- Capítols LIX a LXVII (final)
 |
| Richard Harrington en el paper d'Allan Woodcourt i Anna Maxwell Martin en el paper d'Esther Summerson a la sèrie de la BBC de l'any 2005 |
Doncs bé, ja he arribat al final! Avui, a quarts de vuit del vespre! Gairebé tres mesos per la relectura d'un llibre que, sortosament, ja sabia que m'agradaria!
En el ritme dolentíssim que he portat no en té cap culpa l'obra sinó tota una sèrie de circumstàncies personals que no venen al cas, però que m'afectaven provocant que molts dies ni tan sols tingués ganes de llegir una pàgina.
Vaig començar l'any amb "Els papers pòstums del Club Pickwick", també de Charles Dickens i que igualment se'm va allargar moltíssim pel mateix motiu: Problemes que em donaven voltes constantment pel cap no em permetien deixar volar la ment entrant dins la història del llibre.
Ha estat un any "trist", també en quan a resultat de les lectures. He llegit poc però, el que és pitjor, és que poques vegades he aconseguit fer els meus "viatges" per l'espai i el temps a través d'aquesta meravellosa droga que és un bon llibre. Vull dir que a mi em fa il·lusió tenir una llarga llista de lectures, però no "de qualsevol manera", sinó que les he d'haver gaudit molt... Enguany la llista serà molt curta i hi he d'afegir que sóc conscient que no he aprofitat tot el possible la màgia de cada llibre.
Quan vaig llegir aquesta novel·la per primera vegada ho vaig fer en la traducció de Xavier Pàmies (El Casalot) i vaig acabar les seves 1.118 pàgines en una mica menys d'un mes, cosa que dóna una idea molt real del meu ritme de lectura "normal" (més aviat sóc lenta, però era molt constant). Em va encantar. Vaig dir llavors que era un dels millors llibres que havia llegit mai. Aquest any he perdut la constància, la concentració, l'ordre, el mètode (pocs que en tenia i...).
Representa que ara jo hauria d'estar comentant capítol per capítol aquests darrers que he llegit, però no ho faré... Són el desenllaç de l'obra, passen moltes coses i seria un mega-spoiler tot el post :-)
En fi... 2013 s'apropa decidit... els dos darrers mesos tinc poca consciència d'haver-los viscut... han passat ràpid, molt ràpid... les setmanes anaven tan de pressa que els dies s'amuntegaven i ja no sabia quan era dilluns, dimecres o dissabte...
Em plantejo també què fer amb aquest blog. Va néixer a finals de març amb la idea de poder llegir uns quants blogaires junts "El procès", de Kafka... Ho escric i somric perquè recordo que ho vaig passar molt bé... En aquest 2012 de pujades i baixades, finals de març era moment de pujada...
Quan tens moltes coses al cap, i coses serioses, no pots concentrar-te bé ni tan sols en distreure't. Al menys això em passa a mi.
Em feia gràcia llegir "Els germans Karamazov", que pensava que l'hauríem pogut començar a llegir el mes passat... però, en aquests moments, no em veig capaç de començar cap llibre gruixut. Tinc alguns Dickens encara nous de trinca, de la gran "col·lecta" de l'any passat per l'aniversari (quina il·lusió tan gran em van fer!!) Allí estan, a la prestatgeria esperant perquè els comenci i em fa por fer-ho per aquest temor a estar "fent malbé" magnífiques lectures per no tenir l'estat d'ànim adequat. (La tienda de antigüedades, Nuestro amigo común, Estampas de Italia i una magnífica -i gruixudíssima- biografia escrita per Peter Ackroyd)
Ara estava mirant els llibres que hem llegit i tinc un molt, molt bon record d'Oliver Twist, també d'Intriga en Bagdad i El Hobbit... Vaig llegir-ne un d'Emili Teixidor però al final no es va fer comentari compartit.
M'adono -ara, mentre escric aquestes paraules- d'una cosa curiosa. Malgrat les meves lamentacions sobre com n'arriba de ser d'horrible l'estiu i la calor, puc dir que, dins de tota la problemàtica 2012, crec que jo m'he sentit més forta justament aquests mesos, de finals de març a primers de setembre
Veus una de les avantatges de no fer llista de llibres llegits és que no has de patir per si has llegit molt o poc, més o menys, massa o massa poc... perquè no tens les dades per comparar-ho i (això que diré ara és una opinió personal meva que no pretenc que compartiu) ni falta que fan aquestes comparacions. Jo llegeixo per passar-m'ho bé i per tant ho faig quan i quant em ve de gust, per mi és evident que si ara has tardat tres mesos en rellegir un llibre que havies llegit en un mes, no has gaudit igual d'aquesta relectura i que l'has fet una mica "obligada" per haver-la de comentar aquí quan les teves circumstàncies personals potser feien que no en tinguessis ganes.
ResponEliminaI això em porta a l'altre punt, què fem amb aquest blog?. Jo no faria res. Deixem-ho com està i si algun dia ens ve de gust compartir una altra lectura doncs hi tornem. Jo també m'ho vaig passar molt bé amb aquestes lectures que cites, així que segueixo considerant-lo una molt bona idea tenir un lloc com aquest, potser el problema és que hem "incomplert" un dels seus motius fundacionals: Imposar-nos les mínimes obligacions possibles a l'hora de programar els llibres a llegir.
No sé si m'ha quedat un comentari massa seriós, no és la meva intenció perquè sempre he tingut clar que "no hem vingut al món dels blogs a patir" :-)). Així que per posar-hi una mica d'humor vull dir una cosa sobre aquests capítols finals de "El Casalot". Com bé dius es tracta del desenllaç de l'obra i no és qüestió de fer aquest mega-spoiler final però si que em vull centrar en la solució del procés judicial. Quan vaig llegir aquesta solució vaig veure clar que, gairebé 160 anys abans, en Dickens em va copiar l'idea d'aquest meu relat. :-DD
MAC, en primer lloc una reverència plena d'admiració: El teu cap va ser capaç d'inventar una "trama dickensiana" i això no està a l'abast de tothom. De fet, no és a l'abast de gairebé ningú!... Estic impressionada Qui diu Jarndyce vs. Jarndyce diu Casamitjana vs. Casamitjana :-DDDD
ResponEliminaDit això, el teu comentari no m'ha semblat massa seriós, de fet és que el meu post tampoc és que sigui una mostra d'alegria desbordant :-)
Ara bé, el tema de la llista no és quelcom que em preocupi en sí mateix; em preocupa el que significa: si he llegit poc és perquè no estic bé... i jo voldria que la llista fos molt llarga perquè això significaria que el meu estat d'ànim seria millor :-) És complicat d'explicar perquè són moltes coses a la vegada que influeixen...
M'alegra que també ho hagis passat bé amb aquestes lectures!! :-)) Oliver Twist em va agradar força i, després, la sessió cinematogràfica especial va estar molt, molt bé!!
D'acord ;-) Em fa il·lusió que vulguis conservar el blog, ni que sigui per fer el que havíem dit en un primer moment (o sigui, guardar-lo per algunes lectures puntuals) El que passa és que jo sóc un nervi i sempre ho enredo tot una mica :-))
Admeto que en això de fer trames em guanya el sr. Dickens però en posar noms als personatges no, eh?. No es pot ni comparar "Esther Summerson" amb "Eduvigis Saltamartí i Pregadéu de Casamitjana, vídua de Venceslau Casamitjana i Miralcamp". :-DDD
ResponEliminaBromes apart, entenc bé el que dius. I és normal que "presentis" una llista curta perquè no estàs bé, el que em sabria més greu és que no et deixés estar millor el fet de que la llista sigui curta. M'alegro que em diguis que això no és així. :-)
Doncs això, deixem el blog una mica en pausa i quan vulguem tornar-hi, hi tornem. Ara en això d'enredar-ho no et quedis tot el mèrit per tu, que els altres també ens hem deixat enredar ben fàcilment, eh! :-DD
Homeeeeeeee hahaha sí, sí, ja t'ho vaig dir quan vas escriure el teu relat, que els noms triats són INSUPERABLES!!! :-DDDD
ResponEliminaAh!! per fi he entès la qüestió de la llista! :-)) (sóc una mica lenta) :-P No, no, la llista en sí no m'alegra ni m'entristeix més enllà del que pugui ser "presumir una mica", però no, no té cap importància més enllà d'això.
Em fa gràcia fer-la per veure si coincideixo en alguns títols amb algú o per constatar que tal o qual llibre el vaig llegir arran d'una recomanació blogaire.
Una llista molt llarga "queda molt bé" (hehehe sembles més "intel·lectual", per tant, tens dret a signar manifestos :-P ...) ai, que marxo de tema... hehehe però és "superficial" el més important és si aquests llibres els has gaudit :-)
Després, també m'agrada fer-la per recordar quan he llegit un llibre. Perquè tinc molta memòria per gairebé tot, però no situo les coses en el temps. Puc recordar perfectament una anècdota ocorreguda fa quinze anys i pensar que en fa sis... o al contrari :-)
A veure si l'any 2013 (en tot l'any) seleccionem tres o quatre lectures que estiguin bé i ens seguim trobant en aquest raconet tan silenciós ;-))))
És això mateix, MARCEL. Jo no faig llista però trobo perfecte fer-la com dieu tu i l'ASSUMPTA: Per tenir un "índex" dels llibres llegits i no per demostrar segons què.
ResponEliminaTambé m'ha agradat això que dius després, perquè tens tota la raó. La llista serà 10 vegades més llarga si llegeixes 10 llibres de 100 pàgines en comptes d'un de 1000 però de fet hauràs llegit el mateix. :-))
I, i tant que comptem amb tu per una futura lectura silenciosa quan sigui que la fem.