- Seguim avançant fins al Capítol XLIV
 |
| Patrick Kennedy i Carey Mulligan en els papers de Richard Carstone i Ada Claire a la sèrie de la BBC de l'any 2005 |
Em sento una mica frustrada amb el meu ritme de lectura (si és que passar dies sencers sense llegir ni una pàgina es pot dir “ritme de lectura”) Estic absolutament descentrada en tot... Necessitaria posar una mica d’ordre mental, crear-me un horari i anar fent.
I el que més greu em sap és que aquest caos hagi arribat amb la lectura d’un llibre de Dickens que em feia molta il·lusió...
En fi, vaig a posar el guionet d’uns quants capítols més, tot mirant de no perdre el fil...
Al capítol XL se'ns presenta de nou aquesta mena de món irreal on viu l'alta societat britànica, aquesta sensació de drets adquirits, de càrrecs heretats, de nepotisme, corrupció...
A tot això, i enmig d'aquest ambient un personatge sempre ombrívol, que entra i surt quan vol de casa dels Dedlock, en Tulkinghorn, mou els fils del seu poder... Què és el que veritablement pretén?
Capítol XLI.- Una nova dosi d'hipocresia victoriana... En Tulkinghorn gaudint del poder que dóna conèixer els secrets més amagats d'altres persones.
Què farà Lady Dedlock?
Capítol XLII.- He de reconèixer que aquest capítol em va fer força gràcia... La forma com en Dickens descriu l'atabalament del pobre Sr. Snagsby, amb la minyona francesa rondant per casa seva en tot moment, com va a demanar a en Tulkinghorn que, si us plau, la rebi perquè ell se la pugui treure del damunt em va fer somriure de bona gana...
I ja tenim aquí aquesta dona malcarada, mademoiselle Hortense, enfrontant-se al malèvol advocat (quin dels dos ens cau pitjor?)
El que jo em preguntava és com va poder Lady Dedlock tenir aquesta dama de companyia al seu costat? L'únic que puc imaginar és que, quan està de bones deu ser dolça i enganxosa... tan com brusca i malcarada és quan està "de males"...
Capítol XLIII.- Mireu quina casualitat! Ara coneixerem a la família Skimpole!... Llegint el que llegim aquí, penso que si aquest home pot viure sense treballar, potser hauria de mirar d'imitar el sistema ;-))
De fet, la pobre dona (que sembla ser que és l'única que toca una mica de peus a terra) ja és prompta a parar la mà davant el Sr. Jarndyce...
Després d'aquesta escena gairebé còmica, ens trobem davant d'un canvi sobtat: Perill per l'Esther! Sir Leicester s'ha presentat a casa el Sr. Jarndyce per a convidar-los a Chesney Wold... Què farà ella? No hi pot anar! Li va prometre a la seva mare... Així que, angoixada, pensa que ha arribat el moment d'explicar-li la veritat al seu tutor, John Jarndyce
Capítol XLIV.- I aquí tenim un capítol sorprenent... Quan ja hem llegit gairebé 800 pàgines d'un llibre de més de 1.100 ens trobem amb una declaració per carta... una reflexió... i una acceptació sincera, il·lusionada, de bona fe...
Bé, la qüestió és que, al ritme que sigui però vas avançant que és el que compta. :-)
ResponEliminaD'aquests capítols que comentes, destacar que cada vegada més es va veient que en Tulkinghorn és el dolent de la història i que per fi es destapa de la seva capa de suposada honorabilitat volent aprofitar-se de l'informació que té gràcies a la seva feina. Mademoiselle Hortense actua més per despit, perquè va ser despatxada, però tens raó que està molt "de males". :-D
A mi em va sorprendre que l'Skimpole tingués família, me l'havia imaginat més com un bohemi aprofitat que fuig de qualsevol classe d'obligació incloent-hi el matrimoni i el que em va sorprendre encara més, com tu també dius, és el contingut de la carta del Sr. Jarndyce a l'Esther, no m'esperava gens que ens sortís per aquí aquest home. :-))
En Tulkinghorn és un amargat que, mancat de les coses petites que omplen la vida de llum, gaudeix del seu poder... una ment retorçada.
ResponEliminaA mi també em va sorprendre molt que l'Skimpole tingués família hehehe... Bé, al principi ja es diu que és casat... però quan els veus "aparèixer", et quedes absolutament parat.
Jo crec que el Sr. Jarndyce està enamorat de l'Esther des d'un primer moment... però és un home molt respectuós, conscient de la gran diferència d'edat i que mai se li hagués passat pel cap ni tan sols pensar en poder-s'hi casar. Ell, per damunt de tot, vol que ella sigui feliç i la deu imaginar amb algú més jove... i ell, amb això ja és feliç.
Ara bé, han passat moltes coses: La noia bonica i agraciada que era l'Esther ha quedat marcada per l'enfermetat. No vull pensar que la cosa sigui tan horrible, però sí que "en aquells temps" la bellesa de la dona es tenia molt en compte... En Jarndyce, que l'estima de veritat, no vol que ella es quedi sola (com sospita que ara li pot passar) i, per demostrar-li com la valora i com n'és d'important per ell, li ofereix el millor que li pot oferir, ser la Senyora de Bleak House... és molt romàntic :-))
A més, que fins i tot, es deixa entendre que ell potser s'espera un "NO" com a resposta... però obté un "SÍ" :-))
Sí, MARCEL, és veritat, en Rick sembla una mica massa gran... No és que ho sigui molt, però si al principi de tot representa que té uns 19 anys, doncs n'aparenta ben bé 24 o 25 i clar, a aquestes edats la diferència és més patent... En canvi l'actriu que fa l'Ada Claire, la trobo encertadíssima :-))
ResponEliminaCom seguim? Jo ha he arribat al punt que vaig dir... Ara et toca a tu :-) però com ho he fet jo tan malament i he trencat totes les previsions i tal, si voleu vaig seguint jo fins que acabi i llavors ja veurem què fem amb aquest blog tan bonic ;-)
Hahahaha oh, MARCEL, què amable que ets! ;-))
ResponEliminaD'acord, com assumeixo totalment que qui ha desquadrat i ha fet anar "malament" aquesta lectura he estat jo, ja aniré fent aquests "mini-resums" (avergonyida com estic del poc que he llegit els darrers dos mesos)
I tant!! M'encantarà una entrada post-lectura!! Em faria il·lusió! Serà una altre forma de parlar del llibre sense ser la típica ressenya.
Bé, si vols la pots fer al teu blog, com sempre ressenyes tot el que llegeixes, doncs també estaria bé fer-ho allí... Com tu vulguis :-))