Ja fa dies que vaig arribar al punt on fer el post, però fins ara no em poso amb calma a fer-lo i, clar, com he seguit llegint, doncs ja estic ben avançada en el segon bloc però, de moment, les dues coses més importants que puc dir d'aquesta lectura és:
- M'ho estic passant molt i molt bé amb aquesta novel·la. Em fa molta gràcia la forma en que està escrita, com es fica ben bé en la personalitat dels protagonistes, com descriu els detalls de la vida d'aquella societat. En definitiva, que estic súper contenta llegint-lo i em sap greu poder-hi dedicar poques estones perquè fa anys ja l'hauria acabat... però bé, s'ha de gaudir de les coses com venen.
- El personatge d'Emma em cau fatal. Tot i això, em fa molta gràcia. Vull dir que em cau fatal per la seva forma de ser, però em fa gràcia perquè sóc conscient que la pobre no té la culpa de ser com és (snob i classista fins al capdamunt) sinó que és fruit de l'educació que rebien les noies de classe alta en aquell temps.
 |
| Il·lustració de Philip Gough per una edició d'Emma |
Emma és la filla petita d'un pare vidu (pare que ja es va casar gran) o sigui que la noia i son pare, que tenen una excel·lent relació i s'estimen molt, (mira, això sí que ho té de bo l'Emma, com sempre es preocupa de que el seu pare estigui bé) es porten molts anys.
La noia ha tingut fins ara una institutriu que, més que això era una amiga més gran que ella... Just comença l'obra que la institutriu s'acaba de casar i l'Emma està tota satisfeta perquè creu que ella ha tingut alguna cosa a veure en el fet que aquest matrimoni s'hagi celebrat. L'Emma creu que té com una mena de saviesa especial per saber qui pot lligar bé amb qui, qui convé a qui i qui no és digne de qui.
Evidentment, aquesta capacitat no està més que a la seva imaginació i, de fet, quan intenta aconseguir que un jove clergue s'enamori de la seva amiga Harriet, el resultat de tot és que el clergue en qüestió s'enamora de l'Emma la qual evidentment, el rebutja.
Però més greu és encara que a la pobre Harriet (que és molt joveneta i no massa intel·ligent) li ha fet donar carabasses a un noi que li hauria anat perfectament, bon noi, treballador i que, a més, a ella al principi li agradava.
Podríem dir que aquest primer bloc de lectura engloba de principi a fi aquesta història de la Harriet (tot i que espero que més endavant la xiqueta s'ho repensi i accepti al primer pretendent, fent cas omís dels consells absurds de l'Emma)
També tenen cabuda en aquests primers capítols la germana gran d'Emma (Isabella) i el seu marit, que tenen cinc fillets preciosos i semblen un matrimoni força ben avingut, tot i que ella té un caràcter una mica fleuma, la sensació que dóna és que s'estimen de veritat i són ben feliços. El marit d'Isabella, John Knightley, té un germà més gran -i molt ric- que viu molt a prop d'Emma i que constantment visita a son pare. Sobre aquest germà tinc jo les meves sospites de que sigui el causant que la nostra protagonista trenqui un dels seus propòsits de vida: quedar-se soltera. Ja que una dona soltera i rica mereix tots els respectes... els problemes i les bromes arriben per les solteres pobres.
Sembla ser que, pel segon bloc de lectura nous personatges entraran en escena, com el fill d'un primer matrimoni del Sr. Weston (marit de la seva institutriu) i una noia orfe, neboda d'una veïna, que sembla que amaga algun misteri en la seva vida.
