dijous, 19 de setembre de 2013

Les aventures de Tom Sawyer (Mark Twain) [II]

Segon bloc de lectura.
Capítols XI al XXV



Continuem amb el relat d'aquestes Aventures de Tom Sawyer. Com explicava l'ASSUMPTA al post del primer bloc de lectura, al capítol X els dos nois protagonistes són testimonis d'un fet molt greu que els deixa ben astorats i sense saber que fer. Aquesta "aventura" no buscada per ells pot portar greus conseqüències i implicacions amb el món dels adults on els nois no voldrien entrar però ho hauran de fer, com descobrirem més endavant.

A aquest maldecap se li afegeix que la Becky Tatcher, la nena que li agrada a en Tom, es posa malalta i això també fa emmalaltir al nostre protagonista. Un decandiment melangiós que no pot guarir cap de les medecines de la tieta Polly. I a sobre, quan la noia torna per fi a l'escola sembla que ha deixat de fer-li cas. Això el fa convèncer que ningú l'estima i pren el determini de desaparèixer. Ell, en Huck i el seu amic Joe Harper s'escapen de casa per anar a fer de pirates a l'illa de Jackson, una illa fluvial que hi ha al mig del riu Mississippí. Les aventures dels tres nens en aquella illa, les conseqüències de la seva fugida entre els seus familiars i el seu retorn "triomfal" omplen gran part d'aquest segon bloc de lectura.


Però això no es tot, amb la tornada a la vida normal no s'acaben les aventures. En un principi l'assumpte amb la Becky encara no s'ha arreglat però aviat ho farà, en Tom tindrà una oportunitat per demostrar el seu amor per la noia. Pel que fa a l'escola, estan a punt d'arribar les vacances d'estiu i el mestre es torna més sever amb els seus alumnes. Vol que l'escola es llueixi el dia dels exàmens i els càstigs augmenten. Això provoca una revenja dels estudiants que, amb en Tom al capdavant, li faran una "broma" davant de tothom just el dia dels exàmens finals.


Aquests exàmens finals reunien a l'escola, brillantment il·luminada i agençada amb garlandes (tal com veiem a la imatge), els dignataris del poble i els parents dels alumnes per escoltar com els nois i les noies llegien davant d'ells els exercicis que havien preparat per a l'ocasió. Aquests exercicis consistien en redaccions i poemes plens, com ens diu l'autor, d'un doll opulent i malversador de bell llenguatge. Com exemple, copio a continuació la primera estrofa d'un dels poemes. Cosa que també ens servirà per comparar la traducció de Josep Carner que jo estic llegint amb la més actual que està llegint l'Assumpta:

L'ADÈU D'UNA DONZELLA DEL MISSURI A L'ALABAMA

Adéu, mon Alabama!. Mon amor pregon!
Però per una estona et tinc que abandonar.
Tristes idees, tristes, sento en el cor niar;
memòries arborades s'acoblen en mon front.
Que jo per tes boscúries aní, totes florides;
vora el Tallapoosa vaig córrer, llegir vaig;
he oït del Talassee les ones enfurides,
i el flanc del bell Coosa he vist de l'alba al raig.

Amb l'escola acabada arriben les vacances, encara que de moment en Tom no les gaudeix gaire. La Becky ha marxat, el noi agafa el xarampió i a sobre encara li pesa a la consciència el que ell i en Huck van veure al cementiri. Per sort, aquest tema es pot solucionar en el judici que ben aviat es durà a terme. Però aquest judici té un final inesperat que fa que aquesta solució no sigui la que el nostre protagonista esperava i que el problema encara no quedi resolt.

Haurem d'esperar al proper i últim bloc de lectura per saber com acaba tot, que li passa a en Tom i com continuen les seves aventures!

8 comentaris:

  1. Aaaaaai!! Em falta un capítol per arribar... ¡Quina emoció! Només dir que ja al·lucino amb les imatges que has trobat i el mapa de l'Illa de Jackson...
    He llegit els dos primers paràgrafs i faig un acte de força de voluntat per esperar al vespre!! :-DDD

    ResponSuprimeix
  2. Bé, tampoc hi explico gaire cosa al post. He intentat fer un esquema del que hi va passant però ja veuràs que l'interessant és just el que hi falta i que "omple" aquest esquema. No hi ha pressa, llegeix tranquil·la i ho comentem quan toqui. :-))

    M'ha costat força trobar aquesta imatge de l'illa de Jackson. Quan li demanes a Mr. Google per l'illa de Tom Sawyer et porta a una atracció del Parc Disneyland de California que justament es diu "Tom Sawyer Island". :-DDD

    ResponSuprimeix
  3. Doncs em vaig equivocar! :-))

    Vaig dir que em faltava un capítol i és que ho vaig calcular a ull pensant el número de pàgines segons les del TEU llibre (que vas posar en el post de presentació). Després em vaig adonar que el MEU llibre en té més i que per llegir fins al capítol XXV no havia d'arribar a la pàgina 137 sinó a la 188 hehehe... A mi sempre em passen coses rares, eh?

    Però sí, ara ja hi he arribat, però justament he de marxar a la Parròquia (tenen problemes amb l'escànner i la súper tècnica informàtica -jo mateixa- hi ha d'anar)

    (Per curiositat... tu que em coneixes una mica en temes informàtics... t'esgarrifes quan dic que sóc la "especialista" de la Parròquia?) :-DDDDDDD

    Aquest vespre-nit, com a molt, faig el meu comentari... és que, clar, vull copiar la meva versió del poema!! i comentar altres coses i necessito una mica de temps per fer-ho bé.

    - Fins després, MAC!!

    - Fins després, increïble número de lectors anònims -majoria silenciosa- d'aquest fantàstic blog! :-DD

    ResponSuprimeix
  4. Deixant a part el fet objectiu que aquest és un gran llibre, vull afegir que, personalment, la seva tria ha estat un encert... En uns moments particulars en que estic una mica "rara", cansada... una barreja estranya entre estressada, desanimad i des-ubicada (tot sigui dit sense arribar a extrems preocupants), llegir les aventures d'en Tom i els seus amics és la millor "medicina" ;-))

    A mida que anem avançant ens adonem que, per damunt de totes les seves trapelleries, mentides (fantasies) i altres històries, en Tom és un noi autènticament valent i de bon cor. Malgrat la por justificadíssima que determinats fets li produeixen, la seva actuació final és digna d'aplaudiment.

    Això no vol dir que el xiquet no ens faci patir ;-)) ell i n'Huck sembla que atraguin (o busquin) complicar-se la vida!!

    Senyalar igualment que jo també gaudeixo molt dels detalls de la vida dels nanos en en seu dia a dia, l'escola, la "catequesi", els jocs, la seva innocència...

    I aquí tenim la traducció del poema que ha escrit una noieta per la festa de fi de curs (pensem que es tracta d'un escrit que, en realitat, no ha de tenir massa qualitat hehe):

    EL COMIAT D'UNA DONZELLA DE MISSOURI, A ALABAMA

    "Adéu-siau, Alabama, adéu terra aimada!
    Per una temporada de tu m'haig d'allunyar.
    Pensaments entristits el meu cor fan plorar.
    I els records s'acumulen a la ment abrusada.
    Car jo he vagarejat pels teus boscos florits.
    I a la vora el Tallapoossa he somniat i llegit.
    Car les onades bel·licoses del Talassee he escoltat,
    I la claror d'aurora a tocar del Coosa he contemplat.


    Per cert, MAC, la "meva" traducció continua vuit versos més encara!

    I bé, avui he arribat a la pàgina 204 sobre 271... em sap greu que quedi tan poc... ara bé, en el que queda, s'endevinen un munt de nous problemes i aventures i confio en que els nois se'n sortiran bé, sobre tot de la més greu de totes, que no és cap "tonteria" sinó quelcom greu i perillós de veritat.

    ResponSuprimeix
  5. De la diferència de pàgines entre els dos llibres en té la culpa que la lletra del meu és força petita. Sort que porto ulleres. ;-D

    I si a això li afegim la traducció una mica enrevessada de Josep Carner tenim que llegir-lo representi un esforç suplementari però això només al principi, quan entres en la història t'oblides d'aquests entrebancs i et quedes ben enganxat a les aventures d'en Tom i els seus amics. És un gran llibre (com dius això és un fet objectiu) i es demostra perquè et fa patir quan els nois pateixen i te n'alegres quan se'n surten dels embolics on es van ficant. :-))

    Gràcies per copiar la teva traducció de la primera part del poema (al meu llibre també continua amb 8 versos més). Si vaig posar la meva al post va ser justament amb la intenció de comparar les traduccions i comprovar, com jo ja suposava, que una traducció més moderna diria el mateix amb paraules més "normals". De totes maneres, també em fa il·lusió llegir una traducció que té gairebé 100 anys. :-)

    Jo també he avançat força en la lectura, segurament avui ja acabaré el llibre, i ja sé quins són aquest munt de nous problemes i aventures que s'endevinen (n'hi ha un, sobretot, que et deixa amb l'ai al cor durant unes quantes pàgines) però no et dic res més, en parlarem quan tu acabis i facis el post del tercer bloc. :-))

    PS: Més que esgarrifar-me perquè tu siguis l'especialista informàtica de la Parròquia, m'esgarrifo del nivell informàtic dels altres membres de la Parròquia. ;-DDDDD
    Per cert, te'n vas sortir amb els problemes de l'escànner?

    ResponSuprimeix
  6. Holaaaaa!!

    I tant que me'n vaig sortir amb els problemes de l'escànner! :-DD
    Imagino que hi havia una forma més senzilla de fer-ho però és una màquina una mica estranya i l'ordinador una mica desastre. Ara, darrerament li dóna per treure missatges dient que el software no és original i no sé què més. Jo no tinc ni idea de si ho és o no (l'ordinador no és meu, és de la Paarròquia i jo tot just fa un any que el faig servir amb certa freqüència) però l'estrany és que fins ara no havia dit mai res i aquests missatges els treu des de fa tres o quatre setmanes. I va poc a poc... un desastre.

    ********************

    Jo també he avançat molt... ostres, aquesta tarda, quin patir!! Mare meva!!

    ResponSuprimeix
  7. Aquest avís surt ara i no abans perquè en una de les últimes actualitzacions de Windows Update s'ha descarregat un programet de Windows anomenat WGA que s'encarrega de verificar la legalitat o no del sistema operatiu. No sé si això pot fer que el PC vagi més lent i dubto que tingui res a veure amb els problemes de l'escànner però si li preguntes a Mr. Google per "eliminar WGA" trobaràs com es pot treure. (Com sempre, ves amb compte si ho fas) ;-)

    ************************

    Com et vaig dir, ahir ja vaig acabar el llibre i després vaig veure la pel·lícula del 1937 que està sencera al YouTube (http://www.youtube.com/watch?v=pi_GGpOs2K0). Està molt bé, falten algunes coses de la novel·la però n'és un bon resum. Te la recomano quan acabis la lectura. Del llibre no te'n dic res, ja en parlarem al proper post. :-))

    ResponSuprimeix
  8. Llibre acabat!!! :-)))

    Ahir per la nit anava a fer el post però em quedava clapada. A veure si aquest vespre puc (aquesta tarda tinc Parròquia)

    I tant que em farà moltíssima il·lu veure la pel·li de l'any 37! Ja saps que aquestes perles cinematogràfiques m'encanten! :-))

    ResponSuprimeix