dimarts, 2 de maig del 2017

Emma, de Jane Austen.- Tercer bloc de lectura i últim

Doncs bé, acabada la lectura d'aquesta magnífica novel·la victoriana, ara toca fer el post... Però, de fet, poca cosa puc dir (si no vull fer una colla de spoilers monumental), tan sols posar-me unes quantes medalles i dir que tot ha acabat exactament com jo imaginava.

Efectivament, la malcriada de l'Emma acaba amb l'home que, des del principi, he vist que li estava destinat (per molt que la noia digués que es volia quedar soltera, que ho tenia claríssim i que una dona soltera i rica és molt respectable).

Sí, sí, fins i tot vaig tenir la idea de qui havia regalat el piano a la Jane Fairfax, i que, finalment, la Harriet tindria més seny que la seva amiga i donaria una segona oportunitat al bon noi (i bon partit) que estava enamorat d'ella.

Com no vull dir més coses aquí "públicament" (ja en parlarem més als comentaris), el que ara faré serà quelcom que em va ocupar una bona estona quan ho vaig preparar i és que he estat mirant actors i actrius de diferents versions de pel·lícules i sèries que s'han fet d'Emma i n'he trobat una que, com a adaptació no tinc ni idea de si es bona o no, però que els actors crec que han estat meravellosament trobats. En altres versions he trobat actors que no s'assemblaven ni de lluny a com "havien de ser".

La versió "guanyadora" és una mini-sèrie de la BBC de l'any 2009. Us vaig a presentar, doncs, a l'Emma Woodhouse i la seva família, amics i veïns...

EMMA

MR. WOODHOUSE

MRS. ISABELLA KNIGHTLEY (GERMANA D'EMMA)

MR. JOHN KNIGHTLEY (MARIT D'ISABELLA)

MR. KNIGTHLEY (GERMÀ DE JOHN, CUNYAT D'ISABELLA
I MOLT AMIC DE TOTA LA FAMÍLIA WOODHOUSE

MRS. WESTON. VA SER INSTITUTRIU D'EMMA I SÓN GRANS AMIGUES
CASADA FA POC AMB EL SR. WESTON, QUE ERA VIDU.

MR. WEST

MR. FRANK CHURCHILL. FILL DEL PRIMER MATRIMONI DE MR. WEST
PORTA EL COGNOM DELS ONCLES QUE EL VAN CRIAR QUAN
MR. WEST VA QUEDAR VIDU.

MISS HARRIET SMITH. AMIGA D'EMMA, MÉS JOVENETA I A LA QUAL EMMA
VOL ACONSELLAR I GUIAR EN EL SEU FUTUR.

MR. ROBERT MARTIN. PRETENDENT DE MISS HARRIET SMITH-

MR. ELTON. CLERGUE DE LA ZONA.

MRS. ELTON.

MISS JANE FAIRFAX.

MISS BATES, TIETA DE JANE FAIRFAX

MRS. BATES, ÀVIA DE JANE FAIRFAX

I bé, aquests són els més importants... Espero que us semblin tan ben trobats com a mi... (bé, potser el Sr. Woodhouse, també conegut com a Albus Dumbledore, se'l veu una mica massa fort però, a part d'ell...)

5 comentaris:

  1. Veig que has gaudit molt més que jo d'aquesta lectura. En el meu cas, que "tot acabaria com havia d'acabar" ja ho vaig assumir d'entrada i ja et vaig explicar que tampoc em vaig agafar com un misteri a resoldre tot l'assumpte del piano. No passa res per això, no a tots ens ha d'agradar el mateix i de la mateixa manera i ja he dit més d'una vegada que el que si li reconec a aquest llibre o més aviat a la manera d'escriure de Jane Austen és que malgrat el que explica són coses sense gaire interès (sempre parlant des del meu punt de vista) aconsegueix que la lectura no es faci gens pesada. I això és tot un mèrit, certament.

    M'ha agradat moltíssim aquest exercici que has fet de comparar els actors que han interpretat aquesta obra per posar cara als personatges. El que passa és que jo quan vaig acabar de llegir el llibre, vaig buscar i començar a veure la pel·lícula de 1996 (aquella de la que vaig posar el tràiler al post de presentació) i és clar, la cara que jo els he posat són les d'aquells actors i n'hi ha que em quadren més que aquests teus. Un exemple és en Frank Churchill, en la pel·lícula i també en els dibuixos de la primera edició del llibre és ros, en canvi el d'aquesta mini-sèrie no ho és i, a més, té el cabell molt curt (a diferència de les "melenes" del de la pel·lícula) i això no li dóna l'aspecte de tarambana que, al principi almenys, té el personatge. Entenc però que això és una apreciació subjectiva de cadascú i si a tu t'agraden més aquests, jo no hi tinc res a dir. :-)

    PS: Per cert, he escrit que "vaig començar" a veure la pel·lícula perquè no la vaig acabar. Potser va ser perquè m'hi vaig posar tard al vespre i ja tenia son però a diferència del llibre, la pel·lícula sí que em va avorrir força i la vaig haver de deixar abans d'hora. :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. És normal que n'hagi gaudit més jo... de fet, ja és important que tu l'hagis llegit i li hagis trobat coses positives :-)

      De fet, en el teu cas, jo estaria empipada per la "falsa" propaganda. Em refereixo al tema dels "enigmes" (De fet, si jo em vaig posar a endevinar qui hauria enviat el piano o quin secret hi havia darrera en Frank Churchill és perquè és una cosa molt "meva" que, fins i tot en les coses més innocents no puc evitar tractar d'endevinar-les en lloc de llegir tranquil·lament pensant que al final ja es descobrirà tot) o allò de que la novel·la tenia uns tocs gòtics... ¿¿??

      Vull dir que, si ja era -per la temàtica- més complicadet que t'agradés "molt", si a sobre t'enganyen amb falses expectatives, el resultat de l'efecte que et podia produir podria haver estat pitjor :-)

      En quant al tema de les fotos, jo volia triar-les totes d'una mateixa adaptació, no barrejar-les i si em vaig decidir per aquesta de 2009 va ser per la Harriet Smith i la Janet Fairfax... No em diràs que no són elles!!! :-DD La carona bonica, tímida, de bona noia que amaga alguna cosa, de l'actriu que fa de Janet Fairfax em va convèncer totalment... i la Harriet, és ben bé com la imaginava :-DD

      Una cosa curiosa és que l'actriu que fa d'EMMA s'assembla moltíssim... molt, mooooolt, entre la teva i la meva. La teva Emma, Gwyneth Paltrow, i la meva podrien ser germanes... :-)) Ara bé, hi havia altres papers que no se m'adaptaven gens, per això vaig anar a buscar per una altra banda :-DD

      Elimina
  2. Tens raó que les expectatives creades al post de presentació queden completament diluïdes quan llegeixes la novel·la. Ni tocs gòtics, ni endevinalles importants per la trama ni misteris detectivescs... és ben cert que, vist això, encara m'ha agradat prou. :-DD

    La "teva" Harriet Smith també em quadra més que la "meva", té més cara de noia joveneta que és el que demana el personatge. També m'agrada la Jane que has posat i, és veritat, en el cas de l'Emma podríem dir allò de "tanto monta monta tanto". ;-)))

    Bé doncs, deixem l'Anglaterra romàntica del segle XIX per començar un viatge molt més perillós?. Deixem passar uns dies per acabar i/o començar altres lectures i que et sembla si programo el post de presentació del "Viatge al centre de la Terra" pel dilluns 15/05/2017?. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra molt que t'agradin la "meva" HARRIET i la "meva" JANE... la veritat és que "la teva" Harriet semblava una mica "tonteta" quan, en realitat, la pobra noia no ho és gens. Sí que es deixa influir molt per l'EMMA, perquè l'admira, per humilitat, perquè creu que el que pensi l'Emma sempre serà millor que el que pensi ella... però a la que es queda sola, al final, quan ha de prendre una decisió, pren la bona i fa el que hauria hagut de fer des del començament :-))

      Crec que sí, que ara hem tingut un viatge molt pacífic... el pitjor que ens ha passat ha estat trobar-nos amb un grup de gitanos que ens envolten demanant-nos unes monedes... o el risc de refredar-nos sortint quan plou (o també, que els cavalls no poguessin avançar bé del tot amb el fang)... Ara viatjarem al CENTRE DE LA TERRA... Passarem calor?? :-DDD

      Em sembla molt bé la proposta!!!

      Elimina
    2. Proposta acceptada, doncs. Ens tornem a veure dilluns que ve no, l'altre. :-))

      Elimina