Viatges de Gulliver (Jonathan Swift) [II]

Segon bloc de lectura.
Part II - Viatge a Brobdingnag (8 capítols)

El "Viatge a Brobdingnag" és el segon viatge de Gulliver. En aquesta ocasió, el protagonista d'aquestes aventures arriba a una península situada al nord-oest del continent americà que ocupa la major part de l'oceà Pacífic Nord. Aquesta terra està habitada per gegants que a Gulliver li semblen tan alts com un campanar ordinari i que amb cada gambada abastaven unes deu iardes (9'14 metres). Evidentment, els animals, les plantes i tot el que hi ha en aquell país és també gegant als ulls de Gulliver en la mateixa proporció: Rates que tenen la grandària d'un gos mastí amb cues que mesuren dues iardes menys una polzada de llargària (1'80 metres), mosques tan grosses com una alosa de Dunstable (ciutat del Regne Unit), vespes tan grans com perdius amb fiblons d'una polzada i mitja de llargs (uns 4 cm) i punxeguts com agulles, passerells més grans que un cigne d'Anglaterra, calamarsa com pilotes de tennis, una espineta (instrument musical antic, espècie de clavicèmbal petit) que tenia prop de seixanta peus (18'28 metres) de llargada i cada tecla tenia gairebé un peu (30'48 cm) d'amplada, etc, etc...

Queda clar que, en aquestes condicions, la vida d'en Gulliver en aquest país dels gegants no pot ser gaire fàcil i així queda reflectit en les innombrables aventures que l'autor ens explica. No cal detallar-les aquí, que el millor és llegir-les al llibre, però us en faig un repàs mitjançant un recull d'il·lustracions de Thomas M. Balliet extretes d'una edició de la novel·la publicada l'any 1900 que he trobat a la wikipèdia:

Veient això ja podreu imaginar que a en Gulliver li passa de tot en aquest país dels gegants, però aquestes aventures que podríem qualificar de divertides (encara que el nostre protagonista no n'estaria d'acord en molts casos :-D) no són tot el que trobem al llegir aquest llibre. En aquesta segona part se m'ha incrementat la sensació que és ben veritat que Els viatges de Gulliver va més enllà d'un conte infantil o d'un llibre d'aventures. Això es nota força en alguns capítols ben concrets i, en aquest sentit, en destaco alguns molt concisament perquè, com ja he dit, és preferible llegir-los directament a la novel·la. Per exemple, n'hi ha que no són gens aptes per a menors com quan Gulliver ens parla de la seva relació amb les donzelles de la reina i sobretot amb una agradable i juganera noia de setze anys que m'utilitzava en altres menes de jocs, sobre els quals el lector m'excusarà d'entrar en detalls o quan, en un altre paràgraf, se'ns explica una execució per decapitació que fa brollar una quantitat de sang tan prodigiosa ... que arribava més amunt que el gran "Jet d'eau" de Versalles. Canviant de registre, igualment queda demostrat que aquesta obra no és un simple conte quan llegim les converses que Gulliver té amb el rei de Brobdingnag parlant de l'organització política i la història de la societat anglesa del seu temps; unes converses que, a ulls del rei, es podrien resumir com un munt de conspiracions, rebel·lions, assassinats, matances, revolucions, exilis, justament els pitjors efectes que l'avarícia, la parcialitat, la hipocresia, la perfídia, la crueltat, la ira, la follia, l'odi, l'enveja, la luxúria, la malvestat i l'ambició poden produir. Un bon retrat de la humanitat, fins i tot l'actual, no trobeu?.

Gulliver amb les donzelles de la reina

Gulliver i el rei de Brobdingnag

Aquesta multiplicitat de lectures, que ja havíem comentat en el post de presentació del llibre, m'està fent molt interessant aquesta novel·la que tinc moltes ganes de continuar llegint. Ho farem i en parlarem aquí, que encara queden dos blocs de lectura més...