dijous, 11 de juliol del 2013

L'Ombra de l'Atzavara (Pere Calders) (II)

Segon  bloc de lectura.
- Capítols VI a IX  (pàg. 106 a 207)


Cap VI:

En Joan Deltell estava  entusiasmat  amb la nova  proposta  de negoci editorial...  (jo desconfio  tant  com l'Assumpta  d'aquest  negoci).  I el gerent  de  l'empresa  on   treballava  fins ara, Bau-Gomar li diu:

"En aquest  país hi ha molta  fantasia  i vostè  també  té  la seva. No és pas  que això  sigui  un defecte, però s'ha de vigilar. Aquí moltes coses  no passen de l'abrandament de la conversa. Però sempre   hi ha algú que busca que els altres li facin la feina, i això, de vegades, ens sembla una gran oportunitat.

(a  la foto  la  màquina  Multilith  que el  va  animar a fer-se  càrrec  d'aquest  taller)  

Aquest  taller  era  al  C/  Bardenas  (a la foto)

Cap VII:

Malgrat  la  bona  notícia  que per a ell  representava   aquest  negoci,  això  no li  va servir  de gaire  a casa seva.

"A l'hora de dinar, l'Adela encara estava  ofesa. Més  que no pas  parar  taula,  havia rebatut els plats  i els coberts, tenia un emmurriament agressiu a punt de saltar a la més  lleu  provocació"

Cap VIII:

I  un terratrèmol  que  hagués  pogut  ser  devastador,  havia  respectat tant  la seva  família  com  el seu  "futur  negoci".  I la  seva  sogra havia  fet una promesa, si se salvaven,  però  el que l'havia de complir  era ell.  Ell  intentava  escapar-se'n  sense enfrontament  directe.

"Tinc  compromisos anteriors, altres  prometences  d'abans del terratrèmol. Amb  aquestes  coses  sóc  inflexible: s'ha de seguir  el torn  rigorós.  Quan li toqui a vosté  ja  l'avisaré."

Cap IX:

El taller  engega,  i  van sorgint petits problemes  que  en Deltell,  va resolent  amb  optimisme,  però  que  fa  patir  un munt.  Aquest  negoci  pinta  fatal...

"Com vol que  ho arreglem? és una infracció greu,  no hi ha  escapatòria! Jo m'hauria  de comprometre  molt... Per  a vostè  suposa una  multa  important, sense comptar el temps  que perdrà . A més,  li demanaran la documentació i sempre  hi ha algun detall imprevist que complica  les coses.  Vostè  és  estranger,  oi?"


7 comentaris:

  1. Bon post, Carme. M'ha agradat veure com és la famosa Multilith. :-))

    Després dels primers capítols on se'ns presentaven els personatges i la situació que els envolta, amb aquest segon bloc entrem de ple en el tema i el "gran negoci" que ha de permetre prosperar a en Deltell es posa en marxa. Ja veurem com anirà, de moment en Deltell s'ho agafa amb força optimisme.

    M'agrada molt com Calders descriu "l'entorn" que va superant al nostre protagonista una vegada i una altra. Els primers problemes amb els treballadors, els que continua tenint a casa i els que ara comencem amb les autoritats. Aquest últim fragment que has copiat al post és una mostra d'aquests últims, si pagues t'estalvies els problemes sinó tu mateix. Fa patir molt el panorama que ha de suportar el pobre Deltell.

    Per cert, jo ja he acabat el llibre. Us sembla si preparo el post del tercer bloc per a primers de la setmana que ve?

    ResponElimina
  2. CARME!! Tu no ets humana! Ets, com a mínim "super-woman" o tens tres o quatre clons! ;-))

    Amb el dia súper ocupadíssim que vas tenir ahir amb el Blog-via... que tu soleta vas fer la feina d'enllaçar i apuntar TOTHOM i encara vas poder fer aquest magnífic post!!

    Quina gràcia poder veure la màquina aquesta... és més gran i complexa que com l'havia imaginat!

    Has triat uns fragments boníssims de cada capítol... Saps que m'has fet pensar? Que si algun estudiant de batxillerat (al menys al meu nebot els hi posaven de "forts") hagués de fer un treball de Literatura sobre aquest llibre, amb els teus fragments feia un fantàstic treball!

    Pobre Joan... pressionat per tot arreu. A mida que anava llegint el sentia com un amic ;-))

    MAC.- Em sembla perfecte el tercer bloc per a primers de la setmana que ve.

    Estic molt contenta d'aquesta lectura amb vosaltres dos!! ;-))

    ResponElimina
  3. Ah!! Deixeu-me dir que el tema aquest d'anar "deixant diners" per aconseguir que les coses rutllin em posava moooooooolt nerviosa... Quina sensació d'impotència has de tenir!

    De fet, el llibre ja comença així, quan al tanatori ja els fan pagar un "extra" per poder enterrar el seu amic... Jo m'hi posaria histèrica :-DD

    ResponElimina
  4. :DDD Assumpta, diumenge vaig llegir tota la tarda i vaig deixar el post gairebé preparat... em faltava només buscar el fragment de l'últim capítol i el vaig buscar ahir a la nit a última hora.

    Volia esperar diumenge que ve per publicar-lo i se'm va escapar... :D els meus dits ja clicaven fora de lloc...

    Em va fer il·lusió buscar uns fragments representatius dels capítols. I trobar-los que em semblessin adequats.

    I sí, a mi també em posa nerviosa això dels diners... Jo crec que no sobreviuria en aquest país!

    Mc, a mi també em sembla perfecte que facis el post a principis de la setmana que ve. Jo l'acabaré aquest cap de setmana!

    ResponElimina
  5. Ah! I vaig trobar diferents models de Multilith, però algunes es veien molt noves i modernes i vaig estar segura que era aquesta. :DDDD

    ResponElimina
  6. Segur que sí que era aquesta, que al taller del sr. Trejo no s'hi escau una Multilith massa "nova i moderna". :-DD

    Estic d'acord amb vosaltres dues, jo tampoc podria aguantar gaire vivint entre tants suborns i corrupció, clar que ara que hi penso de corrupció també en tenim força per aquí i bé que anem vivint (amb ganes de fer via per marxar, això sí). :-P

    A veure doncs si aquest cap de setmana em poso amb el post i el publico dilluns o dimarts!! :-))

    ResponElimina
  7. Aquesta Multilith és preciosa! Jo la imaginava més antiga!! :-))

    Ahir, llegint Dickens a Itàlia, hi ha un passatge de suborn a funcionari que em va fer pensar en Calders immediatamenr ;-))

    ResponElimina