dilluns, 6 de maig del 2013

La Pedra Lunar, de Wilkie Collins. Escalfant motors!!



Com aquest de la imatge, és l'exemplar de la novel·la "LA PEDRA LUNAR" de Wilkie Collins que jo llegiré. L'he recollit avui mateix a la biblioteca i és una edició de 1993, amb traducció de Lluís Comes Arderiu fou publicada per Columna amb tapa dura i 707 pàgines.

Us faig un extracte de la contraportada:

Wilkie Collins va néixer a Londres l'any 1824. Va ser amic íntim i també col·laborador de Charles Dickens, que l'animà a escriure les seves dues grans novel·les, "La dama de blanc" (1860) i "La pedra lunar" (1868), fonamentals per entendre l'evolució posterior de la novel·la policíaca. De salut precària i obligat a medicar-se amb làudanum, W. Collins morí l'any 1886.

Si a "La dama de blanc" era la desaparició d'una dona el que desencadenava l'acció, a "La pedra lunar" -nom que rep un diamant groc d'una bellesa indescriptible que temps enrere havia estat robat d'un santuari de l'Índia- el misteri comença quan la pedra desapareix el dia que l'havien de regalar a Rachel Verinder pel seu divuitè aniversari.

Quan Wilkie Collins va escriure "La pedra lunar" l'any 1868, poc es podia pensar que la seva obra seria font d'inspiració de moltíssimes novel·les policíaques posteriors, i que un dels seus personatges, el sergent Cuff, serviria a Arthur Conan Doyle com a base per crear Sherlock Holmes.


No em negareu que, amb aquest presentació, venen ganes de llegir-la, no?. Jo almenys en tinc moltes. :-))

Ho farem i ho anirem comentant en posts posteriors. D'acord amb l'ASSUMPTA, dividirem l'índex del llibre en tres blocs de lectura que a continuació he marcat amb colors diferents: (el número de pàgina i els noms dels capítols corresponen a la meva edició del llibre)

ÍNDEX
Pròleg - L'assalt de Seringapatam (pàgs. 13 a 24)
La història - Primer Període- La Pèrdua del diamant (pàgs. 25 a 296)

La història - Segon Període - El descobriment de la veritat i Relats 1 i 2 (pàgs. 297 a 444)

La història - Segon Període - Relats 3 a 8 i Epíleg (pàgs. 445 a 707)


Per començar jo mateix m'encarrego del primer bloc de lectura. Aquesta nit començaré a llegir al novel·la i quan arribi a la pàgina 296, faré el post corresponent per anar comentant que ens sembla el llibre. Jo acostumo a llegir força ràpid però aquesta obra vull gaudir-la amb calma, així que anirem sense presses. I ja sabeu que si algú més s'hi vol apuntar, encara hi és a temps i només cal que ho digui.

5 comentaris:

  1. És súper emocionant començar aquesta lectura i em fa moltíssima il·lusió!!

    La meva edició és la que vaig posar en el post anterior, és de tapes toves i "només" té 526 pàgines, la qual cosa demostra que la lletra és molt més petita :-))

    La traducció, també en català, és d'Anna Turró (mira quina gràcia, dues traduccions diferents al català, això m'agrada! el que no entenc és com hi pot haver obres de Dickens que MAI hagin estat traduïdes al català... incomprensible)

    Trobarem diferències, MAC, en els nostres llibres? ;-))

    Saps què? Vaig a copiar-te el primer paràgraf hehe:

    Dirigeixo aquestes línies (escrites a l'Índia) als meus parents d'Anglaterra.
    El meu objectiu és el de relatar les causes que m'han dut a rebutjar la mà fidel de l'amistat al meu cosí, John Herncastle. La reserva que he mantingut fins ara sobre aquest assumpte ha estat malinterpretada per alguns membres de la meva família, dels quals no em puc permetre de perdre la bona opinió que tenen de mi..."


    Som-hi!!! ;-))

    ResponElimina
  2. Doncs, aprofitant que encara tinc el meu exemplar al costat de l'ordinador, jo també te'l copio:

    Adreço aquestes ratlles -escrites a l'Índia- als meus familiars d'Anglaterra.
    La meva intenció és explicar els motius que m'han portat a rebutjar la mà lleial de l'amistat al meu cosí, John Herncastle. La discreció que fins ara he mantingut en aquest afer l'han interpretat erròniament alguns membres de la meva família, la bona opinió dels quals no em puc permetre de perdre.


    Impressionant, eh!. Sembla un joc, per dir el mateix però utilitzant altres paraules. :-)))

    Per cert, per si vols comprovar això de la mida de la lletra. Al meu llibre aquesta primera pàgina comença amb aquest Adreço aquestes ratlles... i acaba amb Les tradicions més antigues que hom recorda situen la pedra....

    I tant, que som-hi!!! ;-))

    ResponElimina
  3. Quina gràcia!! Hi ha un munt de paraules diferents, però diu exactament el mateix!! :-DDD

    Val... al meu llibre, la primera pàgina comença com comença i acaba amb "... pel seu color tan peculiar i en part per una supers- :-))

    ResponElimina
  4. celebro que llegiu un llibre i en feu aquí els comentaris de la lectura compartida ...jo no m'hi puc apuntar, massa feina i molts llibres per llegir endavant Assumpta i McAbeu!!!!

    ResponElimina
  5. ELFRI!! Hem començat poc a poc perquè jo torno a estar refredada i a moments no em trobo massa bé, però el llibre m'està agradant MOLT!!! ;-))
    Petonassos!!

    ResponElimina