No havia llegit fins ara res d'en Josep Pla i ho he fet amb un respecte molt gran i una mica de por, pensant que potser em trobaria amb un autor d'aquells que tenen un llenguatge exquisit però absolutament inaccessible per a una persona "normal" i m'ha agradat veure que no era així... bé, al menys no era així al principi. Intentaré explicar-me, i és que aquesta lectura m'ha deixat amb un sabor una mica estrany.
Vaig començar entusiasmada, a cada frase que llegia hagués dedicat un aplaudiment, em trobava amb descripcions magnífiques, originals i que, al mateix temps, entenia perfectament. L'autor recorda la seva adolescència i diu que, dels personatges que llavors va conèixer, n'hi ha dos dels quals conserva un record molt clar. I comença a parlar del primer, un músic ambulant. Aquí jo assaboria cada paraula i somreia a cada demostració d'habilitat narrativa. La descripció que fa del personatge és tot un luxe:
"A l’estiu, solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos i d’una pell tan blanca i esblaimada que semblava que l’havien bullit o almenys que l’interessat havia de tenir un cobriment de cor d’un moment a l’altre..."
Semblava que l'havien bullit!!... Us ho imagineu? Ho vaig trobar genial.
L'explicació segueix i, al menys per a mi, es fa molt interessant. M'agradava aquest músic i els seus costums d'aparèixer i "desaparèixer" després d'actuar, cobrar i passar la nit al lloc. Els comentaris irònics, de caire social, sobre que la gent l'ajudava perquè no empipava massa però que si s'hagués volgut quedar més dies potser s'hauria fet pesat.
Però, de cop, a la segona pàgina, ja ens deixa de parlar del músic i entra el segon personatge, un de Begur a qui deien el Miner i que era manc a conseqüència d'un accident per pescar amb explosius.
 |
| Pesca amb explosius a la Costa Brava a la primera meitat del s. XX |
La història també es presenta interessant, a aquest home, coneixedor perfecte de la costa de la zona, li ofereixen una feina en un submarí alemany i, mentre espera que el submarí el vagi a buscar, passa una temporada en un vaixell de pesca... i aquí em trobo ja amb el que jo em temia. Vocabulari complicat, paraules específiques que, qui entengui del tema (vaixells, pesca, mar) sabrà que volen dir, però jo no. I un cert aire de misteri, de coses que no es diuen clarament però que, potser, s'haurien de sobreentendre, que feia que jo passés tota l'estona preguntant-me si ja em quedava clar el que estava passant o si hi havia algun missatge que se m'escapava.
 |
| Submarí alemany U-14 de la Primera Guerra Mundial |
Finalment arriba el submarí i no acabo de treure l'entrellat de quina feina fa allí exactament el nostre protagonista (només una vegada li pregunten alguna cosa sobre la costa). Això sí, les explicacions que fa sobre les sensacions que té el Miner dins el submarí, l'aire estrany que respira allí dins que fa que ni trobi bon gust al menjar... tot això ho torno a trobar magnífic, m'agrada, però no en puc acabar de gaudir perquè la sensació de que no estic entenent "el fons" del relat es manté fins al final, quan el submarí torpedeja un vaixell que anava ple de cavalls i el soroll dels animals intentant escapar, els cops de potes, renills frenètics dels pobres animals el fan plorar.
I, quan acabo, tinc la sensació de que no tinc prou "nivell" per llegir en Pla, que segur que se m'han escapat un munt de coses i que, al següent relat he d'intentar fer-ho millor.
Coincideixo amb tu que en Pla és un geni de les descripcions i a més jo diria que en els relats d'aquest llibre, o en la majoria almenys, és més important com ho explica que el que explica en si. En aquest sentit a mi m'han agradat més els tres de tema mariner que els altres dos del final, però ja n'anirem parlant a mesura que hi vagis arribant.
ResponEliminaTambé tens raó que, en certes ocasions, fa servir termes massa específics que no s'acaben d'entendre però jo crec que dins del context no t'impedeixen seguir el relat. Com a mínim a mi em sembla que no m'ho van impedir, jo vaig entendre que la feina del protagonista era fer com de "gps", ell coneix la costa a la perfecció i els mariners del submarí no i, per tant, el necessiten per saber on són amb més exactitud. Tens raó que al relat no consta gairebé gens com fa la feina perquè en Pla només ens explica les seves sensacions dins la nau i també és veritat que això fa que tot sembli "misteriós". Aquesta sensació també la vaig tenir jo (en certs moments em semblava llegir un relat de Calders amb un cert punt de tema fantàstic) però quan el vaig acabar vaig pensar que si l'autor no ens concreta més és perquè no és important, que simplement el que ens explica és una anècdota en la vida del protagonista: com va veure (i viure) l'enfonsament del vaixell carregat de cavalls (una escena duríssima, per cert).
Potser sí que tens raó i hi ha alguna cosa més en el fons del relat que jo tampoc he sabut veure, però jo no vaig tenir aquesta sensació de que se m'escapessin coses.
Això, GPS!! :-DD
ResponEliminaNo sabia com explicar la "feina" que havia de fer el de Begur al submarí hehehehe... sort de les noves tecnologies, que venen sempre en el nostre socors ;-))
El teu comentari m'ha animat... si tu no creus que hi hagués algun missatge "ocult", alguna simbologia escrita entre línies, deu ser així.
Les descripcions són de les millors que he llegit en la meva vida en llengua catalana... imagina un tros de pollastre, el fiques a l'olla i, en pocs segons agafa un color blanquinós... hehehe... així deuria ser el color del pobre Músic... i les sensacions sobre l'aire dins el submarí, un aire estrany, desconegut...
En fi, provarem a veure què passa amb el segon ;-))
A mi em sembla que no, però també potser que el "missatge ocult" estigui tan ocult que no l'he sabut veure. ;-DD
ResponEliminaÉs cert, quan el protagonista explica que se sent com intoxicat per aquell aire viciat que es respira dins del submarí està tan ben escrit que també tens ganes de sortir a respirar a l'exterior. :-))
Pel que fa al segon relat, ja saps que tinc el post fet. Quan l'acabis de llegir, m'avises i aleshores el publicaré. :-)
T'imagines que el pobre home arriba a morir ofegat?
ResponEliminaDe fet, quan en un moment explica que navegaven per la superfície i que va sortir a respirar l'aire de l'exterior, em vaig sentir molt alleujada i jo també vaig respirar fons ;-))
Sí, ja t'avisaré, fill meu... Entre dormida i dormida intento fer punts de llibre per Sant Jordi que, al pas que vaig, sortiran per Sant Joan... :-P (de fet, tinc una sort immensa de no perdre gairebé mai el sentit de l'humor...)