factura.
En Guppy i el seu amic tornen a casa del Sr. Krook, on els Smallweed s'han fet amos de la situació. Amb l'excusa d'anar a recollir les seves coses, volen veure si troben unes cartes que sabien que tenia en Krook.

Casa Inhòspita, Charles Dickens [V-a]

• Seguim avançant fins al Capítol XXXV

Charles Dance en el paper de Mr. Tulkinghorn
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Un dels personatges que més detesto de tota l'obra és aquest de la foto: Mr. Tulkinghorn, advocat de prestigi, que porta casos ben complicats, que s'allarguen anys i anys, i que es sent feliç de conèixer misteris i secrets de les classes més benestants.

Segueixo amb la petita guia d'ahir :-)

Capítol XXIX.- Alguna cosa passa entre Lady Dedlock i Mr. Tulkinghorn, hi ha recels entre ells dos.
El Sr. Guppy, tractant de buscar dades sobre l'origen de la seva estimada Esther, troba certa relació amb Lady Dedlock, la va a veure per demanar-li informació, però ella li diu que no en sap res...
Ben diferent és la seva reacció quan el sr. Guppy marxa i es queda sola!

Capítol XXX.- La mare del Sr. Woodcourt, el metge que va marxar lluny amb l'exèrcit, visita els Jarndyce.
Preparatius pel casament entre Caddy Jellyby i en Prince Turveydrop, el jove professor de ball (sembla ser que la mare de la Caddy no se n'adona massa del que passa, tan centrada com està en l'Àfrica!)

Capítol XXXI.- La Charley es posa malalta i l'Esther la cuida. Quan el seu mal comença a curar, descobrim que és ella ara qui no es troba bé.

Capítol XXXII.- Quins fets tan estranys! Què són aquelles volves cendroses i greixoses que voleien per l'aire del barri aquella nit?
El Sr. Guppy i un amic seu esperen que siguin les dotze de la nit per aconseguir unes cartes que el Sr. Krook, el drapaire, té... Ho aconseguiran? Podran parlar amb ell?

Capítol XXXIII.- Noves diligències preliminars. Un nou mort, al mateix edifici que, no fa pas massa, va morir Nemo, el copista judicial, víctima d'una sobredosi d'Opi.
La Sra. Snagsby segueix sospitant ves a saber què del seu pobre marit.
I... qui ho havia de dir? El Sr. Smallweed era cunyat del Sr. Krook, el drapaire, i qui podrà entrar en possessió dels bens d'aquest!

Capítol XXXIV.- Com ja vàrem dir, el Sergent George té une carta manuscrita que pot anar molt bé per autenticar la lletra d'uns altres escrits. Com també vàrem dir, el Sergent George, amb la bona intenció de sortir de la crisi, ja fa temps que va demanar un préstec per crear el seu negoci de Galeria de Tir. Ara li reclamen els calers o hauran d'embargar al bo del Sr. Bagnet que havia avalat al seu amic George!

Capítol XXXV.- I com estarà l'Esther?... la vàrem deixar molt greument malalta. Poc a poc i amb l'ajut de la petita Charley (m'encanta aquest personatge, jo en vull una!) es va recuperant... Finalment, va uns dies al camp per agafar forces on rep la visita de la Srta. Flite i s'assabenta d'uns fets sobre el Dr. Woodcourt (per cert, amb comentaris irònics sobre qui i per què rep els títols a Anglaterra)

Casa Inhòspita, Charles Dickens [IV]

Gillian Anderson en el paper de Lady Dedlock
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Com que ja he perdut qualsevol intent de sistemàtica a l'hora de parlar d'aquest llibre, el que vaig a fer aquí és un mini recorregut pels punts més importants dels capítols que van del 16 al 40, amb la qual cosa fusionaré un "bloc ja fet" però no massa comentat, amb uns quants capítols més... a veure si em centro una mica :-)

Al Capítol XVI.- Coneixerem Tom-All-Allone's, un lloc absolutament abandonat on van a parar els més desesperats de la societat. Fins allí arribarà una dona, vestida com una criada important, que demanarà al pobre Jo, que la porti ta tots els llocs que formen part dels últims moments de la vida de NEMO, el copista, a canvi d'una moneda.-

El Capítol XVII.- Torna a ser un fragment relatat per l'Esther.
Veiem que els primers plans d'estudi del pobre Richard a casa d'un parent del Sr. Kenge (el Sr. Badger, el que sempre lloa els anteriors marits de la seva dona hehe) no li acaben de fer el pes. Ara pensa que potser és millor que estudiï per advocat.
L'Allan Woodcourt, el jove metge que aten a molts pobres de forma gratuita, se'n va a l'Índia i la Xina com a metge d'un vaixell.

Al Capítol XVIII.- Seguim veient la forma estranya de viure del Sr. Skimpole, sempre tan desinteressat, tan criatura ell...
El Sr. Jarndyce, l'Esther i l'Ada van a passar uns dies amb el Sr. Boythorn, gran amic d'en Jarndyce i veí dels Dedlock, amb els que té plets per temes de terres.
Diumenge, a la capella, l'Esther veu Lady Dedlock per primera vegada.
La criada de Lady Dedlock, Hortense, veu que va perdent protagonisme per la seva senyora davant una nova minyona, la Rosa.

Capítol XIX.- Ens trobem a casa el Sr. Snagsby, l'amo de la papereria... La seva senyora s'ha fet molt seguidora d'un predicador molt estrany, en Chadband.
La policia ha trobat en Jo amb la moneda que li va donar aquella criada, no es refien que sigui d'ell i van a preguntar Snagsby.

Al Capítol XX.- Anirem trobant-nos una sèrie de personatges nous: l'Smallweed petit... una mena de nen crescut abans d'hora, nét d'un usurer terrible; en Jobling, amic d'en Guppy que, canviant-se el nom (ara es dirà Weevle), per despistar els cobradors de deutors, vol llogar l'habitació on va viure en Nemo, el copista.

Capítol XXI.- Família únicament possible al cervell d'en Dickens... els Smallweed, avis i néts... i allí, treballant, trobem la petita Charley, la major dels tres germanets òrfens (fills del difunt cobrador de deutes que tantes vegades va anar al darrera de l'Skimpole).
Coneixerem també el Sergent George, home que ha tingut la desgràcia de caure a la xarxa usurera del vell Smallweed en demanar un crèdit per muntar el seu negoci, una galeria de tir on té treballant el seu amic Phil.

Capítol XXII.- Aparició del que més tard serà un personatge molt comú a moltes novel·les: el típic detectiu, en Bucket. Assistim al que és una mena de "reconeixement" per part d'en Jo, de la rica criada que li va donar la moneda... El noi no ho acaba de tenir clar.

Capítol XXIII.- En Richard segueix sense veure clar què vol fer en aquesta vida, comença a posar massa il·lusions en el procés de la Cancelleria. La Caddy Jellyby prepara el seu casament amb en Prince Turveydrop. La petita Charley serà la donzella de l'Esther...

Capítol XXIV.- En Richard vol deixar els estudis per ser advocat... ara vol entrar a l'exercit. Segueix pensant en la possible futura herència. En Gridley, l'home de Shropshire, mor a casa d'en George, esgotat i vençut per la tensió nerviosa.

Capítol XXV.- Estranyes conclusions de la Sra. Snagsby sobre el seu pobre marit.

Capítol XXVI.- El Sergent George recorda la seva mare... a qui nosaltres ja coneixem: la majordona de Chesney Wold i coneixem més coses del bo d'en Phil.

Capítol XXVII.- El sergent George té una carta... De qui?... En Tulkinghorn la vol... Per què?
Els Bagnet entren en escena. Curiosa manera d'expressar-se ells dos ;-)

Capítol XXVIII.- Per arribar a ser "alguna cosa" en aquest món, no cal haver nascut a la noblesa. L'època de la Revolució industrial ens demostra com gent ben humil va arribar ben amunt. El fill de la governanta de Chesney Wold, amb el seu esforç i treball és, ara, un magnat del ferro i el seu fill s'ha enamorat de la Rosa, la jove dama de companyia de Lady Dedlock.


(continuarà...)

Reflexionant amb Dickens i Casa Inhòspita

Som a l’Anglaterra de mitjans del segle XIX, l’Anglaterra victoriana, on podem trobar gent de la noblesa, vivint en grans mansions, amb el seu servei absolutament fidel i lleial i amb la sensació que són “ves a saber qui”... Vol dir això que són mala gent? És dolent Sir Leicester Dedlock? Doncs jo crec que no... jo crec que, dins l’educació que ha rebut, dins els principis que ell es creu perquè així els hi han ensenyat, no és una mala persona... és estirat, classista... però no em sembla que tingui un mal fons.

Som a l’Anglaterra de mitjans del segle XIX, l’Anglaterra victoriana on, als suburbis de les grans ciutats podem trobar casos de pobresa extrema. Barris en les condicions més precàries, antihigiènics, bruts. Gent degradada, sense feina, que es refugien en l’alcohol, persones que reben maltractaments... La Jenny, en Jo...

Victorian London
Gustave Doré

En Jo no sap qui van ser els seus pares... De fet “jo no sé re” és una de les frases que més diu. S’espanta quan algú li fa massa preguntes. Ell té una escombra i es dedica a netejar una cantonada. Els dies que hi ha massa fang o porqueria, la gent ho agraeix i algú li dóna alguna moneda...

Anglaterra victoriana, segle XIX... pluja, boira, fang als carrers... un te calentó, reconfortant... aquell qui el pot prendre clar. Hi ha qui pot gaudir d’un bon foc i hi ha qui es mor de fred...

Sortim. Posem-nos la capa... vigilem de no empastifar-nos amb el fang que hi ha per tot arreu... Carros, cavalls... fred, cansament.

Hi ha qui gaudeix amb el poder que dóna saber secrets de la vida dels altres. Hi ha qui només pensa en acumular diners... hi ha persones que ajuden i persones egoistes... Qui és pitjor, en Tulkinhorn o l'Smallweed? Qui és més ridícula, la dona que descuida la seva família i només pensa en un poble d'Àfrica o la que obliga als seus fills petits a fer constants donatius de diners que no tenen?

Bona gent, mala gent. Gent que es sent atrapada pel pes d’un passat que la societat hipòcrita de l’època no perdona... Gent que ha entrat en el cercle de l’Opi.

Trobem persones nobles... No, no nobles de la noblesa, sinó persones rectes, amb principis. Sergent George, Phil, la galeria de tir... amistat, amistat de veritat amb els Bagnet.

Quins secrets hi pot haver que relacionin entre ells móns tan diferents?

Casa Inhòspita, Charles Dickens [III]

• Capítols XVII - XXIV

Tal com va dir en MARCEL, en aquesta Casa inhòspita hi trobem moltes habitacions i molts personatges i ara, poc a poc, anem veient passadissos que poden unir entre elles algunes d'aquestes cambres.

El món de la noblesa, les persones més pobres de la societat, classes mitjanes... Tots tenen el seu paper en aquest enreixat que va teixint Charles Dickens.

Carey Mulligan en el paper d'Ada Claire
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Una de les coses que més m'agrada de l'estil en general d'aquesta obra és l'alternança en la narració dels capítols, cosa que permet viure algunes escenes de forma molt més personal (quan ens ho explica l'Esther) i altres, més "des de fora", quan és l'autor qui ens ho explica.

El Capítol XVII comença quan veiem que potser en Richard no estava tan convençut com semblava amb la idea de ser metge... i acaba amb la mort del Sr. Gridley... entremig una sèrie d'esdeveniments dels que podem anar parlant en els comentaris ;-)

Casa Inhòspita, Charles Dickens [I]

Capítols I-VIII

M’ha costat molt començar amb les ressenyes d’aquesta obra; probablement perquè m’agrada tant que no sabia per on començar, tenia por a desvetllar massa coses o fer-ho tan breu que no s’entengui res.

Aquest és un llibre que jo ja havia llegit a primers del 2010, i ja en aquella ocasió no vaig gosar parlar-ne al meu blog perquè no sabia com posar-m’hi. Llavors vaig llegir la traducció al català d’en Xavier Pàmies (El Casalot) i ara estic llegint la traducció d’en Josep Tebé (Casa Inòspita). Pel que porto llegit puc dir que ambdues em semblen molt bones.

Quan el vaig llegir per primera vegada, aquesta era la meva segona novel·la de Dickens (la primera havia estat Grandes Esperanzas), mentre que ara ja n’he llegit molts més i ja vaig coneixent l’autor. Sempre m’agrada, i m’agrada molt. Mai em decep. Segueixo impressionada amb la seva capacitat de crear personatges, alguns dels quals ben estrafolaris, i aconseguir que ens els creguem. I ens els creiem perquè representen actituds, caràcters, virtuts i defectes que tots coneixem i ell, en Dickens, els descriu magistralment.

Tinc una magnífica biografia seva que encara no he llegit. Però, fa poc, me’n va caure una de petita a les mans que vaig devorar. Tot i així, puc dir que no conec massa la persona de l’escriptor, però l’imagino com algú extremadament intel·ligent, perquè la ironia, el sentit de l’humor i la capacitat crítica són propis de persones intel·ligents.

Aquesta obra està centrada en un gran judici, el que en Dret anomenem una testamentaria (En paraules del DIEC:Procés judicial per a l’execució d’una voluntat per causa de mort quan no existeix acord entre els hereus.) però que s’ha anat embolicant tant i tant per culpa del Tribunal de la Cancelleria (un tribunal a part dels Tribunals civils) que passen anys i anys i cada vegada està tot més enredat. És una gran crítica a aquest sistema judicial.

Anna Maxwell Martin en el paper d'Esther Summerson
a la sèrie de la BBC de l'any 2005

Al mateix temps, és la narració d'uns anys de la vida, com si fos un Diari de records, de la protagonista principal, l’Esther Summerson.

A l’obra trobem capítols escrits per l’Esther en primera persona i altres capítols en que qui explica el que va passant és un narrador. Ambdós es van alternant, constituint una forma molt agradable i interessant d’anar teixint la història.

En aquests vuit primers capítols se’ns explica l’existència del procés (Jarndyce contra Jarndyce) i hem anat coneixent ja la majoria de personatges principals de la novel·la... però ens en queden molts encara! Què us ha semblat la Sra. Jellyby? I el Sr. Skimpole?

I bé, com diem sempre que els spoilers van als comentaris i no al post, jo ho deixo aquí... De moment.

Espero que us estigui agradant i que gaudim molt d’aquesta lectura. A mi, personalment, em fa moltíssima il·lusió.

Comencem la lectura de Bleak house!

Per fi!! Per fi comencem a llegir aquesta fantàstica obra de Dickens! Som molt afortunats perquè la podem llegir en català (cosa que, desgraciadament, no passa amb totes les novel·les del gran autor anglès, per vergonya de les editorials catalanes) i, a més, podem triar entre dues versions, les dues molt bones segons m'ha comentat una persona que hi entén molt. Jo n'he llegit una i ara llegiré l'altra. Serà com una re-lectura, "però diferent".

- Fins ara teniem "El Casalot", en traducció de Xavier Pàmies. Era una edició que costava un ronyó i part de l'altre, però darrerament ha sortit a Labutxaca i resulta molt més econòmica (surt per menys d'una tercera part del que costava en edició de tapa dura). Té 1.118 pàgines.

- I ara també tenim "Casa Inhòspita", en traducció de Josep Tebé, que ha estat publicant VilaWeb, de forma totalment gratuïta, gràcies al permís de la família de Josep Tebé, en fascicles setmanals. Són 764 fulls al pdf.

El llibre consta de 67 capítols i la veritat és que no sabia com dividir-ho, però bé, finalment proposaria fer els següents blocs:

1.- Capítols 1 al 8
2.- Capítols 9 al 16
3.- Capítols 17 al 24
4.- Capítols 25 al 34
5.- Capítols 35 al 44
6.- Capítols 45 al 54
7.- Capítols 55 al 67


Comencem demà dijous, dia 13 de setembre. Jo mateixa ja faré el primer bloc tan bon punt hagi llegit els primers vuit capítols. Si hi ha algun voluntari per fer el segon bloc, doncs ja ho pot dir.

Recordeu que al post és millor no dir massa cosa sobre l'argument, però que als comentaris hi podem posar tots els "spoilers" que vulguem :-)


Crec que gaudirem moltíssim d'aquesta lectura. Al menys així ho espero!! :-)

Diada Nacional de Catalunya

Casa Inhòspita, de Charles Dickens... Ja la tenim tota!

Això s'acaba! Aquí tenim l'últim fascicle!!

VilaWeb els ha anat publicant, de forma gratuita, gràcies a l'autorització de la família de Josep Tebé, que en va fer aquesta traducció al català. Moltes... moltíssimes gràcies!!

Aviat començarem la lectura conjunta! :-)




I amb aquests fotogrames de la sèrie de la BBC sobre l'obra, veurem com s'ho fa en McABEU per finalitzar la seva "novel·la paral·lela" ;-)

Vintè capítol de Bleak house, de Charles Dickens

Ja som a setembre!! Ja falta poc! Ben aviat tindrem tota l'obra sencera al nostre abast! Gràcies a VilaWeb que ens ha fet arribar, setmana a setmana, la traducció al català feta per Josep Tebé d'una de les millors novel·les del genial Charles Dickens, Bleak House. Gràcies també al mateix Josep Tebé, que va fer aquesta gran tasca i a la seva família que han autoritzat aquesta publicació per posar-ho a l'abast de tothom! Clicant aquí podreu accedir al capítol vintè.

I, també com cada setmana, per jugar una mica, en els comentaris, en McAbeu, inventa una mena de trama paral·lela, a partir d'uns fotogrames de la sèrie que la BBC va fer sobre aquesta obra.

Dinovè capítol de Casa inhòspita, de Charles Dickens

Aquí el tenim, el dinovè fascicle de Bleak house, de Charles Dickens, en traducció al català de Josep Tebé que, com cada setmana, ens fa arribar de forma totalment gratuita VilaWeb. A gaudir-ne molt!

Com també podem gaudir de la història paral·lela que, segons les imatges retallades de la sèrie de la BBC sobre l'obra, també setmanalment va inventant (dins dels comentaris) en Mac! ;-)

Mac, perdona, cada setmana et poso més fotogrames!! :-DD

Divuitè capítol de Casa inhòspita, de Charles Dickens

I aquí tenim el divuitè capítol de Bleak House, de Charles Dickens, en traducció al català de Josep Tebé (Casa inhòspita) que cada setmana ens ofereix VilaWeb de forma totalment gratuïta.

Segueixo posant –de forma aleatòria- diferents fotogrames de la sèrie que la BBC va fer sobre aquesta magnífica obra, així us entrarà curiositat per llegir el llibre. Per cert, que en McAbeu, que no ha llegit el llibre i no coneix l'argument, tan sols a partir de les imatges que vaig posant està fent una mena d'història paral·lela que podeu trobar als comentaris. No us la perdeu!

Proposta agosarada: Dostoievski.

Aquest any, degut a la crisi, puc comprar molt pocs llibres. De fet, sort tinc dels que em van regalar el desembre per l’aniversari, gener per reis i tres que he rebut pel meu sant. A part d’això, estic “tirant molt” de biblioteca (com, per exemple, per llegir El Hobbit o l’Ocell de Foc) i de llibres que ja tenia a casa, obres que en Josep Lluís va comprar fa temps però que a mi mai m’havien atret gens ni mica (com, per exemple, El Proceso, de Kafka).

Fa uns dies, parlant amb un amic, em va dir que un dels millors llibres que havia llegit mai és “Els germans Karamàzov” de Dostoievski. Aquest llibre, en castellà, en una edició de butxaca d’Alianza Editorial, el tenim a casa. En Josep Lluís el va llegir fa cosa d’un any i mig, així que m’he proposat llegir-lo jo també. Té més de 1.200 pàgines, però no m’espanta.


Algú s’apuntaria a una lectura conjunta? No corre cap pressa. El llibre el tinc a la prestatgeria, no té cames, així que no marxarà. M’és igual esperar un mes, com dos, si a algú li fa il·lusió, jo m’espero, que tinc altres projectes també molt interessants (Llegir L’assassinat de Roger Ackroyd en anglès, per exemple).

En fi, ja direu quelcom o alguna cosa :-D

Apunts per al capítol V d'Els germans Karamàzov

Dissetè capítol de Bleak House, de Charles Dickens

I aquí tenim el dissetè capítol de Casa Inhòspita, de Charles Dickens, en traducció al català de Josep Tebé,

Tal com vaig fer la setmana passada, poso -de forma desordenada- alguns dels fotogrames de la sèrie de la BBC, per fer-vos venir ganes de llegir-lo!! ;-)

El Hòbbit (J. R. R. Tolkien) [Presentació]

Primera edició - 1937

El hòbbit, o Viatge d'anada i tornada (The Hobbit, or There and Back Again) és una novel·la de fantasia escrita per J. R. R. Tolkien i publicada per primer cop el 21 de setembre del 1937.

Situada l'any 2941 de la Tercera Edat del Sol, la història del hòbbit Bilbo Saquet arrenca amb la recerca d'un tresor. Fins ara la vida del protagonista ha estat molt tranquil·la i rutinària, però tot canviarà quan emprengui camí cap a terres estranyes. Amb la companyia del mag Gàndalf, un grup de nans i d'altres personatges que trobarà al llarg del recorregut, les aventures d'en Bilbo ens transporten al món imaginari que creà l'autor d'El senyor dels anells.

La versió en català fou traduïda per Francesc Parcerisas i publicada per l'editorial La Magrana en la seva col·lecció L'Esparver, l'any 1983 per primera vegada.

Portada - Primera edició en català (1983)

Inici - Primera edició en català (1983)

ÍNDEX
I Una reunió inesperada
II Moltó rostit
III Un breu descans
IV A la muntanya i sota la muntanya
V Endevinalles en l'obscuritat
VI Fugir del foc i caure a les brases
VII Allotjament curiós
VIII Mosques i aranyes
IX Bótes desfermades
X Una rebuda entusiasta
XI Al llindar
XII Informació secreta
XIII No hi és
XIV Foc i aigua
XV El cel s'ennuvola
XVI Un lladregot en la nit
XVII Esclata la tempesta
XVIII La tornada
XIX L'última etapa

Setzè capítol de "Casa inhòspita", de Charles Dickens

Molt matiners, els amics de VilaWeb ja tenen a la seva pàgina el setzè fascicle de Casa Inhòspita, la gran obra de Charles Dickens en traducció al català de Josep Tebé i que podeu baixar-vos de forma gratuita clicant aquí.

Diferents fotogrames de la magnífica sèrie que la BBC va fer sobre l'obra. Els vaig posant sense ordre, per no donar pistes sobre l'argument.